Sento veritable enveja de la
gent d’Euskal herria. Allà sí que en saben, almenys una mica més
que nosaltres. Després de tallar les ales polítiques d’un moviment d’alliberació nacional, després dels múltiples intents de silenciar el desig d’independència de la societat civil basca, és fàcil pensar que qualsevol nació sense estat del món maltractada d’aquestes maneres hauria defallit en el seu ímpetu d’assolir la plena llibertat. Doncs tot el contrari.
Permès d’entrar in extremis a les eleccions municipals del maig del 2011 com a coalició de forces abretzales (Eusko Alkartasuna, Alternatiba, Herritarron Garaia i Araba Bai), Bildu va traure uns resultats espectaculars: primera força a Euskadi i tercera a Navarra, alcaldia a Sant Sebastià... I perquè ningú es pensés que això seria un bluf, i amb el comunicat recent d’ETA d’abandonament definitu de les armes, es presenten també amb coalició, ara anomenant-se Amaiur i es repeteix la història: 7 diputats al congrés de diputats, primera força a Euskadi i tercera a Navarra, novament.
Mentrestant, a Catalunya, gent que s’autonomena independentista promou l’abstenció i/o el vot nul. Però no nul de qualsevol manera, sinó posant una estelada al sobre, eh. Així, rai; som més indepes. Ei, recordo que aquí també es presentava una coalició independentista, el parit majoritari de la qual ho feia amb un independent i amb una recent i il·lusionadora renovació interna.
I aquí resulta que sortim un milió i mig de persones a cridar “independència” quan el Tribunal constitucional ens mutila l’Estatut; ens enfadem i discutim entre nosaltres de com de dolentots són els espanyols quan es volen carregar (i ho faran) el nostre model educatiu basat en la immersió lingüísitica en català; milers i milers de persones ens manifestem a les Terres de l’Ebre, a Barcelona, a Madrid i fins i tot a Brusel·les per defensar el nostre riu davant les intencions del transvasament de les seues aigües (tamé ho faran) i ens indignem perquè les Terres de l’Ebre només som recordades quan es necessita llançar residus i no saben on posar un cementiri nuclear (Ascó) i mantenir nuclears velles i perilloses (Ascó i Vandellós) i un llarg etcètera. Per a més inri, resulta que el candidat per la demarcació de Tarragona (mentre no tinguem vegueria de les Terres de l’Ebre, també és la nostra) d’aquesta coalició independentista era ampostí, cosa que objectivament em fa pensar que hauria estat el millor representant del nostre territori quan s’haguessin de defensar temes tant punxeguts com els esmentats anteriorment.
Ni per aquestes raons resulta ser suficient que els catalans despertem de la nostra letàrgia. A Euskal herria els il·legalitzen partits, aquí els fem callar nosaltres. Ja ens ho farem.
Emili Alcoverro i Balart
és secretari d’organització de les JERC de Tortosa
S'ha de ser molt il·lús per a voler comparar Euskal Herria amb Catalunya (o Països Catalans, ho tenen clar a ERC?) amb dinàmiques totalment diferents.
ResponEliminaComparar la coalició Amaiur amb la d'ERC i Reagrupament és de no tenir ni idea ni del temps ni del com es fan les coses. Allí hi ha un treball de fa anys i anys i aquí us penseu la gent d'ERC que amb 4 o 5 mesos se solucionaran les diferències que també existeixen a Amaiur. Per tant el temps no el teniu o tens gens clar.
I el com? Remuntat al 2006 com a mínim i mira el que ha fet l'esquerra abertzale (EA) i el que heu fet a ERC. ERC va criticar molt durament els estudiants de Bolonya comparant-los amb animalades. Creus que Bildu o Amaiur hagués fet el mateix? Ho dubto. Creus que l'EA hagués tirat endavant el transvasament del 2008 que vosaltres vau acceptar?I així un llarg etcètera que porta a una gent a tenir credibilitat i a un altra, a vosaltres, amb una falta de la mateixa inversament proporcional.
Abans d'acusar a la resta, preguntat pq les enquestes diuen que un 45% de la societat catalana votaria sí a un referèndum i vosaltres rebeu un 7% dels vots. Tenim la culpa la societat catalana i vosaltres resulta que ho heu fet tot bé i ho feu tot bé?
Més humilitat i algun mea culpa no us estaria gens malament.
Jo m'apunto mes a les d'Arjub. Am un parent de la familia Monster, o del Jove Frankenstein, de cap de llista... no se no se. Abans s'escolava algun vot cap a ERC ara, com no tornen a canviar de caps de partit, etc... poden passar els mateixos anys a l'ostracisme que al principi de la "democràcia" quan van pactar amb Pujol.
