11 de juny del 2013

Els pantans ebrencs desembassen 950 metres cúbics per segon per contenir la nova riuada

FLIX (Ribera d'Ebre).-  La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha iniciat maniobres de desembassament al sistema de pantans de Mequinensa (Saragossa), Riba-roja d'Ebre i Flix (Ribera d'Ebre), per crear capacitat de resguard i contenir l'avinguda d'aigua que baixa per l'eix central del riu des de la zona de Navarra i l'Aragó, arran els episodis de fortes precipitacions. Les comportes d'aquests embassaments deixen córrer, segons les dades de la CHE, un cabal de fins 950 metres cúbics per segon, en una operació que s'allargarà encara uns quants dies. 

Durant aquest dimarts, el cabal de l'Ebre per Ascó  assolia els 1.028 metres cúbics per segon, mentre que a Tortosa, arribava als 997. Unes xifres excepcionals, després d'uns primers mesos de l'any que han registrat els nivells més alts en moltes dècades al tram català del riu, i que encara poden prolongar-se amb el desglaç de la neu pirinenca encara pendent.

Segons han explicat fonts de la CHE, aquesta crescuda es prolongarà encara durant uns quants dies més, com a mínim, fins que l'avinguda d'uns 1.500 metres cúbics per segon arribi a la cua del pantà de Mequinensa a partir de dijous al migdia. Fins llavors, el cabal del tram català del riu oscil·larà entre els 900 i els 1.000 metres cúbics per segon.

La prolongació d'aquest cicle de cabals elevats a l'Ebre ha estat benvingut de nou des del territori. "Totes les riuades són positives. Que porti tanta aigua el riu durant tot l'any és fantàstic: provoca una regeneració del fons", apunta el coordinador de la reserva de Sebes i responsable del Grup Natura Freixe de Flix, Pere Josep Giménez. Segons precisa, els anys de sequera i mala regulació de cabals havia deixat el fons del riu "molt compactat i cuirassat", afavorint el creixement de macròfits que no podien arrancar les petites i puntuals avingudes.

"Ha anat molt bé per regenerar el fons, controlar els macròfits i regenerar espècies autòctones. La proliferació d'espècies exòtiques, també els peixos, es deu principalment a la transformació dels sistemes fluvials, que són com estanys i va bé perquè aquests exòtics creixin. Funcionant un riu mediterrani, amb avingudes, crescudes, èpoques de sequera i variacions anuals, és el que més les perjudica. Entre una cosa i una altra -la crescuda- haurà ajudat i serà molt beneficiosa", ha valorat.

Via ACN (Jordi Marsal)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta