El periodista Oriol Gracià estrena a Tortosa el documental 'The Silent Revolution', sobre la revolta dels kurds a Síria

TORTOSA (Baix Ebre).- La biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa és aquest dimecres al vespre (19.00 hores) l'escenari de la presentació del documental 'The Silent Revolution', el treball sobre la revolta silenciosa dels kurds a Síria que els periodistes ebrencs David Meseguer i Oriol Gracià van enregistrar el passat mes de març a la província d'Alep. El reportatge explica com la comunitat kurda de Síria ha aprofitat el context de guerra per reivindicar les seues llibertats polítiques i culturals i declarar una autonomia de facto. El documental, que es projecta per primer cop a Catalunya, es va estrenar el mes d’octubre a la vuitena edició del London Kurdish Film Festival, amb bona acceptació del públic.

Des de fa més de dos anys, els enfrontaments entre el Règim de Baixar al-Assad i els grups opositors àrabs monopolitzen la cobertura periodística del conflicte sirià. Però com viuen la guerra els gairebé tres milions de kurds que viuen al nord del país? Respondre aquesta pregunta és l’objectiu del documental ‘The Silent Revolution’, enregistrat ara fa uns mesos al nord de la província d’Alep pels periodistes David Meseguer (Benicarló, 1983) i Oriol Gracià (Tortosa, 1982).

A l’esclat de la guerra, els kurds sirians que ocupen bona part del nord del país (prop de 3 milions de persones) es van trobar en una disjuntiva: unir-se a algun dels quaranta grups de diversa idiosincràsia que formen l’Exèrcit Sirià Lliure (part d’ells islamistes radicals) o seguir fidels a un govern de Damasc, més laic, però dictatorial i amb antecedents repressius, especialment al Kurdistan. Ni uns ni altres els van convèncer, i per això van optar per una tercera via: declarar una ‘autonomia de facto’ i gestionar la seva pròpia revolta. Així, ara fa un any van aconseguir foragitar els militars del Règim i també l’exèrcit rebel de la major part dels seus territoris. Des de llavors, les Unitats de Protecció Kurdes han agafat el control de la regió, s’ha creat un Comitè amb representats de quinze partits kurds, s’ha impulsat l’ensenyament del kurd a les escoles després de quaranta anys de prohibicions, i ha començat a emetre RonahiTV, una televisió bilingüe —es pot seguir programació en kurd i àrab— que emet via satèl·lit des de Brussel·les.

El documental que ara s'estrena es va enregistrar enguany a la ciutat d’Afrin durant els dies previs a la celebració del Newroz, la festa de l’Any Nou Kurd que coincideix amb l’arribada de la primavera. El treball fa el seguiment de cinc personatges (un professor de llengua kurda, una miliciana, un polític, un periodista i una jove cantant) que analitzen el procés d’autoafirmació que viuen els kurds sirians. L’educació, la cultura, la política, el paper de la dona en el conflicte, les forces de seguretat i els mitjans de comunicació són els eixos temàtics que vertebren el discurs narratiu.

La violació dels drets dels dos milions i mig de kurds de Síria —que representen el 10% de la població del país— ha estat constant des que el Partit Baaz (Partit del Renaixement Àrab Socialista) va arribar al poder l’any 1963. Sotmesos durant els gairebé cinquanta anys de dictadura, la repressió del règim sirià contra el poble kurd va augmentar amb l’arribada de Baixar al-Assad al poder l’any 2000, fet que va provocar l’empresonament de milers de dissidents polítics i sagnants episodis. Des de l’inici, els kurds de Síria han apostat per una revolució pacífica que ha evitat enfrontaments amb l’exèrcit del règim i l’Exèrcit Sirià Lliure. Rebutgen veure’s immersos en la guerra sectària en què s’ha convertit el conflicte sirià i no desitgen que les seves ciutats ofereixin escenes de destrucció i desolació com passa a Homs i Alep.

El juliol de l’any 2012, Massoud Barzani, president del Govern Regional del Kurdistan Iraquià, va aconseguir que les dues principals faccions kurdes de Síria segellessin un acord històric i creessin el Comitè Suprem Kurd. Aquesta mena de govern d’unitat nacional administra l’autoproclamada autonomia al Kurdistan sirià i manté una lluita activa pel reconeixement nacional del poble kurd i la garantia dels drets en una futura constitució siriana. A més, aquesta nova estructura vol exercir de contrapès davant d’un Consell Nacional Sirià amb una marcada agenda àrab i islamista. L’ensenyament de la llengua kurda a les escoles i la retolació en l’idioma autòcton dels carrers i carreteres han estat algunes de les primeres mesures que han pres els kurds després de gairebé cinquanta anys de dictadura. La recuperació de les expressions culturals pròpies marca aquesta revolució històrica i silenciosa protagonitzada pels kurds de Síria.