marfanta.com

________________________________publicitat

El Tiempo

El tiempo en Tortosa

cercador

S'està carregant...

CONTACTA @MARFANTA

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Amb el suport de...

AJUNTAMENT D'ASCÓ

AJUNTAMENT DE DELTEBRE

AJUNTAMENT DE LA FATARELLA

AJUNTAMENT DE BOT

AJUNTAMENT DE CASERES

Ticker

Primera Columna

Tribuna

+Articles de #Tribuna

Arxiu

AL MINUT

PUBLICITAT

Els sindicats i partits d'esquerres es manifesten per l'1 de Maig a Tortosa amb el lema 'Precarietat és explotació'

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 1 de maig de 2015 | 1.5.15



TORTOSA (Baix Ebre).- Unes 500 persones s'han manifestat aquest Primer de Maig pels carrers de Tortosa, tot responent a la crida dels sindicats majoritaris de les Terres de l'Ebre, la UGT, Comissions Obreres (CCOO) i la USOC. La manifestació ha sortit puntualment a les dotze del migdia de la plaça del Carrilet, al barri del Temple, i ha recorregut l'avinguda de la Generalitat fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, on s'han fet els parlaments. Enguany, el lema de la mobilització ha estat 'Precarietat és explotació. Treball i salaris dignes + protecció social', com a la resta del país. A banda, un de les novetat d'aquest Primer de Maig a Tortosa és que la manifestació sindical no ha compartit el mateix recorregut que la Cursa i la Caminada Popular Ciutat de Tortosa, que tot i fer-se a la mateixa hora ha canviat d'escenari. En la manifestació han participat els candidats del PSC, Enric Roig, de Movem Tortosa, Jordi Jordan, i d'ERC, Josep Felip Monclús, així com membres de les candidatures de Som Tortosa (Podem) i de les CUP. A més, també hi eren l'alcalde de Roquetes, el republicà Francesc Gas, i el candidat d'ERC a l'alcaldia d'Amposta, Adam Tomàs, entre d'altres.

D'altra banda, abans de la manifestació, la UGT, CCOO, ICV i el PSC a les Terres de l'Ebre han reivindicat aquest 1 de Maig la figura del polític i sindicalista tortosí Rafael Vidiella, per "apel·lar a la ciutadania a lluitar per la recuperació dels drets laborals i les llibertats perdudes pels governs de la dreta, tant a Espanya com a Catalunya". Ho han fet en el tradicional homenatge al que també va ser conseller de la Generalitat durant la República, que es fa amb motiu del Primer de Maig al monument que hi té dedicat al Parc de la Fira de Tortosa.

L'homenatge al monument de Rafael Vidiella. / PSC
“Enguany, 125è aniversari del Primer de Maig, en aquestes terres molts sectors continuen amb salaris baixos i amb relacions laborals d’esclavatge”, ha denunciat Wifredo Miró, secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre. “El Primer de Maig continua sent vigent, tot i que molta gent intenta tapar-lo”, ha afegit. Miró ha estat molt contundent en advertir: “Estem al voltant d’un procés electoral en què ningú s’ha de despistar. Hi haurà molts que s'encarregaran de dir que tots són iguals. I sí, els que van votar la reforma laboral, són iguals, no hi ha dubte”. El dirigent sindical també ha fet referència a la manca de sensibilitat en la lluita dels treballadors i treballadores del govern de Tortosa tot recordant que “fa uns deu anys vam inaugurar aquest monument i enguany estem voltats de casetes de la fira”. Per això, ha estat contundent: “No us despisteu. Nosaltres no podem assenyalar a qui s’ha de votar, però sí que podem assenyalar a qui no s’ha de votar”.

També ha estat molt clar Josep Casadó, secretari general de CCOO a les Terres de l’Ebre. “Hi ha realitats que no han mutat gaire, el treball segueix trenat de fortes injustícies i desigualtats i les relacions laborals segueixen estant, cada vegada més, sota el domini del poder unilateral de l’empresari.” Segons el dirigent sindical, “els mateixos que es qüestionen la vigència del Primer de Maig ens volen fer creure que la crisi econòmica i financera ja és cosa del passat. Però la realitat és colpidora: atur inadmissible i esgotament de prestacions, precarietat i salaris baixos, bretxa laboral entre homes i dones, manca d’oportunitats i exclusió dels joves”. Per això, ha definit: “Aquest Primer de Maig hi ha tres clares reivindicacions i hem d’exigir als empresaris i governs que donin resposta. En la negociació col·lectiva i en la concertació social: salari digne, ocupació de qualitat i protecció social”. I ha fet una advertència: “A qui creu que la lluita de treballadors i de les organitzacions sindicals són antiquades i prescindibles, a qui imposa lleis mordasses, encausa sindicalistes i limita la llibertat sindical i la negociació col·lectiva, cal que li continuem recordant i reivindicant que quan els treballadors i treballadores ens organitzem lliurement en sindicats el resultat són societats més justes i més iguals”.

El president d’ICV a les Terres de l’Ebre i candidat a l’alcaldia de Tortosa per Movem Tortosa, Jordi Jordan, ha reivindicat la figura de Rafael Vidiella per fer pedagogia i recordar la seva lluita en temps molt més difícils que els actuals. “És important que visquem de referents que han hagut de lluitar en moments tan complicats”, ha subratllat. Jordan ha apel·lat al fet que 125 anys després “cal que la els treballadors i treballadores siguin conscients que la força la tenim tots junts. Som classe treballadora, només col·lectivament podem aconseguir millores en la nostra societat.” El dirigent d’ICV ha denunciat les polítiques de retallades en drets laborals i socials i també que “la política social ha desaparegut de l'agenda dels governs actuals”. “Davant del nou període electoral i més enllà del mateix el que hem de fer, responsablement, tota la gent organitzada que som classe treballadora és continuar lluitant i reivindicant els nostres drets perquè estic convençut que en aquest proper cicle electoral tornarem a tenir governs i ajuntaments a favor dels nostres treballadors i treballadores”. 

Finalment, el portaveu del PSC de l’Ebre i candidat socialista a l’alcaldia de Tortosa, Enric Roig, ha deixat constància de la importància de l’homenatge a Vidiella recordant, la seva lluita per les llibertats i, entre molts altres aspectes, el decret que va establir perquè “a igual feina home i dona, igual salari.” “Els seus principis d’igualtat, justícia social i llibertat són avui més vigents que mai”. Roig també ha denunciat que la greu crisi econòmica ha agreujat el patiment de la gent i ha criticat la passivitat dels governs de Catalunya i Espanya que “s'estan carregant de forma premeditada l'estat del benestar que hem construït homes i dones com Rafael Vidiella”. Per això, el dirigent socialista ha deixat clar que hi ha una altra manera de fer política per acabar amb la injusta reforma laboral de PP i CiU que ha comportat “salaris baixos i condicions de treball més dures, canvis en la negociació col·lectiva per afeblir el paper dels sindicats que busca afeblir, en definitiva, la força dels treballadors i treballadores dins de les empreses”. En aquest sentit, ha apel·lat a un Primer de Maig més reivindicatiu que mai. “Els partits que som i ens sentim d’esquerres hem d’estar al costat de la gent. Hem de fer sentir la nostra veu i la de tots aquells que pitjor ho estan passant. No ens conformem i no renunciem als nostres drets i ho hem de fer per nosaltres i pel futur dels nostres joves. I per persones com Rafael Vidiella”.

Llibertat amb càrrecs per a la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus


REUS (Baix Camp).- El titular del jutjat número 3 de Reus ha deixat aquest divendres en llibertat amb càrrecs la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Teresa Gomis, detinguda fa tres dies pel cas Innova. El magistrat li imputa delictes societaris, falsedat documental, contra l'Administració Pública, blanqueig de capitals i contra la salut pública. L'auto del jutge posa de manifest que dos imputats han afirmat que Gomis pressionava per "aconseguir més facturació per a l'empresa Traiber, que va arribar a vendre pròtesis en mal estat a l'Hospital Sant Joan. Com a mesures cautelars se li ha retirat el passaport, se li ha prohibit que surti del territori i haurà de comparèixer cada dilluns al jutjat.
Teresa Gomis ha arribat al jutjat número 3 de Reus a les onze del matí, però no ha entrat a declarar davant del jutge que instrueix el cas Innova, Diego Álvarez de Juan, fins a les quatre de la tarda, perquè anteriorment ha declarat davant del magistrat l'empresari Luis Márquez. La compareixença de la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus ha acabat quan faltaven pocs minuts per les set de la tarda.

L'auto del jutge explica que la Fiscalia de Tarragona ha mantingut que "hi ha indicis suficients per imputar a Teresa Gomis" perquè dos imputats del cas han assegurat que "va pressionar per aconseguir més facturació per Traiber". Amb tot, el text matisa que la conducta de la primera tinent d'alcalde "podria entrar en l'àmbit de la ignorància deliberada, que tampoc eximeix de responsabilitat criminal".

En la compareixença davant del jutge, la Fiscalia de Tarragona ha fet públic que "consta una denúncia davant l'agència espanyola del medicament que va donar lloc a una inspecció de la Generalitat en la qual es van trobar pròtesis en mal estat de Traiber". De fet, l'auto posa de manifest que algunes de les pròtesis que s'havien "col·locat a pacients" eren de baixa qualitat, estaven en males condicions higièniques i que fins i tot estaven caducades (algunes d'elles van ser trobades durant l'entrada i registre de dimarts passat a la seu de Traiber).

L'auto del jutge revela que l'administració hauria permès la venda de pròtesis caducades a l'Hospital Sant Joan de Reus. De fet, explica que l'imputat "Joan Benet va declarar que va consultar amb doctors sobre la qualitat de les pròtesis i que la van posar en dubte". En la compareixença davant del jutge, la Fiscalia de Tarragona ha recordat que l'imputat Joan Benet va explicar que en una reunió amb Luis Márquez i amb altres persones de l'Ajuntament (entre elles Teresa Gomis) van insistir en el fet que l'Hospital de Reus havia de contractar les pròtesis de Traiber.

Teresa Gomis ha declarat després de l'empresari Luis Márquez, propietari de l'empresa Traiber, que ha quedat en llibertat sota fiança de 20.000 euros. Després de prendre-li declaració aquest divendres, el jutge li ha ordenat dipositar la fiança abans del pròxim 7 de maig i en cas de no fer-se efectiva li ordenaria el seu ingrés a presó. A Márquez se l'imputen els delictes societaris, falsedat documental, contra l'administració pública, blanqueig de capitals i contra la salut pública. Com a mesura cautelar, el magistrat també li ha prohibit sortir del país i té l'obligació de comparèixer diàriament al jutjat de Reus.

Aquest dijous, el jutge ja va deixar en llibertat en càrrecs els altres set detinguts que van passar a disposició judicial. Són els exdirectius de Sagessa Enric Agustí, Lluís Nualart, José Augusto García Navarro i Joan Maria Benet; de dos directius actuals del grup, Carles Abelló i Antonio Foz, i del director gerent d'Activa Mutua 2008, Miquel Àngel Puig. També han declarat com a imputats els empresaris Francisco Javier Gomà i Àngel Barberan. A tots se'ls acusa de delictes societaris, falsedat documental, contra l'administració pública i blanqueig de capitals. També, el magistrat va prendre declaració a un desè imputat que no havia pogut ser detingut en trobar-se fora del país. Es tracta d'Àngel Barberan, empresari vinculat a Ambulàncies Reus, que s'ha personat aquest dijous davant del jutge després de tornar del Marroc on estava participant en la prova Titan Desert. Després de prendre-li declaració, el jutge l'ha deixat en llibertat amb càrrecs. / ACN

Mas advoca des de Tortosa per 'repartir millor' els beneficis de la recuperació econòmica, sense renegar de les retallades



TORTOSA (Baix Ebre).- Un "millor" repartiment dels beneficis de la "recuperació econòmica" però, al mateix temps, plena justificació de les retallades per poder garantir uns serveis públics que estarien "sobre el precipici". Amb aquest missatge s'ha presentat el president de la Generalitat, Artur Mas, a la fira Expoebre de Tortosa en un acte de partit de la candidatura local de CiU. Fent ús del ja conegut llenguatge de navegació, Mas ha assegurat que el "temporal fort" de la crisi econòmica no ha passat del tot, però que l'amenaça ja "no és tan forta". En aquest context, ha plantejat que el creixement del país garanteixi feina i benestar per a la majoria que ha patit de forma més virulenta "els sacrificis de la crisi". En clau més local, el president de CiU ha donar suport i lloat l'acció del candidat Ferran Bel com a alcalde de Tortosa, una ciutat, assegura, on s'han "fet els deures". "L'alcalde de Tortosa és un crac", ha sentenciat el pesident català.


 "Un país que sigui capaç de tornar a créixer econòmicament, oferir oportunitats de feina a la gent, benestar per a la gent que no treballa i, sobretot, repartir millor els beneficis de la recuperació que no pas hem repartit malament els sacrificis de la crisi", ha assegurat el president, admetent un creixement de les desigualtats durant els últims anys que han afectat considerablement una gran majoria de la societat catalana. "Repartir justament els beneficis de la recuperació, ja que els beneficis han recaigut en els menys i els costos en els que són més", ha insistit.

Malgrat admetre que la crisi encara no s'ha tancat, Mas creu que les "millors" condicions de "navegació" econòmica en els pròxims quatre anys ja són "perceptibles". En aquest sentit, ha subratllat la responsabilitat d'assegurar que "després de tants esforços per donar la volta a la situació, ara no s'ens esquerdi i se'ns espatlli". El president ha dirigit aquests arguments, especialment, als candidats convergents, als "capitans de les naus" que aspiren a liderar les institucions locals a partir del pròxim 24 de maig.

"Res serà fàcil", ha assegurat Mas davant un auditori format per regidors, candidats i càrrecs institucionals del partit. De nou, ha identificat els valors de "dir la veritat, escoltar la gent i fer front als problemes" com "l'autèntica revolució", enfront dels "experiments tant de moda i moderns", en referència a Podemos, tornant a incidir sobre els seus problemes interns. "Els oficials de màxim nivell baixen del vaixell perquè estan enfadats amb el capità abans d'assumir qualsevol responsabilitat", ha reiterat.

Però més enllà de les consignes d'aparença socialdemòcrata i intentant preparar el terreny per aquest discurs, Mas ha defensat de nou l'actuació del govern amb les retallades socials en els moments més durs de la crisi. "De vegades, hi ha decisions que no queden bé però que saps que estan orientades a fer el bé", ha avançat. Així, ha afirmat que el Govern, amb les retallades, va haver de "corregir situacions" que "de continuar d'aquella manera" haurien portat serveis públics com la salut i l'educació fins al "precipici", "sobre les roques". "Hem aconseguit entre tots mantenir amb uns nivells que segueixen donant una bona resposta a la població", ha sentenciat.

En aquest punt, ha fet referència al frustrat consorci sanitari de Lleida, contestat socialment per considerar-lo una privatització encoberta del sistema públic de salut. "No li vull treure importància, però l'important dels serveis socials, l'important és si les polítiques existeixen, tenen una base d'interès públic i són sostenibles. I existeixen, tenen una base d'interès públic i les hem fet més sostenibles. Això és el que de preocupar a un governant seriós i preocupat pel bé públic", ha alliçonat als candidats convergents davant "l'examen" davant l'electorat que han de passar el pròxim dia 24 amb les eleccions municipals -una prova que segons Mas, també passarà "d'aquí a pocs mesos"-. / Via ACN

Concentració i instància de la CUP de Tortosa contra el consorci sanitari a les Terres de l'Ebre

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 30 d’abril de 2015 | 30.4.15


TORTOSA (Baix Ebre).- La CUP de Tortosa ha presentat una instància a l'Ajuntament sol·licitant que el govern de la ciutat face pública la informació que té al respecte de la creació d'un consorci sanitari de les Terres de l'Ebre. També que el govern municipal de CiU face pública, en nom del dret de la informació i la tranparència, el seu model de gestió per als serveis sanitaris municipals, privats o de gestió directa, i la seua posició davant de la possible creació d'un consorci sanitari a Les Terres de l'Ebre, després de les declaracions del secretari de Participació Local i Social, Francesc Sancho. La CUP havia convocat aquest dijous una concentració de rebuig a la privatització de la sanitat pública. L'acte ha tingut lloc a la plaça de l'Aajuntament. Abans d'iniciar la protesta, han presentat la instància al consistori per exigir informació sobre el consorci sanitari a les Terres de l'Ebre. / Imatge CUP Tortosa.

