CALACEIT (Matarranya).- El regidor republicà de Calaceit, Paulí Fontoba, ha lamentat aquest divendres l’aprovació de la nova llei de llengües d’Aragó, a les Corts d’Aragó, amb els vots del Partit Popular i del PAR. En aquest sentit, la nova llei parla de llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO) per referir-se al català que parlen els habitants de les comarques de la Franja. A més, entre d’altres mesures, la normativa preveu la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que determinarà els topònims i noms oficials de la comunitat. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Fontoba ha afirmat que la imposició legal de la denominació LAPAO per referir-se al català de la Franja és un fet molt seriós, tot i que puga semblar una qüestió còmica.
En la mateixa entrevista, Fontoba ha conclòs, per tant, que la nova llei de llengües d’Aragó demostra la ‘mala llet’ del Partit Popular amb la llengua pròpia de Catalunya, de la Franja, del País Valencià i de les Illes Balears. De fet, el regidor republicà ha advertit que l’anticatalanisme dóna al Partit Popular un cert rèdit electoral.
En aquest sentit, el regidor republicà de Calaceit ha afirmat que ara comença un llarg camí de lluita, ja que les entitats i partits que defensen el català a la Franja hauran de recórrer a tots els estaments internacionals. De fet, ha recordat que actualment hi ha entre un 40 i un 60 per cent dels alumnes que fan classes de llengua catalana a l’escola, tot i la pressió d’entitats contràries al català com la FACAO. Per tot plegat, Fontoba ha reclamat el suport del govern de la Generalitat i de la societat civil catalana. Segons ha dit, cal fer una crida a la unitat de tots els Països Catalans per fer pressió internacional i aconseguir el reconeixement de l’àrea lingüística del català.
Finalment, Fontoba ha assenyalat que, més enllà d’un atac a la llengua i la cultura catalana, la denominació LAPAO també és un atac econòmic a les famílies de la Franja que estaven educant els seus fills en català, i també als mestres i professors que treballen ensenyant la llengua. De fet, el regidor de Calaceit ha advertit que la veritable intenció del govern aragonès del PP és suprimir directament l’ensenyament públic en català.
pero este sinyor no governava en lo PP de la Rudi a Calaceite?
ResponEliminaAi! Tants de cops passa això que no hi ha cap partit que pugue dir d'aquesta aigua no n'he begut, sneijder!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa llei de llengües de l’Aragó parla de protecció i defensa de les llengües i modalitats lingüístiques que es parlen a l’Aragó septentrional i oriental. Una defensa del riquíssim patrimoni cultural aragonès. Brillant! Sense imposicions ni prohibicions. Genial!
ResponEliminaAixò del LAPAO el que demostra precisament és la mala llet del nacionalisme català quan sorgeix un nacionalisme que li planta cara a la seva frontera més pròxima. Ambdós acrònims (LAPAO i LAPYP) no apareixen en el text de la Llei de Llengües. És un invent del nacionalisme català i dels periodistes orquestrat per defensar els seus interessos independentistes.
Els “catalibans” en el seu afany imperialista per reconquerir els Països Catalans s’han donat amb la porta als nassos. Aiii que hagués sigut de les Terres de l’Ebre si ens haguéssim convertit amb el mar d’Aragó? Més cas que a Barcelona segur que ens farien i fins i tot compartiríem riu, tradicions i si t'encantes ens reconeixerien el tortosí com a llengua!
I estos del CHAR, aprenents, que no recorden ja a Labordeta defensant el fragatí, maellá, meniquensá, tamaritá, cheso, ansotano, belsetá, patués, chistavino al Parlament?
mmm, això ho has escrit en català o LAPAO?
ResponEliminaLa llengua no té fronteres. Jo sempre dic que parlo tortosí, però en un context local, clarament parlo català, amb els meus errors, però català.
No et compliques Gutijaume, només n'hi ha un de problema: no volen reconèixer que es parla català, amb les variants que vulguis, però català. Quant més interès hi havia a les nostres terres per dir que parlàvem tortosí era quan també ens volien fer creure que no érem ni catalans ni valencians ( bé, valencians, potser ho haguessin acceptat millor ) . Avui sentia una persona de Mequinensa, a Catradio, com explicava ( a banda de dir que parlava català ) que quan anaven amb l'equip de futbol del poble a jugar a Saragossa, els deien " fora polacos " . Ara ja s'atansaran més: de lapaoés " polacos ".
ResponEliminaEsta gent que van vindre de fora de Catalunya i tenen catalanofòbia, se'n poden anar als seus llocs d'origen. Aquí no fan cap falta. Sempre renegant de la cultura pròpia del lloc que els ha acollit. No teniu cap dret de fer el que feu. Marxeu, i aneu a arruïnar la vostra cultura.
ResponEliminaDeixeu-mos en pau!!!
Gutijaume: tu només representes a esta gent a les Terres de l'Ebre: http://www.vilaweb.cat/noticia/4115313/20130515/agressio-feixista-lacte-dhomenatge-estelles-burjassot.html
ResponEliminaA veure quan us animeu a interrompre un acte d'Òmnium o de l'IEC a les Terres de l'Ebre i els hi dieu "traidors" i "fills de puta". De la teua ideologia a la d'España2000 queda poc tros.