ResponEliminaQue no aprendreu mai que desprès de pactar en el poder us toquen 20 anys de "no res"? Sembleu una barrancada. Seny amics republicans. I ja ho sabeu, mai CiU, mai més PSC.
PS. Comenceu a oblidar la paraula Vegueria i canviar-la per província, si la cinquena, per uns quants anys. Tindre "Delegats" s'ha demostrat que no serveix absolutament per a res.
Siguem positius.
Esquerra ha perdut 50.000 votants més, la baixada, realment no té aturador. Pels pèls Esquerra ha salvat el seu tercer diputat i en lloc de sentir un mínim d'autocrítica, tret de Ridao (encara que en este cas no sé si se pot considerar autocrítica ja) encara exigiu ser el pal de paller de l'independentisme.
ResponEliminaJo tampoc conflueixo en l'opció de l'esquerra independentista d'abstenir-se "activament", però cada cop que de les vostres boques surten acusacions vers els independentistes que no vos vam donar la confiança us allunyeu més del carrer.
I mentre, continueu parant la mà a Convergència... Vergonya cavallers, vergonya!
Precisament els comentaris que m'antecedeixen són el que justifiquen el que diu l'article. Ja sé que hi ha gent que no estima ni a sa mare però sí va a la seva casa per demanar-li diners o que renti la roba, mentre ells es fan les burilles del nas.
ResponEliminaSí aquesta ràbia que alguns tenen contra ERC la utilitzessin per lluitar contra totes les injustícies que estan passant, d'un altra manera li aniria a l'esquerra independentista.
L'article té tota la raó. I els que vulguin sortir de cacera, que es compren una escopeta i vagin al tord.
I per cert, clar que no es pot comparar Amaiur amb ERC. Al País Basc, fins fa poc, fer un comentari com el teu no passava desapercebut per algun punt de mira. Afortunadament, a Catalunya, pots treure la fel contra ERC, com si t'haguessin pres la nuvia o t'haguessin desnonat de casa teva. Ja t'ho faràs.
ResponEliminaSento soltar-vos aquest rollo, però són les meves reflexions politològiques:
ResponEliminaAra sentim enveja del País Basc, anys enrere quan els pistolers d’ETA mataven a sang freda, pocs podíem tenir enveja d’aquella societat que vivia atemorida i amenaçada, que sols de portes cap endins podia opinar de política i que tant ha sofert per la brutal repressió d’una banda terrorista que en lloc de lluitar per la llibertat, lluitava per acabar amb ella.
ResponEliminaL’esquerra independentista existia a Euskadi i era legal. Batasuna era una altra història, era el braç polític de la banda armada. Era ETA qui gestionava els sous dels seus representats, amb la resta dels diners que li pertocaven a Batasuna, finançaven les bales que van acabar amb la vida de policies, militars, jutges, polítics i civils. Però aquells partits que tot i defensar la independència d’Euskadi li havien donat l’esquena a ETA, curiosament no tenien el suport a les urnes de l’ independentisme basc. La il•legalització d’aquest partit fou avalada també pel Tribunal d’Estrasburg no per silenciar la voluntat d’independència d’una part de la societat basca, sinó per silenciar a qui mitjançant la violència aspirava aconseguir aquesta fita.
Quan parla de la coalició espanyolista PSE-PP (que entre d’altres coses, crec, ha contribuït a acabar amb la violència), potser no recordes un tripartit que podríem anomenar -sociocatalanisme-ecologic- però que a diferència de la coalició PSE-PP va resultar una de les etapes més negres per a Catalunya, sobretot per al nostre territori (canal Xerta-Sènia, transvasament d’aigua cap a Barcelona...). Em sembla que alguns tenen poca memòria en això dels transvasaments. Crec també que confons conceptes, les múltiples detencions dels caps d’ETA no van ser entesos pel conjunt de la societat espanyola (inclosos els catalans) com un debilitament de l’ independentisme al País Basc, sinó com un debilitament de la banda terrorista, que es veia ofegada per la pressió policial.
Hi ha un refrany castellà que diu: “Aunque la mona se vista de seda, mona se queda”, i és el que penso de Bildu, els mateixos que retiren la foto del rei i la bandera espanyola dels ajuntaments on governen (vist amb els meus propis ulls), que insulten i menyspreen i intenten SILENCIAR a regidors del PP. Aplaudeixo a Rajoy quan diu que no seurà a negociar amb AMAIUR, perquè en política no tot s’hi val, hi ha uns principis ètics i morals que també compten, i encara és massa prompte per traure conclusions de tots aquests últims esdeveniments.
L’ independentisme català en part s’ha reconvertit, no crec que hagi votat en blanc o en nul, considero que CiU ha sabut jugar a dues bandes i aglutinar tant al vot de la dreta catalana així com a una gran part del vot independentista, vaiga que al final el tan famós “vot útil” ha acabat sent el de “Conveniència”. I això es deu a que ja fa algun temps que no es fan bé les coses a ERC, un partit sense lideratge ni imatge, amb una trista campanya electoral i que no ha sabut enganxar al seu electorat.
A mode de reflexió final, crec que aquestes eleccions no eren propícies per a transmetre un missatge ideològic, i és el que han fet tant el PSOE com ERC. Aquí ha estat el principal error, no ens enganyem, la gent no volia sentir parlar de independència ni de dretes i esquerres, volia que li transmetessin confiança, seguretat, esperança, recuperació...volien un missatge de centre amb idees basades en la recuperació econòmica, i això el PP ho ha sabut fer.
Una abraçada.
Guti, que Mariano ja ha guanyat!, ja no toca fer més propaganda electoral!crec que en la lluita contra ETA i en el progressiu apropament de l'esquerra basca té més mèrit el que ha fet el PSOE (sobretot en aquests darrers governs, no en la època del GAL)i sobretot la maduresa de la societat basca que el discurs cavernícola del PP en aquest tema.
ResponEliminaERC, sempre ha volgut anar "d'amiguete" amb els d'Euskadi, rollo "poble oprimit"...però mai ha mogut un dit per lluitar per Catalunya quan hagués pogut fer-ho, lamentable però és aixi. Fa uns anys que ERC ha perdut part del seva essència anant de comparsa tant del PSC, primer, i ara apropant-se a CiU, cosa que Amaiur ha sabut fer com una entitat consolidad e independent sense dependre del que farien altres partits. Euskadi i Catalunya són molt diferents social i politicament, però hem de veure com Euskadi ha aconseguit fites en la seua autodeterminació de les quals aqui per desgràcia estem lluny, fites aconseguides sovint per una actitud col.laboracionista amb el govern de Madrid..."no es oro todo lo que reluce"!!
Canalero, no fa falta gaire per a vore que esteu en la mateixa dinàmica. Què passa, que ERC sou els únics que treballeu o lluiteu per les injustícies? Doncs serà que la gent només us veu d'elecció en elecció, potser? Jo no dic que no feu faena i que no tingueu gent que s'ho creu i treballa en l'àmbit que pot però que us cregue la casa de l'Esquerra independentista...què vols que et digue...més humilitat que aquí les crítiques són constructives Canalero. I estar totalment d'acord amb l'article, siu molt de tu i de la teua organització. A EH aquest article ho escriuria una persona de força immaduresa política. Maduresa, amb totes reserves possibles, que han tingut allí dalt. D'autocrítca n'han fet obertament i de portes endins i no l'han fotut cap tiro...per a demagogs ja en tenim prou amb els del PP i del PSOE, que només falteu vatros.
ResponEliminaCrec que als vostres pobles hi ha gent que treballa i passeu olímpicament i t'asseguro que es fan abans el llit que molts del vostre partit.
Gutijaume: si comenceu així us haureu de menjar alguns quilos de pataques pq l'Esquerra Abertzale està per a quedar-se i com diu una dita catalana: "no es poden posar portes al camp", o "no es pot dir d'aquesta aigua no en beuré, encara que sigui tèrbola".
Em fas gràcia Arjub: "l'esquerra abertzale ha fet autocrítica de potes endins". Que ets d'Amaiur potser per saber el que fan, opinen i com s'organitzen? El que passa a Catalunya és que tothom té a dins un rei i no vol ser un home republicà. T'obrim les portes del nostre partit per tal que ens expliques les teves idees de com organitzar l'esquerra independentista a Catalunya. Serem tot orelles.
ResponEliminaLa independència de catalunya només s'aconseguirà si cau el poder del rei i si aquesta figura decorativa que ha perdut tot el sentit de la seva existència fa molt de temps (França funciona bé com a república, tot i que molt centralista, igual que Itàlia, que tenien rei, França fins al 1870 i Itàlia si no m'erro fins al 1945)no desapareix Catalunya no podrà somniar mai amb ser un estat lliure i independent...
ResponEliminaPer a ser independents també caldria canviar la Constitució, molt antiquada amb el pas del temps i que cap partit majoritari, PSOE o PP, es resisteixen a canviar.
Però tampoc cal ser com el SI, que es dedica a cremar fotos del monarca en ple carrer. Ja sé que queixar-se és lícit per la llei de llibertat d'expressió acceptada per la Constitució del 1978 però allò j aem sembla una gamberrada en tota regla...
saberut, fites en la seva autodeterminació ? A banda del concert que, també el tenen a Navarra per "dret històric" i que fins i tot el PP hi està d'acord, no acabo de veure aquestes fites.