El president del Port de Tarragona inaugura la fira Expoebre amb una crida per apropar la infraestructura al territori



TORTOSA (Baix Ebre).- El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Josep Andreu, ha presidit aquest dijous l'acte oficial d'inauguració de la 71a Fira Expoebre, que aquest matí ha obert portes al pavelló firal de Remolins. Andreu ha recorregut les instal·lacions de la fira acompanyat de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, el president de Fira Tortosa, Emili Lehmann, el delegat del Govern, Xavier Pallarès, i la primera tinent d'alcalde, Meritxell Roigé, junt a regidors i representants de la societat civil. En el seu parlament, Andreu ha reconegut que el Port de Tarragona ha estat "el gran desconegut a les Terres de l'Ebre", fet que ha motivat la posada en marxa d'un seguit d'iniciatives destinades a contrarestar aquest dèficit i poder donar-se a conèixer entre els diferents sectors empresarials del territori.


En aquest sentit, amb l'Ajuntament de Tortosa i altres institucions del municipi i del territori s'han fet diverses trobades amb aquest objectiu. Les credencials de l'APT l'avalen com un dels principals motors logístics al país: és el cinquè port de l'Estat i el segon de Catalunya en moviment de mercaderies. El 60 per cent de la seva activitat correspon al sector petroquímic, el 15% agroalimentari, el 12% de carbó i la resta matèries generals. En el conjunt de Catalunya, el Port de Tarragona mou el 40% del volum total de mercaderies. Andreu ha volgut recordar que un dels principals cavalls de batalla en l'àmbit de les reinvindicacions és l'arribada de l'ample ferroviari europeu, un dèficit que també pateixen les Terres de l'Ebre.

Quant a la relació amb els ports d'Alcanar i Sant Carles de la Ràpita, Andreu s'hi ha referit dient que els seus objectius i estratègia són complementaris. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que ha precedit en la paraula al president del Port de Tarragona, ha dit que aquest "també és el port de les Terres de l'Ebre" i s'ha mostrat convençut que pot acabar sent un referent per a les empreses del territori.

Pel que fa a Expoebre, Bel ha volgut fer balanç del mandat que ara acaba, en matèria firal, per recordar que malgrat les dificultats econòmiques dels últims anys, des de l'Ajuntament de Tortosa i Fira Tortosa s'han posat en marxa nous certamens firals, i ha posat novament d'exemple la col·laboració públic-privada en aquest àmbit. El tinent d'alcalde de Promoció i president de Fira Tortosa, Emili Lehmann, ha recordat el camí obert en aquest mandat per l'especialització d'Expoebre sense renunciar a la multisectorialitat, i ha agraït als expositors per aprofitar, un any més, aquest aparador per presentar els seus productes.

 La 71a Fira Expoebre s'allarga fins diumenge vinent i l'entrada és gratuïta. La superfície expostiva és d'uns 10.000 metres quadrats i hi ha 175 expositors de diferents sectors. / Imatge Ajuntament de Tortosa.

Els sindicats de l'Ebre es manifesten el Primer de Maig per reclamar justícia social i salaris dignes



TORTOSA (Baix Ebre).- Aquest 1 de maig, els sindicats tornaran a sortir al carrer per reivindicar els drets laborals dels treballadors, amb l’accent posat en la justícia social i el reclam d’uns salaris dignes. La manifestació d’aquest Primer de Maig a les Terres de l’Ebre sortirà a les 12 hores de la plaça del Carrilet de Tortosa i recorrerà l’avinguda de la Generalitat fins a la plaça de l’Ajuntament. Malgrat els governs apunten que s'està sortint de la crisi econòmica, els sindicats insisteixen que aquest encara perdura i segueix aprofundint-se en el pla social. En aquest sentit, el secretari general de CCOO a les Terres de l’Ebre, Josep Casadó, ha afirmat que la pobresa s’incrementa no només pel nombre de gent que està l’atur, sinó també perquè aquells que treballen ho fan per salaris baixos.

Per la seua part, el secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró, ha fet una crida a manifestar-se en contra de l’explotació laboral i per la dignitat del treball. El secretari general de la USOC a Terres de l’Ebre, David Queralt, també ha detallat que més del 50% dels contractes parcials són per unes hores tan reduïdes que no es pot dir que aquests treballadors estiguin ocupats, i ha remarcat que les diferències entre les classes altes i baixes cada vegada són majors./ Via Canal 21 Ebre

Artur Mas visita aquest 1 de maig Móra la Nova, Móra d'Ebre i Tortosa, on tornarà a Expoebre




TORTOSA (Baix Ebre).- El president de Convergència i Unió i de la Generalitat, Artur Mas, visitarà aquest divendres, 1 de maig, les Terres de l’Ebre. La jornada començarà a les 12.30h a Móra la Nova, on Mas participarà a un vermut popular, junt amb l’alcalde i candidat de CiU a les properes eleccions municipals del mes de maig, Ferran Bladé, i amb la presidenta de la federació de les Terres de l’Ebre de CDC, Imma Juan. Tot seguit, cap a les 13.45h, el president Mas i l’alcalde de Móra d’Ebre i candidat de CiU a les eleccions municipals, Joan Piñol, participaran a la romeria de la diada de Sant Jeroni de Móra d’Ebre. La romeria acabarà amb un dinar popular. Finalment, a les 17h de la tarda, el president visitarà la fira Expoebre a Tortosa, acompanyat de l’alcalde de Tortosa i candidat de CiU a les eleccions del 24 de maig, Ferran Bel. Fa quatre anys, Mas també va visitar la fira multisectorial de Tortosa. / Imatge President.cat.

Els arqueòlegs investiguen si la Gessera de Caseres era un centre de culte dels ibers


CASERES (Terra Alta).- Després de fer-ne tasques d'adequació i museïtzació, aquest dijous s'ha obert al púbic el jaciment protohistòric de la Gessera de Caseres, a la Terra Alta. La recuperació d'aquests vestigis, datats entre el segle VI i el II a.C. i que van ser excavats fa un segle pel prehistoriador Pere Bosch Gimpera, són per a l'Ajuntament de Caseres el primer pas d'un projecte més ampli que inclou la recuperació de quatre jaciments més ubicats al terme municipal i la museïtzació de tot aquest patrimoni dins de l'edifici de l'antic consistori. Paral·lelament, el grup de recerca GRESEPIA de la URV investiga si la Gessera va ser un centre de culte durant l'etapa iber i ja han descartat que fos un poblat o un graner.


L'Ajuntament de Caseres ha rebut una memòria redactada pel grup de recerca GRESEPIA de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que detalla els projectes tècnics necessaris per a la recuperació dels altres quatre jaciments que hi ha al terme municipal. Es tracta del jaciment de la Serra Mitjana, dos més que estan ubicats al Puig i un altre situat als Corralets. El punt culminant d'aquest "ambiciós projecte" seria la museïtzació de tot aquest patrimoni a l'antic edifici de l'Ajuntament.

L'alcalde de Caseres, Josep Maria Peris, confia que el nou equip de govern que surti escollit de les eleccions municipals prioritzarà aquest pla, que s'assoliran acords econòmics per desenvolupar-lo, i confia en què la recuperació d'aquest patrimoni protohistòric tingui continuïtat després de l'obertura, aquest dijous, del jaciment de la Gessera. "Volem recuperar les arrels culturals del poble i si ho podem aprofitar per donar-nos a conèixer i perquè el poble s'obri al món i la gent estigui interessada en venir doncs molt millor, perquè la gent del poble també ha de viure d'alguna cosa", ha apuntat Peris.

