17 de gener de 2014

'PSC, via federal i PSOE', article de Maribel Querol, secretària d'organització de la JSC Terres de l'Ebre

Se n’ha parlat prou, potser massa. Sí, definitivament penso que massa. Així i tot, unir les paraules inicials per mirar d’estructurar un plantejament més enllà de tot el que ja s’ha dit acaba sent una mica complicat si el que es pretén és que no sone repetitiu.

Vénen setmanes de forta agitació política entorn de la consulta de Catalunya del 9 de novembre del 2014 i molts dels objectius continuen centrats en els moviments del PSC arran d'això. Les últimes informacions passen per les reunions del PSC amb el PSOE per a buscar una possible acceleració del que podria ser la reforma de la Constitució en sentit federal i arribar-ne a un acord. D’entrada, d’esta trobada ja surten idees un tant paradoxals, si el que es vol precisament és una reforma constitucional federal no té gaire sentit simultàniament parlar d’iniciatives polítiques i parlamentàries per desenvolupar l’estat de les autonomies, atès que la Constitució espanyola ja consagra l’Estat unitari autonomista en contraposició a l’Estat federal. Al marge d’este subtil detall, no és gens forassenyat per part del PSC demanar una consulta legal i pactada i més, si el debat de la independència de Catalunya pretén ser seriós, perquè amb el benentès que aquesta consulta es porte a cap tal com sembla que així serà, seria una frustració flagrant per al poble de Catalunya que un cop votada allò fos materialment inviable des del marc legal. Faig el paral·lelisme sovint que seria com anar a un restaurant on el cambrer m’ha portat la carta, m’ha preguntat el que voldria, li he respost però allò que li demano taxativament no existeix. I és justament en este punt on intueixo que rau la principal preocupació del PSC.

Malgrat que els seus postulats arran d’esta temàtica són raonables i segons com, fins i tot racionals, el federalisme del qual parteix no acaba de convèncer eminentment, potser encara sona menys creïble tenint en compte sobretot els anys de govern estatal on materialment es podia haver desplegat. Paral·lelament i a falta d’un federalisme convincent, que hauria de ser a més recíproc amb el PSOE, la independència s’ha quedat sola, sense cap rival ni competidor.

Ara mateix, podem assegurar que seria quasi objectivament més ràpid desenvolupar una reforma federal de la Constitució espanyola per desencallar la situació a Catalunya abans que engegar un procés d’independència, on tampoc sabem els anys que costaria fer-la totalment efectiva ni sabem ben bé com seria. Dues visions de model territorial perfectament respectables i democràtiques -federalisme o independència- però amb diferent posició entorn de la legalitat vigent: aparentment el federalisme parteix amb avantatge respecte a l’independentisme. Si bé la independència seria un procés llarg, el federalisme que s’intenta impulsar ara tampoc no seria senzill de desenvolupar, ja que comporta modificar articles de la Constitució previstos dins dels anomenats principis essencials que el mateix ordenament blinda. I no perquè no siguen reformables sinó perquè el procediment de reforma previst per a estos articles és més rígid. Així doncs, modificar per exemple “la indisoluble unidad de la nación española” per fer efectiva la demanda actual de Catalunya preceptivament ha de ser pel procediment de reforma de l’article 168 de la Constitució que preveu una aprovació per la majoria de dos terços de cada cambra, la dissolució immediata de les Corts i la convocatòria d’eleccions generals, a més de ratificar-ho per referèndum obligatòriament. No hi ha una voluntat política majoritària per fer-ho efectiu i a més, si dins del panorama actual l’horitzó és sortir de la situació desoladora i real de les catalanes i dels catalans convé, probablement, optar per aquella via que sigue més ràpida per corregir la situació i no eternitzar un debat que sembla que no té fi, fet que succeiria més aviat en la via federal que en la independentista.

Així doncs, s’entreveu un escenari on previsiblement i en qualsevol dels casos Catalunya i Espanya s’hauran de continuar entenent -independentment del model territorial resultant- i on, amb tota probabilitat, el diàleg esdevindrà més exigent i vigorós del que s’ha vist fins ara. Em ve en ment el que Montserrat Tura ens recorda tot sovint: “quan s’acaben les paraules, cal buscar-ne més”. Certament, faran falta moltes paraules, si no haurem perdut el temps i haurem malgastat molts esforços i esperances pel camí incomprensiblement.

Maribel Querol 
és secretària d’organització de la JSC Terres de l’Ebre

12 comentaris:

  1. La reforma federal d'Espanya és una farsa com ho va demostrar el "cepillado" d'Alfonso Guerra amb l'estatut.
    Espanya no vol ser federal, com ho demostra que només ho tenen en teoria el PSOE, i una Espanya federal, és igual de perjudicial que una Espanya autonòmica.

    La proclamació de la 2a república espanyola, no va ser legal, però ben bé va ser legítima perquè el poble va votar una majoria de forces republicanes, i malgrat al nacionalisme espanyol (federal o autonòmic) no agrade, la independència de Catalunya es votarà i serà legítima.

    ResponElimina
  2. El problema del federalisme és el mateix que el de l'independentisme, que ningú té cap idea de com es farà ni com serà. Ningú ens ha explicat com serà el nostre país independent ni tampoc com construiran una Espanya federal, aquesta es la verdadera farsa, ens prometen sol.lucionar el desgavell amb independència, federalisme o intenten fer-nos temor amb el que ens passarà si deixem Espanya quan ni tenen la delicadesa d'escoltar-nos. Tot per conservar el poder, per mantenir-se regint la Generalitat, per esgarrapar vots de la dreta més reaccionaria i quasi franquista (el PP) i apuntant-se a un federalisme que ni ells mateixos es creuen (el PP)

    ResponElimina
  3. Pregunta. Quants partidaris d'un estat amb autonomies, hi havia a Espanya al 1978 ?

    ResponElimina
  4. Resposta. Es va fer un referèndum especific Ximo? Pos no me'n recordo!

    ResponElimina
  5. Els socialistes esteu quedant molt malament comportanvos com titelles de l de Madrid...jo primer soc català després socialista....feu pena vetllant pels vostres interessos i lo del Federalisme es una escusa barata...sigueu persones i defengueu lo que penseu sino es que sou uns interesats en por de no prdre el càrrec....els tres disident hos han donat exemple de lo que son persones i no titelles

    ResponElimina
  6. ...la esperanza que tienen los socialistas, es que el independentismo fracasara, y ellos a parte de seguir sentados en sus butacas + las pelas que cobran, seran los "de conocimiento y responsables" que nos dirigiran al resto de descelebrados catalanes con respecto a España..., lo que nadie de todos estos no sabe, es que al Rajoy y cia, ya les estan "cantando la cartilla" los lideres de otros sitios, aunque aqui apliquen la censura hitleriana...

    ResponElimina
  7. Avui per avui, és més fàcil saber com podria funcionar un estat federal que una hipotètica Catalunya independent ...

    Penso que manquen moltes explicacions clares del que representaria conseguir la independència ... ( repartiment de càrregues amb Espanya, funcionament de fronteres i arancels, què passaria amb la UE, com ens governaríem, etc. ) ...

    I encara no sabem quants catalans votaran SI a los dos preguntes, si arribem a poder contestar-les ...

    A mi no hem val el "cepillado" d'Alfonso Guerra ni la promesa incomplida de ZP, en tot cas faran decidir els meus vots la informació clara que demano ...si és que torno a votar alguna vegada més, "visto lo visto" ...

    ResponElimina
  8. " i " com bé saps, l'estat de les autonomies va ser, diguem-ne, indirectament referendat al referèndum sobre la Constitució ( que a Catalunya va ser majoritàriament acceptada ) al Desembre del 1978. La qual, per cert, no fa un llistat de les CCAA.
    Ara, el que jo volia dir és que llavors, a la societat, no existia una gran ànsia per aconseguir una descentralització mitjançant unes autonomies. Parlo sobre tot de les no històriques. I mira, després de més de 30 anys, mal que bé, amb problemes, sembla un sistema prou acceptat ( en general ) . I ho deia per això: Llavors, amb les autonomies, la gent -sobre tot de la resta d'Espanya- no va sortir al carrer per demanar-ho, com ara tampoc fa amb el federalisme. Reconec, això sí, que per demanar la independència, si que ho fa.

    ResponElimina
  9. Ja ho va pronosticar Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució: “Mentre no tingui que escollir, l’esquerra és mantindrà unida. Quan l’elecció sigui irremeiable saltaran pels aires”. I la profecia s’ha complert. Artur Mas s’ha carregat al principal partit de l’esquerra d’una plomada. Mentre l’eix del debat polític es va situar en la dicotomia esquerra-dreta, l’espai del PSC estava garantit. Però quan la dicotomia s’ha desplaçat cap l’escenari Catalunya-Espanya, el PSC es dissoldrà com sucre a una tassa de cafè. Nuria Ventura, Marina Geli i Joan Ignasi Elena han certificat la defunció dels socialistes catalans.

    ResponElimina
  10. ...puede (¿?...), pero el PP catalan + los otros de derecha que no (o no quieren) comulgar con los del PP tampoco tendran mucha vida en este futuro...

    ResponElimina
  11. Amb la dicotomia Catalunya-Espanya, ( i aquests membres-afiliats ), el PP pujarà com l'escuma ... i prompte guanyarà les eleccions al nostre país (Catalunya) ...

    Ho sento, la llet ja està tota per terra ....

    ResponElimina
  12. ...pero la espuma se disuelve en liquido, y el liquido se evapora, y queda aquello tan pegaloso, sino pasa una viejecita despistada y le pasa el mocho de fregar...

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta