marfanta.com

El Tiempo

El tiempo en Tortosa

cercador

S'està carregant...

ÚLTIMS COMENTARIS

HEMEROTECA

Amb el suport de...

AJUNTAMENT D'ASCÓ

AJUNTAMENT DE DELTEBRE

AJUNTAMENT DE LA FATARELLA

AJUNTAMENT DE BOT

AJUNTAMENT DE CASERES

Ticker

Primera Columna

Tribuna

+Articles de #Tribuna

Comentaris

Arxiu

PUBLICITAT

La nova matraca 'Sisqueta' sonarà per primer cop al campanar de Jesús aquest Divendres Sant

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 17 abril de 2014 | 17.4.14


JESÚS (Baix Ebre).- La matraca ‘Sisqueta’ va ser beneïda en la missa de Diumenge de Rams a l’Església Parroquial de Sant Francesc de Jesús, i instal·lada en grua al campanar el dimarts, davant l’expectació de nombrosos veïns i veïnes del poble. Aquest Divendres Sant sonarà per primera vegada, substituint les campanes, per anunciar la processó del Sant Enterrament i el Dissabte Sant o de Glòria, durant la II Trobada de Carraus. De fet, la 'Sisqueta' serà l'única matraca en actiu a les Terres de l’Ebre.

La construcció de la matraca l’ha dut a terme la Penya Lo Carrau de Jesús, especialment el seu president i fundador Josep Bort, amb el suport de l’EMD de Jesús, la Diputació, la Caixa, la Delegació de Cultura i donacions anònimes, a més a més de la col·laboració de mossèn Paco, el mestre serraller Júlio Sánchez i el mestre fuster Vives. Durant la Fira de l’Oli d’enguany, els veïns del poble van participar en el projecte proposant el nom de la matraca. Finalment, l’escollit va ser ‘Sisqueta’, el nom en femení del patró de Jesús, el primer ordre religiós al poble, del mossèn i del Papa.

Després de recuperar l’any passat la tradició d’anunciar la processó del Sant Enterrament amb carraus, altrament dit ‘matar jueus’, la Penya Lo Carrau de Jesús va marcar-se com a objectiu la construcció de la matraca. La matraca és un instrument musical de percussió, pot ser de mà o de grans dimensions, però en general consta d’un cos o taula de fusta al que se li uneixen unes masses mòbils que normalment són del mateix material. Aquestes s’encarreguen de copejar el cos i produir el so que tan la caracteritza. ‘Sisqueta’ esta feta de fusta de niangó amb 16 maces del mateix material, té un metre d’amplada i un diàmetre total d’1,20 metres.

L’origen de l’ús de la matraca i del carrau ve en la celebració de la Setmana Santa. Durant aquest període, les campanes de les esglésies emmudien, no podien ser tocades en senyal de respecte i tristesa per la mort de Jesús, i les matraques a més a més de substituir-les també servien per fer emmudir a la gent els dies de la Passió o per despertar-los en matines. Un altre significat de l’ús de la matraca consisteix en representar el silenci dels apòstols durant el temps en què Crist era pres i jutjat, en contraposició a la significació de la predicació de les campanes.

Segons Galdric Santana Roma, actualment hi ha a Catalunya trenta-quatre matraques de campanar existents, i dinou desaparegudes amb documentació escrita o gràfica. Les matraques de l’església de Santa Maria de Solivella daten de finals del segle XVIII i les del monestir de Sant Joan de les Abadesses s’utilitzen per marcar el pas de les catorze estacions del viacrucis que es fa el Divendres Sant pel claustre. També hi ha casos de matraques recuperades i reproduïdes atès el seu estat, com la del campanar de l’església de Santa Maria de Cervera conservada i reproduïda el 2009 i la de l’Església de Sant Pere Apòstol de Torredembarra, el 2012. Malauradament, també hi ha matraques històriques desaparegudes amb documentació escrita, especialment les de les catedrals, de les quals només es conserven a la Seu d’Urgell, Solsona i Tortosa.

Imatges cedides per Aitor Pérez Codorniu

Sabaté (PSC) alerta de 'l'obsessió transvasista' de CiU i PP amb l'estudi del Roine


TORTOSA (Baix Ebre).- El PSC de l'Ebre s'ha fet servir d'un estudi, encarregat el 2009 pel govern espanyol a instàncies del Govern de CiU, per rebutjar un possible transvasament del Roine cap a les conques internes de Catalunya. El membre de la gestora de la Federació del PSC a l'Ebre i senador, Joan Sabaté, ha recordat que aquest informe veu "inviable" aquest projecte per raons jurídiques, mediambientals i econòmiques. Davant el fet que tant el Ministeri com la Generalitat han tornat a posar sobre la taula aquesta obra, el senador preguntarà dimarts al ministre Arias Cañete sobre l'existència d'aquest acord amb el Govern per estudiar la proposta del Roine, que suposaria una inversió de 4.000 milions d'euros.

La pregunta que el senador Joan Sabaté plantejarà al ministre Arias Cañete en la sessió de control de dimarts vinent al Senat serà per saber si el govern espanyol està estudiant, d'acord amb la Generalitat, un possible transvasament del Roine per a les conques internes de Catalunya i, opcionalment, per les conques del Segura i el Xúquer. Sabaté vol generar el debat entorn aquest tema per esbrinar l'objectiu "d'aquesta entesa". "Aquest acord va sorgir el dia que es reunien el ministre Arias Cañete amb el conseller Santi Vila pels cabals de l'Ebre i aquesta proposta res té a veure amb l'Ebre", ha afegit.

A més, Sabaté ha assegurat que el transvasament del Roine és una opció que contradiu els principis de la Nova Cultura de l'Aigua, la normativa europea, té un impacte mediambiental important, i a més és "antieconòmica". El senador i membre de la gestora de la Federació del PSC a l'Ebre ha assegurat que aquesta possibilitat només va a "provocar el gran negoci per a les grans constructores". "Plantegen una infraestructura per desenvolupar el llevant quan el que fan és una transferència de recursos públics a les grans constructores de l'Estat", ha afegit.

Els socialistes, a més, han assegurat que el transvasament del Roine sembla una "maniobra de distracció" davant l'oposició al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre. "L'opció del Roine no resol els cabals ecològics de l'Ebre. No es parla de la sobredotació dels regadius a la conca. Només és una aportació externa d'aigua a les conques internes i al Xúquer i Segura", ha afegit.

El també membre de la gestora del PSC a l'Ebre, Josep Pitarch, ha recordat que l'informe que el 2009 va encarregar el govern espanyol liderat per José Luis Rodríguez Zapatero ja considerava "poc factible" l'opció del Roine per motius jurídics, mediambientals i econòmics. "Hi ha dificultat d'entesa entre els governs espanyol i francès, té una gran impacte ambiental i l'obra té un cost elevadíssim si el contraposem amb altres opcions com les dessaladores", ha afegit. En aquest sentit, han detallat que amb les dessaladores a un rendiment del 80% el preu del metre cúbic d'aigua és d'1,30 euros, mentre que el del transvasament seria d'1,55 euros. Amb un rendiment del 50% el preu de la dessaladora seria d'1,67 el metre cúbics, mentre que el del transvasament s'eleva als 2,24 euros; i amb un rendiment del 25% el preu per metre cúbic d'aigua dessalada és de 2,65 euros i el del transvasament de 4,10 euros.

Sobre l'opció de les dessaladores, els socialistes han recordat que ja hi ha construïdes les dessaladores de la Tordera i del Baix Llobregat i que només falta posar-les en marxa. "Està clar que el cost energètic és alt però es podria mirar de fer-ho a través de les renovables. A més cal tenir en compte que l'obra ja està feta i permetria resoldre amb escreix problemes puntuals d'abastament d'aigua a les conques internes", ha conclòs Sabaté.

Via ACN
Imatge PSC Terres de l'Ebre

Els arrossaires proposen inundar amb aigua salada l'hemidelta esquerre de l'Ebre per frenar el caragol maçana


DELTEBRE (Baix Ebre).- La inundació amb aigua del mar dels arrossars de l'hemidelta esquerre de l'Ebre es perfila com la gran esperança del sector i de la Generalitat per aturar definitivament la plaga del caragol maçana. Confiats que l'entrada d'aigua salada ha estat altament efectiva en les 3.000 hectàrees inundades, el sector reclama al Departament d'Agricultura que estudiï els efectes sobre el conreu i la viabilitat econòmica d'estendre la mesura a les 9.500 hectàrees afectades. També exigeixen a la Unió Europea que s'impliqui definitivament en la lluita i doni suport a la mesura. A banda dels tractaments amb saponina, els pagesos comencen enguany a utilitzar la cianamida càlcica, un adob que es trobava en desús.

El Departament d'Agricultura va reunir aquest dimarts a la nit una vuitantena de pagesos a Deltebre per exposar-los les línies principals del pla de lluita per a la recta final d'aquesta campanya i principis de la vinent. La previsió que la inundació amb aigua salada hagi resultat altament efectiva ha generat esperances al sector. Caldrà, però, comprovar la mortaldat real de caragols durant les pròximes setmanes quan, amb els camps inundats i les temperatures a l'alça, comencin a aparèixer o no els exemplars soterrats.

El fet que a la resta de camps que no es van poder inundar, i que des del passat octubre han estat assecats, aquesta efectivitat no ha estat tan elevada fa acumular punts a favor de l'aigua salada. Els pagesos, però, són conscients que la sal als camps pot tenir els seus efectes en els conreus i confien que Agricultura certifiqui que no perjudica l'arròs. "Fins que no creixi, no ho sabrem", ha apuntat el responsable nacional de l'arròs d'Unió de Pagesos, Dani Forcadell. Els resultats d'aquests estudis seran claus per determinar la viabilitat futura d'aquesta mesura.

Però no només això, recorda Forcadell. Caldrà un compromís ferm de totes les administracions a l'hora d'implicar-se i finançar les mesures de lluita contra el caragol maçana. Sobretot, per emprendre una operació de gran envergadura com la inundació de 6.500 hectàrees que només s'han eixugat, especialment les parts més elevades de l'Aldea, Camarles i l'Ampolla (Baix Ebre), que requereix una gran capacitat de coordinació i una important despesa. El Departament d'Agricultura, en aquest sentit, reclama a la Unió Europea que aporti 1,5 milions d'euros per fer front a aquesta actuació.

"Si per a la Unió Europea és un problema, els sortirà molt barat confinar la plaga aquí. No entenc que per 1,5 milions ens facin patir i ens posin pals a les rodes", ha lamentat Forcadell, tot recordant les pèrdues en ajuts agroambientals que pot suposar per a molts pagesos l'aplicació d'algunes d'aquestes mesures. La Generalitat i els agricultors confien també que el Ministeri d'Agricultura i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre s'impliquin a fons, especialment amb la instal·lació de barreres elèctriques al riu, amb 12 volts de tensió, per evitar que els caragols remuntin el riu i s'escampin des de les parts altes de la xarxa de reg.

Però la Generalitat ja ha avisat també als pagesos que caldrà que s'arremanguin de forma més efectiva a l'hora de lluitar contra la plaga. "Ens hem d'implicar tots; des del pagès més petit fins la Unió Europea o estem perduts", reconeix Forcadell. En aquest sentit, Agricultura trametrà una circular als productors recordant-los l'obligatorietat d'aplicar les mesures acordades. La necessitat d'aïllar les zones nétes de caragol després de la inundació amb aigua del mar serà una de l es prioritats i, per aconseguir-ho, s'ha plantejat la necessitat de netejar tota la maquinària que circuli entre les zones nétes i les afectades, per evitar la reinfecció. "Controlar milers de parcel·les és complicat. Pot generar complicacions logístiques i socials", indica, tot recordant que molts pagesos disposen de diverses finques escampades per tot el Delta.

A curt termini, i per fer front al procés de sembra de les pròximes setmanes, a partir del qual el caragol pot devorar la planta de l'arròs, els pagesos disposaran enguany d'un nou producte per intentar matar el màxim nombre d'exemplars, a més de la saponina. Es tracta de la cianamida càlcica, un adob "molt bo" que antigament s'utilitzava per als camps d'arròs al Delta, però que es va deixar d'utilitzar pel seu efecte lleugerament corrosiu en la seva presentació en pols. Aplicat com a granulat, apunta Forcadell, pot resultar altament efectiu com adob i com a exterminador de caragols.

Segons els resultats de les proves efectuades per l'IRTA, la cianamida crema la seva closca i els mata. Això sí, el producte s'ha d'utilitzar abans de sembrar o podria afectar la planta. D'altra banda, però, la seva aplicació no requereix cap permís, com és el cas de la saponina, i pot funcionar també com a adob, fet que permetria els pagesos estalviar costos, atès que la manca de recursos de la Generalitat els obliga enguany a adquirir aquests productes.

Via ACN

Malestar a ERC per l'acord CiU-PSC per tirar endavant el nou consorci del Baix Ebre i Montsià


AMPOSTA (Montsià).- La presentació de l'acord entre CiU i PSC per crear el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate) ha generat mala maror a ERC, que retreu als dos grups que els estatuts s'hagin gestat amb "nocturnitat i traïdoria". Els republicans retreuen a convergents i socialistes que no hagin informat prèviament ni les comissions ni els plens comarcals del Baix Ebre i del Montsià, fet que, consideren, podria resultar "il·legal". També qüestionen la representativitat a la junta general, tot assegurant que es podria soscavar l'autonomia municipal en algunes competències: fins i tot, es podria donar el cas que el govern municipal no estigués representat però sí regidors de l'oposició.

"Sorpresa", asseguren els representants d'ERC, després de l'anunci públic dels presidents dels consells del Baix Ebre i el Montsià, acompanyats d'alcaldes i regidors del PSC, per l'acord que ha de permetre aquest dijous, als plens de sengles organismes, aprovar la proposta d'estatuts que s'ha gestat durant els últims mesos. "CiU i PSC han presentat un Copate que no és un acord de territori, sinó un pacte entre partits que suposa un cop d'estat a les competències municipals", ha argumentat Dani Andreu, alcalde de l'Aldea i portaveu republicà al consell del Baix Ebre, tot acusant-los d'actuar des del tacticisme polític.

En la mateixa línia s'ha expressat el portaveu del consell del Montsià, Alfons Montserrat, qui ha dubtat de la legalitat que aquest acord no hagi passat per cap comissió ni el plenari, com un fet inusual i que vulnera la transparència informativa en aquest tipus d'organismes. Un fet que, per "inusual", fa sospitar dels "interessos que mou la sociovergència al nostre territori", segons Andreu. Recorden també que el batejat com a Copate està abocat al fracàs en el curt termini, perquè quedarà "obsolet" tan bon punt es modifiqui l'estructura dels consells comarcals, segons preveu la nova llei.

Però un dels principals problemes de fons, segons destaca Montserrat, seria el fet que el nou consorci soscavaria competències municipals en matèries que són competents i que haurien delegat, com la recollida de residus. Així, considera que, a diferència del que preveuen els estatuts, on la representació dels ajuntaments a les juntes generals es pondera segons criteris de representativitat política per cada comarca -un 50% els vots, un 30% les alcaldies i un 20% el nombre de regidors- podria provocar efectes "perverses". "Pot passar que el govern municipal no hi sigui i sí els regidors de l'oposició".

Per a Montserrat, aquest és un dels aspectes que caldria resoldre sobre el funcionament del nou ens. "A l'assemblea general, que només serà un o dos cops a l'any, caldria que hi anessin els alcaldes de tots els pobles, que com a molt seran 52 a totes les Terres de l'Ebre, amb competències que deleguen", assegura. Els republicans, d'altra banda, asseguren no estar en descord amb el plantejament d'un consorci que unifiqui i integri els diversos organismes que exerceixen competències ambientals al territori per fer més operatives les seves polítiques -des dels residus, el tractament de plagues a la gestió de la reserva de la biosfera- i estalviar costos -1,25 milions d'euros, segons el president del Consell del Baix Ebre, Lluís Soler-.