La Gessera

La Gessera va ser descoberta a principis del segle XX per Joan Cabré. L'any 1902, Cabré anomena el jaciment com el Puch i el descriu com un espai reduït amb cambres petites, situat en un punt elevat i inaccessible, fet que el porta a descartar habitants del lloc gaire acomodats. És als volts de 1914 quan l'arqueòleg i prehistoriador Pere Bosch Gimpera excava per primer cop la Gessera. Tots els materials trobats en aquell moment són traslladats a Barcelona. Després de la primera intervenció, durant molts anys el jaciment ha quedat abandonat. L'Ajuntament de Caseres, l'any passat va encomanar al grup GRESEPIA que es tornés a excavar, s'adeqüés i es museïtzés. Els treballs han servit per recuperar nou material ceràmic, netejar l'espai, i recuperar l'entrada.

Com ha explicat el professor de la URV i coordinador del grup, Jordi Diloli, ha estat complicat aglutinar la informació que aporten les restes perquè es tracta d'un jaciment prèviament excavat. Tot i així, els arqueòlegs consideren que la Gessera té dues fases d'ocupació. En la primera, cap al segle VI a.C., l'espai era una residència fortificada, segurament d'una de les primeres famílies aristòcrates que comencen a establir-se en aquella època. Amb la caiguda de l'aristocràcia, l'habitatge està més d'un segle abandonat i és cap al segle IV a.C quan es reconstrueix el seu interior conservant la zona perimetral.

La seva distribució amb un carrer central i sis petites estances a banda i banda, a nord i sud, havia portat a una primera interpretació: podria ser un petit poblat iber. Els investigadors però han descartat aquesta primera hipòtesi per les diminutes dimensions de les estances, de només 7 metres quadrats, i la falta de llars de foc. També es va valorar que fos un graner fortificat vinculat al poblat situat a la Serra Mitjana. Aquesta segona proposta també s'ha desestimat per la llunyania entre els dos espais, més de dos quilòmetres, i una cronologia diferent.

Els arqueòlegs estudien ara la possibilitat que es tractés d'un centre cultual. Els investigadors de la URV han demanat la col·laboració de professionals de física astronòmica de la Universitat de Salamanca per aconseguir informació sobre l'astronomia de fa més de 2.000 anys a la Terra Alta. Aquests estudis astronòmics revelen certs detalls que escapen de la casualitat. Segons ha explicat Diloli, justament la sortida i la posta de sol en els equinoccis de primavera i la tardor, molt lligats a temes agrícoles, la llum solar entra directament per aquest passadís central i il·lumina la resta. També a l'extrem del jaciment s'ubica la única sala gran, orientada a la sortida del sol.

Aquestes característiques i aspectes tan cuidats de l'arqueologia, juntament amb els materials que s'han trobat i la informació astronòmica han d'ajudar a acabar de definir quina era la funcionalitat de l'espai en la etapa iber.

El Parlament Europeu reclama que la ciutadania no haja de pagar la indemnització milionària pel projecte Castor


ESTRASBURG.- El ple del Parlament Europeu ha reclamat aquest dijous al migdia que la indemnització de 1.350 milions d'euros aprovada pel govern espanyol a Escal UGS, arran la seua renúncia a la concessió del fallit projecte Castor, no recaigui sobre els ciutadans. L'Eurocambra ha votat a favor per àmplia majoria el punt de l'informe anual del Banc Europeu d'Inversions (BEI) aprovat en comissió el passat mes de març, que censurava l'aval financer així com la manca de control comunitari sobre el fracassat projecte de magatzem de gas submarí. Elaborat per l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun, el text ha comptat amb el vot favorable d'ecologistes i socialistes, entre d'altres, que s'ha imposat al vot contrari del PP.

Tot i que les votacions de l'Eurocambra tenen efectes vinculants molt limitats, l'aprovació de l'informe sí que permetrà demanar a la Comissió Europea que estudiï mesures per avaluar el procés de finançament impulsat pel BEI -1.440 milions d'euros-, la manca d'avaluacions previs i canalitzar la petició perquè el cost de la indemnització no l'acabin pagant els consumidors de gas a l'Estat espanyol durant els pròxims 30 anys, a partir de 2016. Una operació que, segons va xifrar l'OCU, podria acabar fregant els 5.000 milions d'euros després d'una tramitació que va descartar sistemàticament els estudis de risc i va acabar atorgant la concessió abans d'aprovar l'estudi d'impacte ambiental.

Es tracta, doncs, del retret formal comunitari més contundent que rep el projecte Castor i el govern espanyol del PP, que va aprovar la compensació multimilionària (per a l'empresa controlada pel grup ACS de Florentino Pérez) i deixar les instal·lacions en un estat d'indefinida hibernació. De fet, els 1.350 milions d'euros -més els 110 autoritzats abans de 2012- havien de servir per retornar l'emissió de bons sota l'aixopluc del BEI -que també va posar 300 milions d'euros de fons públics europeus- abans del 30 de novembre de 2014 si el magatzem no es posava en marxa, com així va succeir després de provocar més de 1.000 terratrèmols a la costa de l'Ebre i el Baix Maestrat.

La votació del punt que feia referència al Castor s'ha hagut de fer finalment nominal i separada a la resta de l'informe sobre l'activitat del BEI que va aprovar el comitè d'Afers Econòmics del Parlament Europeu el passat mes de març. Amb aquestes maniobres, el PP hauria intentat fins l'últim moment evitar que acabés prosperant la votació. Finalment, el document ha pogut ser aprovat amb prop de 350 vots a favor, principalment, dels grups Verd i Socialista -el govern del PSOE, curiosament, va ser qui va atorgar la concessió i autoritzar la major part dels tràmits-. El vot en contra del PP ha acabat sumant uns 90 vots menys.

La delegació de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia present al ple d'Estrasburg ha celebrat el resultat final de la votació, "que no deixa bé el govern espanyol". "Estem molt contents perquè s'ha votat a favor demanant que els ciutadans espanyols no acabin pagant un deute que és il·legítim i injust", ha manifestat la portaveu Cristina Reverter. "també s'han demanat responsabilitats per la mala gestió feta pel BEI, qui avala financerament el projecte, i la Comissió Europea, que no va posar les mesures de control a l'abast per impedir què això no acabés suposant un 'pelotazo' econòmic i una gestió catastròfica a tots els nivells", ha afegit.

Queda ara, però, per veure com actuarà al respecte la Comissió, que podria impulsar actuacions d'investigació i verificació, després del clar pronunciament dels grups parlamentaris europeus. "Les conseqüències poden ser que es retornin els diners, que no seria el primer cop. Si Europa no s'ha fet bé la gestió i Espanya no ha enviat els documents que tocava, poden haver conseqüències serioses. Volem saber en què consistiran les mesures que s'apliquen. Demanarem responsabilitats i que no es paguin", ha argumentat Reverter. "Sobretot, volem que no es faci", ha tancat. / ACN / IMATGE ICV

Ferré plantejarà al consell d'administració si cal retirar Sagessa de la gerència de l’hospital d’Amposta

 

AMPOSTA (Montsià).- L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha tornat a constatar aquest dijous que els fets que s’estan investigant en el cas Innova pertanyen a l’època en què el tripartit governava tant a l’Ajuntament de Reus com a la Generalitat, en relació al sobrecost de la construcció del nou hospital Sant Joan de Reus. Ferré ha afirmat que cal esperar a l’aixecament del secret de sumari per entendre els motius de la detenció de la primera tinent d’alcalde de Reus, la convergent Teresa Gomis, així com d’alguns antics càrrecs d’Innova o de Sagessa. A més, també ha lamentat que dimarts va conèixer l’escorcoll judicial de l’hospital d’Amposta a través dels mitjans de comunicació. Tot i així, ha manifestat el seu respecte total a l’actuació judicial i ha afirmat que seguiran facilitant tota la informació que siga necessària. Ferré ha dit que dimarts en cap moment va pensar que seria detingut durant l’escorcoll de l’Hospital Comarcal del Montsià i de l’Ajuntament d’Amposta, i que tampoc creu que siga imputat durant aquest procés judicial.

En la mateixa entrevista a Canal 21 Ebre, Ferré ha volgut aclarir que Sagessa, que funcionava de manera autònoma dins de l’entramat d’empreses municipal de Reus, va ser contractada per fer les tasques de gerència de l’Hospital Comarcal del Montsià. L’alcalde ha apuntat que sembla que les diligències del cas Innova han acabat contaminant el grup Salut. En aquest sentit, Ferré ha plantejat que el consell d’administració de l’Hospital Comarcal del Montsià haurà de decidir si en el futur segueix confiant la gestió del centre a Sagessa, o bé si s’opta per un altre sistema de gerència o per la contractació d’una persona física.

D’altra banda, Ferré ha reiterat l’honestedat del seu equip de govern i ha destacat la professionalitat del personal de l’hospital d’Amposta i del mateix consistori. L’alcalde ha dit que convocarà una reunió amb els treballadors per transmetre’ls un missatge de tranquil·litat i per demostrar que tant l’hospital com la Fussmont estan funcionant correctament, i que han de seguir oferint els seus serveis a la ciutadania, al marge del que puga dir la justícia sobre la gerència que es fa des de Reus.

Jordan presenta el pla de Movem Tortosa per impulsar una ciutat 'més democràtica, social i generadora de treball'



TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcaldable de Movem Tortosa, Jordi Jordan, ha presentat aquest dimarts, davant més de 130 persones en un acte a l'antiga cripta de la Reparació, les línies generals del projecte polític de la seua candidatura, basat en tres grans eixos: crear una Tortosa més democràtica, més social i també un nou model de ciutat per crear ocupació i lideratge territorial. Jordan va pronunciar la conferència “Per una nova Tortosa en moviment”, on l’alcaldable de Movem Tortosa va esbossar les principals propostes d’un total de 150 que ha redactat la candidatura després d’un procés participatiu amb diferents assemblees obertes a la ciutadania. L’alcadable, que va ser presentat per Josep Bayerri, va destacar que el projecte de Movem Tortosa no és un projecte personal, "sinó el de molta gent que volem moure Tortosa i que està col·laborant amb nosaltres perquè volen un canvi positiu i constructiu a la ciutat".

A més, Jordan també va destacar que “el projecte que presentem avui és a 10 anys vista, i per capgirar l’actual model de ciutat, aprenent dels errors i fent propostes que consoliden una Tortosa més democràtica, donant més suport a les persones i que sigui capaç de generar treball i lideratge al sud de Catalunya”. Així, entre les propostes de Movem per fer de Tortosa una ciutat més democràtica, Jordan va destacar “el girar full de l’autoritarisme i el caciquisme per fer les coses d’una altra manera, amb la participació de la gent on, cada any, per exemple, puguin votar les principals inversions a realitzar des de l’Ajuntament o amb la convocatòria de consultes ciutadanes sobre aspectes importants i concrets que també hem de decidir entre tots i totes”.

En un segon eix, l’alcaldable de Movem va destacar que “cal un rescat social per a tants tortosins que estan patint la crisi, garantint el dret a l’alimentació, a la llum i el gas, o a un habitatge digne”. Jordan va reblar que “Tortosa ha de defensar la sanitat i l’educació públiques com a garantia d’igualtat d’oportunitats” i va recordar el compromís de crear una llar d’infants pública al Betània, la reclamació del tercer institut o l’aturada de les retallades a l’hospital Verge de la Cinta.

Finalment, el bloc més extens de la conferència, va ser per desgranar el nou model de ciutat, on Jordan va destacar l’impuls a l’economia a “través d’un pla estratègic, de la potenciació del petit comerç, del turisme i patrimoni, així com la reindustralització de la ciutat”. Jordan va explicar diferents propostes que en els propers dies detallarà amb més precisió. / Vídeo Movem Tortosa

Alcanar reclama a la Generalitat solucions per poder celebrar els bous a la mar de les Cases

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 29 d’abril de 2015 | 29.4.15



ALCANAR (Montsià).- L’Ajuntament d’Alcanar ha defensat novament la tradicionalitat dels bous a la mar. La regidora de Festes, Mercè Fischer, ha comparegut davant els mitjans de comunicació acompanyada del president de l’Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Ximo Martí, i membres de la Comissió de Bous d’Alcanar per explicar que davant l’expedient sancionador que al febrer va obrir la Generalitat, arran de la denúncia que va presentar l’associació antitaurina Actyma, l’Ajuntament ha presentat al·legacions i recursos per tal de demanar que aquestes celebracions siguin declarades activitats legals.

Fischer ha recordat que el bous a la mar fa més de 30 anys que se celebren a Alcanar, i que està reconeguda com a festa tradicional per l’Estat espanyol. El president de l’Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Ximo Martí, ha destacat que el problema és que en el moment de fer el redactat de la llei 34/2010, a l’esborrany es va especificar “bous a la mar”, però quan la llei va arribar a la Generalitat els juristes van determinar que s’havia de canviar per “bous a la platja”, per tal que es fes referència a una zona terrestre i aquàtica.

Ara bé, des de l’Ajuntament defensen que no hi ha cap sentència que reculli que la modalitat de bous a la mar a les Cases d’Alcanar “no es poden celebrar” i demanen a la Generalitat que els donin solucions. Així mateix, la regidora ha demanat lleialtat institucional als responsables del G

overn i que les comunicacions es facin per la via oficial, i no a través de “mítings electorals”. En aquest sentit, Fischer ha demanat que no s’utilitzen els bous per fer política. La setmana vinent Alcanar donarà el tret de sortida a les festes de maig, unes festes amb un important nombre d’actes taurins. / Via Canal 21 Ebre

ERC i el PSC d'Amposta demanen la màxima diligència en la depuració de responsabilitats del cas Innova



AMPOSTA (Montsià).- Els portaveus del grups municipal d’ERC i el PSC a Amposta, Adam Tomàs i Antoni Espanya, han demanat aquest dimecres la màxima diligència a la justícia en la depuració de responsabilitats, després de l’escorcoll que la Guàrdia Civil va realitzar aquest dimarts a l’Hospital Comarcal i a l’Ajuntament d’Amposta. Tomàs ha lamentat la situació que es va viure a la ciutat. i ha afirmat que s’està al davant d’un procés judicial obert i que, en algun moment, ha dit, “tothom sabia que arribaria aquí”. Quant al fet que l’operació arribés a Amposta a 20 dies de les eleccions municipals, Tomàs ha dit que en tot cas la responsabilitat és de la justícia, “que va lenta”. Per la seua part, el socialista Antoni Espanya ha respost les acusacions de Ferré cap al tripartit de Reus, que ha qualificat de "poc afortunades", i les ha atribuït al nervis del període electoral. Espanya també ha recordat que fa anys que el PSC demana la creació de la figura d’un secretari o interventor a l’Hospital Comarcal del Montsià “per evitar situacions com l’actual”. / Via Canal 21 Ebre

El conseller de Salut nega que es vulga crear a les Terres de l'Ebre un consorci com el de Lleida


BARCELONA.- El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha descartat aquest dimecres que el Govern vulgui creat un consorci sanitari a les Terres de l'Ebre similar al que s'ha impulsat a Lleida. A preguntes d'ICV-EUiA i el PSC durant la sessió de control al ple del Parlament, el conseller ha negat així que hi hagi plantejada aquesta possibilitat. De fet, ha explicat que fins i tot volent-lo impulsar hi hauria dificultats, perquè "les entitats i centres de les Terres de l'Ebre no són de la Generalitat". Amb tot, ha explicat que si algú des del Departament en va parlar, va ser per explicar que "s'escoltaria" la proposta "si hi hagués la voluntat", sense ni tan sols assegurar que així es volgués crear el consorci.

El secretari de Participació Local i Social del Departament de Salut, Francesc Sancho, va plantejar el 16 d’abril la necessitat que les Terres de l'Ebre tinguin un ens propi que gestioni les estructures sanitàries del territori. Tot i no atrevir-se a parlar de consorci sanitari, arran de la polèmica generada a Lleida, Sancho va assegurar que cal decidir quina és la fórmula adient per tirar endavant una "estructura" que permeti dotar el territori "d'autonomia d'organització i gestió". Precisament, Sancho va presidir a Tortosa el Consell de Salut de la Regió Sanitària de les Terres de l'Ebre, en substitució del conseller Boi Ruiz. Sancho va fer una crida a les forces polítiques per cercar el màxim consens després del cicle electoral. I és que, en aquest ens, a més de la Generalitat, haurien d'estar representats els ajuntaments i també els proveïdors de salut, usuaris i professionals, entre d’altres actors.

