marfanta.com

________________________________publicitat

El Tiempo

El tiempo en Tortosa

cercador

S'està carregant...

ÚLTIMS COMENTARIS

HEMEROTECA

Amb el suport de...

AJUNTAMENT D'ASCÓ

AJUNTAMENT DE DELTEBRE

AJUNTAMENT DE LA FATARELLA

AJUNTAMENT DE BOT

AJUNTAMENT DE CASERES

Ticker

Primera Columna

Tribuna

+Articles de #Tribuna

Comentaris

Arxiu

PUBLICITAT

Monclús (ERC) proposa un pla de millora de les fonts urbanes de Tortosa

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 30 juliol de 2014 | 30.7.14


TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcaldable d'ERC i portaveu republicà a l'Ajuntament, Josep Monclús, ha presentat aquest dimecres una proposta de resolució per a un “Pla de millora de les fonts urbanes de Tortosa”, que la formació porta al proper plenari municipal. Per Monclús, “és una llàstima que una ciutat com Tortosa, on l’aigua té un paper tan rellevant, tingui tantes fonts sense funcionar”, deixant els veïns i visitants sense un element bàsic, sobretot a l’estiu. “En una ciutat de l’aigua no volem fonts seques”, ha insistit.


Monclús ha recordat que la ciutat disposava històricament d’una gran xarxa de fonts públiques, “no només per al proveïment d’aigua potable, sinó també per a decorar i ennoblir la ciutat”, tal com afirmava el propi Consell de la Ciutat ja al segle XV. En aquest sentit, ERC reclama recuperar les fonts que estan inactives, moltes de les quals han estat inutilitzades per part de l’Ajuntament, i d’altres directament pel vandalisme. Així mateix, es proposa disposar de noves fonts allà on no se’n disposi a una distància raonable, “prioritzant parcs infantils i zones d’esbarjo”. L’alcaldable d’ERC espera que aquesta iniciativa sigui atesa pel ple municipal, tenint en compte que “el Pla de fonts urbanes es pot executar amb recursos propis, és assumible, i representaria una millora important per a l’espai públic de la ciutat”.

Per la seua banda, la regidora d’ERC Alícia Gamundi ha insistit que la necessitat de disposar d’aigua potable accessible hauria de ser coberta a tots els barris, ja que “un element de consum bàsic com l’aigua hauria de poder ser accessible per a tothom”. Gamundi ha recordat l’ús que en fan els xiquets i xiquetes en les zones d’esbarjo, “especialment a l’estiu, quan és més necessari que mai que s’hidratin durant el joc”. Per aquest motiu, la regidora d’ERC ha destacat que la moció preveu que el Pla es redacti en un termini de tres mesos, i es pugui començar a executar tot seguit, amb recursos propis de l’Ajuntament, per tal que l’estiu vinent es disposi de fonts allà on ara estan tapiades, retirades o directament han desaparegut.

La presentació de la iniciativa ha tingut lloc davant de la Font de l’Àngel, al carrer Ciutat, una font de l’any 1440 que ha estat en tres emplaçaments diferents al llarg de la història, sovint amb problemes per a complir la funció d’utilitat pública per a la que va ser construïda. El president d’ERC-Tortosa, Marc Puigdomènech, ha recordat que aquesta font va ser recol·locada fa uns 50 anys, junt al Palau Oliver de Boteller, i que hi realitza una funció només decorativa. Per Puigdomènech, “tenint en compte les seves característiques artístiques i per la seva ubicació, es tracta d’una font que caldria dotar d’aigua, ja que es troba en un punt molt concorregut tant pels tortosins com pels turistes que visiten la nostra ciutat”. Pel President d’ERC, aquesta font hauria de realitzar la doble funció per a la que va ser construïda, la utilitat pública i l’ornamentació, de manera que “dotar d’aigua la Font de l’Àngel faria més atractiu i amable un carrer molt important per a la promoció turística de Tortosa”.

Per ERC, es tracta d’una actuació assequible, que caldria realitzar en el marc de projectes de més envergadura previstos per als propers mesos, com l’enderroc dels edificis de davant de la Catedral i la creació d’una plaça, tal com està previst en el pla especial urbanístic del nucli antic aprovat recentment.

Imatge ERC Tortosa

Aigües de Tortosa habilita un punt automàtic de subministrament al polígon Catalunya Sud


TORTOSA (Baix Ebre).- L'empresa mixta Aigües de Tortosa ha posat en funcionament un punt automàtic de subministrament d'aigua per a aplicacions fitosanitàries o reg al polígon industrial Catalunya Sud. L'empresa ha escollit aquesta ubicació atenent a la important demanda de pagesos i altres veïns de la zona per utilitzar aquesta aigua per a usos agrícoles. Fins ara, l'únic punt de subministrament d'aigua en tota la zona era la de la cooperativa Soldebre. Els interessats en aquest nou servei s'han d'adreçar a les oficines d'Aigües de Tortosa, on podran adquirir una targeta dispensadora amb banda magnètica que els permetrà omplir els dipòsits de forma totalment automatitzada.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i els tècnics d’Aigües de Tortosa han presentat aquest dimecres els detalls d’aquesta nova actuació, acompanyats del gerent i altres representants de la cooperativa Soldebre. Els interessats en aquest nou servei s’han d’adreçar a les oficines d’Aigües de Tortosa (Ronda Docs, s/n) on podran adquirir una targeta dispensadora amb banda magnètica que els permetrà omplir els dipòsits de forma totalment automatitzada. L'alcalde ha explicat que aquesta actuació respon a la petició del col·lectiu agrícola i de la cooperativa Soldebre, i que s'emmarca dins del procés de millora general de la prestació de serveis d'Aigües de Tortosa. Fins ara, l'únic punt de subministrament d'aigua en tota la zona era precisament Soldebre.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Nova crida per trobar el jove que va saltar de l'antic pont del tren de Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- La família de Jefferson José Cango Cordova, el jove que va saltar de l’antic pont del tren de Tortosa, ha fet una nova crida per intentar localitzar el seu fill, just un any i mig després de la seua desaparició. Jefferson José tenia 21 anys quan va saltar al riu des del pont roig de Tortosa, el 26 de gener del 2013, dia en què l’Ebre portava un cabal de més de 1.000 metres cúbics per segon. De fet, els Mossos d’Esquadra, els Bombers i altres serveis d’emergències van intentar localitzar-lo en diverses ocasions, però no es va trobar cap cos al riu. La família pensa que el jove podria haver sortit de l’aigua i que encara es trobaria amb vida, ja que en aquests mesos han rebut algunes trucades que asseguren haver-lo vist a la zona de Cadis.

La seua mare, Hermelinda Cordova, ha tornat a demanar, aquest dimecres, que algú l’ajude a trobar el jove, qui en el moment de la seua desaparició tenia problemes sentimentals amb una noia i patia una forta depressió. El número de contacte de la família de Jefferson José Cango Cordova és el 633 360 249. Els testimonis que asseguren haver-lo vist per Andalusia han explicat que semblava desorientat, que es tocava molt el cap, i també que caminava amb dificultat. Quan va desaparèixer tenia un tatuatge al braç dret en què es podia llegir ‘Alma’, el nom de la noia que havia estat la seua parella. Quan es va llançar al riu, després d’una nit en què havia consumit begudes alcohòliques, Jefferson José anava acompanyat d’un amic que no va poder evitar que saltés des del pont del tren. El jove, d’origen equatorià, residia a Amposta però estudiava a l’institut de l’Ebre de Tortosa.

'Referèndum legal?', article de Robert Albiol Roda

Des de fa uns mesos, els catalans i catalanes sabem que la Generalitat pretén realitzar un referèndum per a la secessió de Catalunya el dia 9 de Novembre, data per a la qual ja ha mobilitzat als mossos d’esquadra i ha destinat una partida específica per a l’organització de l’esmentada consulta als pressupostos del 2014.

Si una persona observa el full de ruta que la Generalitat està seguint en aquest sentit, podria arribar a la conclusió que la realització d’aquest referèndum es cenyeix a la normativa vigent i que en cap cas contradiria a la llei fonamental ni a l’Estatut; però és realment així?

El Consell Assessor per a la transició nacional va entregar a la Generalitat un document datat el 25 de Juliol del 2013 on s’establien cinc possibles vies per tal de realitzar el referèndum d’una forma “legal”.

La primera d’aquestes vies es basa en l’article 92 de la Constitució en el qual s’estableix la possibilitat de consultar als ciutadans sobre decisions d’especial transcendència. Cal destacar l’expressió “tots els ciutadans” que el legislador va fer servir en la redacció d’aquest article ja que ens indica que un referèndum en el qual es pregunta sobre la separació d’una part del territori nacional (és a dir, sobre un aspecte d’una importància transcendental per al conjunt dels ciutadans espanyols) no es podria realitzar únicament als ciutadans de Catalunya, sinó que s’hauria de realitzar a tots i cadascun dels ciutadans espanyols independentment del territori on habitin i a instància del Rei o del President del Govern prèvia aprovació del Congrés dels Diputats.

Un altre aspecte que cal destacar si fem referència a aquesta via és que, tenint en compte l’article 2 de la CE “la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació Espanyola”, el Congrés dels diputats no podria aprovar mai un referèndum en que es preguntés sobre la unitat territorial d’Espanya, ni que tingués la voluntat de fer-ho, ja que suposaria una col·lisió frontal amb l’esmentat article de la constitució.

La segona via propugnada pel CATN ens parla de la delegació de competències per part del govern central mitjançant l’article 150.2 de la Constitució Espanyola, la qual tampoc és factible degut al coneixement del govern central de la finalitat amb la qual la Generalitat utilitzaria aquestes competències, que suposaria una incompatibilitat amb l’article 2 de la CE en el mateix sentit que la via anteriorment propugnada.

Una tercera via que se’ns proposa faria referència a la llei catalana de consultes 4/2010 mitjançant la qual el govern de la Generalitat pretén desenvolupar l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia.

Podríem copsar la inconstitucionalitat d’aquesta llei si fem referència al fonament jurídic seixanta-novè de la sentència del tribunal constitucional 31/2010 de 28 de Juny del 2010, en la que s’estableix que l’única interpretació d’acord amb la Constitució que es pot realitzar de l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia és aquella que estipula que les comunitats autònomes podran realitzar consultes populars respecte a temes d’interès públic sempre i quan no envaeixin l’àmbit competencial reservat al govern de l’estat especificat en l’article 149 CE.

En aquest sentit, es realitza una distinció entre les consultes populars ( la convocatòria de les quals pot ser realitzada per la comunitat autònoma), i les matèries objecte de referèndums (que únicament poden ser convocats per l’estat).

D’acord amb aquesta interpretació, la llei de consultes 4/2010 estaria sobrepassant les competències estipulades a l’esmentat article de l’Estatut i envaint competències estatals i per tant, seria una llei contrària a la Constitució (actualment aquesta llei està recorreguda davant del Tribunal Constitucional).

Seguint el criteri utilitzat per interpretar la tercera via, és d’esperar que l’estat també recorri la quarta que consisteix en la pròpia convocatòria de la consulta emparada en la llei anteriorment mencionada.

Després d’haver analitzat les 4 vies propugnades pel CATN i observar que són incompatibles amb alguns articles de la Constitució (alguns dels quals inclosos en el títol preliminar i per tant, tenen una especial importància), l’única via legal que hauria de defensar algú que volgués realment celebrar una consulta d’acord amb les regles del joc establertes, és la reforma constitucional. Una reforma, que a instàncies de la Generalitat hauria de seguir els procediments llargs i complexos de l’article 168 ja que s’haurien de modificar alguns articles com el 2, inclosos en el títol preliminar, els quals requereixen d’aquest procediment especial per modificar-lo.

Aquest procediment requeriria un gran consens polític degut a les grans majories que necessita per tal de dur-la a terme i com a conseqüència, els actors polítics interessats haurien d’abandonar la pedagogia de crispació que actualment estan utilitzant i començar a fer política amb majúscules; és a dir, construir ponts entre Estat i comunitat autònoma mitjançant el pacte amb les principals formacions polítiques a nivell estatal com a principal eina, cedint en alguns aspectes per tal d’arribar a un acord beneficiós per a ambdues parts invocant l’esperit de la transició espanyola.

Per tant, l’única cosa que hi ha clara ara per ara és que el 9 de Novembre podrem realitzar moltes coses; però votar en un referèndum, no està inclòs entre aquestes.


Robert Albiol Roda 
és coordinador general de Societat Civil Catalana a les Terres de l'Ebre.

Deltebre, municipi pioner en tenir el '4G a casa' amb un encaminador portable



DELTEBRE (Baix Ebre).- “4G a casa” és el darrer producte creat per l’empresa Eurona. La implantació d’aquest servei busca dotar d’una xarxa de qualitat els habitatges de Deltebre que fins ara comptaven amb una connectivitat limitada. El servei és basa en l’ús de la xarxa sense fils que utilitza un ample de banda de 3,5 Hz i que permet una velocitat de baixada de fins a 7MB i 1MB de pujada; tot plegat, sense límits de descàrrega. A més, la instal·lació és ben senzilla i només cal connectar l'encaminador (router) a l’endoll de la llum i situar-lo prop d’una finestra.

El director comercial d’Eurona, Ramón Almela, ha remarcat que tot plegat suposa una inversió de futur en un servei que, cada cop, anirà en augment. Almela ha afegit que un dels atractius del producte és la portabilitat d’aquest, ja que el router pot traslladar-se d’un espai a un altre sempre que aquest estigui dintre de l’àrea de cobertura de l’estació base. Concretament, a Deltebre se n’han instal·lat dues, una al mateix ajuntament i l’altra prop del camp de futbol.

Per la seua banda, el regidor de comunicació a l’Ajuntament, Joan Alginet, ha destacat l’oportunitat que té Deltebre per ser més competitiu acollint projectes pilot com el que proposa Eurona. Una iniciativa que, segons Alginet, ajudarà a comerços, empreses i particulars. El preu del servei és de 20 euros al mes, iva inclòs, més 60 euros que costa adquirir el router. Els veïns de Deltebre podran aprofitar-se d’una oferta especial i no pagaran cap mensualitat fins a l’octubre si contracten el servei a través de l’empresa local Codi Binari durant la propera setmana. Juntament amb Deltebre, actualment, també gaudeix d’aquest servei la població barcelonina de Sant Fost de Campsentelles. I en els pròxims sis mesos, Eurona té previst arribar a més de 200 municipis de les Terres de l’Ebre i la resta de Catalunya.

Via Canal 21 Ebre

Joan Sabaté, a l'executiva nacional del PSC i al comitè federal del PSOE


TORTOSA (Baix Ebre).- El primer secretari del PSC de Tortosa, Joan Sabaté, és nou membre de l'executiva nacional del PSC. Així ho ha decidit el nou primer secretari del PSC, Miquel Iceta, qui ho va comunicar aquest dimarts durant la reunió de la comissió interparlamentària del partit, quan va nomenar Sabaté com a coordinador dels senadors del PSC. A més a més, Sabaté també formarà part del comitè federal del PSOE, el màxim òrgan entre congressos, després que així s’aprovés en el congrés celebrat aquest cap de setmana passat, i que va ratificar Pedro Sánchez com a nou secretari general dels socialistes espanyols. De fet, al congrés, hi van assistir com a delegats del PSC de l’Ebre Lluïsa Lizárraga, Manel de la Vega, Albert Alarcon i Joan Sabaté.

Sabaté ha destacat que, des de les seues noves responsabilitats, l’objectiu prioritari serà impulsar la reforma de la Constitució en sentit federal, tot desenvolupant els acords de Granada. “Volem donar resposta a una bona part del poble català que demana resoldre d’una forma sensata l’encaix de Catalunya amb Espanya des del respecte al fet diferencial i per resoldre les necessitats de finançament que té Catalunya”. El senador, que és portaveu adjunt de l’Entesa pel Progrés de Catalunya, ha destacat que precisament aquest grup és un referent del que ha de ser la reforma del Senat. “Volem que la cambra alta sigui una veritable cambra territorial”.

Amb la incorporació de Sabaté al Comitè Federal del PSOE i a l’executiva del PSC, l’Ebre guanya pes en els òrgans de direcció dels dos partits, després que en el congrés del PSC Manel de la Vega fos escollit membre de l’executiva nacional com a secretari adjunt a Política Municipal.

Imatge PSC Terres de l'Ebre

Els alcaldes de Tortosa i Gandesa entenen la derogació del PUOSC per la mala situació de les finances de la Generalitat


TORTOSA (Baix Ebre).- Dos alcaldes de CiU de les Terres de l’Ebre han lamentat aquest dimecres que la Generalitat haja derogat les subvencions per obres del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Però tant l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, com l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, han assenyalat que entenen les raons del govern català, per la mala situació de les finances de la Generalitat. En el cas de tot el municipi de Tortosa, que deixarà de rebre més d’un milió d’euros en ajuts, Bel ha afirmat que no està content, i ha explicat que l’Ajuntament ha intentat adaptar les seues inversions i buscar altres vies de finançament, com ha passat amb les obres de l’espai polivalent dels Reguers. De fet, ha afegit que a Tortosa fa mesos que treballen per tirar endavant els diversos projectes sense aquests recursos.

Bel ha rebutjat les crítiques del PSC de les Terres de l’Ebre -que dimarts va denunciar que els ajuntaments del territori perdrà uns 11 milions d'euros en ajuts- tot recordant als socialistes que haurien d’haver estat “més curosos” gestionant els recursos de la Generalitat. El municipi de Tortosa perdrà més d’un milió d’euros en ajuts. L’Ajuntament hauria rebut més de 390.000 euros per a la urbanització del parc del Castell i del carrer Costa de Capellans, un dels espais més degradats del nucli antic. Una subvenció que hagués servit per costejar una part important dels 671.471 euros del projecte, dins d’aquest 2014. De la mateixa manera, Tortosa també tenia més de 37.700 euros per a l’espai polivalent dels Reguers. A banda, Campredó tenia 240.000 euros per a l’ampliació, pavimentació i millora de l’accés als nuclis urbans de Font de Quinto, el Raval del Pom i el Mas de la Missa. Bítem, 233.000 euros per a la pavimentació de diversos carrers, i Jesús, 22.309 euros per a la substitució de la coberta de les escoles velles; 56.900 euros per a l’asfaltat de carrers i camins, i 83.600 euros per a l’enderroc parcial de l’edifici de la Immaculada.

Per la seua banda, també l’alcalde de Gandesa ha confirmat que el seu ajuntament no podrà emprendre els projectes previstos en el PUOSC. Luz ha assenyalat que ha seguit de molt a prop el procés, ja que forma part de l’Associació Catalana de Municipis i de la Comissió de Cooperació Local de Catalunya. Però ha remarcat que la Generalitat travessa una situació molt complicada, a causa del deute per pagar els anteriors PUOSC. De fet, ha recordat que la Terra Alta encara té pendent d’executar el PUOSC del 2011, perquè no té garanties de cobrar-lo. Així, ha dit que comprèn la decisió de la Generalitat i que fins i tot la comparteix, per poder sanejar les finances del Govern i poder plantejar un nou PUOSC de cara al 2016.

En el cas de Gandesa, l’Ajuntament preveia recuperar la zona delimitada pels carrers d’Horta, Santa Maria i la Presó, projecte que comptava amb una subvenció de 276.000 euros. Luz ha afegit que el govern de Gandesa no renuncia a fer aquesta obra més endavant, amb el nou PUOSC o bé amb fonts alternatives de finançament. A banda, Luz ha recordat que la Generalitat deu a l’Ajuntament de Gandesa uns 200.000 euros, que permetrien que el consistori pogués fer altres obres. De fet, ha dit que prefereix posar el comptaquilòmetres a zero i no endeutar més la Generalitat.

+Més informació:
-La derogació del PUOSC d'obres deixa sense ajut el nou centre turístic del Baix Ebre o el parc del Castell de Tortos
-El PSC alerta que els municipis ebrencs perdran 11 milions d’euros del nou PUOSC per fer obres

Carles Luz confia que el cas Pujol no afectarà el procés ni la refundació de CiU



GANDESA (Terra Alta).- L’alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, el convergent Carles Luz, ha afirmat aquest dimecres que la confessió de Jordi Pujol no hauria d’afectar ni la refundació de Convergència i Unió ni el procés de Catalunya cap a l’estat propi. En declaracions a Canal 21 Ebre, Luz ha manifestat la seua “consternació” i la seua gran “decepció” per la confessió de frau fiscal de l’expresident de al Generalitat. Segons Luz, ha estat molt colpidor que un polític de la talla de Pujol haja confessat que durant tants anys va amagar a l’estranger diners sense regularitzar. De fet, ha afirmat que personalment no s’esperava que Pujol acabés confessant uns fets així, però ha afegit que cal afrontar els errors comesos amb valentia, i ha destacat que l’expresident fes pública la veritat sense voler perjudicar ni el partit ni Catalunya. En aquest sentit, l’alcalde de Gandesa ha volgut posar una línia de separació entre un assumpte particular i el funcionament de Convergència. De fet, Luz ha apostat per la refundació del partit i per tancar una etapa, sense que això puga afectar la vocació de servei a la gent de Catalunya i el procés cap a l’estat propi.

Roigé (CiU) porta al Parlament el rebuig de les Terres de l'Ebre al traçat de l’autovia A-7


TORTOSA (Baix Ebre).- La diputada tortosina de CiU, Meritxell Roigé, ha impulsat i registrat una proposta de resolució amb els grups d’ERC, PSC, ICV, que insta el Ministeri de Foment a respectar els consens de les Terres de l’Ebre sobre el traçat de l’autovia A-7, i perquè accepte un traçat alternatiu que no separe els nuclis de Campredó i Font de Quinto. Roigé ha recordat que en cap moment s’han tingut en compte les al·legacions presentades pels ajuntaments de les Terres de l’Ebre, fonamentades en l’acord assolit el 2004 per tots els partits polítics, els municipis afectats pel traçat i la Delegació del Govern de la Generalitat. La iniciativa impulsada per Roigé vol sumar el Parlament a la renovació d’aquest consens, després que s’haja aprovat un estudi informatiu del subtram la Jana-El Perelló que continua trinxant el poble de Campredó. Així, a més de reivindicar un traçat alternatiu, la proposta de resolució reclama l’execució immediata de les obres i que l’autopista AP-7 siga gratuïta a les Terres de l’Ebre, mentre no s’inicien els treballs i es pose en funcionament la nova autovia.

Imatge CiU.cat

'El país que volem', article de Xavier Vega


Són els fills del franquisme, de la llarga, fosca i freda nit de repressió i barbàrie. Són hereus de la pitjor Espanya, de la madrastra sense compassió per als seus fills, de l’Espanya Negra de Darío de Regoyos, del “Vuelva usted mañana” de Larra. En la seva mentalitat de llops esteparis, no hi ha lloc per al diàleg (del grec dia, “dues parts” i lógos, “llenguatge”, “pensament”). Només entenen el monòleg de la dominació, perquè la lògica de la negociació, de la transacció, del comerç i l’acord és estranya a la seva essència autoritària.

“Castilla miserable, ayer dominadora / envuelta en sus harapos, desprecia cuanto ignora”, va escriure Machado. Des de la ignorància, pensen la seva història com en el versos d’Alberti: “A galopar, a galopar/ hasta enterrarlos en el mar”. Diuen que van arrencar a Astúries i van recórrer “las grandes, las solas, desiertas llanuras”, fins a expulsar els àrabs i els jueus. Després, encara es van embarcar per anorrear milions d’indígenes i centenars de llengües i cultures, més enllà del vast Oceà. I mentre en treien milers de tones de plata (40.000, només a Potosí), la seva gent moria de fam per la corrupció dels governants, les constants guerres de religió i la incapacitat de gestionar l’Imperi amb criteris racionals.

Els temps han canviat, però ells són els mateixos, els descendents de la vella oligarquia establerta a Madrid, una casta formada per les velles famílies aristòcrates, els alts funcionaris de l’Estat i els poders fàctics. Al principi guardaven les formes, temorencs de la nova situació política. Però, davant la incapacitat de l’altre gran partit dinàstic i la passivitat de la gent, han perdut la por, s’han arrencat les màscares i tornen a cavalcar. I tornen a llençar aigüera avall milers de milions d‘euros en trens d’alta velocitat, aeroports sense vols, autopistes gratuïtes i suborns, mentre les classes populars naufraguen en la crisi. Neguen els Països Catalans, però alhora els afirmen com a territoris singulars, com a unitat de destí en l’espoli econòmic i en la persecució lingüística i cultural.

Perquè legislen contra la llibertat i contra el poble, sobretot, contra el poble català. Intenten que cada dia ens sentim una mica més desgraciats. I nosaltres pensem que sentir-se català és, tal vegada, sentir-se infeliç, pel càstig permanent que ens imposen, dia sí, dia també. Però ens manté ferms la idea que ha de ser pitjor sentir-se espanyol, quan només és possible d’acord amb el seu cànon nacional: vol dir acceptar el fanatisme religiós i el militarisme, la intransigència i l’engany com a fonaments del poder, la cobdícia, l’arrogància i la desídia com a virtuts teologals, el menyspreu a la diferència. Vol dir Numància i el Cid, Torquemada i Olivares, Felip V i els Borbons, els Primo de Rivera i Franco, el nacionalcatolicisme i Rouco Varela, Aznar i les misèries de la FAES, la caspa i Bankia, la catalanofòbia més delirant.

Sabem prou bé quin és el seu projecte nacional i per això en tenim un altre: el nostre propi. Volem el país que va somiar Macià: “una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”. Haurà de ser un lloc on tindran cabuda els catalans de sempre i els nous: no preguntarem d’on ve tota la gent que ha arribat a casa nostra a fer les Amèriques, només preguntarem cap a on vol anar, cap a on hem d’anar per construir una pàtria per a tothom que vulgui compartir-la, un espai de civilitat i de progrés. La nostra història està feta de nouvinguts i de respecte a la diversitat. Aquesta és la nostra grandesa i aquest, el nostre futur.

El 9 de novembre hem de votar i hem de votar independència. Perquè tots comencem a estar cansats de ser independentistes i necessitem ser independents per ser, finalment, un país normal.

Xavier Vega 
és president de la Secció Local de Flix d’ERC.

La derogació del PUOSC d'obres deixa sense ajut el nou centre turístic del Baix Ebre o el parc del Castell de Tortosa


TORTOSA (Baix Ebre).- La derogació de les subvencions per a obres que els ajuntaments i consells comarcals havien inclòs en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) afecta projectes tan importants com el Centre d’Innovació i Desenvolupament Turístic que el Consell Comarcal del Baix Ebre ha començat a construir a Deltebre. El nou equipament té un pressupost de més de 613.000 euros, i l’ens comarcal hauria rebut una subvenció de més de 276.000 euros. De la mateixa manera, el consell del Baix Ebre també perdrà un ajut de 79.200 euros per finançar una part dels més de 201.000 euros que costarà el centre d’interpretació de la Via Verda que es vol fer a l’estació de Benifallet.

D’altra banda, el municipi de Tortosa perdrà més d’un milió d’euros en ajuts. L’Ajuntament hauria rebut més de 390.000 euros per a la urbanització del parc del Castell i del carrer Costa de Capellans, un dels espais més degradats del nucli antic. Una subvenció que hagués servit per costejar una part important dels 671.471 euros del projecte, dins d’aquest 2014. De la mateixa manera, Tortosa també tenia més de 37.700 euros per a l’espai polivalent dels Reguers. A banda, Campredó tenia 240.000 euros per a l’ampliació, pavimentació i millora de l’accés als nuclis urbans de Font de Quinto, el Raval del Pom i el Mas de la Missa. Bítem, 233.000 euros per a la pavimentació de diversos carrers, i Jesús, 22.309 euros per a la substitució de la coberta de les escoles velles; 56.900 euros per a l’asfaltat de carrers i camins, i 83.600 euros per a l’enderroc parcial de l’edifici de la Immaculada.

Al Montsià, cal destacar els 253.000 euros que perdrà l’Ajuntament d’Amposta per rehabilitar la xemeneia del Molí d’Adell i actuar en el seu entorn. També els més de 237.200 per urbanitzar el carrer de Terol, l’aparcament i el carrer de França. A la Ràpita, el consistori hauria rebut 450.000 euros per implantar i rehabilitar serveis urbanístics en trams dels carrers Constància i de Sant Isidre, i de l’avinguda de la Constitució. També al Montsià, cal tenir en compte els 459.000 euros per remodelar l’edifici de l’Ajuntament de Santa Bàrbara.

A la Ribera d’Ebre, la subvenció més important eren els 250.000 euros de Móra d'Ebre per condicionar el camí Hortes des de l’N-420. També cal destacar els més de 204.000 euros de Flix per arranjar el carrer del Molí.

Finalment, a la Terra Alta, el poble d’Arnes perd 200.000 euros per la urbanització de diferents carrers. També Batea deixarà de tenir dues subvencions de més de 98.000 i 78.200 euros, respectivament, per renovar els carrers del nucli antic i la plaça d’Espanya, la Botera I. La capital comarcal, Gandesa, perdrà més de 276.000 euros per recuperar la zona delimitada pels carrers d’Horta, Santa Maria i la Presó.

En total, el PSC ha denunciat que les Terres de l'Ebre perdran un total d'11 milions d'euros en ajuts del PUOSC d'obres. En aquest document es detallen tots els projectes previstos.

La Cort d'Honor organitza una conferència sobre el destí del tresor de la catedral de Tortosa

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 29 juliol de 2014 | 29.7.14



TORTOSA (Baix Ebre).- Una part del tresor de la Catedral de Tortosa, entre el qual figura el relicari major, va desaparèixer durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i avui encara és una incògnita la sua destinació final. Es tracta d'un episodi de la nostra història més recent sobre el qual s'han formulat diverses hipòtesis, algunes de les quals el situarien als Estats Units, després d'haver creuat l'Atlàntic a bord del Vita, un barco que va salpar a primers de 1939 amb destinació a Mèxic amb altres col·leccions del patrimoni col·lectiu. Sobre aquestes teories, el doctor Jacobo Vidal, professor d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, pronunciarà la conferència "El tresor de la Catedral de Tortosa ressuscitat pels arxius fotogràfics i els inventaris", el proper 6 de setembre en el marc de les festes de la Cinta.

Aquest acte l'organitza la Cort d'Honor de la Mare de Déu de la Cinta, amb la col·laboració del Prior de la Catedral i de l'Ajuntament de Tortosa, amb l'objectiu de donar llum sobre aquests fets històrics i de posar en valor el patrimoni de la ciutat. La conferència tindrà lloc, precisament, a la seu de la UNED, antigues dependències del Banc d'Espanya, les cambres de seguretat de la qual van custodiar el tresor catedralici just abans de la seva desaparició. El Prior de la Catedral, Mn José Luís Arín, ha recordat que el tresor desaparegut té un gran valor artístic i espiritual i que continua sent una incògnita el seu parador. La presidenta de la Cort d'Honor de la Mare de Deu de la Cinta, Mònica Ripoll, ha explicat que l'objectiu d'aquesta iniciativa és explicar la història al voltant del tresor i "mantenir viva la devoció a la Cinta".

La també representant de la Cort d'Honor, Maria José Borràs, ha recordat que Jacobo Vidal ha explicat davant altres fòrums internacionals, l'últim una conferència al Museu del Louvre de París, les diferents teories sobre la sort final del tresor catedralici de Tortosa. Finalment, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha felicitat els impulsors d'aquesta iniciativa en la mesura que es tracta d'una història encara desconeguda per bona part de la ciutadania.

Vídeo Canal 21 Ebre

El PSC alerta que els municipis ebrencs perdran 11 milions d’euros del nou PUOSC per fer obres




TORTOSA (Baix Ebre).- El PSC de l’Ebre ha denunciat aquest matí que els municipis de les Terres de l’Ebre perdran més d’11 milions d’euros del nou Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) en obres, després que el govern de CiU decretés la seua derogació. Segons el diputat provincial i candidat del PSC a l’alcaldia d’Amposta, Francesc Miró, el més greu és que el PUOSC s’havia aprovat inicialment al desembre passat, després de dos anys d’endarreriment. Per tant, els ajuntaments havien fet una previsió en els seus pressupostos, ja que es tracta d’actuacions que van lligades a les subvencions que arriben de la Diputació de Tarragona i amb la partida pressupostària en cadascun dels municipis. “Els ajuntaments havíem previst sobretot obres de millora de l’entramat urbà, dels carrers dels nostres pobles, obres completament necessàries, totes sostenibles”, ha explicat, recordant que, per exemple, en el cas d’Amposta es perdran 490.733,05 euros.

Miró ha insistit que, en xifres globals, la mesura suposa una desinversió de més de 15 milions d’euros, perquè els ajuntaments deixaran de fer aquestes obres si no tenen finançament. En aquest sentit, el candidat del PSC d’Amposta ha acusat ERC d’actuar de forma irresponsable, ja que dóna suport al govern de CiU. “El govern de CiU, amb ERC donant-li suport, no només no compleix la seva paraula sinó que actua de forma irresponsable”, ha etzibat. “Era una mesura clau per activar l’economia de les Terres de l’Ebre, però una vegada més el govern de CiU i ERC giren l’esquena al nostre territori”, ha lamentat, tot reclamant al Govern una rectificació. Miró ha lamentat la improvisació i manca de coordinació del govern català. “Ha estat una legislatura perduda”, ha criticat, recordant que el PUOSC del darrer govern de progrés a Catalunya va destinar més del doble de la xifra actual d’11 milions d’euros que, a més, no s’ha aprovat.

Per la seua banda, l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, també ha lamentat la situació i ha advertit que, amb la derogació de les obres del PUOSC, s’ha provocat molta frustració en les empreses del territori. Una de les actuacions que el govern de Sant Jaume d’Enveja tenia previstes era la urbanització dels carrers de la República i Francesc Macià. “Ens sentim enganyats i decebuts perquè des dels ajuntaments ens esforcem per incloure en els nostres pressupostos obres sostenibles i necessàries per als veïns i veïnes i ara ens trobem que no podrem tirar-les endavant. Si no tenien garanties, si no podien complir, ja no ho haurien hagut de convocar”, ha conclòs.

Finalment, el membre de la direcció del PSC a l’Ebre, Manel de la Vega, ha afirmat que l’objectiu del govern de CiU és desmantellar l’estat del benestar i també afeblir l’administració local. “Es tracta d’una decisió molt greu, que ataca el món local i que demostra la manca de sensibilitat d’aquest govern molt preocupat amb les banderes i no gens amb les persones”, ha denunciat De la Vega.

Imatge Sílvia Alarcón 

Móra d’Ebre compra l’illa de Sauri per fer una gran zona verda entre els dos ponts


MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El ple de l’Ajuntament de Móra d’Ebre ha aprovat aquest dilluns, en un ple extraordinari, la compra d’una finca de grans dimensions al marge dret del riu, entre el pont de les Arcades i el pont de la variant de la carretera N-420. L’adquisició de l’anomenada illa de Sauri, que té unes tres hectàrees de superfície, va comptar amb els vuit vots a favor del govern municipal de CiU i PP, i dos vots en contra dels regidors del PSC, que va criticar que pagar 6,68 euros per metre quadrat és un preu “fora de mercat”. En total, l’Ajuntament pagarà 250.000 euros, però el consistori ho farà en un termini de 16 anys, en el marc del pla d’ajustament pressupostari imposat pel govern de l’Estat. Així, la finca es dividirà en quatre parts, i l’Ajuntament pagarà cada quatre anys un 25% de la finca. L’objectiu de l’operació és bastir una àrea verda a la vora de l’Ebre, on es podran fer activitats com passejar, practicar esports o llegir. A més, en la part més propera al pont de les Arcades s’urbanitzarà un sector de 5.000 metres quadrats, per ubicar-hi el mercat itinerant dels divendres. A més, també es podrà utilitzar com a aparcament de vehicles i per fer-hi actuacions musicals.

D’altra banda, el ple de Móra d’Ebre també va aprovar, amb l’abstenció del PSC, l’acord entre l’Ajuntament i el propietari de la Casa Montagut, per poder utilitzar puntualment aquesta casa pairal i el seu jardí. En aquest edifici singular, l’Ajuntament podrà organitzar-hi actes culturals i socials. En contrapartida, el consistori col·laborarà amb la família en el manteniment de l’edifici, amb una inversió màxima de 5.000 euros anuals. A més, l’Ajuntament obté una opció de compra sobre l’immoble, i les quantitats invertides en manteniment es descomptarien de l’import de compra.

Finalment, el ple de Móra d’Ebre també va acordar, amb les abstencions del PSC, l’aprovació dels expedients d’encàrrec de gestió a l’Institut Català del Sòl (Incasol) per reformar les piscines descobertes i fer l’obra de protecció dels talussos del castell.

Imatge Ajuntament de Móra d'Ebre

El restaurant Les Moles oferirà un refrigeri als donants de sang, aquest dijous a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- Refrigeris elaborats per cuiners distingits amb estrelles Michelin per pal·liar la caiguda de reserves de sang durant l'estiu. El Banc de Sang i Teixits organitza una jornada de donació aquest pròxim dijous, 31 de juliol, a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, amb la qual recompensarà els participants amb una degustació dels plats del xef del restaurant Les Moles d'Ulldecona, Jeroni Castell. No és el primer cop que cuiners amb estrella Michelin participen solidàriament en la campanya 'Tinc sang de sibarita", però es tracta, segons el responsable del Banc al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, Enric Contreras, d'una iniciativa que ja ha mobilitzat tots els xefs amb aquest guardó al territori.

Via ACN i Canal 21 Ebre

El Baix Ebre impulsa el contracte mancomunat de l'enllumenat públic a Aldover, Alfara, Benifallet, Paüls i Xerta


TORTOSA (Baix Ebre).- El Consell Comarcal del Baix Ebre ha adjudicat un contracte, el primer d'aquesta modalitat que es coneix a l'Estat, per mancomunar el subministrament energètic i el servei integral d'enllumenat públic a cinc municipis de la comarca: Aldover, Alfara de Carles, Benifallet, Paüls i Xerta. El president de l’ens comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, ha destacat que “aquest contracte permetrà aconseguir una major eficiència energètica, atès que dóna un millor servei amb menys consum”.

La mancomunació del servei, segons assegura el Consell, permetrà un estalvi energètic del 55 % al llarg dels dotze anys de durada: un total de 294.804 kWh anuals, que es traduiran en 40.000 euros menys de despesa per als cinc ajuntaments. D'aquesta xifra, aproximadament un 50% anirà destinada a amortitzar el cost de les inversions necessàries.

El nou contracte, sobre el qual el consell no ha revelat encara l'empresa beneficiària ni l'import total, permetrà també complir la normativa vigent sobre prevenció de la contaminació lumínica i eficiència energètica. Segons l'ens, el sistema es podria posar en marxa en uns cinc mesos. Un cop efectuades les inversions, el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (Code) s'encarregarà del seguiment i del control de la contracta, assegurant que es compleixin els objectius.


Imatge Consell Comarcal del Baix Ebre

Ferran Bel demana la 'refundació' de Convergència i una reacció 'contundent' després de la confessió de Jordi Pujol



TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde de Tortosa i senador de CiU per Tarragona, Ferran Bel, ha fet aquest dimarts una valoració “absolutament negativa” de la confessió de Jordi Pujol sobre els seus diners sense regularitzar durant 34 anys. Bel ha recordat que ell sempre havia volgut diferenciar entre el president Pujol i el seu entorn, però ha remarcat que Convergència hauria de ser “absolutament contundent” amb la reacció. De fet, l’alcalde tortosí ha afirmat que Pujol no pot continuar sent president d’honor de Convergència, i que el govern també hauria de resoldre d’alguna manera les seues prerrogatives com a expresident de la Generalitat. Això és el que finalment ha passat, ja que el president Artur Mas ha anunciat aquest dimarts que Pujol ha decidit renunciar a les prerrogatives d’expresident i també als càrrecs honorífics que mantenia a CDC i a CiU.

De la mateixa manera, Bel ha afirmat que actituds com la que s’han conegut fan mal a la figura de Pujol i a la seua formació política, però sobretot a la institució de la Generalitat i al país que va representar durant tants anys. Segons l’alcalde de Tortosa, el que toca fer ara és una “refundació” de Convergència Democràtica de Catalunya i de la mateixa federació amb Unió, a més d’una “renovació integral” de la direcció del partit, per no perjudicar el procés iniciat cap a l’estat propi.

Amb tot, Bel ha volgut rebutjar els atacs que està rebent Convergència per part d’alguns dirigents polítics, i ha afirmat que hi ha declaracions que li provoquen “la mateixa repugnància” que la confessió de Pujol. Sense citar-la directament, l’alcalde de Tortosa es referia a les “lliçons” de la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, a qui ha recordat que té exministres i extresorers del seu partit a la presó.

Finalment, Bel també ha afegit que ja hi ha partits i mitjans que volen utilitzar la confessió de Pujol per afectar negativament el procés català. En aquest sentit, l’alcalde de Tortosa ha tornat a defensar la necessitat de poder celebrar la consulta del 9 de novembre, i ha insistit en la necessitat de refundar Convergència i Unió. Segons Bel, el “veritable punt d’inflexió” per a CiU és ara, ja que es tracta d’un moment “històric”.

Més d'un miler de persones visiten l'exposició d'escultures 'Llavor ebreca al Palau'


TORTOSA (Baix Ebre).- L’exposició 'Llavor ebrenca al palau. Patrimoni escultòric dels segles XIX i XX' va tancar portes aquest diumenge, 27 de juliol, amb un balanç molt positiu. Més d’un miler de persones han visitat la mostra que es va inaugurar el passat 27 de juny i que, durant els últims quatre dies, ha ampliat els horaris coincidint amb la Festa del Renaixement. Així, un dels dies que més visitants han passat per l’exposició ha estat aquest dissabte, 26 de juliol. També s’ha fet una important difusió a través de les xarxes socials, concretament s’ha creat una pàgina de Facebook, que en poques setmanes ha aconseguit 269 seguidors i un abast mitjà de més de 600 persones.

“Estem molt satisfets de la resposta del públic i del ressò que ha aconseguit l’exposició. Creiem que la informació sobre l’important patrimoni escultòric de les Terres de l’Ebre ha arribat a molta gent i aquest era el nostre objectiu principal”, ha explicat la comissària de 'Llavor ebrenca al palau', Núria Gil, doctora en Història de l’Art i professora de la Universitat Rovira i Virgili. “Creiem que ha estat interessant perquè ha servit per donar a conèixer una mica més l’important patrimoni cultural que tenim a les Terres de l’Ebre”, ha manifestat per la seua banda el director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Ferran Bladé.

Organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre com l’acte central del Departament per commemorar el Tricentenari a l’Ebre, l’exposició ha estat instal·lada al Palau Oliver de Boteller de Tortosa i ha reunit en un mateix espai una quarantena de peces (escultures, dibuixos, pintures, gravats) de catorze artistes ebrencs dels segles XIX i XX, entre els quals hi ha Agustí Querol, Inocenci Soriano-Montagut, Julio Antonio, Santiago Costa o Víctor Cerveto. Tots ells són autors que es van formar i germinar a l’Ebre, però que van triomfar fora i que actualment compten amb un reconegut prestigi nacional i internacional i algunes de les seues obres es conserven i s’exposen als principals museus de l’Estat, del continent europeu i del món.

L’exposició ha estat possible gràcies a la implicació de moltes institucions com els ajuntaments de Tortosa, Amposta i Móra d’Ebre, el Museu d’Art Modern de Tarragona, el de Tortosa i el de les Terres de l’Ebre i l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, a Tortosa. A més d’un col·leccionista privat que ha cedit algunes de les peces exposades. Ara, una vegada desmantellada la mostra, la comissària ha obert converses amb d’altres institucions de Catalunya i de fora perquè l’exposició es pugui traslladar a d’altres llocs. La mateixa comissària apunta que també seria interessant anar més enllà i organitzar una exposició monogràfica sobre Agustí Querol a la seua ciutat natal, Tortosa.

Imatge Sirga Comunicació

La CGT denuncia el tancament de 89 llits a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 28 juliol de 2014 | 28.7.14


TORTOSA (Baix Ebre).- La secció sindical de la CGT de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ha denunciat aquest dilluns el tancament de llits que ha registrat el centre durant els mesos d’estiu. Segons el sindicat, aquest estiu hi ha disponibles un total de 128 llits, el que representa el 58% del total de l’hospital de referència a les Terres de l’Ebre. La secció sindical de la CGT considera que el tancament de 89 llits forma part d’un pla per desmantellar els hospitals de l’Institut Català de la Salut, orquestrat per la conselleria de Salut amb la complicitat del delegat de la regió sanitària i la col·laboració de la direcció de l’hospital. El sindicat es pregunta a qui beneficia aquesta situació, i considera que amb aquestes mesures s’està posant en risc la qualitat assistencial i la seguretat dels pacients. Per tot plegat, la CGT exigeix la immediata recuperació de l’activitat sanitària, amb la reobertura de llits, quiròfans i serveis de l’hospital de Tortosa, amb la dotació econòmica i humana necessària per garantir l’atenció adequada dels pacients de la regió sanitària de les Terres de l’Ebre.

Joan Herrera (ICV) reclama des de Tortosa que Jordi Pujol comparega al Parlament

TORTOSA (Baix Ebre).- El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, ha manifestat que "no n'hi ha prou amb una carta", i ha reclamat una explicació de Jordi Pujol "davant de la màxima institució del país, el Parlament". Herrera creu que Pujol ho hauria de demanar de 'motu proprio', però ha avançat que, si no ho fa, ICV farà una petició formal. El dirigent ecosocialista ha qualificat de "falta de respecte" i d'"insult" tant que l'expresident hagi amagat els fets durant 34 anys, com que el president Mas els hagi circumscrit a un problema familiar o personal. En aquest sentit, Herrera ha dit que Mas "ha de condemnar". Des d'ICV volen "que s'aclareixi tot", amb una investigació a fons tant de la justícia com d'hisenda. Herrera ha fet aquestes declaracions aquest dissabte a Tortosa, on ha visitat la XIX Festa del Renaixement acompanyat de la diputada d'ICV-EUiA, Hortènsia Grau, i el coordinador d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jordi Jordan.

 "Ens sembla indecent que s'expliqui 34 anys després, quan hi ha possibilitats reals que el delicte hagi prescrit", ha exposat Herrera, "no deixa de ser sospitós", ha dit. Així mateix, ha dubtat si els diners "només tenen com a origen una herència, o si tenen vincles amb el finançament irregular de CDC". També ha posat damunt la taula que l'expresident Pujol "va negociar moltes lleis", i que potser "van ser alterades en funció dels seus interessos".

El coordinador nacional d'ICV ho ha qualificat tot plegat de "falta de respecte i insult", i ha lamentat la reacció del president Mas, que "ha de condemnar que durant 34 anys algú, encara que hagi estat dels seus, hagi defraudat a hisenda i hagi amagat una informació d'aquestes característiques". En la mateixa línia, ha demanat que Pujol s'expliqui davant del Parlament, ja que els fets "revesteixen d'una gravetat sense precedents", i són "un acte vergonyós" i una "farsa".

Herrera també ha considerat que és un triple insult "a la intel·ligència, a la institució -la Generalitat-, i als treballadors que declaren a hisenda cada mes i no amaguen res". "Qui està al capdavant de la Generalitat ha de tenir una actitud exemplar", ha etzibat Herrera, "no pot ser un defraudador durant 34 anys", ha afirmat, i "l'actitud de Jordi Pujol és inexplicable", ha finalitzat.


Via ACN

Primeres reunions de Podemos, el partit de Pablo Iglesias, a la ciutat de Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- de gent que està intentant organitzar un nucli de Podemos a Tortosa va celebrar una de les seues primeres reunions el passat 18 de juliol, amb una vintena de persones. Un dels principals impulsors per aconseguir la implantació del partit liderat per Pablo Iglesias és el publicista Leonard Sanz, qui a les eleccions municipals del 2011 va ocupar el lloc número 8 a la candidatura del Partit Popular que va encapçalar l’independent Xavier Dalmau, únic regidor del PP a l’Ajuntament de Tortosa. Per tant, alguns dels que van poder assistir a la reunió embrionària de Podemos a la capital del Baix Ebre es van sorprendre molt de veure Sanz entre els impulsors d’aquest projecte polític, situat a l’esquerra de l’esquerra. I va ser una reunió embrionària perquè bàsicament es va explicar el funcionament provincial de Podemos, fins al punt que les trobades importants es fan a Tarragona, en el que es coneix com a Círculo Podemos Tarragona y Provincia. És a dir, una macroestructura provincial sense tenir estructurades les poblacions. Prioritzaran les eleccions espanyoles per davant de les municipals?

Carme Forcadell (ANC) diu a Gandesa que la confessió de Pujol és 'una bona notícia' per al procés


GANDESA (Terra Alta).- Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha qualificat aquest dissabte, des de la Terra Alta, de "bona notícia" que se sàpiga tot, en referència a l'herència a l'estranger de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Forcadell ha assegurat que "si no fem net, no podrem construir un país nou". En aquest sentit, ha apuntat que "com més coses surtin, millor", i que el procés és una "oportunitat" de fer una "regeneració democràtica" . Així mateix, no ha descartat que es puguin conèixer altres casos similars properament. Quant a la trobada entre Mas i Rajoy de dimecres vinent, ha reconegut que li agradaria que s'arribés a un acord, però ha avançat que "no passarà absolutament res" i que "no es mouran ni un mil·límetre, ni l'un ni l'altre".

"Volem la independència per això, volem que surti absolutament tot i fer net", ha manifestat Forcadell. En aquesta línia, ha dit que cal que es facin públics altres casos com el de Jordi Pujol, i s'ha mostrat convençuda que en sortiran més. La presidenta de l'ANC ha declarat que potser algunes persones se sentiran "ferides, molestes o desil·lusionades" davant d'aquests fets, però ha assegurat que "això és el que ha de passar, ha de sortir tot per fer net". Pel que fa a la trobada entre els presidents Mas i Rajoy de la setmana que ve, ha explicat que les dues posicions estan "molt clares", i que "no hi ha voluntat de canviar res". "Ens agradaria que s'arribés a un acord, que la consulta pogués ser tolerada per l'estat espanyol", ha exposat, "perquè això seria positiu per Catalunya, per Espanya i per la democràcia", ha afirmat. Malgrat això, ha lamentat que "abans de fer-la -la reunió-, ja sabem el resultat".

L'AMI creu que alguns utilitzaran la confessió de Jordi Pujol contra el país 

El secretari de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcalde de Flix, Marc Mur, ha mostrat "sorpresa i una certa decepció" davant la confessió de Jordi Pujol, ja que "és una figura important dins el nostre país i el nostre panorama polític". Uns fets que creu que "no haurien de perjudicar el procés independentista en absolut". Tot i això, no ha dubtat que "aquells que no volen que votem ho utilitzaran en contra del país i en contra d'aquells que pensem que votar és un dret i que l'hem d'exercir el 9 de novembre".

Forcadell i Mur han assistit, aquest dissabte a la capital de la Terra Alta, a la segona diada independentista de la comarca. Entre altres activitats, s'hi han fet tallers infantils, una plantada i cercavila dels gegants de Gandesa i un assaig de la V de cara a la de l'Onze de Setembre. També hi ha fet un concert el músic ebrenc Joan Rovira, i s'ha format una estelada amb espelmes.

Via ACN

Tortosa tanca l'edició de la Festa del Renaixement més internacional i una de les més multitudinàries



TORTOSA (Baix Ebre).- Més de 200.000 persones han passat aquest cap de setmana per Tortosa, que durant quatre dies ha fet un viatge al passat per tornar a l'esplendor del segle XVI. La XIX Festa del Renaixement ha acabat amb una primera valoració més que positiva per part de l'Ajuntament. El seu alcalde, Ferran Bel, ha destacat la seua consolidació a nivell internacional, tant pels grups que hi han actuat com pels turistes que l'han visitat. Bel també ha apuntat algunes obres d'urbanització que aviat es faran al nucli antic de Tortosa que, d'alguna manera, milloraran l'esdeveniment de cara a l'any que ve. L'alcalde ha qualificat la festa de "referent", no només al sud d'Europa, sinó a tot el continent.

Després de quatre dies l'alcalde tortosí, Ferran Bel, ha fet una valoració molt positiva, i ha remarcat especialment la consolidació de la festa internacionalment. Un fet, ha assegurat, que respon a les campanyes de promoció que s'han realitzat a tot el país, que han fet que tant companyies estrangeres (de Portugal, França, Hongria o Itàlia) com turistes d'arreu d'Europa (principalment francesos, i també alguns russos) s'hagin acostat a Tortosa aquesta setmana. Bel també ha posat de manifest que la festa està arribant a la màxima extensió possible, i ha avançat que algunes millores d'urbanització que es faran al casc antic properament -als carrers Montcada i Bonaire, a la plaça Montserrat i a la plaça Mossèn Sol, amb la instal·lació d'un aparcament soterrat al mig del barri- també transformaran, d'alguna manera, la festa.

L'alcalde, després de vuit anys al capdavant de l'Ajuntament de Tortosa, ha volgut fer també un balanç més ampli, dels seus dos mandats, i en aquest sentit ha volgut posar de manifest el "salt qualitatiu" que ha fet el Renaixement des del 2008. També ha agraït la col·laboració i la implicació de voluntaris i entitats de la ciutat, i ha manifestat que d'aquesta manera s'ha aconseguit que la Festa del Renaixement sigui un referent "no al sud d'Europa, sinó a tota Europa", esperant que "durant els propers anys pugui continuar creixent i consolidant-se al mateix ritme".

Bon funcionament de la venda d'entrades per internet 

El regidor de Festes de l'Ajuntament de Tortosa, Domingo Tomàs, ha dit que l'ocupació dels espectacles ha vorejat, "divendres i dissabte, pràcticament el 100%". Així, ha exposat, s'han superat "totes les previsions inicials", tenint en compte que encara faltaven algunes actuacions aquest diumenge. Pel que fa a la venda d'entrades pels espectacles a través d'internet, que s'ha posat en marxa aquest 2014, ha celebrat el seu bon funcionament, tot i que ha reconegut que es faran alguns "retocs puntuals" per tal de millorar el sistema de cara a properes edicions.

A les portes de la XX edició 

L'any que ve la Festa del Renaixement arribarà a la XX edició. Tot i que encara falten molts mesos, Domingo ja ha avançat que l'equip organitzador -que al mes de març acostuma a tenir un 85% de la festa programada- ja té aparaulats alguns espectacles pel 2015, i ha detallat que ja es treballa per definir com serà aquest vintè aniversari. Finalment, Domingo s'ha felicitat pel que ha anomenat "efecte mirall", ja que "les millors companyies, ens acaben dient que és la millor festa en què acaben actuant". Un missatge que ha qualificat de "vàlua importantíssima".

Enguany s'han programat una seixantena d'espectacles diaris -600 artistes en total-, amb una nombrosa participació de companyies estrangeres, procedents de França, Itàlia, Hongria, la República Txeca i Portugal. Durant totes les jornades, a més, veïns i comerciants de la ciutat -fins a 3.000 persones de forma directa- s'han implicat de forma activa en el procés, traslladant en el temps carrers, places i comerços, del nucli antic especialment. A banda dels espectacles ja tradicionals, com la Taverna d'Enrico de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, el programa de les celebracions ha inclòs les actuacions del primer grup d'abanderats que va participar a la festa, els Sbandleratori d'Arezzo (Itàlia) o els celebrats éssers fantàstics de la companyia francesa Ourobouros, presents en anteriors edicions. Ball amb foc, teatre, cinc campaments instal·lats pel nucli antic, o el taulell al carrer dels comerciants han ajudat també a donar color a la festa, molt marcada pel component gastronòmic amb les tavernes de la Ruta de la Saboga i els plats típics de l'època per part dels restaurants de la ciutat.


Via ACN