Via ACN
Imatge arxiu ERC

El periòdic Cop d’Ull presenta nova imatge per Sant Jordi i regala 500 euros 'per la cara'

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 16 abril de 2014 | 16.4.14



TORTOSA (Baix Ebre).- La revista gratuïta Cop d’Ull, que estrenarà nou format de periòdic i continguts el proper mes de maig, aprofitarà la diada de Sant Jordi per presentar en societat la seua nova imatge. I ho farà, com no podia ser d’una altra manera, amb la col·laboració amb les principals llibreries del territori. Així, a més de les principals novetats editorials, la gent que acudirà a una quinzena de llibreries de les Terres de l’Ebre, el Baix Maestrat i el Matarranya trobarà uns expositors que reproduiran una portada gegant del nou Cop d’Ull. Uns expositors que serviran perquè tothom es puga fer unes fotografies que permetran participar en un concurs i guanyar un premi de 500 euros.

Només cal que, per la diada de Sant Jordi, els seguidors de Cop d’Ull al Twitter o al Facebook es facin un retrat amb la portada gegant que es trobaran a les diverses llibreries, i que després comparteixin les fotografies amb l’etiqueta #copdull o amb la menció @copdull en aquestes dues xarxes socials. Així, la foto més retuitejada a Twitter o la que tingui més ‘m’agrada’ al Facebook serà la que guanyarà els 500 euros. De fet, Cop d’Ull ja ha començat a distribuir els expositors amb les portades gegants a les 15 llibreries del territori adherides a la campanya. Concretament, a les poblacions d’Alcanar, Amposta, Ascó, Batea, Deltebre, Flix, Gandesa, l’Ametlla de Mar, Sant Carles de la Ràpita, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Tortosa, Ulldecona, Vall-de-roures i Vinaròs.

La campanya de navegació a l'Ebre comença aquest dijous sense problemes d'algues ni excés de cabal



TORTOSA (Baix Ebre).- L'Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) ja ho té tot a punt per donar aquest dijous el tret de sortida a la campanya de navegabilitat pel riu, des d'Amposta fins a Ascó. El cabal d'uns 700 metres cúbics per segon que circula pel riu possibilita la navegació sense problemes, en una campanya que es preveu que no tingui les incidències de l'any passat. L'alt cabal del riu durant el 2013 va fer que la temporada de navegabilitat només durés quatre mesos i mig, dos mesos menys que l'habitual. Durant aquest temps van navegar 26.492 usuaris, un 13% menys que l'any anterior. En total, van passar 2.136 embarcacions, un 30% menys, i 10.491 piragües, un 5% menys que al 2013.

El director de l'IDECE, Jordi Borràs, també ha assegurat que es preveu una campanya tranquil·la pel que fa a les algues, ja que els cabals constants de l'hivern han afavorit el seu arrossegament, tot i que ja ha avançat que, segurament, com l'any passat, s'hauran de fer algunes tasques de dragat en alguns trams malmesos. Es calcula que l'usuari que navega per l'Ebre, ja sigui per lleure o perquè lloga una embarcació per pescar, com és el cas de molt turista alemany o britànic, es deixa una mitjana d'uns 60 euros diaris al territori. El manteniment de la via navegable per l'Ebre s'ha adjudicat per 500.000 euros a l'empresa Copisa, que ha iniciat els seus treballs des del passat 5 d'abril.

Via Canal 21 Ebre

El govern adjudica la redacció dels projectes de dos trams de la futura Anella Viària del Delta


CAMARLES (Baix Ebre).- El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l'empresa pública Infraestructures.cat, ha adjudicat la redacció dels projectes constructius de dos trams de la futura Anella del Delta de l'Ebre, una infraestructura que tindrà una longitud total d'uns 49 quilòmetres i inclourà un recorregut viari i un altre per a vianants i ciclistes. En concret, s'han impulsat els projectes del tram de la Badia dels Alfacs a Camarles i de l'Aldea a Sant Carles de la Ràpita, que abasten 28 quilòmetres. En la configuració de l'anella es preveuen quatre trams. Ja estan en redacció els projectes constructius de dos primers trams, al nord i al sud: Camarles-l'Aldea i Sant Carles de la Ràpita-Badia dels Alfacs.

Ara s'ha adjudicat la redacció dels projectes dels altres dos trams, a l'est i a l'oest: Badia dels Alfacs-Camarles i l'Aldea-Sant Carles de la Ràpita. Alguns trams de la futura anella del Delta aprofitaran carreteres o vials municipals existents, i altres seran de nova construcció. Es preveu per a aquesta actuació una inversió total d'uns 60 milions d'euros. Segons informen fonts del Departament, aquesta actuació té com a objectiu equilibrar la vialitat dels dos hemideltes, dotant-los d'una bona infraestructura de comunicació entre tots els seus nuclis urbans, proporcionant, així mateix, un recorregut que permeti el recorregut en bicicleta i aproximant la natura als habitants de la zona i als visitants.

En aquest projecte hi ha dues actuacions que ja s'han portat a terme: la construcció d'un nou pont sobre l'Ebre -18 milions d'euros- que, a més, ha permès unir les poblacions de Sant Jaume d'Enveja i de Deltebre, i la variant de Sant Jaume d'Enveja -2,3 milions. Com a actuació complementària, el Departament ha previst una nova carretera entre l'Ampolla i Camarles, que ha d'esdevenir la connexió cap al nord de l'anella. L'estudi informatiu corresponent està pendent d'aprovació.

Els projectes viaris dels trams est i oest, en detall

Pel que fa als projectes que s'han adjudicat aquest dimecres, les principals característiques, pel que fa al recorregut viari, del tram de la Badia dels Alfacs a Camarles destaca que és el més situat cap a l'est de l'anella, i que abasta una longitud d'uns 16 quilòmetres, la meitat dels quals seran de nova carretera. Addicionalment, es duran a terme millores puntuals en carreteres ja existents en aquest itinerari. Es preveu una inversió de 12,3 milions d'euros. Comprèn els termes municipals de Camarles, Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Amposta, al Baix Ebre i al Montsià.

En la part situada al nord del l'Ebre, el projecte inclourà la millora puntual de connectivitat entre la TV-3409 -carretera de Camarles a Deltebre- i la T-340 -carretera d'accés a Deltebre des de l'N-340. També es preveu una millora de la connexió amb la TV-3454 -carretera d'accés a Deltebre des de l'N-340- amb el carrer Girona de Deltebre. A continuació, el recorregut passarà pel nou pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja i seguirà per la variant de Sant Jaume d'Enveja. Posteriorment, se situa el tram de nova carretera, d'uns 8 quilòmetres de longitud que aprofita diferents camins existents, com el camí del Riu Vell, per fer el recorregut entre la rotonda del final de la variant de Sant Jaume d'Enveja i la badia dels Alfacs. Aquest tram tindrà una secció formada per dos carrils de 3 metres i dos vorals d'1 metre. Preveu la formació de rotondes amb l'encreuament amb les carreteres TV-3404 -d'accés a Sant Jaume d'Enveja des del sud-, amb la TV-3405 -d'accés als Eucaliptus- i amb la carretera del Trabucador.

Pel que fa al recorregut de l'Aldea a Sant Carles de la Ràpita, és el tram situat més cap a l'oest de l'Anella del Delta, entre l'Aldea, Amposta i el terme de Sant Carles de la Ràpita, que abasta una longitud total de prop de 13 quilòmetres. El pressupost que s'estima per aquest tram és d'uns 7,9 milions d'euros. En aquest tram, l'actuació correspon a la millora i adequació d'un conjunt de trams de carretera existents, per formar una via amb dos carrils, un per sentit, de 3 metres i dos vorals d'1 metre d'amplada. Principalment, el projecte comportarà el condicionament de la carretera TV-3408, d'Amposta a Sant Carles de la Ràpita, que és sensiblement paral·lela a l'N-340, en un tram de 9,8 quilòmetres. A més, es preveu l'adequació de dos trams d'1 quilòmetre de la TV-3405 i de la TV-3454, anterior i posterior al pont penjat d'Amposta.

El circuit ciclista

Com a característiques generals de l'anella ciclista, des del Departament s'indica que tindrà una amplada de 2 metres i estarà pavimentat amb material granular. Es formarà sobre camins de servei dels canals de reg, camins agrícoles o pistes de nova creació, en contigüitat amb l'anella viari, però segregada d'aquesta, amb l'objectiu de promoure el seu ús turístic.

Via ACN

Un acord entre CiU i PSC permet tirar endavant el nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre


AMPOSTA (Montsià).- El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate) serà finalment una realitat a partir d'aquest dijous, quan els plens dels consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià aprovin, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, la proposta d'estatuts que es porta elaborant des de fa més d'un any i mig. El nou ens ha d'integrar la gestió de les competències ambientals dels organismes comarcals substituint de forma progressiva els cinc consorcis que, fins aquest moment les desenvolupen -des del tractament de plagues, els residus, gestió de l'entorn natural, assistència tècnica fins la Reserva de la Biosfera-. Tot plegat, segons els promotors, ha de permetre generar un estalvi anual de 1,25 milions d'euros en costos.

L'anunci arriba després que els respectius governs comarcals de CiU hagin arribat a un acord global amb el PSC per poder garantir l'aprovació dels estatuts. "És un procés llarg i no serà fàcil", ha admès el president del consell del Baix Ebre, Lluís Solé. D'entrada, ni la Ribera d'Ebre ni la Terra Alta formaran part del nou ens, tot i que la intenció és integrar-los de forma progressiva perquè puguin participar si no de tots, almenys, d'alguns dels serveis que gestionarà el nou Copate.

La implementació del nou organisme es farà de forma pausada i esglaonada. Segons ha detallat Solé, caldrà anar dissolent cadascun dels consorcis que actualment s'ocupa de cada tasca, abans de posar formalment en marxa la nova àrea del Copate -cinc en total- que assumirà les mateixes funcions. La primera de totes, precisament, correspon a un ens que encara estava pendent de crear i és la de la Reserva de la Biosfera, la promoció i el seguiment de la qual han de gestionar les administracions locals. La idea és tenir-la abans que es constitueix el Consell Consultiu.

La resta d'àrees corresponen a la salubritat pública, principalment el tractament del mosquit i la mosca negra que actualment desenvolupa el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (Code). La seua integració al Copate hauria de permetre reduir l'aportació dels municipis comprometent a la Generalitat en el finançament d'aquestes tasques. La gestió dels residus serà una altra de les grans àrees: de moment, els consells del Baix Ebre i el Montsià ja treballen plegats arran l'ampliació de l'abocador de Mas de Barberans, una gestió comú que hauria permès estalviar un milió d'euros respecte el 2011.

Complementen l'estructura l'àrea de gestió de l'entorn natural, com l'elaboració de plans forestals, per part del Code, amb una cartera de serveis al voltant d'aquest àmbit, així com l'àrea d'assistència tècnica, on s'inclouen els plans d'eficiència energètica que el Code dissenya per als municipis amb l'objectiu d'estalviar despeses.

Integrar les quatre comarques

El nou consorci permetrà que els municipis de les comarques promotores puguin adherir-se o demanar la gestió d'un o de diversos serveis d'aquesta relació. Això possibilitarà que consells com els de la Ribera d'Ebre, que ja han manifestat la seua voluntat de participar-hi però excloent la gestió dels residus, puguin adherir-s'hi. També ho estaria estudiant la Terra Alta en aquests moments. Els estatuts, fins i tot, preveuen que organismes d'altres territoris als quals se'ls poden prestar serveis n'acabin formant part, si s'escau.

Tot plegat, segons ha precisat el mateix Solé, ha de suposar un estalvi d'1,25 milions d'euros respecte els costos que tenien els mateixos serveis l'any 2011. Uns 250.000 euros provenen de l'estalvi que ha de suposar la nova estructura més concentrada i simplificada. Les primeres estimacions són que el Copate gestioni anualment un pressupost entre els 10 i els 15 milions d'euros. "Volem reduir costos i garantir la qualitat del servei públic", ha assegurat Solé.

Els representants polítics als consells comarcals han volgut tranquil·litzar també els actuals treballadors dels ens que s'hauran de dissoldre, tot garantint-los que el mateix personal assumirà les noves funcions. De moment, però, es desconeix qui n'assumirà la contractació, ja que la nova llei de racionalització i sostenibilitat de les administracions locals (RSAL) prohibeix que sigui directament el consorci. Segons els seus promotors, es tracta del primer consorci d'aquesta envergadura que s'impulsa a l'Estat espanyol amb el nou marc legal, fet que aporta complexitat al procés. "Serem conillets d'índies", ha dit Solé, qui ha assumit que caldran múltiples consultes jurídiques a l'hora de prendre decisions.

Representativitat política

El Copate estarà regit per una junta general -que es reunirà un parell de cops a l'any- on seran presents tots els alcaldes de les comarques que en formen part -inicialment Baix Ebre i Montsià) així com els presidents dels consells. Els vots seran repartits segons criteris de representació territorial i política. De moment, les dues comarques promotores tindran nou vots cadascuna, que es repartiran segons un criteri on els vots pesaran el 50%, el nombre d'alcaldies un 30% i el nombre de regidors el 20% restant.

Cadascuna de les cinc àrees de treball representarà una comissió executiva on seran presents els alcaldes dels municipis que s'hi integrin i demandin el servei. Per la seua transcendència, en el cas de la de salubritat pública, d'altra banda, hi seran presents tots els alcaldes. La seu estarà establerta al consell del Montsià. A banda dels membres consorciats -els consells, que representaran els ajuntaments- la idea és que s'integrin com a associats les administracions compromeses amb l'impuls de les seues competències, com la Generalitat i la Diputació de Tarragona.

"És un projecte de territori i era oportú tancar-lo ara, quan el mandat està a punt d'acabar", ha subratllat l'alcaldessa de Tivenys, la socialista Maria Beltran, que ha celebrat l'acord. L'assessora del Govern en matèria ambiental, Imma Juan, ha subratllat la necessitat que el consorci sigui una eina útil "per molt de temps", més enllà dels mandats polítics. Tot i que el PP hauria donant el seu suport al projecte, cap dels seus representants, com tampoc d'ERC ni ICV, han participat en l'anunci. Solé ha relativitzat la manca de suport d'aquests partits i l'ha reduït a aspectes d'estratègia política.

Via ACN i Canal 21 Ebre
Imatge CODE

Solé Arnal (PSC) sosté que Móra d’Ebre perd diners i que és 'una necessitat urgent' retornar al consorci de residus


MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El portaveu del PSC a Móra d’Ebre, Josep Solé Arnal, ha assegurat aquest dimecres que el seu Ajuntament hauria de tornar al Consorci per a la Gestió de Residus de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat. Segons ha remarcat, el retorn de Móra d’Ebre al consorci és “una necessitat urgent”. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Solé Arnal ha qüestionat el suposat estalvi de costos que ha obtingut l’Ajuntament de Móra d’Ebre sortint del consorci intercomarcal i cedint la gestió dels residus a una empresa privada. Així, el regidor socialista ha recordat que el 2010, l’últim any complet de Móra d’Ebre al consorci, la gestió de la brossa va tenir un cost de 308.000 euros. En canvi, durant el 2013 la factura de les escombraries a la capital de la Ribera d’Ebre ha pujat en uns 10.000 euros més. Solé Arnal ha recordat que Móra d’Ebre no s’ha estalviat els 100.000 euros que va calcular l’alcalde, el convergent Joan Piñol. T

En la mateixa entrevista, el portaveu del PSC ha afirmat que l’ingrés de 40.000 euros que ha rebut l’Ajuntament de Móra d’Ebre, en concepte de retorn del cànon, no ha estat suficient per compensar el consistori. I és que, segons Solé Arnal, les males relacions amb el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre han acabat perjudicant Móra d’Ebre en qüestions col·laterals com la nova deixalleria, el finançament de la biblioteca comarcal o la poda dels arbres del municipi.

Solé Arnal, que va ser durant quatre anys president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i responsable polític del consorci de residus, també ha valorat la situació d’inestabilitat provocada amb les sortides dels pobles de la Terra Alta i d’altres ajuntaments riberencs com Flix o Ginestar. En aquest sentit, el portaveu socialista ha atribuït a rivalitats polítiques aquest període convuls al consorci de residus.

El Consorci de Residus de la Ribera d'Ebre invertirà 550.000 en nous contenidors i un camió



MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El Consorci per a la Gestió de Residus Municipals de les Comarques de la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta invertirà 550.000 euros, a través del Pla Únic d'Obres i Serveis, en l'adquisició de nous contenidors i un camió. En concret, es comprarà un nou camió bipartamental, equipat amb tecnologia capdavantera que s'afegirà al parc mòbil actual i també s'adquiriran nous contenidors 'easy' de darrera generació, amb més capacitat. Així ho ha avançat l'alcalde de la Palma d'Ebre i membre de la junta del consoci, Gil Martí, qui ha remarcat que es tracta de "sistemes nous que faciliten i abarateixen la recollida".

Durant aquest any també s'incorporaran alguns municipis del Priorat a la recollida orgànica; s'instal·larà una deixalleria comarcal a la Terra Alta i es continuaran amb les campanyes de sensibilització. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, ha explicat que recentment s'ha realitzat una campanya als municipis de Flix i Riba-roja. Campanyes amb les quals es pretén aconseguir una millora de la recollida selectiva, reduir els costos dels municipis consorciats i que aquesta davallada repercuteixi en el rebut al ciutadà.

La campanya realitzada a Flix i Riba-roja d'Ebre ha consistit en explicar què es pot fer per millorar i optimitzar la recollida mitjançant diverses accions desenvolupades als centres educatius, amb 14 activitats a l'escola i a l'Institut de Flix, i 4 activitats a l'escola Sant Agustí de Riba-roja d'Ebre. També s'han fet 47 visites a comerços de Flix i 19 a comerços de Riba-roja d'Ebre. A més, i coincidint amb els dies de mercat, s'han ubicat punts d'informació i atenció a la població repartint uns kits de bosses de ràfia i material informatiu a les persones que participaven en una enquesta destinada a millorar la recollida selectiva de la brossa en origen. Concretament, s'han repartit 308 kits a Flix i 127 kits a Riba-roja d'Ebre.

Via Canal 21 Ebre

L'alcalde d'Alcanar reclama una entrevista urgent amb el ministre Soria per parlar del projecte Castor

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 15 abril de 2014 | 15.4.14


ALCANAR (Montsià).- L'Ajuntament d'Alcanar ha adreçat una carta al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme per demanar informació en relació al projecte Castor, davant les informacions que apunten que el grup ACS ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que preveu que el magatzem de gas podrà començar a estar operatiu aquest any 2014. En la mateixa carta, l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, demana que s'extremin, encara més, les precaucions. De fet, aquest mateix dilluns l'Institut Geològic Nacional ha registrat un nou terratrèmol de 2,1 graus a l'entorn de la plataforma marina.

Tot i que l'activitat al Castor està aturada des de finals del mes de setembre, Montserrat ha demanat informació sobre el tipus d'activitat que s'està duent a terme actualment a la plataforma marina. Tanmateix, ha sol·licitat còpia dels informes que s'hagin emès en relació amb aquest projecte, i ha insistit en la necessitat que no s'aixequi la suspensió dels treballs. Per tot això, l'alcalde d'Alcanar ha demanat entrevistar-se amb el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, el més aviat possible, per conèixer l'estat actual d'aquest projecte.

El nou president de Múrcia s'estrena en el càrrec exigint a l'Estat 'un gran transvasament de l'Ebre'



MÚRCIA.- El nou president de la regió de Múrcia, Alberto Garre, ha començat a marcar territori només una setmana després d'arribar al càrrec, en substitució de Ramon Luis Valcárcel. Garre va anunciar aquest dilluns que pensa sol·licitar al govern de l'Estat un gran transvasament de l'Ebre. I no només a Múrcia, sinó a tota la costa mediterrània. "És absolutament irrenunciable", va afirmar el president murcià. Segons el successor de Valcárcel, a Múrcia no plou i vindran sequeres de cinc o sis anys. El nou cap del govern de Múrcia, de fet, va exigir que siga un transvasament de l'Ebre a tot l'arc mediterrani, "com el que es va aprovar durant el govern d'Aznar".

Garre també va assegurar que Múrcia té un dèficit estructural d'aigua de més de 600 hectòmetres cúbics anuals. El relleu a la presidència del govern autonòmic de Múrcia s'ha produït després que Valcárcel renunciés al càrrec, ja que és un dels candidats del PP a les properes eleccions europees del 25 de maig.

La reclamació d'aigua de l'Ebre des de Múrcia no ha passat desapercebuda a la premsa aragonesa. Així, Heraldo de Aragón destacava que la Diputació General d'Aragó (DGA) està "radicalment en contra" de les exigències del nou president de Múrcia, i que en aquesta comunitat "no hi sobra l'aigua". Segons el portaveu de la DGA, Bermúdez de Castro, "no hi haurà transvasament ni ara ni mai". Així, ha afegit que el cabal a la conca de l'Ebre està "ajustadíssim".


Imatge CARM.es

Meritxell Roigé reitera el compromís del govern de CiU per fer unes noves piscines a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- La regidora d’Urbanisme de Tortosa ha afirmat aquest dimarts que en cap moment s’ha plantejat dimitir per la fallida del projecte del complex d’aigües, tal i com li han reclamat alguns grups de l’oposició. Meritxell Roigé ha reiterat que la voluntat del govern municipal és tirar endavant un altre projecte de piscines, i ha afegit que si el complex adjudicat a la constructora Quatuor no va tirar endavant va ser per les dificultats econòmiques de les mateixes empreses. Això sí, la primera tinent d’alcalde ha reconegut que les coses no han anat tal i com haurien volgut. Però Roigé ha deixat clar que no poden atendre les peticions de dimissions que arriben des de l’oposició, i que serà la ciutadania qui acabarà valorant, a les urnes, quina ha estat la gestió feta pel govern de Convergència i Unió en l’àmbit de les instal·lacions esportives.

De fet, Roigé ha assenyalat que l’objectiu és poder començar les obres abans de final del mandat, i que espera que els grups de l’oposició no portin als tribunals la resolució dels contractes amb Quatuor. Segons la primera tinent d’alcalde, això podria entorpir la realització del nou projecte de piscines. A més, la regidora ha negat que abans de les eleccions del 2011 es fes una simulació d’obres per guanyar les municipals. Roigé ha refermat que el projecte estava adjudicat, i que l’inici de les obres del complex d’aigües, amb l’enderrocament del mur de l’estadi i de l’antiga piscina d’estiu, no va ser irregular.

Roigé sosté que el soterrament de l'eix de l'Ebre és el millor projecte per a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- La primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa, Meritxell Roigé, ha defensat aquest dimarts el projecte de soterrament de l’eix de l’Ebre al seu pas pel barri de Ferreries. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Roigé ha rebutjat les crítiques que en els darrers mesos han fet diversos grups de l’oposició, tot lamentant que no hagin qüestionat el nou projecte ni a la comissió informativa d’Urbanisme ni al mateix ple de l’Ajuntament. De fet, la regidora ha afirmat que la solució pactada amb la Generalitat servirà per resoldre el pas de la C-12 per la ciutat de Tortosa sense haver de construir cap variant. A més, Roigé ha assenyalat que el soterrament de l’eix de l’Ebre permetrà eliminar aquesta perillosa barrera física del barri de Ferreries, així com tenir una relació urbana més permeable amb la ciutat veïna de Roquetes.