Sancho va assenyalar que per fer realitat aquest nou ens de gestió de la sanitat a les Terres de l’Ebre només caldria "voluntat política". Per justificar la creació d’aquest ens, el secretari de Participació Local i Social del Departament de Salut va afegir-hi que la seua existència permetria, per exemple, que l'estalvi que està aconseguint l'eficàcia de l'assistència primària a les Terres de l'Ebre "es quedi al territori". "Més igual la proposta d'estructura, el que cal és que tots ens comprometem a decidir al territori, a gestionar i que les millores es queden al territori", va dir Sancho, sense sospitar les reaccions que tindria la seua proposta. 

Bel va dir que Sancho havia estat 'imprudent'

L'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, va qualificar "d'imprudents i inconvenients" les declaracions fetes per Francesc Sancho, sobre la necessitat de crear un ens de gestió de l'àmbit sanitari a les Terres de l'Ebre. Bel, que va mostrar-se partidari de fer "alguna cosa", va lamentar que es faci una proposta així a finals de legislatura i davant d'un cicle electoral. Bel va defensar que es faci des de l'àmbit públic però de forma ben feta, consensuada, i que passi “per persones de futur i no de passat” al Departament de Salut. A més, Bel va lamentar que Sancho fes aquestes declaracions "sense tenir en compte al món local" del territori, cosa que va titllar de "falta de respecte absolutament imperdonable". El dirigent convergent va reiterar la necessitat de "moure fitxa" en l'àmbit sanitari de l'Ebre “des de la discreció, el consens, i no entrant com un elefant a una terrisseria". L'alcalde va assegurar que Sancho no ha parlat mai d'aquesta qüestió amb l'Ajuntament de Tortosa, i li va llançar un advertiment: “Si el senyor Sancho pensa que a les Terres de l'Ebre es pot fer alguna cosa sense tenir en compte l'Ajuntament de Tortosa és que no li ha servit de res la seva etapa com a delegat del Govern". Altres veus com ERC, Iniciativa, la CUP, la UGT i Comissions Obreres també van rebutjar d’entrada la proposta de Sancho.

Soler (CiU) vol una majoria forta per ‘sostobar i enlairar’ Deltebre, i no descarta ERC i altres partits al govern



DELTEBRE (Baix Ebre).- El candidat de CiU a l’alcaldia de Deltebre, Lluís Soler, ha avançat aquest dimecres que el seu programa electoral, que presentaran la setmana que ve, estarà fonamentat en la dinamització econòmica, la participació ciutadana i un pla de xoc de polítiques socials. A més a més, Soler s’ha referit a la seua política de pactes després de les municipals. El candidat de CiU no ha volgut tancar la porta a qualsevol entesa amb la resta de formacions polítiques, ja que el seu objectiu és “sostobar i enlairar” Deltebre. Soler ha reiterat que si CiU aconsegueix una majoria forta, convidaran també ERC, Compromís d’Esqueres i el PP a sumar-se al govern. En canvi, ha apuntat que si CiU no té aquesta majoria forta, el més fàcil és que puga haver-hi un acord de tots contra un.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Soler no ha volgut tancar la porta a un govern de CiU amb ERC, tot i que discrepa de la gestió que ha fet l’exalcalde Gervasi Aspa en determinades qüestions. Segons el candidat de CiU, si els republicans assumeixen que el nou govern puga “obrir portes i finestres”, no hi haurà cap problema en incorporar ERC al futur govern municipal.

D’altra banda, Soler ha remarcat que evitaran les grans promeses, i ha criticat que altres candidats estiguen anunciant la creació de llocs de treball amb propostes com l’hotel de Riumar o la gestió de la finca Bombita. El candidat de CiU ha recordat que Aspa ja va fer l’anunci del nou hotel Riumar ara fa quatre anys, i que també l’alcaldable del PP, Joan Bertomeu, torna a parlar ara de cedir finques de Bombita als pagesos del poble. De fet, Soler ha aclarit que no veu malament aquest desenvolupament turístic a la zona de Riumar. Però ha assenyalat que la inversió hotelera anunciada per Aspa no està lligada, i ha optat per una posició de prudència. Quant a la finca Bombita, Soler veu compatibles l’arrendament d’algunes parcel·les, les actuacions ambientals i l’aprofitament turístic de la zona.

ICV reclama al conseller Ruiz que aturi la creació del consorci sanitari a Terres de l’Ebre


BARCELONA.- La diputada d’ICV-EUiA pel camp de Tarragona i per les Terres de l’Ebre, Hortènsia Grau, ha interpel·lat aquest dimecres al conseller de salut, Boi Ruiz, per tal de demanar explicacions sobre les declaracions del secretari de participació local i social del Departament de Salut, Francesc Sancho, sobre la necessitat de que les Terres de l’Ebre tinguin un ens propi per gestionar la sanitat. “Es referia el secretari a la creació d’un Consorci Sanitari de les Terres de l’Ebre?” ha preguntat Grau, que ha reclamat fer un “reset” i aturar la creació dels consorcis a Lleida i a Terres de l’Ebre “per transparència, perquè té un mandat parlamentari i perquè la salut és un dret i l’Institut Català de la Salut (ICS) un patrimoni de tots i totes que hem de salvaguardar”.

“Si vostè i el seu govern no ho fan, ho farem la gent i ho aturarem”, ha avisat Grau, que ha recordat que l’alcalde de Tortosa de CiU ha acusat al propi govern de la Generalitat de “falta de respecte” i de no tenir en compte el món local. “No crec que el senyor Bel tingui ganes en plena campanya d’enfrontar-se a una marea blanca com la de Lleida”, ha assegurat la diputada d’ICV-EUiA, que ha criticat que, com en el cas del Consorci de Lleida el govern vulgui imposar un model de gestió que no compta amb el consens polític, professional i del territori i de manera poc transparent. “Cal millorar l’eficiència, una clarificació dels diferents proveïdors, i fer el sistema mes transparent i menys opac i em sembla que després del que va passar ahir ho pensem tots, no?”, ha dit Grau fent referència a les detencions d’ahir pel cas Innova.

Durant la seua intervenció, Grau ha explicat que l’anunci s’ha viscut a Terres de l’Ebre com una “burla”, precisament quan s’argumenta que és per dotar el territori de més autonomia d’organització i gestió, ja que el govern ha fet tot el contrari eliminant la gerència sanitària de Terres de l’Ebre per traspassar-la a Tarragona i recentralitzant serveis que abans es feien al Verge de la Cinta o a l’Hospital comarcal d’Amposta i ara es deriven al Joan 23 de Tarragona o al Sant Joan de Reus, o tancant alguns serveis d’urgència d’atenció primària, de llits i quiròfans o de les reduccions del servei d’ambulàncies a Alcanar o Sant Jaume. / Imatge ACN

Mas proposa abordar el cas Innova en un ple extraordinari del Parlament sobre Salut



BARCELONA.- El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha mostrat favorable a celebrar un ple monogràfic al Parlament sobre Salut, i ha proposat dedicar un apartat específic al cas Innova, tot assegurant que CiU té "moltes ganes" d'aportar informació dels últims anys. En aquest sentit, ha demanat explicacions sobre una inversió de 46,5 milions d'euros que va fer el tripartit a l'Hospital de Reus tot just abans de deixar el Govern, quan ja havia guanyat les eleccions CiU. D'altra banda, en retreure-li l'incompliment de la moció sobre el Consorci de Lleida, Mas ha recordat que el tripartit va dir que les mocions eren "orientatives", i que va fer passar el túnel del tren de gran velocitat (TGV) pel centre de Barcelona tot i l'oposició del Parlament. Mas ha fet aquestes declaracions durant la sessió de control al Govern de la cambra catalana.


