[Carta d'un lector] 'Alimentació, negoci o salut', de Xavier Rodríguez
Aquesta passada setmana s'han produït dos fets que simbolitzen dues maneres d'entendre l'alimentació, el territori i (si m'ho permeteu) fins i tot la vida. Per una banda la inauguració d'un Mcdonald's per l'alcalde Ferran Bel, i per l'altra una tractorada convocada pels pagesos ebrencs reclamant uns preus justos per viure dignament. Dos actes incompatibles, dos concepcions del món.
Primer, el Mcdonald's, el paradigma de la globalització: les mateixes botigues i productes a tot el món, produïts en països del sud perquè és més barat. Segon, dissabte al carrer, vaig anar perquè crec que els aliments han de ser de qualitat i s'han de produir prop d'on es consumeixen i que cal reduir intermediaris entre qui produeix i qui compra.
Segueix llegint la resta de la carta...
El model Mcdonald's suposa la industrialització de la producció d'aliments. Si Nissan fabrica cotxes en cadena, els proveïdors de Mcdonald's fan el mateix amb les vaques, amb l'objectiu de tot procés productiu, aconseguir més beneficis. I això es pot fer augmentant el preu del producte per la seua qualitat (és evident que no és el cas de Mcdonald's) o reduint els costos de producció. Si Nissan redueix costos de producció mecanitzant la producció i acomiadant treballadors/es, com ho fa Mcdonald's? Segons nombroses pàgines web i documentals (Super Size Me, Fast Food nation, Despertando a la vida o Mclibel) Mcdonald's redueix el temps de producció de la carn amb hormones de creixement. Redueix l'espai vital de les vaques, que els genera estrès que se soluciona amb tranquil·litzants. Utilitza fàrmacs per augmentar la retenció d'aigua i antibiòtics per reduir malalties. I per abaratir el preu del pinso que mengen, es fan farines amb productes com carns d'altres animals morts i peixos, origen de les vaques boges. A més de substàncies químiques com el glutomat, la proteïna vegetal hidraulitzada i la llevadura fermada que s'utilitzen per potenciar el sabor i l'aroma.
Un alcalde hauria d'estimular el consum de productes del territori, els plats autòctons, la producció ecològica i de qualitat, i hauria de fomentar una alimentació sana i equilibrada. Mcdonald's ens ofereix una dieta hipercalòrica, rica en sucres, greixos i sal. I fonamentalment carnívora. I quines són les víctimes d'aquesta alimentació no saludable? Mcdonald's es gasta anualment dos bilions de dòlars en publicitat, bàsicament dirigida al públic infantil i adolescent, la part de la població més receptiva i manipulable i la que menys criteri té per triar. Si els polítics prioritzen el populisme de les inauguracions a la salut de la població, els pares i les mares no poden fer el mateix amb la salut dels seus fills. Si els menuts i menudes van amb la família, “perquè per un dia no passa res”, estaran mostrant-los el camí per tornar amb els amics en un futur. I quines són les conseqüències?
Tothom sap les conseqüències, els Estats Units són, amb molta diferència, el país del món amb més obesitat infantil (curiosament també és el país amb més establiments de fast food). I amb els adolescents, que ja comencen a triar? Davant d'uns preus barats i davant de la publicitat, què podem fer? Per adquirir uns hàbits alimentaris saludables una eina pot ser l'educació. És una guerra desigual en la societat del consum, però els pares i les mares i l'escola tenim una responsabilitat social, que també haurien d'assumir els mitjans de comunicació i les administracions. Per exemple, les comissions de salut dels IES, els menjadors escolars, els CAPs, projectes innovadors (a l'IES de La Ràpita es fa una optativa a segon de batxillerat per aprendre a cuinar i així reduir la dependència de l'alumnat sobre el fast food quan marxen fora a estudiar)... haurien de formar la població del futur, sinó el futur serà de les botigues fast food i els pagesos catalans que queden (1'2% de la població) seran història.
I per acabar també m'agradaria preguntar a Ferran Bel si els 40 llocs de treball de Mcdonald's són el model que vol per la gent jove de Tortosa. Un treball precari, temporal, no qualificat, nocturn, de caps de setmana i mal pagat. Un treball on el 80% de la gent (als Mcdonald's de l'Estat) treballa a temps parcial i on el 60% de la gent no dura ni un any. Com tampoc no podem ometre que aquests 40 llocs de treball tenen un cost, les fonts més conservadores diuen que per cada treballador/a de Mcdonald's es destrueix 1'5 llocs de treball en petits comerços (Naomi Klein diu que són 4). I tampoc no es pot silenciar que el sindicalisme està perseguit i castigat, com ha passat al Mcdonald's Estación Granada.
Tot i això, és a les nostres mans la possibilitat de tancar-lo. A Olot, després de dos anys, Mcdonald's ha tancat perquè no era rentable, la gent no hi anava. Què farem a les Terres de l'Ebre, triarem els pagesos o farem com l'alcalde de Tortosa?
Xavier Rodríguez és membre del Casal Popular Panxampla
Foto: Ajuntament de Tortosa
Em perdonarà aquest lector , però no se que te a veure la inauguració de un Mc Donald’s amb la tractorada dels nostres pagesos.
ResponEliminaLa producció hidropònica en hivernacle a gran escala aquí no es factible a pesar dels intents que s’han fet. Llavors no es d’estranyar que determinats productes vinguin del sud i tot i així la competència es ferotge.
Esta molt clar que en la superpoblació que tenim, si la alimentació no fora un negoci mes d’un es moriria de gana...
A partir d’aquí podríem parlar de matisos.
http://www.themeatrix.com/intl/spain/dub/
ResponEliminaXavier, felicitats per l'article.
ResponEliminaEncara que de dalt abaix no crec que molts l'aguanten.
Hi han esquemes mentals que caldrà anys per superar-los. També n'hi han que no caldria ni importar-los.No son bons per la salut de ningú. Com s'ha demostrat a Estats Units, p.e.
Ejem, producció hidropònica, McCalan? D'on ho has tret això? Les vaques son hidropòniques? Lo blat, les cebes, les patates,..?
L'argument de la superpoblació tampoc lo veig relacionat, necessàriament, amb els guanys dels intermediaris, perquè
els productors ..... de beneficis només los que tot ho fan híbrid i químic, i de pas et cremen la selva amazònica per fer pastures per les vaques.
Ens manca autoestima, encara ens creiem que el de fora és millor.
Temps, i productes del territori, a poder ser!
Per aclarir-te el tema de la hidroponia, nomes dir-te que es el cultiu de plantes sense terra que absorbeixen els nutrients d’unes solucions aquoses que circulen per arenes o graves, permetent així mas producció en menys espai. Normalment aquest tipus de cultiu es fa en hivernacles. (No confondre amb els transgènics, encara que poden ser-ho també).
ResponEliminaUn article que té tota al raó
ResponEliminaPos jo preferixo una Hamburguesa doble de formatge i carregada de mostassa que un plat de bledes collides a, posem per cas, Flix.
ResponEliminaMorir, per morir prefereixo fer-ho d'obesitat que de càncer (l'aigua de Flix amb la què se reguen les bledes, algú me la garanteix?)
A més, jo no fumo i ningú es preocupa per les peles que guanyen els que venen tabac i pel mal que fa a la salut dels fumadors. Bé, potser algú, però l'article no descobreix res de nou....