El Departament de Territori i Sostenibilitat preveu destinar més de 100 milions d’euros a desdoblar i soterrar l’eix de l’Ebre a Tortosa, quan la Generalitat tinga disponibilitat pressupostària. Roigé ha negat que el projecte siga “fum” i excessivament car, i ha recordat que el projecte del govern anterior no gaudia del consens de l’Ajuntament de Tortosa ni de l’EMD de Jesús, ja que la variant trinxava la zona del Canalet. Segons la primera tinent d’alcalde, la Generalitat ha fet els deures i al govern municipal estan convençuts que és el millor projecte per a Tortosa. A banda, Roigé ha manifestat que el soterrament de la carretera no afectarà la seguretat dels habitatges propers, tal i com han advertit alguns veïns de Ferreries que ja han presentat al·legacions.

 D’altra banda, la regidora d’Urbanisme ha explicat que en les properes setmanes començaran les obres de reforma integral de l’eix viari format pel carrer Montcada, plaça Montserrat i carrer Bonaire. Segons Roigé, aquet dilluns es va acabar el termini de presentació de les ofertes, i en un mes es podran adjudicar unes obres que canviaran molt un dels accessos al centre històric.

La PDE insta el govern a fer complir la normativa europea sobre la Xarxa Natura 2000 per blindar el cabal al Delta



BARCELONA.- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha exigit aquest dimarts al govern català que complisca la normativa europea sobre la Xarxa Natura 2000, encara pendent d'execució, per tal de preservar, de manera indirecta, el cabal mínim ecològic a la desembocadura del riu. Segons la PDE, la normativa de la Unió Europea estableix unes zones i espècies a preservar, i requereix unes condicions mínimes d'aigua, cosa que portaria a garantir el cabal mínim ecològic que demana bona part de les entitats ebrenques. Representants de la PDE s'han reunit aquest dimarts al matí al Palau de la Generalitat amb els consellers implicats, Santi Vila, de Territori i Sostenibilitat, i Josep Maria Pelegrí, d'Agricultura.

La PDE demana a la Generalitat que no entri en batalles entre territoris, amb l'Aragó o altres comunitats, o entre regants de Lleida i regants de les Terres de l'Ebre, o amb els ecologistes. En aquest sentit, reclama que complisca la normativa europea, superior a la catalana i l'espanyola, en planificació i execució de la Xarxa Natura 2000. Aquests punts a protegir establirien de forma objectiva un cabal mínim de l'Ebre a la seua desembocadura, cosa que obligaria a adaptar el pla hidrològic i els metres cúbics destinats a rec a aquestes obligacions mínimes imposades per la Unió Europea. Per això, Manolo Tomàs, Susanna Abella i Matilde Font han traslladat als consellers i a altres alts càrrecs un document on es detallen les demandes de la PDE en referència a la Xarxa Natura 2000, i han vist certa bona predisposició.

De fet, han acordat que abans de juny haurien d'estar ben redactats els documents, data en la qual la PDE presentarà també documentació davant de les autoritats europees i milers de signatures a l'Audiència Nacional.

A més, la PDE vol mantenir la seua independència d'actuació i ha demanat a la Generalitat que no intercedisca en les seves mobilitzacions i actuacions jurídiques davant de la UE o d'altres estaments. Tot i així, ha instat el govern a donar-los suport i a presentar batalla també en els àmbits que li corresponguin sense entrar, però, en confrontacions territorials o d'interessos econòmics. Tomàs ha dit que la reunió havia estat positiva i que espera que la Generalitat mogui fitxa per poder utilitzar la gestió planificada de la Xarxa Natura 2000 com a argument per no disminuir encara més el cabal del riu Ebre.

Via ACN

Ribera d'Ebre i Terra Alta s'integraran al nou Consorci de Polítiques Ambientals, però sense els residus

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 14 abril de 2014 | 14.4.14



MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- Les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta formaran part del nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE), però n'exclouran la gestió dels residus. En una reunió dels quatre presidents dels quatre consells comarcals celebrada a Móra d'Ebre, les dos comarques han traslladat la voluntat i l'acord d'integrar-se quan el nou ens estiga constituït. L'elaboració dels estatuts del nou Consorci i la seua posada en marxa estan en la darrera fase de la negociació política i, malgrat voler-se mantenir prudents, es podria presentar públicament aquesta mateixa setmana. Així ho ha avançat el president del Consell del Baix Ebre, Lluís Soler.

Els estatuts, objectius i encaix del nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre es podrien conèixer aquesta mateixa setmana. Segons ha assegurat Soler, s'està enfilant la recta final de la negociació i aquesta mateixa setmana es podria presentar públicament als mitjans de comunicació.

Sense entrar en detalls ni voler avançar la seva estructura, el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, sí que ha explicat que durant la reunió ha traslladat a la resta de presidents l'acord plenari que, per unanimitat, va aprovar l'ens comarcal d'integrar-se al futur consorci. "Una de les tasques que durà a terme el Consorci i que més afecta a la Ribera d'Ebre és el control per la plaga de la mosca negra i volem participar-hi", ha assegurat.

Jardí, però, ha reiterat que tot i que podrien prendre part d'altres serveis que executarà el nou Consorci, com pugui ser la gestió de depuradores, n'exclouran la gestió de residus. "Nosaltres ja tenim un consorci propi que ens funciona molt bé i aquí no entrarem", ha manifestat Jardí, referint-se al Consorci per a la Gestió dels Residus de la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta. En aquest mateix sentit s'ha manifestat el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, comarca que encara no té l'acord plenari de voluntat d'adhesió al Consorci però que ja ha avançat que s'hi sumaran per aquells serveis que, com és el cas de la mosca negra, interessin.

En la trobada que han mantingut aquest dilluns a Móra d'Ebre, els presidents dels consells comarcals de les Terres de l'Ebre també han pres l'acord de fer una proposta conjunta, en el marc del projecte 'Treball a les 7 comarques' del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), per promocionar turísticament les quatre comarques. "Volem fer una promoció integral de les Terres de l'Ebre perquè tenim actius turístics que compartim més d'una comarca com és la via verda, el Delta de l'Ebre, o el camí GR-99", ha detallat Jardí. En aquest sentit, cadascuna de les comarques està impulsant un catàleg de productes turístics propi i amb aquesta proposta plantejaran fer-ne un de totes les Terres de l'Ebre.
Via ACN

Impulsen el primer arròs ecològic del Delta conreat per persones amb discapacitat


DELTEBRE (Baix Ebre).- Simul, la primera marca agrosocial de les Terres de l'Ebre, ha tret al mercat la primera producció d'arròs ecològic conreat al delta de l'Ebre amb la participació de persones amb discapacitat. El projecte, que ha aconseguit produir 3.000 quilos d'arròs de la varietat Tebre, vol convertir-se en un mitjà per inserir laboralment persones amb risc d'exclusió i discapacitats a través d'un negoci viable, a més de sostenible. Gràcies al treball en xarxa amb diferents agents econòmics del territori, sis persones del centre especial de treball Astres de Deltebre participen en diferents tasques del procés. La producció té lloc en dues hectàrees d'arrossars de les Barraques de Salvador, a Deltebre.

Simul, paraula llatina que significa simultani o al mateix temps, és el nom escollit per a la primera marca agrosocial que es posa en marxa a les Terres de l'Ebre de la mà de l'empresa Amunt.Ebre, dedicada al a inserció de persones amb risc d'exclusió social o amb discapacitats. El projecte ha anat madurant durant els últims dos anys i es troba integrat dins una xarxa agrosocial en l'àmbit europeu, on prima el component de la responsabilitat social de les iniciatives empresarials.

Segons ha explicat la presidenta d'Amunt.Ebre, Marta Cid, l'objectiu era crear una "empresa viable" i, a partir d'aquí, es va definir un producte "que forma part de l'ADN del territori" aportant-hi un "valor afegit". "No tenim camps d'arròs, treballem en xarxa des d'un primer moment", apunta. La idea, doncs, elabora, no passa per formar pagesos, sinó que les persones que participen puguin rebre coneixements per facilitar la seva orientació laboral i guanyar possibilitats de trobar un lloc de treball.

Són mitja dotzena de persones del Centre Especial de Treball Astres de Deltebre les que, de mitjana, participen en el projecte al llarg de l'any. Fan tasques com preparar els camps, birbar -treure les males herbes-, empaquetar, distribuir i encarregar-se de les feines comercials. Puntualment poden arribar a una dotzena. Un dels grans reptes del projecte, segons ha precisat Cid, ha estat incorporar la traçabilitat en el procés, que permet conèixer en detall el tipus de tasques que es desenvolupen i el procés.

El complex turístic rural de les Barraques de Salvador, que des de fa cinc anys conrea arròs ecològic en una superfície d'unes dues hectàrees, participa en el procés de producció. "El nostre camp volem que sigui un espai i revalorització del producte, fem festes de l'arròs o fangoteràpia, i ara ens sumem a aquest projecte", ha explicat la seva gerent, Susanna Gómez, qui ha destacat el valor social de la idea.

Simul ha aconseguit la certificació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i forma part de la Denominació d'Origen Protegida Delta de l'Ebre. En el projecte col·laboren també les dues cooperatives arrossaires del Delta. En aquest moment, els més de 3.000 quilos -més de 5.000 en brut- que s'han envasat de la primera campanya només es poden trobar en comerços de les Terres de l'Ebre, però la voluntat de l'empresa és anar més enllà, tant pel que fa a l'expansió de l'arròs com de nous productes.

El projecte ha tirat endavant amb els recursos propis del mateix centre Astres, una aportació de l'entitat Humana i ha comptat també amb el suport de la Generalitat a través dels ajuts a les empreses d'inserció social. Precisament, el director general d'Economia Social i Cooperativa de la Generalitat, Xavier López, que ha assistit a la presentació, ha remarcat la "dimensió social" més enllà del producte, en la línia d'integrar persones amb discapacitats en un context d'activitat econòmica "sostenible". "El projecte tindrà ara més sentit, quan les coses comencin a anar millor", ha aventurat.

Entre el públic, un dels treballadors en aquesta primera collita, Ramon Fabra, ha expressat la seva satisfacció per la feina feta i el producte aconseguit. "L'he provat i és molt bo", ha apuntat. "Ha estat una bona experiència de veure l'arròs i que amb la teva suor vagi endavant i es pugui vendre", ha subratllat.

La presentació del producte ha estat també un dels àmbits que més ha preocupat els responsable d'Amunt.Ebre a l'hora de llençar el producte al mercat. El disseny de l'envàs va ser objecte d'una beca-concurs en col·laboració amb l'Escola D'Art i Disseny de la Diputació d'Amposta (Esardi). La proposta guanyadora, obra de Gemma Roig, presenta un logotip que vol representar la "unió" i "la integració laboral", amb paraules clau que formen espigues d'arròs que sumen per configurar el projecte.

Via ACN

Morella rememora els 600 anys de les ‘Converses de Morella’ per potenciar el turisme cultural



MORELLA (Els Ports).- Morella commemora des de dissabte i fins el proper 21 d’abril, amb diverses activitats i recreacions d’època, els 600 anys de la trobada del Papa Lluna, Sant Vicent Ferrer i el rei Ferran d’Antequera en ple Cisma d’Occident. Durant les anomenades ‘Converses de Morella’, aquests tres personatges històrics es van reunir durant gairebé dos mesos a la capital dels Ports per intentar solucionar el conflicte que va provocar que l’Església Catòlica tingués fins a tres papats de forma simultània. L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha explicat aquest dilluns a Canal 21 Ebre que volen aprofitar aquesta important efemèride per potenciar la promoció cultural i turística de la ciutat, que és una de les destinacions de turisme d’interior més potents de l’Estat espanyol.

De fet, Morella afronta l’actual campanya de Setmana Santa amb unes previsions d’ocupació turística molt important. Així, Ripollés ha destacat que, més enllà dels mesos d’estiu i dels dies centrals de l’agost, les vacances de Pasqua són fonamentals per al turisme de Morella. Una població que recentment ha volgut estretir les seues relacions i projectes de promoció turística amb Tortosa i Alcanyís, a través del consorci de la Ruta dels Tres Reis. En aquest sentit, l’alcalde de Morella ha remarcat que aquestes accions ja han començat a donar els seus fruits. Amb tot, ha apuntat que una de les línies a treballar turísticament és la figura del tortosí Ramon Cabrera, general carlí que va ser comte de Morella i ‘Tigre del Maestrat’.

De la mateixa manera, l’alcalde de Morella ha valorat molt positivament els primers passos del projecte ‘Tres Territoris, una Mateixa Terra’, en col·laboració amb els consells comarcals del Matarranya i de la Terra Alta. En aquest sentit, Ripollés ha volgut destacar que, més enllà de la cooperació institucional, també s’ha posat en contacte els sectors socioeconòmics de tres territoris amb recursos comuns i que històricament han tingut vincles molt importants.

Concentració a la plaça del Castell d'Amposta a favor de l'assoliment de la república



AMPOSTA (Montsià).- Amics de la República d'Amposta han organitzat aquest dilluns, 14 d'abril, un acte al qual s'hi han sumat les agrupacions locals d'ERC, PSC, ICV i PCPC. L'acte s'ha fet a la plaça del Castell, i també estava prevista la penjada d'una bandera republicana al Pont Penjant. A més, també s'ha fet la lectura d'un manifest unitari, amb el lema 'República és democràcia'. "Volem una república. La volem perquè creiem que l'actual crisi econòmica, social, nacional i democràtica només pot tenir resposta des de la voluntat de reiniciar i reconstruir el nostre sistema en el marc d'una nova transició que suposi l'assoliment d’aquesta nova República", han afirmat.

"La República és el model d'organització polític que millor defensa el radicalisme democràtic i garanteix la participació de la ciutadania en tots els mecanismes que conformen els Estats i que permeten que les lleis siguin la veu de tothom, que el Govern sigui del poble, pel poble i per al poble. Entenem la República com "més democràcia", a partir d'un sistema més deliberatiu, més igualitari, més participatiu i amb més control ciutadà sobre totes les institucions, inclosa la del Cap de l'Estat", han afegit.

"Aquest moviment republicà està compromès amb els valors democràtics de Llibertat, Igualtat, Justícia i Solidaritat i va veure’s reflectit fa més de 80 anys a l'immens contingut social i emancipador que va suposar la Constitució de la Segona República. A partir del record i del nostre profund respecte pel que va suposar aquella època il·lusionant de la nostra història, els aquí presents no volem que aquesta commemoració es quedi en una simple mirada nostàlgica al passat, sinó que volem construir un present i un futur de lluita, en el qual volem encapçalar el compromís per defensar i impulsar el model d’Estat Republicà, Democràtic, Laic i Solidari", es diu en un altre punt del document.

"Animem a la ciutadania avui 14 d'abril, a demanar la fi de les Monarquies, a reclamar canvis profunds en el nostre sistema polític, econòmic, democràtic i institucional, a posar en valor el republicanisme i a defensar els drets ciutadans més bàsics, indispensables i irrenunciables. La nostra lluita continua i la història ens està esperant", conclou el manifest.

