marfanta.com

El Tiempo

El tiempo en Tortosa

cercador

S'està carregant...

CONTACTA @MARFANTA

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Amb el suport de...

AJUNTAMENT D'ASCÓ

AJUNTAMENT DE DELTEBRE

AJUNTAMENT DE LA FATARELLA

AJUNTAMENT DE BOT

AJUNTAMENT DE CASERES

Ticker

Primera Columna

Tribuna

+Articles de #Tribuna

Arxiu

AL MINUT

Els Catarres i els Xeic!, caps de cartell de la tercera edició del Mirarock al castell de Miravet

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 6 de juliol de 2015 | 6.7.15


MIRAVET (Ribera d'Ebre).- La tercera edició del Mirarock se celebra aquest dissabte 11 de juliol al Castell de Miravet, amb un cartell format per Els Catarres, Xeic!, Segonamà i Pau Brull Luard. Aquesta cita musical va néixer el 2013 amb l'objectiu d'apropar el patrimoni cultural i monumental català al públic jove. Com aleshores, continua apostant per grups emergents de les Terres de l'Ebre i amplia la seva oferta amb grups catalans d'altres zones del país. L'Ajuntament de Miravet habilitarà un servei d'autobús gratuït per accedir al castell, un dels millors exemples d'arquitectura que es conserven, i que s'aixeca sobre una roca, protegit pel riu Ebre i unes muralles de 25 metres d'alçada.

Els Catarres són el grup convidat d'aquesta edició del Mirarock, caracteritzat per la participació d'artistes de les Terres de l'Ebre. En aquesta cita, que té lloc aquest dissabte 11 de juliol a partir de les 11 de la nit, el grup d'Aiguafreda arriben amb 'Big Bang', la gira del seu darrer treball presentat el passat mes d'abril.

Acompanyen Els Catarres, els ebrencs Xeic! La banda de Rasquera torna al Mirarock amb el seu cinquè treball 'Som', un àlbum ple de força, vitalitat i compromís que omplirà l'escenari del Mirarock de festa i reivindicació.

També hi serà el jove grup Segonamà, que donarà el tret de sortida a la nit. Procedents del Baix Camp, en els tres anys que porten en marxa, ja han acompanyat a grups com Bongo Botrako, Brams, Pirat's Sound Sistema, La Troba Kung-Fú, Strombers, Itaca Band i Els Catarres. Pau Brull Luard, un dels Dj's més coneguts de les Terres de l'Ebre, posarà punt i final al Mirarock amb una sessió de música electrònica que durarà fins a les sis de la matinada. / Via ACN


Dos atracadors amb la cara tapada i una arma de foc s'emporten 60.000 euros d'un banc de Tortosa

TORTOSA ( Baix Ebre ). - Dos homes amb la cara tapada i una arma de foc curta han atracat aquest dilluns a la tarda la sucursal del banc de Santander a la cèntrica plaça d'Alfons de Tortosa. Els fets s'han produït cap a dos quarts de tres de la tarda, just quan l'oficina havia tancat al públic i els treballadors estaven efectuant el balanç de la jornada. Els atracadors han accedit a l'interior i han reclòs els empleats als lavabos per poder cometre el robatori. Fonts coneixedores del cas xifren en 60.000 euros la quantitat sostreta. Posteriorment, els dos homes han sortit de l'oficina i han abandonat a peu les immediacions. Es desconeix si algun còmplice els esperava a les proximitats amb algun vehicle.

Els Mossos d'Esquadra han organitzat un dispositiu de control i recerca als principals accessos i sortides de la ciutat. Membres de la Policia Científica del cos inspeccionen les dependències i interroguen els testimonis. Portaveus del banc de Santander han declinat facilitar cap informació sobre els fets a l'ACN.


Esquerra pacta amb CiU l'ampliació del servei de menjador escolar al mes d'agost

TORTOSA ( Baix Ebre ). - ERC ha arribat a un acord amb el govern municipal de CiU per tal que des de l'Ajuntament de Tortosa es cobreixi també durant el mes d'agost les necessitats alimentàries dels xiquets i xiquetes en situació de risc d'exclusió, mitjançant una aportació suplementària a les famílies a través de les entitats socials que gestionen el Banc d'Aliments. La mesura s' ha anunciat coincidint amb la presentació d'una moció del PSC en el primer ple del mandat. Els socialistes presenten, per tercer any consecutiu, una moció per demanar que el servei de menjador escolar a l'estiu estigui obert no només el mes de juliol, dintre dels campus d'estiu, sinó també l'agost i setembre, fins l'inici del curs escolar.

Alhora, ERC ba dit que s'està treballant per tal d'incloure al PAM i als pressupostos de 2016 l'ampliació del servei de campus de cara al proper estiu, així com la cobertura de les necessitats alimentàries dels infants per als diferents períodes fora del calendari escolar.


Uns 300 ebrencs estrenen la campanya de l'ANC per preparar l'Onze de Setembre i el 27S

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 5 de juliol de 2015 | 5.7.15


TORTOSA ( Baix Ebre ). - Uns 300 ebrencs han estat els primers catalans en formar el punter humà que vol incentivar la participació per omplir la Meridiana l'11 de setembre i que simbolitza el camí de la victòria en les eleccions del 27 de Setembre. El punter ha culminat l'acte, celebrat al parc Teodor González de Tortosa, que ha encetat la campanya d'estiu de l'ANC, 'On tot Comença'. El primer eix ha estat l'equilibri territorial. Diversos representants de la societat civil ebrenca han demanat igualtat d'oportunitats per a zones de menys pes demogràfic, polític i econòmic com l'Ebre, territori referent en la lluita de protegir els recursos i millorar el futur, amb el moviment antitransvasista com exemple.

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha destacat que s'ha escollit començar la campanya a Tortosa, la capital de les Terres de l'Ebre, perquè el territori ha estat "símbol del treball per la dignitat". Per a Sànchez els ebrencs han donat el convenciment "que és a partir de la coherència i la perseverança que es poden guanyar les batalles". "Venir per iniciar la campanya a Tortosa és un reconeixement a la fina feta els darrers 15 anys", ha assegurat.

També les Terres de l'Ebre són, malauradament, un exemple de l'abandonament inversor de les administracions i la falta d'infraestructures i per aquest motiu el primer eix dels 10 actes de la campanya 'On Tot Comença' ha girat entorn a l'equilibri territorial que ha de tenir la nova República Catalana. "Les infraestructures signifiquen oportunitats i distribució de la riquesa. Estem convençuts que el nou país ha de servir per corregir el que no s'ha fet bé des de Madrid i també des de Barcelona", ha apuntat el president de l'ANC.

En aquest sentit la portaveu de la plataforma Trens Dignes, Montse Castellà, ha reivindicat els problemes de mobilitat que pateix el territori i la possibilitat d'anar acabant amb molts dels fronts oberts i reivindicacions que no acaben de trobar una solució a l'Ebre.

També des de la Unió de Pagesos s'ha reclamat millores perquè els pagesos puguin viure amb dignitat de la seva feina i el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, ha animat els ebrencs a apostar per una nou país on ha demanat que es tinguin en compte les Terres de l'Ebre. "No volem passar d'un centralisme a un altre", ha apuntat.

Pocs dies per una fórmula satisfactòria
El president de l'ANC ha tornat a apuntar que el marge per trobar una solució satisfactòria al dilema de les llistes en favor d la independència de cara al 27S tindrà una solució en pocs dies, màxims 15 dies, ha assegurat. "La gent demana que sumem esforços i que busquem acords però que ho fem ràpid", ha subratllat. Sànchez s'ha mostrat convençut que un cop es defineixin les propostes sobiranistes de les eleccions de setembre i es torni a explicar amb intensitat els beneficis d'una Cataunya independent, els percentatges de les enquestes, que ara indiquen certa victòria dels partidaris al No, "es modificaran" i es tornaran a "reequilibrar posicions per tornar a tenir la majora en favor de la independència a tocar". / Via ACN


Així és el nou espai gastronòmic El Forn de la Canonja, al costat de la catedral de Tortosa

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 3 de juliol de 2015 | 3.7.15



TORTOSA (Baix Ebre).- Aquest dijous al vespre es va inaugurar l’espai gastronòmic “El Forn de la Canonja”, ubicat al bell mig del nucli antic de Tortosa. En concret, ocupa l’antic forn medieval canonges de la catedral de Tortosa. És tracta d’una de les apostes més potents per revitalitzar l'oferta comercial i lúdica del nucli històric de la ciutat. Un dels seus promotors, Oriol Forner, ha explicat que l’oferta inclou un bar de tapes, la cerveseria “El cau de Gambusí”, la gelateria “Gelats i més” i l’hamburgueseria-bocateria “Bocata di cardinale”. Tot plegat, vol funcionar com un mercat gastronòmic.

El complex el formen diverses sales a diferents nivells i l’estructura del forn es manté quasi bé intacta. I és que l’espai ha estat sotmès a gairebé dos anys de treballs de rehabilitació, de la mà de la promotora privada Arca 94, especialitzada en la recuperació del nucli antic. Forner ha explicat que fa temps que creuen que el nucli antic és un dels actius “més potents” del municipi i que amb l’obertura d’aquest espai també volen contribuir a la seua recuperació.

 Un altre dels atractius és el mural exterior que van pintar Ana Balart i Agustí Forner, i que recrea els balcons i les finestres de la façana de la casa al carrer Taules Velles. L’espai obrirà tots els dies, de dilluns a diumenge. / Canal 21 Ebre

Una vuitantena de persones es concentren a Tortosa en suport al poble grec



TORTOSA (Baix Ebre).- Una vuitantena de persones es van concentrar aquest dijous al vespre a la plaça Alfons XII de Tortosa, en solidaritat amb el poble grec. La concentració estava organitzada per sindicats i diverses organitzacions polítiques. En concret, s’hi van sumar ICV, CUP, ERC, PSC, Movem Tortosa, Equo, Podem Tortosa, USOC, UGT i CCOO, així com altres veïns del municipi. Amb la consigna “Jo vaig amb Grècia” els participants van lamentar el “xantatge” que pateix el poble grec i la situació crítica que pateixen amb una precarietat laboral i social creixent. El secretari general de CCOO a les Terres de l’Ebre, Josep Casadó, es va mostrar convençut que Grècia ha de continuar formant part de la Unió Europea i va demanar suport a una posició que ofereixi el creixement del país. Per la seva part, el secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró, va afirmar que el poble grec pateix un “austericidi salvatge”. El secretari general de la USOC a l’Ebre, David Queralt, va afirmar que les polítiques d’austeritat empobreixen més i que les ajudes que s’atorguen han d’anar encaminades a afavorir el creixement del país i no a pagar els bancs. / Canal 21 Ebre

Bel recorda que va ser CiU qui va posar en marxa els menjadors infantils d’estiu a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha lamentat que el PSC i Movem Tortosa vulguin generar polèmica amb els menjadors infantils d’estiu. L’Ajuntament de Tortosa ofereix aquest any 146 places de menjador a xiquets de famílies en risc d’exclusió social durant el mes de juliol. Tant el PSC com Movem Tortosa han demanat que aquest servei també s’ofereixi al mes d’agost i d’aquesta manera es garanteixi un àpat als més petits. Bel ha afirmat que el govern està treballant per poder ampliar aquest servei i ha recordat als grups a l’oposició que va ser el govern de CiU el que va posar en marxa els menjadors infantils d’estiu. Bel també ha assenyalat que els menjadors infantils no s’han de plantejar en cap cas com a menjadors socials per evitar qualsevol tipus d’estigmatització, sinó que han de lligats amb activitats que necessiten de la col·laboració d’entitats i voluntaris. / Canal 21 Ebre

Tres nous plafons informaran sobre els ocells i el far de la Punta del Fangar


DELTEBRE (Baix Ebre).- El Parc Natural del Delta de l'Ebre col·locarà tres nous plafons informatius de gran format a la Punta del Fangar, a Deltebre. En primer lloc, els cartells aportaran informació sobre les colònies nidificants d'ocells marins, de les més importants de l'estat espanyol. També sobre els fars i l'actual torre de 20 metres d'altura construïda el 1972. I per últim sobre l'aspecte desèrtic d'aquest entorn d'alt valor natural. L'actuació en aquesta petita península ha estat finançada per la Cooperativa Arrossaires del Delta que, des de fa cinc anys, aporta a la conservació de l'espai l'1% dels beneficis de la comercialització del paquet d'arròs de la seva marca 'Segadors del Delta'.

L'aspecte desèrtic del Fangar no representa un obstacle per a la vida de moltes espècies de plantes, rèptils, insectes, ocells i micromamífers que han hagut d'adaptar-se a les dificultats del medi en aquesta petita península del Delta. De fet, la Punta del Fangar alberga les colònies nidificants d'ocells marins més importants de l'estat espanyol, sobretot de xatracs i de gavines capblanques. Paisatgísticament, en destaca el pintoresc far, una torre de formigó de 20 metres d'altura i 3 metres de diàmetre, construït el 1972. El primer far del Fangar es va il·luminar per primer cop l'1 de novembre de 1864.

El finançament per a aquesta actuació prové de l'1% de la marca d'arròs 'Segadors del Delta' que la Cooperativa d'Arrossaires del Delta de l'Ebre destina des de 2010 a actuacions concretes de protecció, millora i divulgació del Parc Natural del Delta. 'Segadors del Delta' es produeix íntegrament al delta de l'Ebre, fet que el dota d'una gran identitat i qualitat a l'arròs comercialitzat. També disposa del Segell de Qualitat Alimentària i de la Denominació d'Origen Protegida i Certificada per la Comunitat Europea, que en garanteixen l'autenticitat.

La primera aportació d'Arrossaires es va destinar a la construcció de 80 caixes refugi per a ratpenats construïdes amb fusta, i a la confecció de 15 caixes d'argila per a l'experimentació científica. Amb la segona aportació es va realitzar un taller per elaborar un receptari amb els plats més coneguts de l'arròs al Saló Infantil de Nadal de Deltebre. / Via ACN

La ciutadania de Tortosa podrà parlar al ple de l'Ajuntament durant dos minuts, a partir de dilluns


TORTOSA (Baix Ebre).- Els veïns de Tortosa que vulguen adreçar-se a l'alcalde i als regidors de l'Ajuntament ho podran fer mitja hora abans de cada sessió ordinària dels plens. Aquesta és una de les mesures que preveu el reglament de participació ciutadana, aprovat pel consistori, i que es pot aplicar a partir del pròxim dilluns en el ple del mes de juliol. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que trenta minuts abans del ple, que a partir d'aquest mandat se celebraran a les sis de la tarda, els regidors estaran a disposició de les persones que vulguin adreçar-se al ple en un temps limitat a dos minuts. A més, en les pròxims setmanes es faran els nomenaments per constituir el consell de ciutat, previst al reglament.

Els ciutadans que ho vulguin podran adreçar els seus precs o preguntes davant del ple per un temps màxim a dos minuts. Aquesta mesura està inclosa en el reglament de participació ciutadana aprovat abans de les eleccions municipals i que ja ha entrat en vigor.

En la primera sessió ordinària del nou mandat, el govern municipal sotmet a aprovació el pla econòmic-financer 2015-2016 que obliga a fer el govern espanyol a totes les administracions. L'alcalde ha estat molt crític amb l'anomenada "regla de la despesa", una normativa que "encorseta absolutament les administracions locals". Bel ha explicat que en el cas de l'Ajuntament de Tortosa s'ha incomplert en dos empreses municipals públiques: la Gumtsa d'urbanisme per la venda de tres pisos a una fundació social, i amb la Gessat que gestiona l'Hospital sociosanitari de la Santa Creu de Jesús on s'incompleix la normativa en 400.000 euros.

L'alcalde ha deixat clar que en el cas de l'Hospital s'han "saltat" la normativa perquè hi ha hagut un increment de l'activitat assistencial, amb el finançament garantit, i que ho continuaran fent. "Aquest alcalde seguirà incomplint-ho perquè és un absurd intentar limitar l'activitat assistencial d'un hospital sociosanitari com és el nostre cas. Haurem de dir als pacients que necessitin diàlisi que a partir d'un moment no podrem fer-los-hi perquè sinó incomplirem la regla de la despesa?", ha manifestat. Bel ha deixat clar que l'Ajuntament i les empreses municipals compleixen el pressupost i no generen pèrdues i que aquesta normativa és "absurda".

Abanda, e n el ple del mes de juliol es debatran quatre mocions dels grups municipals de Movem Tortosa i el PSC, dos d'aquestes sobre la petició que els menjadors infantils també es facin durant el mes d'agost. Els socialistes també presenten una proposta on plantegen la creació d'una taula de partits amb la delegació del Govern, l'Idece, el Consell Econòmic i Social, sindicats i agents socioeconòmics per establir les línies estratègiques necessàries per crear ocupació al territori, en base al pla estratègic redactat per la URV i que el Govern veu inassumible. / Via ACN

Conflicte a Horta de Sant Joan entre l’Ajuntament i una extreballadora municipal

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 2 de juliol de 2015 | 2.7.15



HORTA DE SANT JOAN (Terra Alta).- Una treballadora municipal assegura que l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan l’ha acomiadat de manera improcedent. La dona s’encarregava des de fa sis anys del manteniment i neteja de l’àrea recreativa i zona d’acampada de la Franqueta d’Horta. La ja extreballadora de l’Ajuntament, Sandra Ferràs, afirma que el consistori al·lega, com a motius per a la recessió del seu contracte laboral, una “manca de confiança en la seva persona per les queixes rebudes per visitants per manca de neteja i atenció als serveis” de l’àrea de la Franqueta. Ferràs nega que hagi desatès les seues obligacions i assegura que al darrere s’hi amaguen qüestions de caràcter polític.

L’exalcalde d’Horta de Sant Joan, del PP, José Antolí, ha assegurat que durant els quatre anys que ha ocupat l’alcaldia no ha rebut cap queixa de la feina de Sandra Ferràs.

Però el nou alcalde d’Horta de Sant Joan de CiU, Joaquim Ferràs, ha recordat que la dona va ser contractada no per l’anterior govern amb alcaldia del PP sinó per l’alcalde Àngel Ferràs, també de CiU, i ha deixat clar que en cap cas el seu acomiadament respon a interessos polítics. En aquest sentit, Ferràs ha assegurat que no ha estat una decisió fàcil però que és responsabilitat de qualsevol govern vetllar per prestar uns bons serveis a la població. En aquest sentit, Ferràs ha afirmat que l’Ajuntament acumulava queixes del servei que prestava la responsable de manteniment de l’àrea de la Franqueta ja des del 2013. Així mateix, ha afirmat que l’ajuntament disposa de fotografies que mostren com li queien del seu vehicle bosses de la brossa sense lligar i no les recollia. L’alcalde d’Horta de Sant Joan ja ha avançat que l’Ajuntament buscarà ara una persona que pugui prestar el servei en “millors condicions”.

L’alcalde d’Horta també ha denunciat que als serveis de l'àrea recreativa de la Franqueta l’extreballadora hi tenia penjada a la porta un anunci particular del seu mas rural./ Via Canal 21 Ebre

Els llogaters del carrer Tibau de la Ràpita revelen qui els ha ‘estafat’ amb els seus pisos

 

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- La plataforma de llogaters afectats per la presumpta estafa de l’edifici del carrer Joan Tibau de la Ràpita han volgut posar noms i cognoms als que consideren els responsables de la seua situació. Són un grup de veïns immers en una batalla legal per intentar conservar els seus pisos de lloguer, que ara són propietat del Sareb, l’anomenat banc dolent. Asseguren que han estat víctimes d’una estafa immobiliària, ja que l’empresa arrendatària no és la propietària dels pisos i ara els vol desallotjar perquè ells es neguen a pagar el lloguer. El portaveu del col·lectiu, Laude Puig, ha revelat qui són les persones que, a través de Tesello SL, van comprar al constructora fallida Catalunya 2007 Promocions, quan la justícia va executar la hipoteca de l’edifici. Segons Puig, un dels socis anava a la llista electoral del PP de Tàrrega, mentre que l’altre va ser responsable dels actius finances d’Ibercaja i de Caixa Tarragona. Finalment, l’advocada que interposa les demandes contra els llogaters per impagament va ser advocada de Caja Madrid, l’actual Bankia.

Segons el portaveu veïnal, la justícia només hauria de mirar el registre mercantil per constatar la magnitud de l’estafa. Puig també ha explicat que l’administrador de Tesello és administrador d’altres 21 empreses que es dediquen a fer el mateix. En la mateixa línia, ha recordat que el col·lectiu 15-M de Madrid el va identificar com una de les persones que es dedicava a desfer els contractes de renda antiga. A més, va ser el responsable d’un polèmic desnonament que es va produir a Madrid.

