Joan Beltran recull part del vocabulari de les Terres de l'Ebre i del Maestrat

El primer volum de l'enciclopèdia «Història de les Terres de l'Ebre» sortirà a la venda al juliol.

Rabosa o guineu? Espill o mirall? Granera o escombra? Roig o vermell? Donar una resposta a aquestes i altres preguntes semblants, i orientar sobre quines paraules haurien d'usar els parlants de l'Ebre i del Maestrat. Això és el que ha pretès el lingüista Joan Beltran, qui ahir va presentar a la biblioteca de Tortosa l'obra en dos volums Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context del català formal, que ha editat Onada Edicions. Una obra que pretén orientar els usos formals de la llengua catalana en unes comarques que, també des del punt de vista del lèxic, vertebren els territoris del domini lingüístic.


«Això no és un diccionari del tortosí ni una obra dialectològica, sinó un vocabulari que recull una sèrie de mots que es projecten al conjunt del domini lingüístic», va remarcar ahir al vespre l'editor Miquel Àngel Pradilla, el director científic de la benicarlanda Onada Edicions. Pradilla va ser l'encarregat de presentar el Vocabulari de cruïlla que ha escrit l'estudiós Joan Beltran, i que ha convertit unes 3.000 fitxes sobre el lèxic propi de l'Ebre i del Maestrat (amb paraules ja recollides fa més de 25 anys) en una obra «magnífica i extraordinària» de gairebé 900 pàgines. «Si un mot no hi apareix això no vol dir que no es puga utilitzar, ja que el vocabulari no pot ser la presó de les paraules», va precisar. Segons Pradilla, l'obra de Beltran és una «orientació per a la presa de decisions», i «una successió de càpsules lèxiques que són veritables articles, i que s'han de llegir amb moltíssima atenció».

En aquest sentit, hi ha paraules que la gent de l'Ebre i del Maestrat sovint han deixat d'utilitzar a causa d'una estandardització mal entesa del model de llengua. Però també cal tenir en compte que gairebé quatre de cada cinc paraules del Vocabulari de cruïlla estan acceptades per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). «Simplement, les hem deixades d'utilitzar perquè el model de llengua ens en fa usar unes altres», va advertir Pradilla, qui va assenyalar que l'obra de Joan Beltran contribuirà a posar en valor el corpus lèxic del català que es parla a les comarques centrals dels Països Catalans. «Hem de començar a assumir aquesta centralitat de forma desacomplexada, tant des del punt de vista cultural com econòmic», va afegir-hi l'editor.

Amb tot, en el Vocabulari de cruïlla també hi ha paraules del territori, com bambar o assucar, que no són normatives. Beltran va destacar especialment el cas del mot escorxeria, ja que en tortosí un escorxador no és el lloc, sinó la persona que mata els animals. Una paraula, però, que molts tortosins havien perdut per la influència del castellà matadero, a causa del cartell de l'edifici.

Mestre de mestres

Beltran ha dedicat molts anys de la seua vida –va nàixer a Tortosa el 1933– a fer més visible el patrimoni de les paraules, que sovint resta ocult en els models de llengua més difosos. En aquest sentit, el Vocabulari de cruïlla pretén realitzar una funció «ecolingüística» de primer ordre, tenint en compte que la gent d'un territori aboca els seus valors i la seua manera de copsar la realitat en els noms que fa servir per comunicar-se. De fet, Beltran creu que el vocabulari propi de les Terres de l'Ebre i del Maestrat és fonamental a l'hora de revalorar el català que es parla en les comarques que ocupen el centre del domini lingüístic, ja que també vertebren la unitat del català. L'autor té una dilatada experiència com a professor i coordinador de cursos de català i de reciclatge al territori. Però sobretot, ha estat el responsable d'altres obres fonamentals per a l'aprenentatge i la defensa del model formal tortosí de la llengua catalana. En aquests sentit, alguns dels seus llibres més destacats han estat L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre (1986) i els dos volums redactats al costat del desaparegut Josep Panisello. Es tracta de Cruïlla. Curs de llengua (2002) i del volum Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002).

El primer volum de la «Història de les Terres de l'Ebre», al juliol

El primer volum de l'enciclopèdia Història de les Terres de l'Ebre, que estarà dedicat a l'art i la cultura, sortirà publicat al juliol. Així ho va anunciar aquest dilluns el delegat de la Generalitat, Lluís salvadó, qui va presidir el consell promotor de l'enciclopèdia. La Història de les Terres de l'Ebre serà editada per la Fundació Ilercavònia Futur i per la URV, que han encarregat la redacció de l'obra a més de 200 experts en els camps de la història i de les ciències socials, amb l'objectiu de publicar els set volums de l'enciclopèdia durant els tres anys vinents. El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i el president de la Fundació Ilercavònia Futur, Ismael Piñas, van signar dilluns el conveni entre les dues entitats, que es comprometen a col·laborar en els aspectes de l'edició, la correcció lingüística i la difusió de l'obra en diverses xarxes.

Publicat a ElPunt.cat