Indignació màxima a Alfara de Carles per la resolució judicial que suspèn els bous per a turistes

ALFARA DE CARLES (Baix Ebre).-  Dues ramaderies del municipi d'Alfara de Carles han reclamat que s'aixequi la suspensió cautelar ordenada per un jutge de Barcelona sobre les curses de brau turístiques sense mort de l'animal, que organitzen a les seves instal·lacions. Tolerades pel Departament d'Agricultura i expedientades per Interior, en considerar que es tracta d'un espectacle no autoritzat, el jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona ha estimat aquesta última interpretació i les ha prohibit. Les ramaderies Mur i Rogelio Martí, amb 200 bous braus cadascuna, addueixen que les "tientes" formen part de la seva activitat habitual, oberta a turistes, i que la seva prohibició els obligarà a tancar portes.

Ramaders, ajuntament i penyes taurines de les Terres de l'Ebre fan front comú per exigir l'aixecament de la mesura cautelar i garantir la continuïtat de la ramaderia amb les modificacions legals que siguin necessàries. Ho veuen com un atac a la línia de flotació de la tradició taurina, que afecta els responsables de proporcionar els animals per als actes. Els empresaris asseguren que sense els ingressos durant la temporada alta, que els proporcionaven els autocars carregats de russos que visitaven les seves instal·lacions, en èpoques de vaques magres per al turisme autòcton, no podran fer front a les despeses de mantenir el negoci en marxa i els animals.

Segons raonen els propietaris dels animals, les anomenades "tientes", així com els marcatges i sanejaments, són operacions pròpies i habituals de l'activitat ramadera que estan "obertes" al públic i els turistes en general. "És incomprensible mesclar-ho amb les 'corrides', que tenen els seus reglaments, no té res a veure", ha assegurat Àngel Mur, propietària d'una de les ramaderies. Asseguren que aquests torejos en cap cas suposen dany ni mort de l'animal. "Ens deixem la vida pel seu benestar", afegeix Mur, tot apuntant que les inspeccions d'Agricultura no han trobat cap infracció.

Però tot i que d'acord amb el criteri d'aquest Departament, les "tientes" per elles mateixes no atemptarien contra la Llei de protecció dels animals, Interior sí que va apreciar que la congregació de turistes a les instal·lacions per assistir a aquests torejos era un espectacle que quedava al marge de la regulació i, per aquest motiu, va obrir expedient. El posterior contenciós presentat per defensors dels drets dels animals davant el jutjat contenciós administratiu de Barcelona ha recriminat a Agricultura la seva tolerància i ha imposat la prohibició cautelar d'aquests actes.

En canvi, les ramaderies neguen taxativament que siguin una "empresa d'espectacles taurins". Sostenen que, tractant-se d'una activitat pròpia de la ramaderia que s'ha fet durant "molts anys", en cap cas cobraven les entrades als interessats o turistes, però sí que disposen de restaurants on se'ls ofereix un menú amb productes de la terra, paella o sangria per arrodonir la visita. Tot i que els russos són un dels col·lectius més destacats, pel seu poder adquisitiu, també reben belgues o francesos. La crisi, apunta, ha fet anar a la baixa els clients autòctons. 

Més de 20.000 russos

"Abans venien penyes de Catalunya i Espanya. Davant la crisi, han hagut d'obrir portes al turisme rus. Més de 20.000 russos van passar per les Terres de l'Ebre l'any passat per visitar les ramaderies. Això són molts llocs treball i moviment econòmic a la zona que falta ens fan. Ara passen de llarg i van a Castelló", ha lamentat l'alcalde d'Alfara, Josep Mas (PSC), preocupat perquè veu en aquest negoci l'únic element de projecció turística de la població. "La gent paga un menú amb productes de la terra. L'activitat forma part del dia a dia", insisteix Mur. 

Aquesta ramaderia, amb 200 animals braus que pasturen extensivament pels Ports, tenia programades visites fins al 30 d'octubre i calcula que aquesta decisió li suposarà unes pèrdues de més de 100.000 euros. Ara, ha paralitzat l'activitat de l'empresa -inclosa la inversió per construir una depuradora- després de presentar un recurs d'apel·lació a les mesures cautelars. "Esperem que s'aixequin. Treballem l'estiu per mantenir-nos a l'hivern. Ens han tallat els ingressos", explica. Contracta quatre i cinc treballadors per temporada que podrien anar a l'atur. Assegura, fins i tot, que no sap fins quan podrà assumir l'alimentació i manteniment dels bous braus. En una situació similar està la ramaderia de Rogelio Martí -amb un nombre de caps similar-, segons ha confirmat el seu responsable, Ernesto Martí.

Així les coses, l'alcalde s'ha posat al capdavant de la reivindicació política d'exigir a les institucions una reforma legal que permeti l'existència d'aquesta activitat. "Espero que les administracions ens donin solució i que els polítics vinguin al poble i els explicarem l'activitat de les ramaderies. Ningú estima més els bous que els ramaders. Que modifiquin les lleis si és necessari i no fotin a la ruïna a un poble i als ramaders de Catalunya", ha exclamat. 

La llei espanyola

L'alcalde de Xerta i també ramader de bous braus, Moisès Fabra (PSC), ha fet una crida als aficionats ebrencs i catalans a defensar les ramaderies davant el que consideren la necessitat de "defensar la cultura" taurina del territori. Al seu costat també s'ha situat l'Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l'Ebre. Tots ells entenen que la recent llei que va autoritzar els correbous no havia d'entrar a regular aquestes pràctiques perquè, consideraven, formaven part de l'activitat ramadera reconeguda per la llei i estaven regulades. 

Fabra ha recordat que es tracta d'un conflicte que no tindria cabuda en el marc legal de l'Estat espanyol, amb una llei menys restrictiva. En aquest sentit, ha recordat que la possible declaració de les corrides com a bé d'interès cultural a l'Estat podria modificar el panorama legislatiu. Tot i això, ha insistit a reclamar als parlamentaris ebrencs que "facin entendre que no fem res malament" i busquin una solució per garantir la continuïtat d'aquests actes.

Com a mesura reivindicativa, Mas ha convidat als aficionats ebrencs a participar aquest dissabte a partir de les set de la tarda en un correbou que ja estava previst anteriorment a la població i que ha de servir per fer sentit les protestes dels aficionats taurins.

Via ACN (Jordi Marsal)