[Tribuna] 'L’aragonès oriental, una història que ve de lluny', per Paulí Fontoba

La decisió del Govern d’Aragó d’anomenar al català com aragonès oriental és una bona prova de qui governa: PP i PAR. Però si som honestos, caldrà reconèixer que el PSOE no es lliura de la responsabilitat per la situació que pateix el català a la Franja. Per exemple, a la Declaració de Mequinensa (1984), els alcaldes socialistes, tot i que reconeixien la llengua catalana, ja sembraven la llavor de la separació quan el mateix alcalde de Bonansa, Marcel·lí Iglesias, afirmava que no s’havien d’utilitzar expressions com ara ‘aragonesos administrativament i catalans culturalment’; ni ‘Franja de Ponent’, sinó ‘Franja d’Aragó’, perquè el nom ja fa la cosa. A Calaceit, fa vint-i-set anys, vam aconseguir tenir el primer mestre de català de la comarca del Matarranya. L’AMPA va portar la proposta al Ple de l’Ajuntament, que tenia majoria del PP amb cinc regidors. El PSOE, amb els quatre regidors a l’oposició més el regidor de cultura del PP, Emilio Roquer, van votar a favor de demanar a la Diputació un professor de català, tot deixant clar que el català era optatiu. Així va ser com a la comarca del Matarranya es van començar a fer classes de català i avui dia el 90% dels xiquets i les xiquetes van a català. Curiosament, en aquells moments els sectors propers al PP ja afirmaven que ells no parlaven català sinó ‘calaceità’.

Però recordem com han anat aquets anys de democràcia. Primer, es va aprovar un Estatut que reconeixia el català i l’aragonès d’acord amb el principi constitucional de protecció i difusió de les llengües, però declarava el castellà com a única llengua oficial de l’Aragó. Després van passar els anys i governats per un PSOE presidit per Marcel·li Iglesias es va aprovar una llei de comarcalització que desfeia l’organització de les comarques catalanoparlants com la coneixíem fins llavors i reubicava pobles catalanoparlants en comarques de parla espanyola. Començava així un intent de disgregació històrica que feia possible que pobles de la Franja pertanyents al Bisbat de Lleida passessin a pertànyer al de Barbastre-Monzó, amb el vist-i-plau d’una Església controlada per sectors importants de l’Opus Dei. Al cap de pocs anys, arribà el serial de la demanda per part del Bisbat de Barbastre-Monzó de l’art sacre català, un Bisbat que des del primer moment menyspreà i ignorà el català. Amb un cop de ploma, havien intentat carregar-se més de mil anys de història, i el litigi, de moment, continua. L’any 2007 s’aprovava un nou Estatut, amb el president catalanoparlant del PSOE el senyor Iglesias, que no incloïa ni el català ni l’aragonès com a tals, però sí les ‘varietats lingüístiques d’Aragó’. Després de dotze anys de govern socialista i de promeses d’aprovar una Llei de Llengües, al final del mandat i a corre-cuita, en van aprovar una de descafeïnada amb el suport de la Chunta Aragonesista, l’oposició del PP i el PAR, i amb una IU que no es va afegir per insuficient.

Ara, el govern de coalició que patim avui a l’Aragó (PP i PAR) en menys d’un any ha portat a la pràctica la reforma d’aquesta Llei de Llengües. Així és com ha nascut una nova llengua, l’aragonès oriental. Un atac en tota regla a la unitat del català com han fet i fan a les Illes Balears i el País Valencià. Un atac a qualsevol criteri científic i lingüístic. Ho ha executat el PP, sí, però hi ha còmplices com el PSOE que per desídia, por, feblesa, vots o impotència van portar a terme accions legals que han fet possible arribar fins aquí. No ens deixem manipular i recordem que això ve de lluny i tots els catalanoparlants, estiguem on estiguem, som responsables de defensar la unitat i la normalització de la nostra llengua.

Paulí Fontoba
és tinent d’alcalde de Calaceit, representant de l’Entesa per Calaceit - AM - ERC