ResponEliminaNo entenc aquesta fixació, per a bé i per a mal, en el País Basc; no oblidis, Emili, que per a la Catalunya independent a la que aspires, ha de ser igual el País Basc com Madrid. Faria falta veure a quina idiosincràsia ens assemblem més els catalans. Encara que només sigui perquè ( excepte Vaquero, Txiki Begiristain i Gorka Knörr ) quan ens comuniquem bascos i catalans ho hem de fer en castellà.
Gutijaume, un consell: en això del transvasament tens dues opcions, passar de puntetes tant com puguis o bé insistir amb el tema ( Xerta/Senia, transvasament -inexistent- a BCN ) Si passes de puntetes pots tindre futur, si et fas el "xulo" arribarà un moment que, per dignitat, hauràs de dimitir i s'acabaran les teves aspiracions polítiques al PP, al menys les d'altura.
I no oblidis mai que Aznar ( del PP ) i encara amb "mando en plaza", en qualsevol cas, més ascendència que tu amb Rajoy si que té. Pos bé, va dir, com saps, referint-se a ETA, allò de "movimiento vasco de liberación". O sigui que ara, amb l'anunci de finalització definitiva de la violència, no posis les mans al foc per res. De fet, de presos ja en vareu atansar.
"França funciona bé com a república",
ResponEliminallavors, com es pot lligar l'conseguiment de la independència amb la República ?
Serà o no serà però independentment de la forma de govern.
La república pot canviar el marc de relacions entre les comunitats autònomes fins al punt d'arribar a crear una república federal de tipus alemany on els Länder són molt independents els uns dels altres però tenint com a capital federal a Berlín...
ResponEliminaI si canvia la relació entre Madrid, i hi ha un diàleg entre aquesta, i les comuntiats autònomes es podria arribar a un acord per a una idependència efectiva amb el temps mitjançant un augment de poder d'aquestes en les diverses competències que tenen, tot seria qüestió de temps...
Però abans de tot cal canviar la Constitució, que és el marc que ho regula tot plegat.
I si t'has llegit la Constitució, el rei té un poder molt fort,ja que es considera el poder central del que emana la Constitució, i per a canviar la Constitució primer hem de derrocar el poder del rei.
França pot ser una república, però té un model molt centralista, amb una capital econòmica i política centralitzada en la ciutat de París, igual que Espanya. La independència de Catalunya beneficiaria a les TTEE? Una possibilitat seria que es centralitzes tota la riquesa a l’àrea metropolitana de Barcelona i els territoris més allunyats s’anessin empobrint amb el pas del temps... Realment és molt fàcil pensar que tot seria un camí de rosses.
ResponEliminaQue no estem ficant portes al camp al consistori tortosí, quan tots els grups municipals han decidit fer el buit i no reunir-se ni acceptar cap proposició de PxC per aquests mateixos principis ètics i morals dels que he parlat?
En quant a l’aproximació d’etarres presos a Euskadi, no sóc del tot contrari, sobretot des de que en un documental vaig escoltar-ho dir a una víctima d’ETA que entenia el sofriment d’aquelles famílies que no podien veure als seus fills presos, tot i així tinc les meves retinències.
Cristofol, el teu discurs té un error de base. Dius que si canvia la relació entre Madrid + diàleg + poder arribar a un acord.
ResponEliminaÉS com si jo digués si fos més alt i més guapo lligaria més. Per desgràcia, tinc l'alçada que tinc i la cara que tinc per lligar, i amb això h és el que compto. No es poden fer castell en l'aire, pensant que a Madrid canviaran d'un dia per un altre. Ja fa centenars d'anys que són iguals. Cal esperar més?
Jo també envejo a la gent d’Euskadi, l’envejo perquè tenen clares les seues prioritats, no com aquí que ens fem retrets i ens barallem entre natros en lloc de treballar plegats amb un objectiu comú de dir “ADEU ESPANYA”
ResponEliminaEm sembla molt i molt trist els comentaris que llegeixo.
Es absurd perdre l’energia en aquells que tenen algo en comú, mentre el veritable enemic fa el que li passa pels ous.
No teniu clar contra qui ens l’estem jugant?.
Pos espavileu, ja ens barallarem i discutirem entre natros quan siguen independents però ara cal treballar plegats sense retrets innecessaris.
Heu vist al PNV matxucant a Amaiur durant la campanya electoral? I al revés?
Els heu sentit matxucant-se després?
En comú només tenen una cosa i la defensen els dos, encara que després tinguin un model de país diametralment oposat.
