La contaminació de l'aigua de l'Ebre no afecta la pesca ni els aliments del territori

L'arròs i la verdura del Delta tenen concentracions d'arsènic més elevades del normal, però no comporten un risc greu per a la salut

La contaminació del riu no representa, de moment, un risc greu per al consum humà d'aliments produïts a les Terres de l'Ebre o de la pesca que es fa al territori. Aquesta és la principal conclusió de la ponència que ahir van presentar a Tortosa el catedràtic de Toxicologia i director del laboratori de toxicologia i salut mediambiental de la URV, José Luis Domingo, i una investigadora del mateix laboratori, Núria Ferré. Els investigadors han estudiat durant mesos la presència de metalls pesants en aliments produïts al territori, amb l'objectiu de determinar l'impacte de la contaminació de l'Ebre per l'acumulació dels fangs tòxics al pantà de Flix. Els resultats de l'estudi són tranquil·litzadors, ja que els diferents nivells obtinguts no són nocius per als humans.

Domingo i Ferré van presentar el seu estudi sobre l'exposició a metalls pesants, organoclorats i elements radioactius, en les Jornades sobre Dret d'Aigües, Protecció i Conservació del Medi Ambient que la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre ha organitzat durant els últims dos dies a Tortosa. Segons van assenyalar, la presència d'elements potencialment nocius per al consum humà als productes de l'Ebre «són els mateixos» que els apareguts en altres aliments de Catalunya, així com en altres estudis internacionals. En aquest sentit, la principal conclusió del laboratori de la URV és que actualment «no hi ha un risc significatiu» si es consumeixen productes agrícoles del territori o de la pesca de la mar de l'Ebre «amb qualsevol freqüència».

«L'ideal seria que el mercuri no sortís en cap dels resultats, però som una societat industrialitzada», va valorar Domingo. El catedràtic de Toxicologia va afegir-hi que amb la descontaminació del pantà de Flix és evident que els índexs de metalls pesants es reduiran, però va revelar que l'administració encara no els ha encarregat cap estudi de seguiment de la qualitat dels productes alimentaris mentre durin els treballs per aïllar i retirar els sediments tòxics. «Com a ciutadà, em preocupa que durant l'extracció dels residus hi hagi alguna fuita i que els elements en suspensió a l'aigua puguin passar als aliments», va remarcar. «Els resultats del nostre estudi ja no servirien de res», va sentenciar Domingo.

Amb tot, el director del laboratori de toxicologia i salut mediambiental de la URV va reiterar que avui per avui només pot donar un missatge de «tranquil·litat». Domingo va precisar que van centrar una part de l'estudi en la presència del mercuri en els aliments, ja que el seu vessament continua estant autoritzat a la planta d'Ercros de Flix. De fet, Núria Ferré va detallar que per fer l'estudi han dividit la conca catalana de l'Ebre en dues zones, abans i després de l'embassament de Flix, on s'acumulen centenars de milers de sediments contaminats per l'activitat centenària d'Erkimia. Ferré va assenyalar que havien analitzat, durant totes les estacions de l'any, diferents fruites i verdures conreades als camps regats amb aigua de l'Ebre, així com peixos i mariscos de les peixateries de la costa de l'Ebre. «El mètode consistia a simular una digestió humana al laboratori, i presentar els resultats d'una forma entenedora», va dir Ferré.

>Un país d'arsènic

L'estudi fet pel laboratori de la URV assenyala que els musclos i les cloïsses del Delta que es van analitzar no presentaven concentracions importants de mercuri. Però sí altres espècies tant o més consumides com ara el llenguado, el lluç, la sèpia i les sardines, ja que els peixos s'alimenten d'altres espècies més petites i el mercuri és bioacumulable. En canvi, la investigadora Núria Ferré va explicar que és del tot normal trobar cadmi als mol·luscos, ja que els musclos són filtradors d'aigua. D'altra banda, sobre l'alta presència d'arsènic a l'arròs, Ferré va aclarir que Catalunya és un país amb uns nivells molt alts d'aquest element. Per tant, la planta d'arròs l'absorbeix per l'aigua del reg, però també directament de la terra. Amb tot, la investigadora va dir que els nivells no són perillosos per a la salut, i que l'arròs del Delta té altres elements beneficiosos (manganès); o que altres productes com les carxofes tenen níquel, un oligoelement molt necessari per a l'organisme.

>Ribepeix i Ribefood

Els investigadors van insistir que els nivells de metalls pesants obtinguts al laboratori són uns resultats molt semblants als detectats en productes d'altres zones de Catalunya i del món. De fet, van remarcar que el seu impacte en la població varia depenent de la dieta setmanal, però també de l'edat i del pes de cada persona. Per això, el laboratori de toxicologia i salut mediambiental de la URV ha posat en funcionament dos portals a internet, Ribepeix i Ribefood, que permeten que cadascú puga calcular els riscos i els beneficis de menjar peix, mariscos, fruites, verdures o qualsevol altre tipus de producte alimentari. Ferré va precisar que cal evitar concentracions altes d'arsènic en xiquets petits i en les persones majors de 65 anys. Amb tot, va deixar clar que els diferents elements analitzats feien baixar molt els possibles riscos cancerígens.

El Punt (5-Abril-2008)