L’Ametlla de Mar aposta pel turisme esportiu i ja prepara una cursa de muntanya pel GR-92




L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha anunciat millores a les platges del municipi, així com una nova senyalització i la recuperació del sender GR-92, en col·laboració amb les poblacions veïnes del Perelló i de l’Ampolla. Així ho ha confirmat aquest dilluns el regidor d’Esports, Territori i Paisatge de l’Ametlla de Mar, Ruben Lallana, durant una entrevista a Canal 21 Ebre. De fet, Lallana ha remarcat que les actuacions al GR-92 i a les platges es podran executar gràcies a la reversió de la taxa turística de la Generalitat, tenint en compte que l’Ametlla de Mar va ser el municipi de les Terres de l’Ebre que més va recaptar amb aquesta taxa durant el 2013. Lallana ha recordat que el GR-92 és un actiu molt important per al municipi, ja que el senderisme i les curses de muntanya són unes activitats que l’Ametlla de Mar volen aprofitar també des del punt de vista turístic.

De fet, Lallana ha explicat que fa temps que volen utilitzar les grans cites esportives per intentar desestacionalitzar el turisme a l’Ametlla de Mar. De fet, aquest mateix dilluns comença a la Cala el torneig del centenari del Gimnàstic de Tarragona. A banda, els dies 25 i 26 d’abril hi haurà un seminari internacional de kenpo, i el 27 d’abril es farà una caminada popular amb altres actes fins al castell de Sant Jordi. Més endavant, del 2 al 4 de maig, hi haurà la Tuna Race Balfegó, una cita que combinarà esport, turisme familiar i gastronomia. Ja a l’estiu, el 2 d’agost, es farà un duatló d’atletisme i natació, i el 7 de setembre hi haurà una altra prova de 10.000 metres. Finalment, pel 20 de setembre hi haurà una triatló, i de cara a l’1 o el 2 de novembre volen organitzar una cursa de muntanya pel mateix GR-92.

En aquest sentit, Lallana ha lamentat que finalment el govern de l’Estat no s’haja volgut implicar econòmicament, en la millora de les platges i del GR-92. Així, ha recordat que els ajuntaments havien demanat un projecte conjunt d’uns 400.000 euros, revisable a la baixa, que el govern del Partit Popular ha descartat argumentant falta de pressupost. Però el regidor calero ha assenyalat que s’estan fent altres actuacions semblants en altres punts del litoral espanyol.

Tortosa habilita un carril bici per connectar les estacions de trens i d'autobusos amb la via verda del Baix Ebre



 TORTOSA (Baix Ebre).- Tortosa ha començat les vacances de Setmana Santa presentant una ampliació del carril bici urbà, amb un nou tram que connecta les estacions de tren i d'autobusos amb la via verda del Baix Ebre. Es tracta d'un itinerari, marcat amb gomes de cautxú, que recorre els carrers Ronda Docs i Rosselló, tot travessant el parc municipal Teodor González fins arribar a l'avinguda Lleida i connectant amb la via verda per l'antic pont del ferrocarril. Es tracta d'uns mil metres de nou carril bici, que s'afegeixen als 8.000 existents i que es completaran en les properes setmanes amb un nou tram de carril bici urbà que connectarà la via verda amb l'Institut Joaquim Bau i l'Institut de l'Ebre.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i els regidors de Turisme, Alfredo Ferré, i de Mobilitat, Beatriz Viñuela, han presentat aquest dilluns al matí la nova actuació. Segons l'Ajuntament, el nou tram permetrà als usuaris del tren i l'autobús desplaçar-se en bicicleta des de les estacions, creuar el centre urbà i enllaçar amb la via verda sense sortir del carril bici. Tot l'itinerari estarà degudament senyalitzat, especialment els encreuaments, que es pinten de vermell. A més, dins del parc es posaran els corresponents indicatius. Però, a més  de la connexió de la via verda i els instituts, properament també es preveu enllaçar les estacions de tren i de bus amb els Portals de Ciutat, en el marc de les obres urbanització del Pla Parcial Temple Sud, que preveu l'obertura del passeig Ferran d'Aragó, paral·lel al canal de l'Esquerra de l'Ebre.

Durant la presentació, l'alcalde ha volgut destacar l'important esforç que ha fet l'Ajuntament de Tortosa en la promoció de l'ús de la bicicleta a la ciutat amb la creació de nous carrils bici. Segons ha dit, la prolongació de la via verda per l'antic pont del ferrocarril, l'any passat, ha permès teixir una important xarxa urbana de carrils bici que ha suposat un abans i un després en la mobilitat a la ciutat de Tortosa. Bel ha remarcat que l'aposta pel carril bici té un doble objectiu, fer una ciutat més amable i més sostenible, i també convertir-se en un nou atractiu per als visitants.

Imatges Ajuntament de Tortosa

Tortosa estrena la Setmana Santa amb una de les processons de la Passió més multitudinàries

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 13 abril de 2014 | 13.4.14



TORTOSA (Baix Ebre).- La tradicional Processó de la Passió ha obert aquest diumenge al vespre la Setmana Santa tortosina. Unes 2.000 vestes han participat en la més popular de les processons de Setmana Santa a la capital del Baix Ebre, la del Diumenge de Rams, que enguany ha recuperat el seu recorregut tradicional. La processó ha sortit puntualment a les vuit del vespre de la plaça de la plaça de la Cinta, per la porta de l'Olivera de la catedral. Després de baixar pel carrer de la Rosa i sortir per la plaça del Pont de Pedra, la processó ha enfilat l'avinguda de la Generalitat fins arribar al carrer Ramon Berenguer IV. Per aquest carrer, la processó de Rams ha entrat a l'Eixample fins arribar al carrer Cervantes. Un cop allà, les vestes i els passos han baixat pel carrer Sant Blai fins travessar la plaça de l'Àngel i entrar pel carrer Montcada, camí de nou cap al carrer de la Mercè pel carrer del Vall i la plaça dels Estudis, fins a la zona de la catedral.

Enguany, per primera vegada, els Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus han estat els encarregats d'obrir la processó de la Passió de Tortosa. Coneguda més popularment com la Processó del Diumenge de Rams, és l'acte més multitudinari i espectacular dels que conformen la Setmana Santa a Tortosa. De fet, la singularitat d'aquesta processó és perquè s'hi representa la Passió i mort de Crist de manera completa en una data inusual, el Diumenge de Rams. L'organitza l'Agupació de Confraries de Setmana Santa, i es poden veure un total d'onze passos. L'origen de la processó de Rams a Tortosa cal buscar-lo l'any 1806: segons el Llibre d'Acords de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, és en aquest moment que es decideix fusionar la processó pròpia dels Dolors amb una altra d'arrels més antigues, llavors en desús i protagonitzada pels gremis, que acostumava a sortir el Dijous Sant. Precisament, la propera processó a Tortosa serà el Dijous Sant a la mitjanit, amb la processó del Silenci. Divendres al vespre serà la processó del Sant Enterrament.


Presenten un conte infantil sobre l'episodi històric de la Farsa de Gandesa, la unió frustrada d'Aragó i Catalunya amb Castella i Lleó



GANDESA (Terra Alta ).- Àngels Cid i Maite Garde van presentar aquest dissabte el seu conte infantil sobre un episodi històric de Gandesa: 'Un casament reial'. La presentació va fer-se al Palau del Castellà de la capital de la Terra Alta. Es tracta del tercer conte infantil sobre història local, il·lustrat per la pintora Àngels Cid i editat per l'Ajuntament gandesà. En aquesta ocasió, els textos han anat a càrrec de la gandesana Maite Garde. El conte tracta un dels esdeveniments històrics més significatius de la ciutat de Gandesa, el casament reial entre l'infant Pere i la princesa Leonor de Castella, amb el qual s'havien d'unir els regnes d'Aragó i Catalunya amb el de Castella i Lleó, el 1319. Finalment, un cop celebrat el casament a l'església de Gandesa, l'infant va fugir perquè tenia vocació religiosa i el matrimoni no es va consumar. Per tant, la unió dels dos regnes, tampoc. Aquest episodi ha passat a la història amb el nom de la Farsa de Gandesa. El llibre conte va ser presentat pel bibliotecari gandesà Marc Jornet, i l'acte va comptar amb la presència de Carles Luz, alcalde de Gandesa.

Imatge Ajuntament de Gandesa