Apreneu d’una punyetera vegada!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBravo Susanna! Tu també tens la porta oberta a la casa comuna de l'independentisme. I no és que te l'obri jo, que consti, però hem de construir entre tots i totes aquest espai comú que ens ha de treure d'Espanya. I prou de retrets a ERC, que n'ha fet moltes de coses malament, però és que CiU, el PSC, el PP i ICV no n'han fet? A que venen aquests cops al gos flac en lloc de pegar-li a l'òs gros? Ja n'hi ha prou o posem les bases i deixe'm de banda personalismes o la Brunete entrarà a Barcelona amb alfombra roja i sense tancs.
ResponEliminaVeig Guti que vas bé en el teu camí com a polític del PP. Com tots els del teu partit tens una capacitat innata per tergiversar la realitat i creure’t les teues pròpies mentires.
ResponEliminaA vore, el tripartit potser va fer coses que no ens van agradar, entre elles la proposta de interconnexió en la sequera del 2008. Proposta que et recordo que el PP català també va recolzar, fins i tot el PP valencià a canvi de que per a ells també els arribes aigua de l’Ebre.
Aquí l’únic que te mala memòria ets tu, o no recordes quan Aznar anava dient “EL TRASVASE NO PERJUDICA A NADIE”
Les Terres de l’Ebre érem invisibles. Els carrers de les Terres de l’Ebre, Barcelona, Madrid i fins i tot Mallorca i Valencia, passant per Brussel•les, plens de gents i el barrut de l’Aznar dient que “No perjudica a nadie”
Que no érem persones la gent d’aquestes terres?
Per tan, com et diuen abans, mes val que calles perquè les vergonyes les tens dins de casa teua i t’hauràs d’empassar les teues pròpies paraules.
Els primers que fan “demagògia” és el teu “kefe” que és tan “ambiguo” que a un lloc diu una cosa i a l’altre, tot lo contrari. Però ja saps que diu la dita, s’agafa mes aviat a un embustero que a un coix.
Canalero, la casa comuna de l'independentisme no es centralitza en un partit o en un altre. Ha de ser plural i mentre no s'entengue i es respecte aquesta pluralitat, no anirem enlloc.
ResponEliminaTens tota la raó, esta malament els retret a ERC, però mentre ERC o qui sigue, no aprengue a no fer retrets als demés, rebrà lo mateix que sembra.
En cap moment he dit que la casa comuna de l'independentisme sigui ERC, però no em negaràs que avui per avui és qui rep més suport electoral. Si s'ha de construir una plataforma que abarqui més gent, endavant, però el que no pot ser és excloure a ERC de la casa comuna de l'independentisme. Al final, és qui ha lluitat més de 70 anys, amb alts i baixos, per la causa independentista. Qui té millor fulla de servei?
ResponEliminaTan s'hi val qui no s'ho pensa,
ResponEliminaTan s'hi val qui no s'ho creu
Mai, mai la independència,
Amb conveniència haureu.
.....
I els d'esquerra prou li van jugar a Macià.
Crec que tot aixo del rei i la constitucio és només interessant si volem l'independencia seguint les normes d'algu que mai ens ho donarà. Una perdua de temps i energia. No és tan complicat; si el Parlament català vol declarar l'independencia demà, té tot el dret a fer-ho en nom de la ciutadania que li ha votat, i ja farem natros les normes.
ResponEliminaAixo només passarà amb unitat de partits i altres entitats quan es desperten i veuen que aixo es l'unic cami possible. Fa falta humilitat i grans lideratges, i la força de la gent (com diu a l'article, vam ser més d'un millio al carrer fa un any).
Susanna cada vegada que parles del PP se’t unfla la vena del coll, sé l’odi que et professen aquestes sigles, però et demano calma, la mateixa en la que t’aguanto jo, com a mínim.
ResponEliminaLa diferència rau en què jo no en dic de mentides, jo no tergiverso la realitat com tu dius, sinó que la busco en cada un dels meus escrits, mai he amagat el transvasament del PP i sempre he anat de cara amb aquest tema, no com els altres partits. Que et penses que no la tinc la camiseta blava amb el nus? Tenia jo 11 anys llavors, amb l’ interconnexió cap a Barcelona ja era més grandet, però la camiseta ja no estava tant de moda per desgràcia.
Ara mateix et reto a que ens facis saber en què he mentit o què he tergiversat? Si saps argumentar-m’ho amb coherència, rectificaré les meues paraules. Ara bé, mai m’he amagat dels errors del meu partit i mai ho faré, si he de ser la veu de la consciencia dintre d’aquest ho seré, no oblidis que sóc tant ebrenc i català com tu, o més.