Registre al domicili de l'exgerent de Sagessa

D'altra banda, la Guàrdia Civil porta a terme aquest dimecres al matí al passeig de l'Estació de Valls un últim registre en el marc de l'operació pel cas Innova, ordenada pel jutjat número 3 de Reus. Es tracta del domicili de l'exgerent de Sagessa Joan Maria Benet, que acompanya els agents en l'escorcoll. Benet va ser detingut aquest dimecres juntament amb cinc exdirectius més del grup sanitari, la primera tinent d'alcalde de Reus, Teresa Gomis, el gerent d'una mútua i un empresari. Els nou detinguts passaran a disposició judicial aquest dijous i divendres. Durant l'operatiu, la Guàrdia Civil ha fet 25 registres en indrets com ara l'Hospital Sant Joan de Reus o l'Ajuntament d'Amposta, d'on n'han sortit de matinada. / Via ACN

L'alcalde d'Amposta atribueix les responsabilitats pel cas Innova a l'anterior govern tripartit de Reus



AMPOSTA (Montsià).- L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha descarregat aquest dimecres les suposades responsabilitats pel cas Innova sobre l'anterior govern tripartit -PSC, ERC i ICV- de Reus, i ha defensat la gestió de l'Hospital Comarcal i la Fundació de Serveis Socials del Montsià (Fussmomt) per part de Sagessa. Ferré ha fet aquestes declaracions després de l'escorcoll de l'Ajuntament i de l'hospital d'Amposta ordenat aquest dimarts pel jutge número 3 de Reus. Els agents de la Guàrdia Civil van endur-se de l'Ajuntament -on van romandre fins passada la mitjanit- , contractes, factures i actes, d'entre 2007 i 2014, tant del Consell d'Administració com del patronat de la Fussmont que no haurien trobat a l'Hospital. Ferré ha explicat que arran d'una auditoria de 2013 s'han corregit procediments de contractació.



"Som gent honrada i fem les coses legals i ajustades a dret", ha assegurat. "Els ciutadans d'Amposta han d'estar tranquils", ha insistit en una compareixença pública a les escales de l'Ajuntament acompanyat dels regidors, membres de la candidatura i càrrecs de CiU. No només això, l'alcalde -que ha remarcat no haver estat "ni detingut, ni retingut, ni imputat" arran l'escorcoll- ha descarregat qualsevol responsabilitat relacionada amb el cas Innova sobre el "govern tripartit de l'Ajuntament de Reus". "Són fets d'èpoques anteriors i s'hauran de demanar responsabilitats al govern tripartit", ha assenyalat, tot afegint que "s'investiguen contractes i convenis privats en la construcció de l'Hospital Sant Joan de Reus".

Ferré també ha demanat "màxima prudència i respecte" fins que finalitzi la investigació. El cert és, però, que el cas Innova acumula des del seu inici l'any 2012 més de 50 imputats i deu peces separades referents a una suposada trama de contractacions fraudulentes i irregularitats en la gestió que van molt més enllà de la construcció del mateix centre hospitalari reusenc. Una d'elles està dedicada a Sagessa, de la qual pengen l'Hospital Comarcal i la Fussmont, totes dues presidides per Ferré.

De fet, segons ha reconegut l'alcalde, els agents de la Guàrdia Civil van personar-se aquest dimarts al matí a l'Hospital Comarcal buscant factures i actes del Consell d'Administració i del patronat de la Fussmont entre 2007 i el passat 2014. També s'haurien endut les auditories i van clonar el disc dur de l'ordinador on es trobaven les factures del centre sanitari. La decisió d'entrar a l'Ajuntament per mandat judicial, ha relatat el mateix alcalde, es va produir quan els agents van constatar que alguns dels documents que buscaven, relatius a la Fussmont, no es trobaven al centre hospitalari sinó al consistori, custodiats per la secretària municipal. Segons Ferré, a més, alguns dels papers es trobaven fotocopiats perquè una part important es troba dipositada a Reus, atès que la seua gestió es centralitza des de Sagessa.

En anteriors ocasions, ha revelat, agents de la policia judicial s'havien ja personat a les dependències municipals reclamant documents. Malgrat això, ha negat que l'actuació judicial tingui relació directa amb la decisió del Tribunal de Comptes de traslladar a Fiscalia la investigació per les irregularitats detectades a la Fussmont per una auditoria encarregada per a l'exercici 2013, segons la qual s'haurien adjudicat contractes per valor de més de 4,1 milions d'euros sense seguir la normativa de contractació pública.

Fiscalia també investigava l'adjudicació per 141.000 euros del servei de transport adaptat a Ambulàncies Baix Ebre, el propietari del qual es troba imputat en el cas Innova. Tant ERC, a l'oposició, com la CUP, havien denunciat públicament aquesta situació i assenyalaven la Fussmont com un instrument del govern municipal per saltar-se els procediments contractuals públics. Segons Ferré, l'auditoria que revelava aquestes "incidències administratives" va suposar canvis en la gestió de la Fussmont per adequar les adjudicacions al text refós de la Llei de contractes del sector públic". Fins aquell moment, ha reconegut, els contractes i convenis "no passaven mai pel consell d'administració" perquè "qui tenia poders i delegació era gerència". "Quan ho sabem posem fil a l'agulla: els contractes licitats o en període de licitació es fan segons la nova normativa", ha justificat.

De fet, segons ha relatat Ferré, Sagessa va contractar una nova cap dels serveis jurídics arran l'esclat del cas Innova i un assessorament complementari per "regularitzar situacions" com aquestes.

Abans de la seua compareixença pública, l'alcalde ha convocat una junta de portaveus per donar compte als grups municipals de l'oposició -PSC, ERC i PxC- dels escorcolls d'aquest dimarts. A banda d'agrair als "treballadors" el funcionament de l'Hospital i les mostres de suport rebudes, Ferré també ha lamentat les "alegries preelectorals d'alguns" -"a alguns els feia brindar amb cava"- arran de l'operació policial. "Porto molts anys en política i mai havia viscut una campanya preelectoral com ara", ha assegurat, dibuixant en el rerefons les implicacions del moment polític actual. Per contra, creu que, tot plegat, el beneficiarà. "Si la gent coneix la veritat, reforçarà CiU i l'alcalde. El temps ens acabarà donant la raó i acaba col·locant la gent al seu lloc", ha assegurat, entre retrets per les denúncies públiques formulades per la CUP i ERC.
/ Via ACN / Imatge Ajuntament d'Amposta

Ja són nou els detinguts en l'operació del cas Innova al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 28 d’abril de 2015 | 28.4.15



REUS (Baix Camp).- En l'operació que durant aquest dimarts es duu a terme en una vintena de registres a la demarcació de Tarragona en el marc del cas Innova ja s'han produït nou detencions. Dos càrrecs actuals de Sagessa: el director econòmic financer del grup, Carles Abelló; i el director d'aprovisionament i logística, Antonio Foz; se sumen a les set detencions anteriors, entre les quals hi ha la de la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Teresa Gomis. Els registres s'ha fet, entre altres, als ajuntaments de Reus i Cambrils, els hospitals Sant Joan de Reus, i el comarcal d'Amposta; l'Institut Pere Mata; la seu d'Activa Mutua 2008 de Tarragona; i domicilis particulars, entre els quals, el de Teresa Gomis. A partir de les nou de la nit també s'està escorcollant l'Ajuntament d'Amposta en presència de l'alcalde, Manel Ferré.

Els nou detinguts passaran la nit a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona i passaran a disposició judicial entre dijous i divendres. Amb tot, no es descarten noves detencions en les pròximes hores. De fet, l'operació està encara oberta amb l'escorcoll a l'Ajuntament d'Amposta, que el jutge ha ordenat després de la documentació trobada a l'Hospital Comarcal d'Amposta. 

En total, s'han fet una vintena d'entrades i registres per ordre del Jutjat d'instrucció número 3 de Reus, fruit de la investigació del cas Innova, en concret de la peça número 4 que investiga la construcció de l'Hospital Sant Joan de Reus i que està sota secret de sumari. Els delictes que s'estan investigant són falsedat documental, prevaricació, malversació de diners públics, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals.

Les entrades i registres s'han fet a la unitat administrativa de l'Hospital Sant Joan de Reus -on s'hi ha dirigit la comissió judicial formada pel jutge instructor, la secretària judicial i un interventor de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat; a totes les seus del grup Sagessa; a l'Hospital Comarcal d'Amposta; als ajuntaments de Reus, Cambrils i Amposta; a l'Institut Pere Mata de Reus; a la seu de Tarragona de l'empresa Activa Mutua 2008; a l'empresa Ambulàncies Reus; així com a altres empreses privades relacionades amb el món de la sanitat a Tarragona i Reus, i en domicilis de les persones implicades. També s'ha requerit documentació en altres empreses privades i a l'Ajuntament de La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). / Via ACN

La Guàrdia Civil també escorcolla l'Ajuntament d'Amposta en l'operació pel cas Innova



AMPOSTA (Montsià).- Agents de la Guàrdia Civil van escorcollar des de les nou de la nit d'aquest dimarts l'Ajuntament d'Amposta, fins entrada la matinada, en presència de l'alcalde, Manel Ferré, que no va estar ni detingut ni retingut. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), aquest registre va ser la darrera diligència del dia i va acordar-se per part del jutge després de la documentació trobada al matí a l'Hospital Comarcal del Montsià. De fet, des de primera hora de la tarda, agents de la Guàrdia Civil havien custodiat l'edifici consistorial. Fonts pròximes al cas apunten que es podrien estar investigant presumptes contractacions irregulars per un import de més de quatre milions d'euros, que una auditoria hauria detectat durant el 2013 i que el Tribunal de Comptes va remetre a la Fiscalia de Tarragona.

D'altra banda, l'Hospital Comarcal del Montsià també havia estat escorcollat per la Guàrdia Civil des de primera hora d’aquest dimarts. Tot plegat ha estat en el marc d’una operació tutelada pel jutjat d’instrucció número 3 de Reus i la fiscalia de Tarragona. L’operació ha fet fins una vintena de registres en diferents punts de la demarcació de Tarragona, en el marc del cas Innova. S'investiguen possibles delictes de falsedat documental, prevaricació, malversació de diners públics, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals. Entre altres, s’han escorcollat els ajuntaments de Reus i Cambrils, i els hospitals Sant Joan i d'Amposta, totes seus de Sagessa, l'Institut Pere Mata, i empreses privades, i s’han fet entrades en els domicilis particulars de les persones implicades. A més, també s'ha requerit documentació a altres empreses privades i a l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol.

També dos agents de la Guàrdia Civil havien custodiat l’Ajuntament d’Amposta des de última hora del matí. Fins a les dependències municipals s’havien acostat alguns membres de l’equip de govern i també el portaveu del grup municipal d’ERC, Adam Tomàs. Tot i que no es descarten noves detencions, el TSJC ja ha confirmat els noms de fins a nou detinguts en el conjunt de l’operació. Entre els detinguts, destaquen la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Teresa Gomis, els exdirectius de Sagessa, Joan Maria Benet, Enric Agustí, José Augusto García Navarro, i Lluís Nualart, qui també va ser exdirector de l'Hospital Sant Joan de Reus. Entre els detinguts també estarien el director general d'Activa Mutuas 2008, Miguel Àngel Puig; i l'empresari de Traider S.L Luís Márquez Álvarez.

Les diligències practicades aquest dimarts formen part de la peça número 4 del cas Innova -que afecta l'Hospital de Reus i que està sota secret de sumari- que s'està instruint en el jutjat número 3 de Reus. La Guàrdia Civil apunta que s'estaria investigant una possible trama entre càrrecs públics, directius d'empreses públiques i empresaris per dur a terme els suposats delictes, relacionats amb algunes contractacions. L'operació, batejada per la Guàrdia Civil com a 'Curatio-Cirugía', ha desplegat més d'un centenar d'efectius, acompanyats per personal de la Intervenció general de l'Administració de l'Estat (IGAE) i de l'Agència estatal de l'Administració Tributària (AEAT).

Imatges Maria Acosta

La CUP Ebre recorda que ja va denunciar 'indicis d’irregularitats' a l’hospital d'Amposta fa quatre anys


AMPOSTA (Montsià).- La portaveu de la Comissió de Sanitat de la CUP a les Terres de l’Ebre, Núria Rodríguez, ha afirmat que l’operació que s’ha realitzat a l’Hospital Comarcal del Montsià, a Amposta, “no els ha sorprès”. A les portes del mateix centre sanitari, Rodríguez ha recordat que l’any 2011 la CUP ja va denunciar “indicis irregularitats” a la gestió de l’Hospital Comarcal del Montsià. Així mateix, Rodríguez ha explicat que la CUP va enviar cartes a tots els membres del consell d’administració de Sagessa de les Terres de l’Ebre, entre els quals l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el d’Amposta, Manel Ferré, tot demanant que es fes una auditoria externa i profunda, que inclogués les diverses fundacions perquè creien que hi havia "indicis de malbaratament" de diners públics./ Via Canal 21 Ebre

Miró (UGT) aposta per gestionar tota la sanitat pública de les Terres de l'Ebre des de l’ICS



TORTOSA (Baix Ebre).- El secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró, ha fet aquest dimarts una primera valoració de l’escorcoll de l’Hospital Comarcal del Montsià, en el marc del cas Innova. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Miró s’ha declarat sorprès per l’abast de l’operació judicial, però ha demanat que s’investigue a fons per aclarir si algú s’ha endut diners públics. De la mateixa manera, el dirigent sindical ha manifestat la seua perplexitat per la proposta de crear un ens per gestionar la sanitat pública a les Terres de l’Ebre que la setmana passada va fer el secretari de Participació Local i Social, Francesc Sancho. Segons Miró, el tema no estava a l’ordre del dia del consell de Salut de la regió sanitària, i Sancho va llançar la proposta durant un parèntesi en què va atendre els mitjans de comunicació. De fet, a la reunió Miró va preguntar-li si Salut havia previst alguna alternativa, tenint en compte la “descomposició” de Sagessa. En qualsevol cas, el dirigent de la UGT ha apostat per la gestió de tota la sanitat des del sector públic, i preferentment des de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Mària Merino diu que la justícia social i l’eficiència en la gestió municipal seran eixos de Som Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- La candidata de Som Tortosa, Mària Merino, ha avançat aquest dimarts els principals eixos del programa amb què el cercle local de Podem concorrerà a les municipals del 24 de maig. Segons Merino, Som Tortosa destinarà a la campanya electoral un pressupost molt reduït, de només 1.000 euros, per explicar les solucions que proposen als diversos problemes del municipi. Segons la candidata, estan preparats per a governar i encara no s’han plantejat els pactes per després de les eleccions. Però Merino ha assenyalat que Tortosa necessita un canvi, i també solucions concretes per “desembossar” la situació d’emergència social i temes com la realitat social i urbanística del nucli antic. Quant al seu programa electoral, la candidata ha dit que el centraran en potenciar la participació ciutadana, en la transparència en la gestió municipal, i en l’aplicació d’un pla d’emergència social.

A part de defensar la justícia social i l’eficiència en la gestió dels recursos públics, Merino ha dit que Som Tortosa rebutja els càrrecs de confiança de l’Ajuntament. A banda d’això, la cap de llista ha assenyalat que cal trencar el cercle viciós de la degradació del nucli històric, i que cal afrontar la situació dels habitatges i dels comerços amb un inventari i propostes clares d’inversió pública.

En la mateixa entrevista a Canal 21 Ebre, Merino també ha donat la visió de Som Tortosa en qüestions com la mobilitat i la política d’aparcaments. De fet, la candidata és membre del col·lectiu Me Moc en Bici, i ha apostat per fer carrers de trànsit pacificat. A més, ha proposat la possibilitat de fer abonaments de zona blava per a comerciants i treballadors.

Finalment, Merino ha rebutjat la construcció d’un gran complex d’aigües, tot i que ha dit que Tortosa ha de condicionar les piscines per millorar la situació actual. A més, també ha afegit que cal fer un manteniment adequat de les instal·lacions esportives, per evitar-ne la degradació. A banda, ha dit que Som Tortosa encara no ha definit quina serà la seua posició en una futura consulta ciutadana sobre el monument franquista de la Batalla de l’Ebre.