marfanta.com

________________________________publicitat

El Tiempo

El tiempo en Tortosa

cercador

S'està carregant...

CONTACTA @MARFANTA

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

ÚLTIMS COMENTARIS

HEMEROTECA

Amb el suport de...

AJUNTAMENT D'ASCÓ

AJUNTAMENT DE DELTEBRE

AJUNTAMENT DE LA FATARELLA

AJUNTAMENT DE BOT

AJUNTAMENT DE CASERES

Ticker

Primera Columna

Tribuna

+Articles de #Tribuna

Comentaris

Arxiu

PUBLICITAT

Més de mig miler de persones es concentren a Tortosa per rebutjar la suspensió de la consulta del 9 de novembre

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 30 setembre de 2014 | 30.9.14



TORTOSA (Baix Ebre).- Més de mig miler de persones han tenyit de groc aquest dimarts al vespre la plaça d'Espanya de Tortosa, concentrades davant de l'edifici de l'Ajuntament, per protestar contra la suspensió de la consulta del 9 de novembre. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural havien omplert prèviament la plaça amb cartells de la campanya 'Ara és l'hora'. A més, havien penjat a la façana de l'Ajuntament quatre cintes gegants de color groc. Equipats amb samarretes grogues, estelades, i cridant consignes a favor de la independència, centenars de persones, amb molts xiquets i xiquetes, han respost a la crida feta per rebutjar la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre la consulta, i han donat per començada la campanya pel 'SíSí'. De la mateixa manera, també hi ha hagut concentracions en altres poblacions ebrenques com Roquetes, Aldover, Deltebre o Jesús.



Un dels membres ebrencs del secretariat nacional l'ANC, Manel Alves, ha assegurat que la resposta al TC és començar una campanya per demostrar que "seguim endavant amb pas ferm i no renunciarem al dret democràtic que tenim". A més, Alves ha qüestionant que s'intenti donar una "solució jurídica a un problema polític", i ha recordat que el TC j va invalidar l'Estatut l'any 2010. "No ens farà callar al poble i no ens farà tirar enrere en la consulta", ha afegit. La concentració ha acabat amb la lectura d'un manifest, el cant dels Segadors, i els aplaudiments dels assistents sota els crits d'independència. Entre els concentrats hi havia regidors i càrrecs electes de CiU, ERC i ICV-EUiA.

A més d'anar portant el color groc als carrers, vies, i façanes de les Terres de l'Ebre, aquest dimarts també s'ha donat el tret de sortida al porta a porta que els voluntaris de la campanya 'Ara és l'hora' fan per preguntar a la ciutadania sobre la consulta i sobre les seves preocupacions en l'anomenada 'gigaenquesta'.





Via ACN

La inversió ferroviària s'endú el 70% del pressupost de l'Estat per al 2015 al Camp i l'Ebre



MADRID.- La inversió en infraestructures ferroviàries per finalitzar el tram entre Vandellòs i Tarragona, així com l'adaptació del Corredor Mediterrani a l'ample de via internacional, s'enduran, a la pràctica, més d'un 70% de les inversions previstes pels pressupostos generals de l'Estat al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Concretament, seran uns 304 milions -prop d'un 72%- dels 417,01 milions d'euros que els comptes presentats pel govern espanyol destinen al territori. L'aposta de Madrid d'abocar recursos per complir els deures ferroviaris pendents tornarà a deixar de banda infraestructures viàries estancades com l'autovia A-7, ja que només hi ha 150.000 euros per al nou tram entre el Perelló i l'Hospital de l'Infant, a més de la mateixa quantitat per al tram la Jana-el Perelló. Mentrestant, els trams del Morell i la variant de Valls de l'A-27 rebran 19,7 milions.

Els pressupostos situen la xifra que gestionarà Adif com el gran gruix de la inversió, amb diferència, tant al Camp de Tarragona com a l'Ebre, seguint i incrementant la mateixa tendència ja mostrada en l'exercici anterior, quan el pressupost per a la província va arribar als 343,09 milions d'euros. La xifra per a 2015 suposa, sobre el paper, un increment del 17,74%. Tot i això, els 74 milions d'euros més coincideixen exactament amb la xifra que guanya la partida d'Adif.

Concretament, les obres de la nova línia entre Vandellòs i Tarragona, que van estar aturades nou anys fins el passat 2013, continuaran amb una dotació pressupostària de 188,28 milions d'euros -83 més que l'any passat. A més d'aquesta, Adif destinarà 69,93 milions a l'adaptació a l'ample de banda internacional del mateix Corredor Mediterrani, així com 45 milions a aquesta mateixa adaptació però en el tram concret entre Vila-seca (Tarragonès) i Castellbisbal (Baix Llobregat).

Dins del mateix àmbit ferroviari, el govern espanyol destinarà també, a través de la Direcció General de Ferrocarrils, 300.000 euros al desviament de la línia de tren de la façana marítima de Tarragona; 175.000 a l'accés al port i 112.000 euros a l'estudi informatiu per a la línia d'alta velocitat entre Castelló i Tarragona. Als 304 milions que gestionarà Adif se sumen els 8,97 milions que preveu invertir Renfe en estacions, trens i instal·lacions. També la Societat Estatal d'Infraestructures de Transport Terrestre (SEITTSA), aportarà 2,88 milions per a l'estació de Reus i 666.000 per a la de Torredembarra (Tarragonès).

Tram del Morell i variant de Valls de l'A-27

En canvi, les infraestructures viàries tornen a quedar clarament en un segon pla, a excepció feta de les obres de l'A-27. Precisament, també a través de l'empresa SEITTSA, el govern espanyol preveu destinar 10,88 milions d'euros a les obres del tram entre el Morell i la variant de Valls, així com 8,81 per a la mateixa circumval·lació de la capital de l'Alt Camp. El projecte del tram següent, fins a Montblanc, no rep encara però cap dotació.

En el cas de l'A-7, el govern espanyol destinarà algunes partides testimonials a la redacció dels projectes. El tram entre l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i el Perelló (Baix Ebre), disposa de 150.000 euros, la mateixa xifra que destina també per al que uneix aquesta última població i la de la Jana (Baix Maestrat). Tornen a quedar pràcticament al marge les variants de la N-420 al seu pas per Gandesa i Corbera d'Ebre (Terra Alta), amb 5.000 euros cadascuna, i la de Riudecols, amb 1.020 euros. El Ministeri de Foment també invertirà 100.000 euros pendents al barranc del Lligallo per acabar d'executar la variant de l'Aldea (Baix Ebre) de la N-340.

Més de 36 milions per a l'embassament de Flix

Obres públiques en infraestructures al marge, les partides relacionades amb el medi ambient i, concretament, amb l'empresa pública Aguas de las Cuencas Mediterráneas, SA (Acuamed), sumen una part important de les inversions previstes. Especialment rellevant, torna a ser la quantitat que el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient destina, a través d'aquesta societat, a les obres de descontaminació química del pantà de Flix (Ribera d'Ebre), amb 36,21 milions d'euros, i que han de finalitzar el desembre de l'any vinent.

En el capítol ambiental també figuren 212.000 euros per a la restauració del bosc de ribera de l'Ebre aigües amunt de Tortosa; així com 110.000 en el tram entre la capital del Baix Ebre i la desembocadura. En matèria de sanejament d'aigües, s'inclouen els 364.000 euros per a la depuradora de Sant Jaume d'Enveja (Montsià), i 78.000 per a la d'Ulldemolins (Priorat).

Obres ferroviàries al port de Tarragona

Una de les entitats estatals que enguany veurà incrementat sensiblement la seva dotació respecte la del present exercici serà el port de Tarragona, que passarà dels 27,12 milions d'aquest 2014 als 34,62 que preveuen els comptes estatals. La meitat d'aquesta xifra, precisament, 17,56 milions, anirà destinada a actuacions ferroviàries.

Per la seva banda, el capítol destinat a l'aeroport de Reus dins dels pressupostos de l'entitat pública Enaire, que s'encarrega de la seva gestió, passarà dels 1,66 actuals als 1,77 previstos. Aproximadament un milió d'euros es destinarà a inversions de suport i manteniment, mentre que 450.000 seran per a seguretat de persones i instal·lacions.

Una altra de les societats estatals amb presència a la demarcació, la que gestiona els residus radioactius de les nuclears, Enresa, destinarà 3,16 milions d'euros a l sistema d'emmagatzemament temporal que es construeix a la central nuclear d'Ascó, davant el retard que està patint el projecte de cementiri nuclear centralitzat.

Regadiu d'1,25 milions a Valls

En matèria de regadius, la Societat Estatal d'Infraestructures Agràries (Seiasa) només preveu invertir 1,25 milions d'euros en la segona fase del regadiu de Valls. En matèria de Costes, de forma genèrica, el govern espanyol ha consignat 500.000 euros al control de la regressió, 425.000 per a la protecció de sistemes litorals i 50.000 per a l'accés i l'ús públic.

Finalment, en matèria de patrimoni, la restauració de la Catedral de Tortosa té consignats 73.000 euros. El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport espanyol també preveu destinar 50.000 euros a la climatització del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Les actuacions a les muralles de la ciutat, en canvi, no disposen de cap partida assignada.

La inversió global a Catalunya

Els pressupostos generals de l'Estat, que el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha presentat aquest dimarts al Congrés dels Diputats, destinen a Catalunya 1.072,26 milions d'euros en inversions no regionalitzables, això és el 9,5% del total de l'Estat. Són 1.022,29 milions al la suma dels ministeris de Foment i Agricultura, i 49,99 milions més que inverteixen la resta de ministeris. En percentatge és inferior al de l'any passat, quan l'Estat va invertir a Catalunya el 9,6%, però la quantitat és superior, 127,84 milions més, perquè al 2014 van ser 944,6 milions. Les comunitats que reben més inversió són Andalusia (17,4%), Castella i Lleó (15,5%), i Galícia (12.3%).

Per demarcacions, la despesa a les comarques de Barcelona ascendeix a 434 milions d'euros (254 pressupostats al 2014). A Tarragona són 417 milions d'euros (324 al 2014). A Girona són 24,4 (25,2 al 2014). A Lleida 21,7 (35,9 al 2015). Són inversions de projectes que únicament recauen en un territori. Catalunya continua molt per sota de la seua aportació al PIB (19%) i ocupa la quarta posició en percentatge d'inversions de l'Estat. Just per davant de Madrid (8,7%). Després van el País Valencià (6,9%), Castella-La Manxa (5,1%), Múrcia (3,8%), Aragó (3,5%), Extremadura (3,3%), País Basc (3,2%), Astúries (3%), Canàries (2,4%), Cantàbria (2%), Illes Balears (1,2%), Navarra (0,9%) i La Rioja (0,8%).

Via ACN
Imatge La Moncloa

La UNED implanta una aula universitària a Móra d'Ebre, per cursar Ciències Ambientals


MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- La Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i l'Ajuntament de Móra d'Ebre han arribat a un acord per ubicar una aula universitària que dependrà del centre associat de Tortosa a la capital de la Ribera d'Ebre. Per iniciar aquesta implementació dels estudis universitaris al municipi, s'ha optat per oferir el Grau de Ciències Ambientals, així com els cursos d'accés a la universitat, i la UNED Sènior que són cursos adreçats a majors de 55 anys. "És una llavor que plantem i veurem les possibilitats de futur que tenim per oferir més estudis, però hem de començar amb seny i sent prudents", ha explicat l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol.

L'aula universitària s'ubicarà al número 80 del carrer Bonaire, on l'Ajuntament ha instal·lat l'hotel d'entitats, conegut com l'edifici del Boulevard. La planta superior de l'edifici, on hi ha el centre de formació ocupacional, s'està adequant per ubicar-hi l'aula de la UNED, a través de les aportacions de patrocinadors com és el cas de la Central Nuclear d'Ascó, CaixaBank o la Diputació de Tarragona.

En aquest primer curs, que començarà el pròxim 21 d'octubre, es podran cursar els estudis de Grau de Ciències Ambientals, els cursos d'accés a la universitat per a majors de 25, 40 i 45 anys; i els cursos de la UNED Sènior, per a majors de 55 anys. L'alcalde de Móra d'Ebre ha explicat que, escoltant els consells del director del Centre associat de Tortosa de la UNED, Josep Maria Franquet, finalment es va optar per triar el Grau de Ciències Ambientals per iniciar els estudis universitaris a Móra d'Ebre. "Tenim un territori on bona part està declarat Reserva de la Biosfera, som la comarca que més energia produïm: nuclear, eòlica..., i creiem que és una de les carreres amb més futur i que coincideix molt amb la realitat del territori", ha explicat Piñol.

L'alcalde també ha explicat la importància d'aquesta implantació per Móra d'Ebre, ja que suposa tancar el cicle d'oferta d'estudis al municipi des dels 0 anys amb les llars d'infants, passant l'ensenyament obligatori, l'Escola d'Adults o l'Escola Oficial d'Idiomes, i el centre especial d'ensenyament. "Fa temps que treballàvem i no ha estat fàcil però la UNED de seguida ens ho ha facilitat. Ara plantem la llavor i veurem la resposta que tenim i en funció de l'acceptació estem oberts a nous estudis", ha afegit.

Per la seva part, el director del Centre associat de Tortosa de la UNED, Josep Maria Franquet, ha explicat que la ubicació d'aquesta aula a Móra d'Ebre permetrà donar servei al nord de les Terres de l'Ebre, tant a la Ribera d'Ebre, com a la Terra Alta, i també, per proximitat, al Priorat. El centre de Tortosa compta amb prop de 1.300 alumnes, i disposa d'una aula universitària a Cambrils (Baix Camp) que, de moment, per la situació econòmica del consistori està en "stand-by", i, en breu, es posarà en marxa a Hospitalet de l'Infant-Vandellòs.

Via ACN

Masdenverge enriqueix el programa de la VII Fira del Caçador amb actes per a tots els públics


MASDEMVERGE (Montsià).- Masdenverge celebra els propers 4 i 5 d’octubre la setena edició de la Fira del Caçador, amb un extens programa que també inclou activitats per a tots els públics. De fet, hi ha actes diversos com ara exhibicions canines i de falconeria, degustacions de cuina de caça, una exposició d’aus de raça, activitats d’aventura per a totes les edats o una mostra del comerç local. A més, durant el cap de setmana romandrà obert el nou centre d’interpretació Viure al Poble, i coincidint amb la fira també es fa la quarta edició de les jornades ‘Els esmorzars i dinars dels caçadors’, que oferiran els restaurants i bars de la població. L’alcalde de Masdenverge, Álvaro Gisbert, i la regidora de Joventut i Turisme, Meritxell Sabaté, han explicat a Canal 21 Ebre que aquest poble del Montsià necessitava una fira d’aquestes característiques per donar-se a conèixer i també per dinamitzar la seua economia.


L’alcalde de Masdenverge afirma que no té por de represàlies per haver donat suport al 9N

MASDENVERGE (Montsià).- L’alcalde de Masdenverge i diputat provincial de CiU, Álvaro Gisbert, ha afirmat aquest dimarts que la sentència del Tribunal Constitucional que suspèn la consulta del 9N no podrà aturar la veu del poble de Catalunya. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Gisbert ha afegit que ell era un dels que tenia l’esperança que el Constitucional fos un tribunal “democràtic”, que acceptés la llei de Consultes aprovada pel Parlament. Segons Gisbert, aquest tipus d’actituds són les que han fet créixer l’independentisme a Catalunya. En aquest sentit, l’alcalde de Masdenverge ha reiterat el suport del seu ajuntament amb la consulta del 9N, i ha garantit que faran tot allò que els demane la Generalitat. De fet, Gisbert ha afirmat que no té por de les possibles represàlies que ell puga tenir com a alcalde, per haver donat suport a la consulta.


 

Roquetes vol vendre les antigues naus de Lear a una empresa que d'entrada ha de crear 30 llocs de treball



ROQUETES (Baix Ebre).- L'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, ha confirmat que l'Ajuntament està ultimant els tràmits per vendre les antigues naus de Lear a una empresa de capital estranger que es dedica a la construcció de cases prefabricades per a l'exportació. El complex està format per una nau principal de gairebé 13.000 metres quadrats, amb una superfície total construïda de 13.250 metres quadrats. La suma de la factoria i els accessos és de 14.500 metres quadrats, que es van quedar buits quan la multinacional va decidir el tancament de la planta, a finals del 2009. Durant una entrevista a Antena Caro, Gas ha deixat clar que encara s'està tramitant i que una operació d'aquestes característiques és complexa.

Per poder fer aquesta venda, l'Ajuntament de Roquetes necessita l'autorització del govern de la Generalitat. I és que el govern haurà d'especificar la forma de venda, una situació que depenent del mètode escollit, com ara la subhasta o el concurs públic, pot fer endarrerir l'operació.

Gas ha recordat que, del milió i mig d'euros que es va pagar per la compra de les naus de Lear, a l'Ajuntament de Roquetes no li van costar ni un euro. Però, en canvi, ha hagut de fer càrrec del seu manteniment. Gas ha explicat que en un primer moment aquesta empresa donaria feina al voltant de 30 persones, amb perspectives d'anar ampliant la plantilla a mesura que també s'ampliï la seva producció.

De forma paral·lela a l'operació de venda, l'Ajuntament de Roquetes també està elaborant un pla parcial dels terrenys de la zona, que actualment són urbanitzables industrials, per convertir-los en urbans també de qualificació industrial, amb la corresponent urbanització d'aquella parcel·la. Les previsions són, segons Gas, fer la venda aquest any, per posar-la en funcionament l'any vinent.

Un mort en un xoc frontal entre un cotxe i un camió cisterna amb benzina a la C-44 a Tivissa


TIVISSA (Ribera d'Ebre).- Una persona ha mort aquest dimarts al matí en un xoc frontal entre un cotxe i un camió cisterna a la C-44 a Tivissa. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT), l'avís del sinistre s'ha rebut a les 10.13 hores al quilòmetre 14,5 de la C-44, a tocar del Coll de Fatxes (505 metres) i de l'encreuament amb la T-311 cap a Pratdip. Per causes que encara s'estan investigant, hi ha hagut una col·lisió frontal entre el camió -que transportava benzina- i el turisme. A conseqüència de la topada, el conductor del turisme ha mort. El conductor del camió ha resultat il·lès i el seu vehicle no ha patit cap fuita.

Tot i això, Protecció Civil ha posat en fase preventiva el pla Transcat. En l'accident hi han treballat 7 patrulles dels Mossos d'Esquadra, 6 dotacions dels Bombers de la Generalitat i 2 ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Des de les 10.33 hores, la C-44 està tallada en ambdós sentits a Tivissa/Vandellòs i això provoca mig quilòmetre d'afectació viària.

Via ACN 
Imatge Bombers de Tivissa a Twitter

L'Ajuntament de Tortosa activa els preparatius per donar suport a la celebració de la consulta del 9N


TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha informat que ja ha tirat endavant els preparatius per a la consulta del 9-N. Segons el consistori, l'alcalde Ferran Bel ha signat aquest dilluns al matí un decret nomenant al secretari del consistori com a coordinador municipal de la consulta, en qualitat del funcionari que coordina habitualment els processos electorals. Bel ha afegit que ha remès també al govern de la Generalitat un ofici confirmant els punts de consulta a Tortosa, que coincideixen amb els col·legis electorals utilitzats en els darrers comicis. Finalment, l'alcalde s'ha posat a disposició del Govern i del Parlament en tot allò relacionat amb el procés que ha de culminar amb la consulta convocada pel pròxim 9 de novembre, i que ja ha estat suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional.

L'Institut Català de les Dones presenta a Tortosa un aplicatiu que posa el nom de les dones sobre el mapa

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 29 setembre de 2014 | 29.9.14





TORTOSA (Baix Ebre).- L'Institut Català de les Dones (ICD) ha presentat aquest dilluns a Tortosa l'aplicatiu www.carrersdones.cat per construir el mapa dels carrers de Catalunya dedicats a dones. L'objectiu d'aquesta eina, oberta a tothom, és donar visibilitat a les aportacions que fan les dones a la societat i promoure el reconeixement públic a través dels nomenclàtors de les poblacions. Segons ha assegurat la presidenta de l'ICD, Montse Gatell, aquest nou instrument "facilitarà que es detecti i es corregeixi la flagrant discriminació que representa que els personatges il·lustres d'una localitat siguin gairebé sempre masculins".

La nova eina permet identificar sobre el mapa de Catalunya els carrers que tenen nom de dona de cada localitat. Per utilitzar l'aplicatiu només cal registrar-se com a persona usuària i llavors l'eina permet informar o ampliar la informació sobre cadascuna d'aquestes dones, així com compartir i divulgar aquest coneixement a través de les principals xarxes socials. La presidenta de l'ICD ha subratllat que "és moment d'obrir la mirada, fer justícia i reconèixer tal i com es mereixen les dones que han contribuït a construir una societat. Només així enriquirem i equilibrarem l'imaginari històric".

Gatell ha presentat aquest aplicatiu a la delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, a Tortosa. L'aplicatiu www.carrersdones.cat, fet amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, vol promoure l'interès dels ens locals i les entitats d'àmbits educatius, empresarials, comercials, culturals, esportius, entre altres, per incrementar el nombre de carrers que homenatgen les aportacions de dones a la societat i que en aquests moments és molt baix. Aquesta actuació s'emmarca en el Pla estratègic de polítiques de dones 2012-2015 del Govern, que estableix que actualment ja no és possible negar la participació de les dones al llarg de la història en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat.

Detingut un veí de Sant Carles de la Ràpita de 66 anys per suposats abusos sexuals a un menor d'Amposta


SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- Els Mossos d'Esquadra van detenir dissabte un home de 66 anys i veí de Sant Carles de la Ràpita, com a presumpte autor d'abusos sexuals a un menor de 10 anys d'Amposta. L'home hauria recollit en diverses ocasions el menor d'un parc d'Amposta, l'hauria traslladat en cotxe al seu domicili a Sant Carles de la Ràpita i, després de mantenir-hi relacions, l'hauria tornat al mateix lloc. El detingut tindria antecedents per fets similars en el passat i els Mossos investiguen ara si podria estar implicat en altres casos. El jutge d'Amposta encarregat del cas ha ordenat el secret de sumari. El detingut continua a les dependències policials i passarà a disposició judicial en les pròximes hores.

Via ACN

Interior pacta una indemnització d'un milió d'euros amb els familiars dels bombers morts a Horta


TORTOSA (Baix Ebre).- Les famílies dels bombers morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan i el Departament d'Interior han arribat a un preacord sobre les indemnitzacions que han de percebre per la tragèdia que va tenir lloc al juliol de 2009, amb la mort de cinc Bombers del GRAF Lleida. Així ho ha assegurat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN( l'advocat d'algunes de les famílies, Pau Simarro, que ha concretat que s'ha pactat la xifra global d'1.061.000 euros a repartir entre els familiars directes de les víctimes i també el bomber supervivent, Josep Pallàs. Simarro ha dit que el preacord representa que ''la Generalitat reconeix la seua responsabilitat'' en la tragèdia.

La primavera passada es va saber que les famílies dels cinc bombers que van morir a l'incendi d'Horta de Sant Joan havien presentat una demanda contra la Generalitat per reclamar-li 2,5 milions d'euros en indemnitzacions. Aquest decisió arribava després que no fos possible arribar a un acord extrajudicial amb el Departament d'Interior, segons va explicar el mateix Simarro. El març del 2013 l'Audiència Provincial de Tarragona va concloure que no hi havia responsabilitat penal de la Generalitat, però va veure descoordinació en l'operatiu d'extinció. Un fet que, segons Simarro, donava un any de marge per fer una reclamació a través del contenciós administratiu. Els 2,5 milions en reclamacions incloïen 200.000 euros per a cada fill dels bombers morts, 150.000 per a cada vídua, 30.000 per a cada pare o mare i 15.000 per a cada germà. A més, també es reclamava una indemnització per al bomber supervivent de l'incendi que pateix seqüeles.

Imatge MeteoTortosa

 

El director d'Ensenyament descarta que la nova escola de Sant Llàtzer acabe sent un institut-escola



TORTOSA (Baix Ebre).- El director dels serveis territorials d’Ensenyament, Antoni Martí, ha afirmat aquest dilluns que la Generalitat no té previst convertir l’actual escola de Sant Llàtzer en un institut escola. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Martí ha fet una valoració força positiva de les dues primeres setmanes del nou centre educatiu de Tortosa, en què des d’aquest curs també ha començat a funcionar una extensió de l’institut Cristòfol Despuig. De fet, ha afegit que la nova situació ha estat molt ben acceptada per les dos direccions dels centres, i que la mesura ha estat un èxit des del punt de vista de la racionalització d’espais i de la convivència. Martí ha assenyalat que Ensenyament manté en la seua programació la construcció del nou institut al barri del Temple; però que el govern vol veure com evoluciona la població escolar de Tortosa en els propers anys, per saber si és urgent fer el nou edifici per al Cristòfol Despuig.

Ha estat en aquest punt de l’entrevista quan Martí ha descartat la transformació de l’escola de Sant Llàtzer en un institut escola. El director d’Ensenyament ha matisat que és possible que els dos centres acaben convivint en el mateix espai, però de forma diferenciada i sense esdevenir un únic centre.

D’altra banda, Martí ha afegit que Ensenyament encara no té data per a la construcció del futur institut escola de Móra la Nova, tot i que ha afirmat que és l’obra emblemàtica que el seu departament té pendent a l’Ebre. Martí ha recordat que durant aquests tres anys s’han fet l’institut de tecnificació d’Amposta, l’ampliació de l’institut escola de Jesús, l’escola de Sant Llàtzer i l’ampliació de l’institut Els Alfacs a Sant Carles de la Ràpita, a més del parvulari de Santa Bàrbara i les obres a l’escola de Móra d’Ebre.

Finalment, Martí ha reiterat que aquest inici de curs ha estat el millor dels darrers anys, ja que no hi ha hagut més retallades i en canvi els centres de les Terres de l’Ebre tenen més docents, sense que s’hagen incrementat els grups. Quant a les protestes de la plataforma del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), Martí ha anunciat que properament es reunirà amb algunes de les 13 associacions de mares i pares d’alumnes que el 15 de setembre es van manifestar contra les retallades, contra la Llei d’Educació de Catalunya i contra la llei Wert.

'La retirada de la llei de l’avortament, una notícia per celebrar', article de Núria Rodríguez


Ens hem de felicitar com a societat per la retirada d'una llei que pretenia mantenir les dones en un estatus de minoria d’edat, negant els seus drets més fonamentals. I ens hem de felicitar perquè si la reforma de la llei contra l’avortament ha acabat a un calaix és perquè la societat ha demostrat tenir uns valors i conviccions molt per davant dels que tenen, els que governen a Madrid. Que el dret a l’avortament estiga assumit per la societat com a dret inalienable, malgrat la joventut d’aquest dret a casa nostra, és motiu de satisfacció.

Aquesta llei que el PP volia aprovar i que condemnava les dones a la maternitat forçada, ha generat un profund debat a tot l’Estat mostrant a la fi que la gran majoria de la societat (fins i tot part de la dreta), no està disposada a fer un pas enrere en una qüestió tan important com ara el dret a una maternitat lliure i desitjada.

Alhora, però, no cal oblidar que en les declaracions de Rajoy s’afirma que la llei no es quedarà com està, sinó que es prohibirà l’avortament entre les menors d’edat que no tinguen el consentiment dels seus pares. Aquesta modificació, si s’acaba fent, implicarà una nova barrera a la llibertat d’elecció de les dones. És més sensat obligar a una adolescent a la maternitat no desitjada que deixar-li aquesta decisió? S’acostuma a dir, des de la dreta més reaccionaria, que les adolescents (des de l'aprovació de la llei de terminis del 2010) han emprat l’avortament com anticonceptiu, però el cert és que ni el nombre d’avortaments entre les més joves ha augmentat des de l’aplicació de la llei, ni tampoc les més joves són les que més avorten. El col·lectiu de dones que més nombre d’avortaments practica va des dels 20 als 34 anys, segons l’Idescat.

Manifestem el nostre rebuig a la prohibició d’avortament a les menors d’edat sense consentiment dels pares, així com la necessitat per proporcionar als més joves una educació sexual-afectiva lliure (de rols i estereotips) i responsable. Aquesta educació lliure de repressions i alhora educar en la responsabilitat de cura al propi cos (protegint-nos de contagis, evitant embarassos no desitjats...) així com el dret a poder triar la maternitat, és sens dubte, la millor herència que podem deixar a la nostra joventut.

Des de CUP Tortosa celebrem profundament la retirada del projecte de modificació de la llei de l’avortament i aprofitem per autorecordar-nos que el poble quan manifesta la seua indignació, obté resultats positius. Cal continuar lluitant pels nostres drets, per millorar-los i també per no perdre els que ja tenim.

Núria Rodríguez 
Portaveu de la CUP a Tortosa

48 ajuntaments de l'Ebre donen suport al 9N, que tindrà 102 locals i 230 meses electorals al territori

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 28 setembre de 2014 | 28.9.14


TORTOSA (Baix Ebre).- Els ajuntaments de les Terres de l’Ebre han donat un suport gairebé unànime a la consulta del 9 de novembre, que el president Artur Mas va convocar oficialment amb la signatura solemne del decret, aquest dissabte passat al matí. Durant la darrera setmana, 48 dels 52 municipis del territori ja han aprovat les seues mocions a favor de la convocatòria del 9-N, i també els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre. Només quatre ajuntaments no s’han compromès encara amb la consulta o no han convocat encara el ple per aprovació la moció que havia proposat l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis. Són els ajuntaments del Mas de Barberans i Godall, al Montsià; Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, i Aldover, al Baix Ebre. En canvi, els darrers ajuntaments que han donat suport al 9-N han estat el Pinell de Brai, a la Terra Alta; Rasquera, a la Ribera d’Ebre, i l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre. En aquest darrer cas, el ple de l’Ametlla de Mar va aprovar la moció per unanimitat, amb els vots dels set regidors de CiU, dos d’Esquerra, un del PSC i també els tres regidors del PP. De fet, aquest no ha estat l’únic cas, ja que també a Camarles el regidor del PP, Carmelo Redó, va votar a favor de la consulta del 9N.

El president de la Generalitat va signar dissabte al matí el decret de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya. L’acte solemne es va fer al Palau de la Generalitat, amb la presència de la presidenta del Parlament, de membres del govern català i també dels partits de l’anomenat bloc sobiranista, a excepció d’Iniciativa. Durant el seu discurs, Artur Mas va defensar la legalitat de la consulta del 9-N, auspiciada per la llei de Consultes que el Parlament va aprovar el passat 9 de setembre. Mas va afirmar que Catalunya "vol votar", i va fer una part del seu discurs en castellà per dirigir-se al conjunt de la ciutadania espanyola.

Mentrestant, el govern ja ha encarregat 10.800 urnes i més de 6,7 milions de paperetes per al 9N. La vicepresidenta Joana Ortega ha presentat aquest diumenge el dispositiu de la consulta, que preveu la instal·lació de 8.000 meses electorals arreu del país. A les Terres de l’Ebre hi haurà 102 locals electorals i 230 meses. L’executiu català xifra en 5,4 milions de persones els catalans i catalanes cridats a votar, sense comptar estrangers, i més de 2.500 ciutadans que s’han inscrit al registre de catalans a l’exterior. A més, els mitjans públics de la Generalitat ja han començat a difondre l’espot institucional de la campanya de la consulta del 9-N. Una convocatòria que el govern de l’Estat espanyol ja ha anunciat que recorrerà, posant en marxa la seua maquinària legal. Per exemple, el Consell d’Estat ha aprovat aquest diumenge, per unanimitat, un dictamen sobre els recursos que el govern del PP portarà al Tribunal Constitucional per suspendre la consulta. I aquest dilluns el matí es reuneix el Consell de Ministres, ja amb el president Mariano Rajoy tornat de la Xina, per aprovar de forma urgent la presentació dels recursos.

Per la seua banda, el president Artur Mas ja ha anunciat que, si el Tribunal Constitucional suspèn la consulta, mantindran el dispositiu del 9N per si d’aquí al 9 de novembre s’aixeca la suspensió. Amb unes altres paraules també va dir això el secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó. El diputat ebrenc d’Esquerra va afirmar divendres, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, que Catalunya haurà de saltar-se el Tribunal Constitucional.

Imatge ACN

L'Ajuntament de Tortosa compra dos habitatges i uns baixos a les cases de la catedral

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 26 setembre de 2014 | 26.9.14


TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha formalitzat aquest divendres, mitjançant la corresponent escriptura pública, l'adquisició de dos habitatges i uns baixos dels immobles del carrer Croera situats davant de la catedral. La compra arriba després que fructifiquessin les negociacions entre el govern municipal i els titulars dels habitatges i del local. Un cop ja s'ha aprovat el Pla especial del nucli antic, el govern municipal té previst iniciar el procediment expropiatori amb la resta d'habitatges del mateix sector amb els que, fins al moment, no hi ha hagut acord de compra.

Tot i així, el consistori afirma que manté les negociacions obertes amb els últims propietaris per tal d'evitar l'expropiació i assolir un acord. L'Ajuntament té un projecte urbanístic per aquesta zona que inclou l'enderrocament de l'illa de cases del carrer Croera, just davant de la catedral, i que ha de permetre connectar la façana del temple amb la façana fluvial, a través d'un gran espai obert.

Cultura autoritza Amposta a cobrir les restes arqueològiques de la plaça de l'Ajuntament per conservar-les


AMPOSTA (Montsià).- L'informe arqueològic del Departament de Cultura ha autoritzat el cobriment de les restes arqueològiques localitzades durant les obres d'urbanització de la plaça de l'Ajuntament d'Amposta, per poder continuar els treballs. D'acord amb el dictamen, el tram de mur localitzat correspon als fonaments de l'antiga església, la de Santa Maria, datada entre els segles XV i XVI i enderrocada al 1830 quan es va acabar l'actual temple. Les restes òssies aparegudes són de l'antic cementiri situat al costat i altres enterraments a l'interior. L'Ajuntament ampostí ha anunciat que instal·larà panells informatius i delimitarà el perímetre de l'antic temple per deixar constància de la troballa.

Seguint les recomanacions de Cultura, el consistori preveu tapar les restes amb material geotèxtil i es rebliran amb una capa de cinc centímetres. El dictamen elaborat per l'arqueòleg Toni Cartes recomana, a més, que es netegin les estructures, se situïn en una planimetria i se les documenti just abans de cobrir-les per garantir la seua conservació òptima. Aquests treballs previs a la continuació dels treballs d'urbanització s'efectuaran sota la supervisió de l'arqueòleg. L'Ajuntament però, considera que davant "l'interès històric per a la ciutat de la troballa", atesa la "nova informació" que aporta sobre l'església construïda al segle XVI, quedarà senyalitzada amb uns panells explicatius n'indicaran la situació i les seues característiques.

També quedarà delimitat el perímetre de 262 metres quadrats que ocupava l'antic temple utilitzant les pedres que fins ara han format el ferm de la plaça, deixant constància de la seua existència, del lloc que ocupava i de la seua situació exacta, entre la façana de l'església actual i el traçat del Carrer Major. El resultat de l'informe arqueològic, l'autorització del Departament de Cultura de la Generalitat i les accions que es duran a terme a partir d'aquest moment han estat exposades per l'equip de govern als portaveus dels grups municipals i a tots els membres a la Comissió Informativa d'Obres i Urbanisme.

Imatge ACN

El PP de Tarragona i Castelló activen la campanya 'JuntsSenseFronteres', amb actes a banda i banda del Sénia


CASTELLÓ.- El president del PP de Tarragona, Alejandro Fernández, i el president provincial del PP a Castelló, Javier Moliner, han presentat aquest divendres la campanya compartida #JuntsSenseFronteres. L’objectiu d’aquesta campanya, que ha estat presentada a Castelló, és reivindicar els llaços que uneixen les dues províncies, davant del moviment separatista que segons el PP impulsen els “nacionalistes catalans” amb el suport dels “nacionalistes valencians”.

De fet, Fernández ha volgut destacar que la campanya #JuntsSenseFronteres és una gran idea perquè combat les dues “idees perverses del nacionalisme: el pancatalanisme i el separatisme”. Així, el president del PP de Tarragona ha afirmat que la idea dels Països Catalans ha fracassat “rotundament”. Dins de la campanya, el PP de Tarragona i Castelló han programat una sèrie d’actes i reunions de treball en poblacions de les dues províncies, des d’ara i fins al 8 de novembre, un dia abans de la consulta a Catalunya. Així, han previst una trobada sobre la caça en barraca a Alcanar (27 de setembre); una conferència de Societat Civil Catalana (SCC) a Vinaròs (3 d’octubre), una reunió sobre economia, turisme i indústria a Benicarló (18 d’octubre); una altra sobre infraestructures i costes a Peníscola (31 d’octubre); una sobre patrimoni a Tortosa (3 de novembre), i una sobre bous al carrer a Vinaròs el proper de novembre, el mateix dia en què també es farà un esmorzar de germanor en aquesta població del Baix Maestrat.

Salvadó (ERC) afirma que Catalunya haurà de 'saltar-se' el Tribunal Constitucional per votar el 9 de novembre




TORTOSA (Baix Ebre).- Lluís Salvadó ha afirmat aquest divendres que Catalunya haurà de saltar-se la previsible sentència del Tribunal Constitucional que anul·larà la consulta del 9 de novembre. El diputat d’ERC per les Terres de l’Ebre ha remarcat que la sentència serà “el primer obstacle” que caldrà superar per posar les urnes de la consulta. Quan només falta un dia perquè el president de la Generalitat signe formalment la convocatòria, Salvadó ha assenyalat que aquest impediment era previsible des del mateix moment en què CiU i la resta de forces del bloc sobiranista van anunciar la data i la pregunta de la consulta. Per tant, Salvadó ha parlat “d’intentar saltar” una sentència que serà “política” i “sense cap tipus de consideració judicial”, i que el govern espanyol vol utilitzar per impedir que els catalans puguen decidir lliurament el seu futur.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Salvadó ha advertit que després arribaran nous obstacles, però ha reiterat el compromís d’ERC amb la ciutadania que majoritàriament s’ha manifestat a favor del dret a decidir. El secretari general adjunt d’Esquerra no s’ha deixat intimidar per les veus que proposen acusar per prevaricació tots els càrrecs públics, des del president Mas fins a l’últim regidor de poble que done suport al 9N. Salvadó ha dit que Madrid sap que si això passa haurà d’acabar actuant legalment contra tots els catalans, i que al final aquesta “estratègia de la por” toparà amb la realitat.

De fet, Salvadó ha afirmat que la implicació del món local és “importantíssima” per a l’èxit de la consulta. A més, ha recordat que el 4 d’octubre es concentraran a la plaça de Sant Jaume de Barcelona tots els alcaldes que han donat suport al 9N, i que això tindrà un gran ressò internacional. El dirigent republicà ha afegit que el 92% dels municipis ja han expressat el seu suport a la consulta. I que, a les Terres de l’Ebre, només hi haurà quatre ajuntaments petits que no hauran aprovat la moció de suport.

D’altra banda, Salvadó ha tret importància al retard amb què el govern ha publicat la llei de Consultes, un cop aprovada pel Parlament divendres passat. Segons Salvadó, les lleis triguen uns 10 dies en publicar-se, i el que no hauria estat normal hauria estat accelerar la seua publicació per poder signar el decret de la consulta. Tot i així, el diputat republicà ha assenyalat que aquests dies de diferència han anat bé, perquè així el decret de convocatòria arribarà després del consell de Ministres d’aquest divendres. De fet, Salvadó ha fet notar el nerviosisme del govern de l’Estat pel fet que la convocatòria del 9N els agafés amb el president Mariano Rajoy de viatge a la Xina.

La Terra Alta accelera la verema en un any d’elevada producció i alta qualitat



BATEA (Terra Alta).- La comarca de la Terra Alta està plenament immersa en la campanya de la verema. Una campanya que es preveu excel·lent quant a volum de producció assolint els 40 milions de quilos de raïm, tenint en compte que la mitjana se situa sobre els 35-36 milions de quilos, i també pel que fa a la qualitat. La climatologia que hi ha hagut els darrers mesos ha afavorit les condicions tant del raïm blanc com el negre. Ara bé, les pluges que han caigut aquesta mateixa setmana obligaran a accelerar la verema per tal de preservar la qualitat i evitar que es pugui veure afectada per podrits.

Així ho explicava el director tècnic de la cooperativa de Batea, Lluís Martin Torres, qui també ha detallat que enguany la cooperativa absorbirà més de 10 milions de quilos de raïm, dels més de 25 milions que es cullen a Batea.

En la mateixa línia s’ha pronunciat un dels pagesos viticultors de Batea, Esteve Arrufí, qui també ha remarcat que la campanya d’enguany arriba condicionada per l’augment de la producció de garnatxa blanca i negra. De fet, Arrufí ha detallat que enguany a Batea es recolliran entre un 25 i un 30 per cent més de quilos que l’any passat. En canvi, el preu baixarà cosa que pot fer que collint més quilos el pagès cobri el mateix que l’any passat.

Per la seva part, el secretari del Consell Regulador de la Terra Alta, Jordi Rius, explicava fa uns dies a Canal 21 Ebre que es trobaven davant una campanya excel·lent tant en quantitat com en qualitat. Rius també assenyalava que cada cop es premia més la qualitat del raïm i destacava que a la Terra Alta es concentra el 33% de la producció mundial de garnatxa blanca.

Del total de vi que es produeix a la DO Terra Alta, el 50% s'exporta, i l'altre 50% es queda al mercat nacional. En aquest sentit, tant Rius com Arrufí van destacar que cada vegada s’exporta més als Estats Units. A la DO Terra Alta té actualmente 49 cellers inscrits treballa amb la varietat garnatxa, tant blanca com negra, tot i que també s'hi troben altres tipus de raïm, com el macabeu o la carinyena.

Imatge Manolo Velázquez
Via Canal 21 Ebre

La URV impulsa un web de suport per a persones cuidadores no professionals de malalts crònics



TORTOSA (Baix Ebre).- Un equip de professionals de diferents universitats, liderat per la psicòloga i infermera Mar Lleixà, ha creat una pàgina web de suport a persones no professionals que cuiden malalts crònics. Sota el nom www.cuidadorascronicos.com, el projecte vol facilitar informació per part de professionals de la salut, a aquelles persones que s'encarreguen de cuidar malalts, habitualment familiars i a temps complet. Lleixà, professora del departament d'infermeria del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV, ha destacat també que una part de la pàgina web està dedicada a donar consells a les persones que cuiden aquests malalts perquè també trobin temps per a elles mateixes i es recuperin tant física com emocionalment. A més, tal com ha explicat Lleixà, s'ha creat un espai privat, al qual s'hauran de registrar, on es crearà una comunitat virtual on les diferents cuidadores podran compartir experiències i contactar amb persones expertes en aquest àmbit.

El projecte www.cruidadorascronicos.com neix a partir d'un estudi de recerca previ sobre el paper de les cuidadores, té una durada de tres anys i un cost de 24.000 euros, finançats per l'Institut de Salut Carlos III, el Ministeri d'Economia, i els fons europeus Feder. El web web ha estat funcionant de forma pilot des de fa uns mesos després d'haver contactat amb una cinquantena de persones que cuiden malalts crònics a través de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. El perfil d'aquestes cuidadores és el d'una dona que fa de cuidadora sola. L'equip d'investigació del projecte està integrat per catorze persones entre les que hi ha professorat dels departaments d'infermeria i pedagogia del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV i del de Tarragona, també professorat d'infermeria de les universitats de Barcelona, Alacant, i Màlaga, i de l'Escola Sant Joan de Déu de Barcelona, així com infermeres dels centres assistencials de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i del grup Sagessa.

Via Canal 21 Ebre

L'estrena de 'Buda, l'illa del Delta' obre la nova temporada d'"El documental' al canal 33

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 25 setembre de 2014 | 25.9.14



AMPOSTA (Montsià).- El programa "El documental" torna aquest dijous a la nit al canal 33 (23.00 hores) amb el retrat d'un dels espais naturals més emblemàtics del Delta, que ha realitzat al llarg de més de dos anys un equip dirigit per l'ampostí Santi Valldepérez. "Buda, l'illa del Delta" vol ser també un recorregut històric per l'illa del Delta, un espai guanyat al mar, modelat pels seus habitants al llarg de 300 anys, i en especial del far, que en la seva època (1864-1961) va ser el far metàl·lic més alt del món i que el pròxim 1 de novembre complirà 150 anys de la seva entrada en funcionament. En aquest sentit, el retrat que se'n fa transita els marges del documental, fent l'elogi d'un paisatge que ens atansa a la silueta d'un monument que ha alimentat la fantasia de diverses generacions d'ebrencs.

Per a l'elaboració s'ha comptat també amb materials audiovisuals i fotogràfics procedents d'arxius públics i privats, com ara de la Filmoteca de Catalunya, del NO-DO, de l'arxiu de l'Exèrcit de l'Aire, del fotògraf Ramon Borell, de la família Borés i de la família Cabezas, entre d'altres. El documental, coproduït per Televisió de Catalunya, Filmsnòmades i TVE, va rebre el premi Ciutat de Reus a la millor pel·lícula del Festival Memorimatge 2013 i es va projectar el passat agost en el 7è Columbia George International Film Festival (Vancouver, Canadà), dedicat a films de temàtica mediambiental.

Amposta ja té l’informe dels arqueòlegs sobre les restes aparegudes a la plaça de l’Ajuntament



AMPOSTA (Montsià).- La primera tinent d’alcalde d’Amposta, Isabel Ferré, informarà aquest divendres els grups de l’oposició les conclusions de l’informe que ha redactat el Departament de Cultura sobre les restes arqueològiques aparegudes a les obres de la plaça de l’Ajuntament. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Ferré ha negat les acusacions d’improvisació que li han fet des de l’oposició, i ha remarcat que era molt complicat saber que les restes de l’antiga església i del cementiri apareixerien tan a prop de la superfície. La regidora d’Urbanisme ha explicat que l’arqueòleg municipal va fer uns sondejos previs en què només van aparèixer restes de ceràmica. Així, tot i que no ha avançat el contingut de l’informe, Ferré ha assenyalat que hi ha diferents opcions per actuar-hi, com ara extraure les despulles humanes. L’altra opció és tornar a colgar les restes i instal·lar-hi un panell explicatiu que informarà de com era l’antiga església.

D’altra banda, la regidora d’Urbanisme ha replicat les crítiques de republicans i socialistes al fet que cap empresa d’Amposta es presentés als concursos per fer les grans obres públiques que s’estan fent a la ciutat. Ferré ha dit que l’oposició “s’està quedant sense arguments”, per haver dit que els plecs de condicions dels projectes haurien pogut redactar-se d’una altra manera. Segons la primera tinent d’alcalde, l’Ajuntament sempre convida el gremi de constructors a presentar-se a totes les obres que, legalment, pot adjudicar per procediment negociat. Però que els projectes més grans només es poden adjudicar per concurs públic.

Ferré ha repassat les grans obres que s’estan realitzant a Amposta, com ara la nova estació d’autobusos, la futura oficina de turisme de l’antic escorxador, o la nova residència per a la gent gran. A banda, també hi ha projectes més petits, que són els que s’han pogut adjudicar a empreses locals. Segons Ferré, aquest divendres l’Ajuntament traurà a concurs els treballs de pavimentació de carrers, un projecte que sí que podran assumir directament les empreses ampostines.


A més, Ferré també ha explicat que l’empresa que farà les obres de millora de la carretera dels Eucaliptus, a partir d’aquest mes d’octubre, també contractarà treballadors d’Amposta.

Collita rècord de 110.000 tones de sal al delta de l'Ebre, per la climatologia favorable


SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- La campanya de recollida de sal al delta de l'Ebre, iniciada el 25 d'agost, ha superat enguany totes les expectatives i ha assolit una producció rècord de 110.000 tones de gran qualitat, per sobre de les 105.000 tones de la collita de fa dos anys. Infosa, l'empresa que gestiona les Salines de la Trinitat, a la Punta de la Banya, havia previst inicialment una producció de 95.000 tones per enguany, però la climatologia, tot i no ser excepcional, ha estat del tot positiva pels interessos de la collita. En canvi, el vent no ha estat gens favorable per a la producció de la Flor de Sal, un producte que aquesta campanya es quedarà en uns 13.000 quilos, gairebé la meitat que l'any passat.


El gerent de l'empresa Infosa, Joan Sucarrats, ha admès que temien que la pluja pogués espatllar-los la collita, però ha afirmat que, finalment, només ha endarrerit la campanya de recollida "uns dos o tres dies". El portaveu de l'empresa s'ha mostrat molt satisfet perquè després d'acabar-se el cubicatge de la sal recollida s'han superat les previsions que tenien i la producció "ha estat de molt bona qualitat".

Així com la climatologia ha afavorit una collita rècord de sal, tot el contrari ha succeït amb la Flor de Sal, comercialitzada sota la marca Flor del Delta i perjudicada pel vent que ha bufat a la zona. Aquest producte, produït i recollit de manera artesanal de gran valor gourmet, ha passat d'una producció d'entre 20.000 i 25.000 quilos segons l'any, a uns 13.000 quilos aquesta campanya, 2.000 menys dels previstos. Malgrat tot, aquesta minva ha estat generalitzada a totes les concessions de la península.

Ara, tots els esforços de l'empresa se centraran en les pròximes setmanes en posar en marxa el projecte de la nova planta de rentat de sal, una actuació immediata amb un pressupost de 670.000 euros. El nou sistema permetrà treure més rendiment a la producció actual i situar el producte als nivells que marca la normativa europea per a sal destinada al tractament d'aigües.

Ben aviat es començarà a construir la nova planta i el sistema de canonades en circuit tancat que ha d'estar en funcionament al desembre. La inversió es complementarà amb un nou magatzem de 1.400 metres quadrats ja que es podrà aprofitar una part del gruix de sal que, fins ara, es quedava als cristal·litzadors.

El 70% de la producció de sal del delta de l'Ebre s'exporta a l'estranger, bàsicament pel que fa a Europa, a França, però també a d'altres països com Alemanya, Bèlgica o Anglaterra, mentre que una part marxa al nord d'Àfrica, i una altra part als Estats Units. El 20% restant de la producció es queda a Catalunya mentre que un 10% va a la resta de l'Estat espanyol.

Pel que fa als usos, només el 10% del total es destina a la indústria alimentària. La majoria es distribueix entre el sector industrial, el tractament d'aigües, la indústria química, tèxtil, o per a distribuir a les carreteres en cas de nevades. Les Salines de la Trinitat, ubicades a la punta de la banya al delta de l'Ebre, són l'única explotació d'aquest tipus a Catalunya.

Via ACN