D’altra banda, Puig ha explicat que la situació també afecta la comunitat de propietaris del mateix edifici, ja que pateixen un deute de gairebé 90.000 euros per part de l’empresa arrendatària. Nou famílies que ara estan patint la despesa de tots. Això provoca que no hi ha llum a les escales, a més de deficiències als pàrquings, i un dels ascensors no funciona.

Puig ha recordat que hi ha sis famílies que han interposat demandes, i que ja s’han celebrat quatre vistes. Segons el portaveu, no té sentit que els afectats denuncien una estafa i que continuen pagant als seus suposats estafadors. Ara, però, concentren els seus esforços en ajudar la família del veí Miguel Cazorla, que si res no canvia ha de ser desnonat el proper 20 de juliol. A més, també estan pendents de les sentències dels judicis que ja s’han celebrat. De fet, per aquest dijous hi havia previst el llançament d’una altra família, però es va aturar per la intervenció de l’Ajuntament de la Ràpita.

El Parlament aprova el retorn de la gerència de l'ICS a l'Ebre i que el Verge de la Cinta es torne a ocupar del servei de cuina


TORTOSA (Baix Ebre).- ICV ha aconseguit aquest dijous que el Parlament aprove el retorn de la gerència de l'Institut Català de la Salut (ICS) a les Terres de l'Ebre, i que el servei de cuina de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) es torni a fer des del mateix centre, i no amb un càtering des de Tortosa. En canvi, els ecosocialistes han denunciat que els vots de CiU i Esquerra han impedit altres propostes d'ICV en l'àmbit sanitari, com ara la reobertura de les urgències del CAP El Temple en els torns de matí i tarda; o la restitució de la planta de cardiòleg i dotar d'un aparell ecocardiògraf i d'un laboratori d’hemodinàmica al servei de cardiologia de l’HTVC. Unes mesures que, segons ha recordat ICV, els republicans van defensar a l'Ajuntament de Tortosa amb una moció recent.

ICV de les Terres de l’Ebre ha remarcat que van decidir portar les propostes en matèria de sanitat al ple del Parlament, després que ERC a Tortosa en portés una moció idèntica a l’Ajuntament de la capital del Baix Ebre. El coordinador d'ICV a l'Ebre i portaveu de Movem Tortosa, Jordi Jordan, va expressar que portaria les propostes dels republicans al Parlament per veure si ERC era capaç de tirar endavant les demandes que els republicans feien a Tortosa, "tot i que són còmplices de les retallades donant suport a CiU”.

"Gràcies al treball d’ICV al Parlament, on realment es prenen les decisions, tindrem algunes millores en sanitat, però no totes, ja que ERC i CiU s’han ajuntat una altra vegada per votar-hi en contra”, ha lamentat Jordan, tot advertint que seguiran atents perquè les mesures acordades es facin realitat, i no siguen només una votació al Parlament. D’altra banda, Jordan ha dit que continuaran insistint en la resta de punts que ERC i CiU han rebutjat.

Amb els vots de CiU i ERC també s'ha rebutjar revertir les reduccions i/o supressions de plantilla del personal mèdic i sanitari, tot retornant la jornada complerta a l’especialista en Reumatologia de l’hospital Verge de la Cinta. També restituir l’equip de Medicina Familiar i Comunitària del CAP del Temple de Tortosa.

En canvi, amb l'abstenció d'ERC i el vot en contra CiU s'ha aprovat que el servei de cuina de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa es realitzi des del mateix hospital, i no mitjançant un càtering de Tarragona, amb el sobrecost del transport i la pèrdua de qualitat que suposa per als usuaris. També s'ha aprovat, amb l'abstenció de CiU, retornar a ubicar la gerència territorial de l’ICS de les Terres de l’Ebre a Tortosa, dotant-la de les competències i funcions necessàries.

Finalment, de manera transaccionada i per majoria, el Parlament ha aprovat donar prioritat en la planificació sanitària per tal de dotar a l’ICS del pressupost necessari per reobrir de forma gradual tots els quiròfans necessaris per tal de reduir les llistes d’espera de tots els tipus d’intervencions, complint així amb els decrets i ordres del CatSalut. De la mateixa manera, reobrir de forma gradual tots els llits que hagin de donar resposta als pacients quirúrgics i també als pacients mèdics que s’han d’ingressar de forma urgent o programada, sobretot assegurant que mai cap pacient resta a urgències més temps de l’estrictament necessari pendent d’ingrés per manca de llit.

Nova denúncia europea de la plataforma del Sénia contra el projecte Castor, ara per la posició dominant d'Enagás


ALCANAR (Montsià).- La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia denunciarà davant la Comissió Europea la posició dominant en el sector de l'empresa Enagás Transporte com a negociadora del pagament del deute del projecte Castor que hauran d'assumir els consumidors, que pot ascendir als 4.731 milions d'euros en 30 anys. Aquest és un dels punts principals de la denúncia que l'entitat presentarà durant els pròxims dies davant l'executiu comunitari juntament amb una nova petició al Parlament Europeu en contra del projecte i el seu finançament. La Plataforma també ha alertat sobre la possibilitat, apuntada pel president d'Enagás, Antoni Llardén, que el magatzem de gas submarí es pugui tornar a posar en marxa.

La formalització de les accions de la plataforma del Sénia davant la Unió Europea ha coincidit amb l'anunci fet pel president d'Enagás, Antonio Llardén, sobre la possibilitat de reobrir el magatzem de gas subterrani, si així ho avala un informe encarregat per l'empresa al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Les paraules del responsable de l'empresa han causat estupefacció a la plataforma, que ha fet pública una carta oberta qüestionant Llardén. Especialment, davant de l'argument de rebaixar els cabals d'injecció que havien de fer rentables la instal·lació per poder evitar nous moviments sísmics, allargant d'uns pocs mesos a sis anys el procés d'emplenar el magatzem gràcies a una pràctica de "gimnàstica geològica".

El també portaveu de la Plataforma, Evelio Monfort, ha recordat que rebaixar els cabals d'injecció previstos convertiria en no rendible el projecte, teòricament plantejat per emmagatzemar gas comprat a l'estiu, quan és més barat, i extreure'l per consumir-lo a l'hivern, quan puja el seu preu . "Per a què serviria?", es pregunta Monfort, tot recordant que, malgrat un menor ritme d'injeccions, les pressions es mantindrien i podrien continuar generant terratrèmols.

En aquest sentit, ha advertit Llardén que, cas que es torni a posar en marxa, podria ser responsable de provocar nous sismes, com el ministre que ho autoritzi. "Ara ja tenim noms i cognoms. A diferència del primer cop, que vam ser pacífics i vam dir a la gent que no sortís al carrer i presentem denúncies, aquest cop diríem el contrari. Al primer mínim terratrèmol, encara que sigui de 0,01, tots al carrer i la denúncia preparada. Potser així ens fan més cas", ha avisat, a diferència del que va passar la tardor de 2013, el període de major concentració i intensitat dels terratrèmols provocats pel Castor.

Monfort també ha qüestionat el paper de "masover" d'Enagás, anunciant primer que trigaria sis mesos a hibernar les instal·lacions, que ara podria allargar-se un any, fins a finals d'any. "Es va fer molt de pressa el pagament de la indemnització -a Escal UGS- però, en sis mesos, l'informe que s'havia d'encarregar no s'ha det. Han passat vuit mesos i tampoc res", ha recriminat el president de la Plataforma, Joan Ferrando.

D'altra banda, la Plataforma ha anunciat que el pròxim dimecres, 8 de juliol, el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, es desplaçarà a Alcanar per mantenir una reunió oberta amb els veïns i afectats amb l'objectiu de donar-los a conèixer les noves accions i recollir suggeriments per actuar en contra de les conseqüències del projecte Castor. / Via ACN

Sindicats i partits d'esquerres convoquen aquest dijous a Tortosa una concentració de solidaritat amb Grècia


TORTOSA (Baix Ebre).- Iniciativa, la CUP, ERC, el PSC, Movem Tortosa, Equo, Podem Tortosa, USOC, UGT i Comissions Obreres s'han adherit a la convocatòria de la manifestació que es farà aquest dijous al vespre a Tortosa, en suport a Grècia. Serà a la plaça Alfons XII, a partir de les vuit del vespre, amb la consigna #JovaigambGrècia, "davant el xantatge inexcusable que ha llastrat les negociacions entre els creditors i Grècia fins al punt de trencar-les". Segons els convocats, "la Unió Europea no es pot confondre amb un mecanisme de consolidació fiscal, sinó que és un projecte social, econòmic i polític que té al seu fonament uns valors i un compromís clars". En un comunicat, també diuen que la falta d'iniciativa per part de la Comissió Europea, que sembla haver cedit el lideratge en les negociacions al Fons Monetari Internacional (FMI), "posa en qüestió el govern de la Unió Europea en un moment que pot esdevenir clau per al seu futur immediat.

Els convocants fan una criada a l'adhesió de qualsevol organització cívica, política, social o econòmica a la concentració de Tortosa. "Davant la precarietat i la creixent marginació que pateix una gran part de la ciutadania grega, el que Europa ha de demostrar és preocupació, empatia i solidaritat. Davant el fracàs estrepitós dels programes d'austeritat, és hora de canviar el rumb i de donar una oportunitat al nou govern grec escollit el passat 25 de gener: així ho van decidir democràticament els ciutadans grecs i així s'ha de respectar", afirmen abans de concloure que "en suport de Grècia" es convoca la ciutadania a mostrar la seua solidaritat amb el poble grec en aquests moments "crítics".

Detinguts dos veïns de Deltebre, acusats d'haver traficat amb drogues en locals de la població


DELTEBRE (Baix Ebre).- Els Mossos d'Esquadra han informat aquest dijous que el passat 26 de juny van detenir dos homes de 51 i 25 anys, de nacionalitat espanyola i veïns de Deltebre, com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública. Els agents van dur a terme un dispositiu en tres establiments de la localitat, davant les sospites que s'hi traficava amb substàncies estupefaents i, en algun altre cas, s'utilitzava els locals per vendre productes de procedència il·lícita. Com a resultat de l'operatiu policial es van identificar trenta-vuit persones, de les quals sis van ser denunciades per tinença de substàncies estupefaents. Els dos detinguts portaven a sobre cocaïna i, un d'ells, una gran quantitat de diners en efectiu.

El primer dels detinguts era posseïdor de vuit embolcalls de cocaïna i cinc grams de cocaïna en roca, mentre que el segon, propietari d'un dels establiments inspeccionats, portava a sobre dos embolcalls de cocaïna i gran quantitat de diners en efectiu. En l'escorcoll d'aquest local també es va localitzar marihuana amagada en diferents ubicacions. La policia també va aixecar actes als tres bars per diverses infraccions de caràcter administratiu; com no presentar assegurança de responsabilitat civil, manca de rètols genèrics, i manca de fulls de reclamació, entre d'altres. Els detinguts van passar a disposició del Jutjat d'Instrucció de guàrdia de Tortosa el passat 29 de juny, i el mateix dia es va decretar la seva llibertat amb càrrecs.

La PDE exigeix a les institucions del territori una 'negociació d'alçada' per defensar els cabals de l'Ebre


TORTOSA (Baix Ebre).- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha instat les institucions de les Terres de l'Ebre, tant a les locals com a la Generalitat, a "posar-se a fons" i "liderar" una negociació "d'alçada i nivell" per fer valer la proposta de cabals ambientals aprovada fa una setmana per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. Considera el moviment antitransvasament que, després d'haver presentat més de 4.000 al·legacions contra el Pla Hidrològic de l'Enre, aquesta és una tasca que no els pertoca. La PDE, que té previst ajornar la mobilització prevista contra el Pla el 19 de juliol, ha convocat la quinzena edició de la piraguada reivindicativa per l'Ebre entre Xerta i Tortosa el pròxim dia 12 de juliol.

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, creu que la proposta de cabals ambientals per al tram final de l'Ebre "no ha de ser una simple al·legació" i és el moment de "negociar". Creu que han de ser institucions com la Generalitat o l'Ajuntament de Tortosa que assumeixin el lideratge d'aquesta negociació política sense que, de moment, però, lamenta la seva "insuficient" implicació fins aquests moments. "Ho trobem a faltar", ha insistit, tot recordant que l'entitat no modificarà la seva línia estratègica de lluita hi hagi o no suport. "Les al·legacions ja les hem fet nosaltres", ha recordat.

Amb tot, Tomàs reitera que la gran basa que haurà de jugar durant els pròxims mesos la PDE per aturar el Pla Hidrològic de l'Ebre i la seva revisió en marxa serà de nou la "contestació social", la mobilització popular. "Per a Brussel·les, és important", ha subratllat. De moment, però, el canvi d'estratègia del govern espanyol, que podia prolongar la tramitació de la revisió del Pla fins els últims dies de legislatura, també obligarà el moviment social contra el transvasament a ajornar el seu calendari de mobilitzacions per una qüestió de "pragmatisme".

Amb tota seguretat, la protesta que estava prevista aquest dia 19, per pressionar el Consell de l'Aigua de la Conca que havia d'aprovar la revisió el pròxim dia 30 -i que, a priori, s'ha deixat per setembre- es posposarà a octubre, just abans que el document passi pel Consell Nacional de l'Aigua, segons les previsions governamentals. Tomàs no descarta que l'executiu del PP aprovi la llei en l'últim Consell de Ministres deixant la patata calenta al pròxim govern. Recorda, però, que de no presentar-lo a Brussel·les abans de finals d'any, l'Estat pot perdre quantioses subvencions ambientals i agrícoles, majorment destinades als grans terratinents, un extrem que estaria posant nerviós l'executiu de Mariano Rajoy.

La Comissió Europea, ha recordat, manté obert un preavís d'infracció a l'Estat espanyol que pot ser confirmat al gener de 2016. En aquest sentit, la "capacitat" de mobilització i la protesta, sosté, seran "determinants", en la mesura que poden contribuir a fer visible el problema. Segons raona Tomàs, el Ministeri d'Agricultura i la CHE podrien topar pròximament després que entre els requeriments de Brussel·les estigui l'aturada del projecte d'embassament de Biscarrués, a l'Aragó, per inviable.