Guti, lo de tergiversar ho fas en cada escrit que ens fas en aquest blog.
ResponEliminaSi no ho sap vore, no seré jo qui pergue el temps en fer-t'ho vore.
Ets incapaç de fer crítica del que fa el teu partit, començant per la diputació de Castelló i la demanda de 90 Hm3/any. Seguint per l'entrevista del Sr. Rajoy al Periodico i les posteriors declaracions a Alacant i Murcia. Les paraules de Fabra, Arenas, Valcarcel, Cerdà etc...
Tu has llegit lo mateix que jo, tu has fet una interpretació i jo un altra ben diferent.
Que t'he de demostrar? Explica'm?
Es mentida lo que ha sortit aquests dies als diaris?
Són mentida els talls de veu que corren per internet?
I sobre la vena, no crec que se m'unfle mes a mi que a tu.
De fet xalo molt rient-me de lo que dius i de lo que diu el teu partit, perquè on avui diuen blanc, demà diuen negre.
I tu et passes hores i hores fent dissertacions que aquí ningú es creu.
Trobo que les teues dissertacions de la wikipedia de la FAES no triomfem ni aquí ni enlloc.
Hauràs de provar en altres foros i blogs de los que hablan en castellano, a vore si et fan mes cas i et donen la raó.
Canalero, ningú diu de excloure a ningú.
ResponEliminaEm sembla que sou excessivament susceptibles i això no és bo perquè fa que tot es mire en recel.
La meua opinió és que no arribarem a ser independents si això ha de venir dels partits, per molt que ells s'ho creguen i treballen fort en aquesta línea.
Veig mes que sigui de la gent, amb una postura unitària de la societat i que aquesta assumeixi el lideratge de tirar-ho endavant.
Els partits han de formar part com un mes, però el lideratge ha de sortir del carrer, de gent que no estigue marcada políticament i que no es case en ningú, només en l'objectiu de ADEU ESPANYA.
Els partits tenen les motxilles massa carregades de retrets i desencontres entre ells.
Quan un diu blanc, l'altre diu blanc amb un lleuger color blanc tirant a blanc.
La gent quan sentim aquestes coses desconnectem dels partits perquè veiem que lo únic que volen es emportar-se les medalles.
La manifestació del juliol del passat any és un bon exemple de lo que passa amb els partits.
Tot i que Òmnium no te res de independent, si enlloc de prioritzar els partits amb la tonteria de la pancarta, haguessen assumit el lideratge de canalitzar l'energia d'aquells dies aglutinant les diferents sensibilitats de la societat, avui a lo millor estaríem en una situació diferent.
Però no, van perdre hores i hores, titulars i titulars de diaris i teles, per vore si anaven uns o uns altres a la pancarta. Van prioritzar lo que volien els partits (sortir a la foto), en lloc de prioritzar en lo que volia la gent
Al final la gent va passar olímpicament dels polítics i les seues tonteries de penjar-se les medalles i els van ignorar totalment. La capçalera va ser engolida per la gent.
Tanmateix varem marxar d'aquella mani sense un camí a seguir, sense saber que era lo que podíem fer a partir d''aquell dia i com gestionar aquell triomf.
En definitiva molta energia positiva que no va servir per gaire cosa mes.
Una oportunitat perduda que hauria de servir com a mínim per a que el proper cop, no fem el mateix error.
Error, no has sigut capaç d’argumentar-ho amb coherència, així que et quedes sense rectificació.
ResponEliminaJo no estic aquí per a que em creguis o no, com a ciutadà ebrenc em veig prou legitimat per donar la meva opinió en el principal blog de les Terres de l’Ebre, que es seguit diàriament per un gran nombre de persones (Gustau ens ho podria clarificar), d’entre les quals, estic segur que hi ha algú de les 12.262 persones que van votar al PP aquestes darreres eleccions al Baix Ebre –Montsià (per cert, el doble de les que varen votar a ERC).
No oblidis que no escric buscant que em donin la raó, com pot ser tu fas, sóc com un culè al Bernabeu sol faltaria. Ara, no te’n lliuraràs de mi tan ràpid, estaré aquí tocant els nassos per mooooolt de temps, a més així tu xales, encara que algun cop et fiquis nerviosa i et surti aquesta vena antiliberal i dictatorial que tots amaguem.
Això d’avui dir blanc i demà negre saps com se’n diu: rectificar; i ja ho diuen, rectificar és de savis, pren nota.
Susanna, faries bé en no menysprear Gutijaume. Jo al menys me'l llegeixo amb l'interès que es mereix, com qualsevol altre "contertulià".
ResponEliminaI no t'equivoquis, la força, força ara mateix a Catalunya la té CIU, que també tenia quan la proposta de transvasament. Per què no va posar l'antitransvasament sobre la taula, a més del pacte fiscal, a la campanya passada ? Si s'arribes a tornar a plantejar el PHN seria amb la connivència tàcita o explicita del CIU i sinó també.
Respecte a tot lo altre, home, que al País Basc està governant el PP i PSE de que estem parlant ? A més trobo que esteu molt ben informats de la campanya al País Basc, qui critica qui etc, no ho sé, però de lluny les coses, sovint, semblen d'una altra manera. Jo al menys, a prou penes entenc el que passa a Catalunya. No entenc per exemple que 1.000.000 de persones ( no 1.500.000 com diu l'articulista ) demanessin el dret a decidir i ara ERC treu 244.000 vots. Amb l'afegit que no es presentava cap partit més clarament independentista. Perquè això del nacionalisme separatista de CIU s'ho creuran a Intereconomia, jo -i Duràn Lleida-, no.
Ah, això de la mani del Juliol de l'any passat era una qüestió retòrica. Per suposat que ho entenc.
ResponEliminaQue et penses que no hi havia milers de persones que voten PSC per exemple, i dintre d'aquests n'hi han que es consideren autonomistes, federalistes i inclús alguns independentistes. Però una manifestació pot aglutinar al seu si en un moment donat gent de tota condició. Jo mateix, que no em considero independentista, estic perfectament d'acord amb el dret d'autodeterminació, per tant en sintonia amb el lema " Pel dret a decidir " Et diré més, en un moment donat, per dir que ja n'hi ha prou, per contestar a l'Espanya caverna-ria i brunete mediàtica, tampoc està malament una demostració de força, sense que vulgui dir necessàriament la reclamació de la independència.
Homeeeeeeeeee, rectificar és de savis, cert!!!
ResponEliminaperò..... quan abans de les eleccions dius una cosa (exemple recent els caleres del fons de competitivitat) i després dius que "ni hablar del peluquin".....
això no se si és rectificar o haber enganyat a la gent directament
ja se que això no deu ser un "argument" per segons qui...
ànims i visca la pluralitat, encara que no ens fiquessem d'acord
He començat a llegir comentaris; no dubtava ni un sol moment abans de començar a llegir les respectives respostes que hi hauria un atac per part dels oposats als nostres ideals.
ResponEliminaSi els meus sentits d’interpretació no fallen... El contingut conté com a idea principal que estàs admirant el poble d’Euskal herria, segueixes amb una informació general sobre la seva evolució política i acabes amb una crítica personal sobre la falta de lluita independentista, de representació, i amb el desig de que això canviï.
Es jutja el partit d’ERC, no es jutja el teu article i molt menys el teu contingut. Però és el mode d’atacar dels que “no saben per on agafar-se”. És totalment respectable que cadascú defensi el que pensa i que existeixin una pluralitat d’idees i objectius. I per poder defensar amb lucre i coherència un ideal o un objectiu s’ha de saber que per defensar una cosa no s’ha de criticar una altra!!!! El partit d’ERC ha comès errors, però... diuen que “dels errors s’aprèn”. Així que prefereixo abstenir-me de comentar res, ja que jo m’aturo amb la idea de que el que ens fa especials als que lluitem per la independència és que sabem admetre els errors, sabem rectificar (que no és amagar i manipular), sabem confiar i sabem tenir esperança; això ens fa molt forts.
El meu comentari és només per felicitar-te per la teva redacció i per expressar-te que comparteixo amb tu tot el que exposes. Se’m fa difícil no contestar als comentaris i casi bé inevitable però prefereixo no caure en, per exemple, desvalorar els caps de llista... (veig tant capacitat a un polític republicà com a un d’extrema dreta; i no discuteixo ni un sol segon que ara ens toca menjar “passar-les putes” un temps per aconseguir nous reptes que havien quedat atapeïts durant aquests anys enrere). O com dir que no eren unes eleccions per transmetre missatges ideològics... No, no ho eren, però si que ho eren si aquests mateixos missatges ideològics portaven a una solució única, eficaç i indiscutible. La independència solucionaria part (per no dir tots) dels problemes dels que se’n parlava solucionar, en aquestes eleccions, a Catalunya.
O com que no cal tenir molta maduresa política per voler la independència, per adonar-se’n que “els de fora” ens estan fent mal... No cal maduresa política per entendre que això ens fa mal, ja que us asseguro que això no ens ho farà entendre la nostra capacitat política sinó que ens ho farà entendre la nostra cartera! Me resulta graciós que algú es consideri “madur políticament” amb els temps que estem i amb els infinits canvis que es produeixen successiva i constantment tant en la política com en tots els altres àmbits.
AIXÍ QUE...
Si els meus sentits d’interpretació no fallen... El contingut conté com a idea principal que estàs admirant el poble d’Euskal herria, segueixes amb una informació general sobre la seva evolució política i acabes amb una crítica personal sobre la falta de lluita independentista i de representació, i el desig de que això canviï.
PER TANT, no cal “remoure més merda”
Enhorabona per l’article Emili, Salut i Independència!!! ;-)
Lorena, felicitats, al igual que Emili pels vostres comentaris inclús mantenint posicions que no comparteixo en majoria, només de bieix.
ResponEliminaSuposo que per a mi, que no soc al partit, o per molts altres, el concepte d'independència no està clar en la seua aplicació. La idea principal vostra es la d'un estat independent, si, val, suposem-lo possible fàcilment, acceptat per Europa , etc. Però econòmicament? No dependria actualment de la ma de Merkel, el BCE i el FIM, amb salsa Sarcozy? Llavors independència fins on?
Mirant cap a dintre i en el nostre cas ebrenc, podríem declarar-nos també independents i, probablement confederats amb la resta de regions independents de Catalunya , i més avant Països Catalans, de forma natural.?
Quins serien els principis ètics fonamentals d'aquest estat polimòrfic que pugues, fins i tot, ser exemple per a la resta d'estats planetaris.
Apropats més a les comunitats naturals que a les artificials, més volàtils elles.
Per exemple, un veguer elegit democràticament i amb un consell de govern que acudís a òrgans superiors de decisió nacional. I no un veguer titella del partit que mana.
Les polítiques de les ramaderies de tossinos podrien comprendre's les de l'Osona i voltants amb les minses de les terres ebrenques i veïnes, també catalanoparlants, però a l'Aragó.
Compartit les seues realitat no ens portaria a una millor comprensió del destí de totes?
El bon tracte de les reserves naturals, de fauna i bosc, no ens enriqueix a tots?
Igual que el compartir i conèixer les nostres cultures artístiques, artesanals i comunitàries.
Tot ho tenim cada cop més a prop, però, quan surte la iniciativa final, totes aquestes que li hauran de donar cos amb realitat haurien d'estar formades, amb càrrecs electes i camins a recórrer plens de supervivència,
Al 2013 Otegui lehendakari amb suport del PNV, i poc temps després referèndum d'autodeterminació a la canadenca. Gosarà el PP enviar els tancs per impedir-ho ? Veurem autocars d'espanyols anant al país basc a demanar sisplau que no ho facin ? Si Euskadi s'independitza nosaltres anirem després, no tinc cap dubte.
ResponEliminaO no Lluis, dependrà de natros i, de moment, la Casa gran de Ciu només parla de polítiques que no practica anivell territorial.
ResponEliminaLa Casa gran de CiU és més del mateix, centralisme barceloní i submissió de la resta.
Bons son estos capitalistes financers per perdre dividends!
passerells.
ResponEliminaPer emprenyar una mica:
Quan es mostra l'admiració per Euskal Herria estem parlant de la lluita a la zona de l'estat francés, també ?
Mentre a Catalunya hi hagi un 60/70 % de gent que es consideri també espanyol -a més de català- o directament espanyol, de que estem parlant ? quan lògicament, per una independència no n'hi hauria prou en un 51 favorable, caldria, si més no, invertir la tendència i això està més lluny que la eliminació de l'explotació de l'home per l'home o la desaparició de la gana al mon. Que mira que seria just.....
Respecte de que Euskadi podria ser un precedent per a Catalunya, no crec que fos així. Espanya, fins i tot Europa, podria permetre's el luxe de deixar anar un país de 2 milions de persones, fins i tot per veure com no se'n surten. Un altre amb més del triple d'habitants, no.
Perquè no n'hi hauria prou amb un 51% ? Estàs assumint que el 49% votario no, quan podria haver abstenció, vot blanc i nul.
ResponEliminaI tampoc veig clar això dels 2 milions de persones. En habitants és un 5% del total però en PIB, exportacions etc. segur que el pes és major.
Lluis, però si es queden tots els impostos....
ResponEliminaI lo del 51, home, tu creus sincerament que en un vot més ( fent caricatura ) dels partidaris d'una cosa així es podria tirar endavant ?. No ho crec. I en qualsevol cas, jo em referia al 51 % de la població no dels votants.
No es queden tots els impostos, hi ha una cosa que es diu cupo per pagar els serveis de l'estat que no té transferits, per exemple Defensa (que segur costa una pasta).
ResponEliminaTens raó Lluis. Ara, això faltaria, que es quedessin els impostos i no paguessin el que reben d'altres administracions.
ResponElimina