Quinzena piraguada en defensa de l'Ebre 

En aquest escenari, la PDE però celebrarà el pròxim diumenge, dia 12, la quinzena edició de la piraguada popular en defensa de l'Ebre, amb l'habitual recorregut de dotze quilòmetres entre Xerta i Tortosa. La piraguada coincidirà, com ho ha fet durant els últims anys, amb les reivindicacions en l'àmbit europeu del Big Jump, amb actes a diferents rius per reclamar la seva bona conservació i protecció.

De fet, a l'arribada a Tortosa, els participants s'aturaran davant la gran pintada a la riba del barri de Ferreries on s'efectuarà un acte final "sorpresa", segons ha explicat Mireia Palos, responsable de la PDE per aquest acte. "Que la gent recordi que el tema no està resolt, que seguim vius i existint", ha remarcat.

Per al descens del riu, la PDE posa a la venda 180 places en piragües individuals i dobles, així com mitja dotzena en embarcació de motor, a quinze euros per persona. Els tiquets es podran adquirir del 3 al 10 de juliol a la parada Nolla del Mercat de Tortosa, La 2 de Viladrich i Pics Mont Caro./ Via ACN

Poble Nou del Delta tindrà mesa electoral perquè els veïns no hagen de desplaçar-se a votar a Amposta

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 1 de juliol de 2015 | 1.7.15


POBLE NOU DEL DELTA (Montsià).- Els veïns de Poble Nou disposaran de mesa electoral pròpia que els estalviarà el desplaçament fins Amposta que havien de fer fins aquests moments. La mesa serà una realitat per a les pròximes eleccions al Parlament del 27 de setembre. La junta electoral de zona, que va consultar el nou govern municipal sobre el repartiment de meses al municipi, ubicarà una mesa a l'edifici de l'Ajuntament del nucli deltaic, que tindrà el nom d'Ajuntament de Poble Nou. " vam veure-ho com una oportunitat per donar resposta a aquesta reclamació històrica dels veïns", ha explicat l'alcalde Adam Tomàs (ERC), tot recordant que és una petició plantejada des de fa diversos mandats al ple sense resultat.

D'altra banda, el ple extraordinari del passat dilluns al vespre va nomenar Josep Joan Pla com a representant de l'alcalde al nucli de Poble Nou, amb una dedicació del 50% -20 hores- i una retribució de 1.314 euros mensuals brut, "els mateixos que l'anterior representant, tot i que amb més dedicació", ha precisat Tomàs. Tot i això, l'Ajuntament treballa ara per convocar un procés participatiu, "com es fa en altres poblacions similars", per escollir el representant de l'alcalde al Poblenou. "Esperem que tot pugui estar enllestit per poder fer aquest procés a principis de l'any vinent com a molt tard", ha indicat Tomàs.

Els llogaters 'estafats' d’un bloc de pisos de la Ràpita, amenaçats de desnonament imminent

Per aquest dijous, 2 de juliol, la jutgessa d’Amposta havia ordenat un llançament que, de moment, ha estat aturat gràcies a la intervenció de l'Ajuntament ·




SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- Un grup de veïns de Sant Carles de la Ràpita està immers en una batalla legal per intentar conservar els seus pisos de lloguer, que ara són propietat del Sareb, l’anomenat banc dolent. Asseguren que han estat víctimes d’una estafa immobiliària, i han constituït una plataforma d’afectats. Però per aquest dijous, 2 de juliol, la jutgessa d’Amposta havia ordenat un llançament que, de moment, ha estat aturat gràcies a la intervenció del regidor d’Atenció a les Persones, Carlos Sanchís. En concret, Sanchís ha explicat que des de Serveis Socials han emès una petició d’ajornament, tenint en compte que hi ha un menor implicat i cal estudiar el cas per plantejar possible alternatives. De fet, ha dit que l’Ajuntament intentarà fer de mitjancer en el cas. A banda, també hi ha un altre desnonament previst per al proper 20 de juliol. Així ho ha explicat Laude Puig, portaveu de la Plataforma de Llogaters, qui també ha agraït el suport de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de les Terres de l’Ebre.

Al principi del 2014, més de 20 llogaters van aconseguir accedir a pisos de dos i tres habitacions, en un edifici de nova construcció del número 44 del carrer Joan Tibau. Els preus dels lloguers oscil·laven entre els 150 i els 200 euros, però els inquilins havien d’assumir la despesa d’entrada de 1.300 euros per donar d’alta l’aigua i la llum, que era la condició que els posava l’empresa arrendatària. Es tracta de Tesello SL, una mercantil que al mateix temps havia llogat els habitatges a la constructora Catalunya 2007 Promocions SL. Però el que no sabien els llogaters és que l’edifici estava afectat per un procés d’execució hipotecària per impagament.

Els veïns van decidir presentar una denúncia penal contra Tesello i Catalunya 2007 per estafa immobiliària. Però la primera sorpresa els va arribar quan el jutjat número 4 d’Amposta va ordenar l’arxiu provisional de la causa, en no veure indicis de delictes. Després, el jutjat número 1 d’Amposta va procedir a l’execució hipotecària, la subhasta va quedar deserta i els habitatges van ser adjudicats al Sareb. En el moment de fer la subhasta, ja els van advertir que havien d’abandonar els pisos, i després el Sareb no volia acceptar l’ocupació dels immobles per part dels llogaters presumptament estafats. De fet, el Sareb considerava invàlids els contractes de lloguer, i ha volgut fer tractes diferents amb cadascun dels veïns afectats.

La plataforma d’afectats van decidir no pagar més a l’empresa que consideraven que els estava estafant, i al febrer van presentar una demanda col·lectiva i el seu administrador. Però Tesello ha començat a presentar demandes per impagament, i els jutjats d’Amposta ha citat els veïns a judici, sota advertència de desnonament. Però les sorpreses per als veïns no han acabat aquí, ja que des de principi d’any tenen com a veïna la titular del jutjat número 1 d’Amposta.

Un altre dels veïns afectats, Miquel Cazorla, ha explicat que el cas està envoltat de decisions judicials incomprensibles, i que davant d’aquesta indefensió ja només queden vuit o nou llogaters, de la vintena que hi havia en un primer moment. Els afectats han alertat que ja hi ha pisos i locals que tornen a estar buits i al mercat. Per tant, adverteixen que hi ha més gent que podria ser víctima d’aquesta suposada estafa immobiliària. I més encara, tenint en compte que els immobles són propietat del Sareb des del 9 de gener del 2015. De fet, han advertit al jutjat que tant a Vinaròs com a la Sénia hi ha altres habitatges en la mateixa situació.

El festival Ebre, Música & Patrimoni ofereix dotze concerts en dotze museus i altres espais del territori


AMPOSTA (Montsià).- Una dotzena de concerts a dotze espais patrimonials. Aquest és el leit motiv del primer Festival Ebre, Música & Patrimoni, que comença aquest dimecres i que se celebra a diferents poblacions de les Terres de l'Ebre durant tot l'estiu. El certamen està organitzat per la xarxa territorial de museus i equipaments patrimonials del SAM (Servei d'Atenció Museística) de les Terres de l'Ebre, encapçalada pel Museu de les Terres de l'Ebre i el Departament de Cultura. Els espais que encabiran els concerts van des dels museus i centres d'interpretació als espais naturals, paisatges culturals i jaciments arqueològics. Les audicions van de la música clàssica a l'experimental i de la tradicional a l'electrònica. El tret de sortida de la primera edició d'aquest festival tindrà lloc a Amposta aquest 1 de juliol, amb un concert del Duo Triangle. Tancarà la primera jornada la formació Benjamin León Quartet, una actuació també emmarcada dins la XXII Mostra de Jazz de Tortosa, al pati dels llimoners del Museu de Tortosa.

Reinterpretar, reconnectar, rellegir i redescobrir, a través del llenguatge musical, una riquesa patrimonial i cultural que sovint el públic absorbeix des d’un únic punt de vista. Aquest és l’objectiu de la primera edició del festival Ebre, Música & Patrimoni –programa que s’alterna bianualment amb l’Ebre, Art & Patrimoni que es va engegar l’any passat–, que la xarxa territorial de museus i equipaments patrimonials del SAM (Servei d’Atenció Museística) de les Terres de l’Ebre que encapçala el Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura ha organitzat per als mesos de juliol, agost i setembre en diferents espais singulars del territori. Si bé l’any passat va ser el torn de l’art amb l’Exposició Col·lectiva d’Escultura Sonora, aquest any és el torn de la música en totes les seues variants i combinacions possibles.

Per aquest any, s’han preparat dotze concerts en dotze espais patrimonials singulars de les Terres de l’Ebre: des de Museus i Centres d’Interpretació a espais naturals, paisatges culturals i jaciments arqueològics, en els que es podrà gaudir de concerts únics, que van des de la música clàssica a l’experimental i de la tradicional a l’electrònica. A més, la programació inclou activitats complementàries, com visites guiades i tastos.

El tret de sortida de la primera edició d’aquest festival tindrà lloc a Amposta aquest 1 de juliol a les 19h amb la roda de premsa de presentació i el concert inaugural interpretat pel Duo Triangle. En aquesta primera actuació, el clarinetista Miquel Àngel Marín i el violoncel·lista Oriol Aymat aportaran la seua visió del patrimoni exposat al Museu de les Terres de l’Ebre a través de la música clàssica i experimental. A més, tancant la primera jornada, hi haurà, al pati dels llimoners del Museu de Tortosa (22:30h), el segon concert del festival a càrrec de la formació Benjamin León Quartet, una actuació també emmarcada dintre la XXII Mostra de Jazz de Tortosa.

Les altres seus d’aquests concerts són: l’Abric 4 del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de l’Ermita (Ulldecona), la Cota 705 de la Serra de Pàndols (Pinell de Brai), el Poblat Iber de la Moleta del Remei (Alcanar), el Museu de la Pauma (Mas de Barberans), la Plaça Espanya (La Galera), la Barraca dels Quicolis (Freginals), el Parc Arqueològic de la Carrova (Amposta), el Museu de la Mar de l’Ebre (Sant Carles de la Ràpita), l’Àrea d’Oliveres Mil·lenàries del Pou de les Piques (Godall) i, per últim, l’Espai Natural de les Basses de la Foia (Masdenverge).

Amb aquestes dues activitats de gran format, que s’aniran alternant cada dos anys (Ebre, Art &Patrimoni els anys parells i l’Ebre, Música & Patrimoni els anys imparells) la xarxa territorial de museus i equipaments patrimonials de les Terres de l’Ebre pretén apropar el ric patrimoni del territori a la ciutadania des d’una perspectiva totalment nova, creant sinergies de forma totalment transversal, tant en el sentit patrimonial i artístic mitjançant la fusió de llenguatges, com en la creació de nous públics. Aquesta activitat és gratuïta i està adreçada a qualsevol amant del patrimoni i la música, gent curiosa, famílies i turistes. / Imatge Museu de les Terres de l'Ebre.

Soler anuncia que encarregarà una auditoria de l'Ajuntament de Deltebre




DELTEBRE (Baix Ebre).- L’alcalde de Deltebre, el convergent Lluís Soler, ha anunciat l’encàrrec d’una auditoria de l’Ajuntament, així com la creació de la nova Oficina d’Atenció a la Ciutadania i la redacció d’uns pressupostos participatius. Aquestes són algunes de les primeres accions del canvi a Deltebre, que Soler va avançar durant la celebració d’un sopar popular que va aplegar més de 400 persones, organitzat per l’agrupació local de CiU. De fet, els tiquets del sopar, a un preu de 10 euros, es van exhaurir. A banda, una altra del centenar de mesures anunciades pel nou alcalde de Deltebre és la projecció i adequació de l’entrada al municipi. Però Soler va insistir en la necessitat de potenciar la participació, ja que la ciutadania haurà de jugar un paper “rellevant” durant els propers anys. De fet, l’alcalde va explicar que canviaran l’horari del ple municipal perquè tothom hi puga assistir, i que es realitzaran diverses assemblees populars per poder retre comptes amb la població.

Durant el sopar popular, Soler va estar acompanyat pel coordinador general de Convergència, Josep Rull, qui va voler destacar que Deltebre i Catalunya tenen amb Soler “un líder nat, amb la capacitat i preparació suficient per engegar el canvi i situar Deltebre al lloc que es mereix”./ Imatges CiU Deltebre


L'ampostí Carles Guerra, nomenat nou director de la Fundació Antoni Tàpies



AMPOSTA (Montsià).- Carles Guerra Rojas (Amposta, 1965) ha estat nomenat nou director de la Fundació Antoni Tàpies després d'haver superat un concurs internacional. Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i professor a la Universitat Pompeu Fabra, Guerra ha estat, entre altres, director de la Virreina Centre de la Imatge i conservador en cap del MACBA. En roda de premsa, el nou director de la Fundació s'ha fixat com a repte que la institució s'impregni de "la nova manera d'entendre la creativitat" que es viu al carrer i fomentar la participació activa del públic. A més, ha mostrat l'ambició de mantenir el llegat d'Antoni Tàpies com un "objecte de debat" que faci "esperonar qüestions del present".

El nou director de la Fundació Antoni Tàpies, Carles Guerra, ha remarcat que la fundació té "certa obligació de revisar la història" i el concepte de modernitat des d'una "perspectiva local". Per Guerra, "a l'estat espanyol la modernitat no és homologable als altres països anglosaxons que són més actius en decidir quins artistes la representen". A més, la història recent d'Espanya, que ha passat per una dictadura i una transició, fan que el concepte actual de modernitat sigui "insuficient, injust" i "no descrigui pròpiament el que aquí hem viscut". És per això que Guerra ha subratllat la necessitat de "recuperar figures pràctiques que en el seu moment aquí van pensar com ser moderns".

D'altra banda, el nou director ha dit que "cal fer un esforç" per mantenir el llegat d'Antoni Tàpies com un "objecte de debat, no pas com un patrimoni tancat i acabat", sinó com "quelcom que encara pot esperonar qüestions del present". En aquest sentit, ha assegurat que "no voldria que passés com amb els llegats de Miró o Picasso", referint-se al fet que les institucions guarden el patrimoni físic però "no en gestionen el discurs que s'ha produït sobre aquestes dues grans figues de l'avantguarda".

Guerra ha explicat que espera poder presentar una programació "amb cara i ulls" a la tardor i ha remarcat que veu en les instal·lacions de la Fundació Antoni Tàpies, ubicades al carrer Aragó, com un "plató" que en algunes ocasions pot ser "el subjecte del programa" i en què es pot crear un escenari que serveixi a un dels seus objectius, potenciar la participació de la ciutadania, no només a través de les visites a les mostres o mitjançant les xarxes socials, sinó fins i tot fent-los partícips de l'activitat creativa.

El nou director de la Fundació Antoni Tàpies ha assegurat que un dels reptes serà "reconnectar" amb els processos de canvis socials i polítics que s'estan produint actualment i ha dit que la institució té la missió d'impregnar-se d'aquesta "nova manera d'entendre la creativitat" que es viu al carrer.

Guerra també ha elogiat Barcelona, "una ciutat molt rica" i un "recurs" per a l'art. Per al nou director de la Fundació, cal "associar-se" amb els conflictes que presenta la ciutat: "Barcelona té per sort molts conflictes".

Per la seva part, el president del patronat de la Fundació Tàpies, Xavier Antich, ha assenyalat que el principal repte d'aquesta nova etapa és "mantenir el prestigi nacional i internacional de la Fundació tàpies", a més de desplegar un projecte "ambiciós, atractiu, original" que estigui en sintonia a la trajectòria de la institució alhora que faci aportacions "singulars i noves".

A l'hora de fer la tria, es va fer un concurs d'àmbit internacional amb una selecció preliminar de set candidats d'entre 20 dels currículums que havien arribat per cobrir la plaça. Després de fer diverses proves, d'aquests set, els set membres de la comissió van determinar per unanimitat que el millor perfil era el de Guerra.

Comissari d'exposicions, crític d'art, docent i investigador

Nascut el 1965, Guerra és doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va ampliar estudis al Media Studies Department de The New School for Social Research de Nova York. La seva carrera professional s'ha desenvolupat en es àmbits del comissariat d'exposicions, la crítica d'art, la producció visual, la docència i la recerca acadèmica. El 2004 va ser nomenat director de la Primavera Fotogràfica de Catalunya. Ha estat director d ela Virreina Centre de la Imatge a Barcelona des de l'any 2009 fins al 2011 i conservador en cap del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) entre el 2011 i el 2013.

La seva obra i recerques investiguen els aspectes dialògics de la pràctica artística i de les polítiques culturals del postfordisme. És professor d'Estructures Socials i Tendències Culturals a la Universitat Pompeu Fabra i ha estat membre del Greenroom Project dedicat a l'anàlisi de les pràctiques documentals contemporànies al Center for Curatorial Studies de Bard College de Nova York. Així mateix, ha estat professor invitat a nombroses insititucions i universitats.

Entre altres, ha tingut cura d'exposicions com 'Art & Language Uncompleted. The Philippe Méaille Collection' (2014), 'Nitrat. Xavier Ribas' (2014), 'Un monument a instants radicals' (2011), 'Antifotoperiodisme' (2010), 'Esto no es una exposición' (2008), 'Zona B: Als marges d'Europa' (2007), 'Cinema de situació. Joaquim Jordà' (2006), 'Després de la notícia. Documentals postmèdia' (2003), 'Deixar de fer una exposició. Perejaume' (1999), i és autor del vídeo-assaig 'N de Negri' (2000), així com de nombrosos textos, assajos i publicacions.

Ha format part del consell assessor del suplement 'Cultura/s' de 'La Vanguardia' i ha estat membre del consell de redacció de la publicació 'Desacuerdos', realitzada per la UNIA, el MACBA i el MNCARS. Ha estat vocal del Consell d'Administració de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB) i el 2011 va ser guardonat amb el Prem i Ciutat de Barcelona en la modalitat d'arts visuals per l'exposició 'Antifotoperiodisme'.

Via ACN

La Generalitat atorga a l'empresari tortosí José Luis Mora la medalla al treball President Macià


TORTOSA (Baix Ebre).- El govern de la Generalitat ha aprovat concedir la medalla al treball President Macià a l’empresari tortosí José Luis Mora, expresident de la Cambra de Comerç de Tortosa. Aquest guardó reconeix la dedicació, constància i esperit d’iniciativa en el treball, i aquest dimarts la Generalitat també ha concedit quinze medalles més a altres empresaris, exsindicalistes i mestres d’arreu del país, a més de cinc plaques a entitats, entre les quals hi ha la Fundació Institut Guttman i l’Institut Industrial de Terrassa. En el seu reconeixement, la Generalitat recorda que Mora, de 57 anys, va ser fundador de l’empresa Mora Moda Jove, així com president de la Cambra de Tortosa entre els anys 2006 i 20015.

Mora va presentar la seua dimissió com a president de la Cambra al maig d’enguany, per motius de caràcter personal. Durant la seua presidència es va organitzat el centenari de la Cambra de Comerç, es va consolidar l’Oficina de Gestió Empresarial, es van iniciar activitats de promoció com ara la ruta “Tortosa de Tapes”, i es van realitzar diferents programes d’internacionalització de l’empresa.

Tortosa reclama incloure la nova proposta de cabals per a l'Ebre en la revisió del Pla Hidrològic



TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha presentat aquest dimarts un conjunt de suggeriments i observacions a la proposta de projecte de revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre, als efectes de millorar el règim de cabals previst per al tram final del riu. Així, l’Ajuntament dóna suport a la nova proposta de cabals feta per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, amb un consens històric de totes les parts.

L’acord de la junta de govern local de Tortosa respon a de l'ordre del Ministeri d'Agricultura de 30 de desembre de 2014. L'alcalde, Ferran Bel, ha assenyalat que el consistori "ha volgut fer seua la proposta de la Comissió", i ha avisat a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i al Ministeri d'Agricultura que tindran l’Ajuntament de Tortosa al davant mentre no modifiquin la proposta de cabals actual, ja que és clarament “insuficient i lesiva per als interessos mediambientals i econòmics de les Terres de l'Ebre”.

Com en altres ocasions, Bel també ha volgut destacar i agrair la feina del Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Comissió per la Sostenibilitat i de la mateixa Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), "que també ha estat treballant instant a presentar suggeriments a la proposta, una altra vegada irracional, de Pla Hidrològic".

El consistori tortosí s'ha volgut sumar, d'aquesta manera, a l'acord assolit la setmana passada en el marc de la Comissió per la Sostenibilitat, “històric” segons el mateix conseller Santi Vila. Un acord que va ser assumit per totes les parts: regants, administració i entitats ecologistes. La nova proposta de cabals planteja un volum anual d'aigua de 5.871 hm3 en anys secs, 7.732 hm3 en anys normals, i 9.907 hm3 en anys humits, xifres molt allunyades dels 3.009 hm3/any de l'actual Pla Hidrològic.