marfanta.com

El Tiempo

El tiempo en Tortosa

cercador

S'està carregant...

CONTACTA @MARFANTA

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Amb el suport de...

AJUNTAMENT D'ASCÓ

AJUNTAMENT DE DELTEBRE

AJUNTAMENT DE LA FATARELLA

AJUNTAMENT DE BOT

AJUNTAMENT DE CASERES

Ticker

Primera Columna

Tribuna

+Articles de #Tribuna

Arxiu

AL MINUT

PUBLICITAT -TARRACO VIVA

El Pla Hidrològic de l'Ebre tira endavant, tot i el vot contrari de Catalunya, País Valencià, País Basc i Navarra

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 3 de setembre de 2015 | 3.9.15



SARAGOSSA.- La revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre ha superat el tràmit del Consell de l'Aigua de la conca amb la inèdita oposició de quatre de les nou comunitats autònomes afectades -Catalunya, Navarra, Euskadi i el País Valencià-. Un escenari que, més enllà dels 66 vots favorables -per dinou en contra i dos abstencions-, evidencia la inexistència de consens al voltant del document, segons han remarcat la Generalitat i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que ha impulsat un vot contrari motivat. La PDE ha recordat a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) que el pla incompleix les directrius europees sobre els cabals i els regadius, fet que pot impulsar fortes penalitzacions per a l'Estat espanyol./ Via ACN / Imatge CHE.

Movem recorda que Tortosa està agermanada amb Tartous i que hauria d'adherir-se a la Xarxa de Ciutats i Pobles Refugi


TORTOSA (Baix Ebre).- El portaveu de Movem Tortosa, Jordi Jordan, ha volgut recordar aquest dijous que Tortosa està agermanada amb la ciutat siriana de Tartous des del 2006, i que no tindria cap sentit que la capital de l’Ebre no col·laborés per minvar "aquesta tragèdia humana de la qual Occident també n’és responsable". En el proper ple municipal, previst per al 14 de setembre, Movem Tortosa presentarà una moció relacionada amb el drama humà que s’està vivint aquests dies a Europa, arran de la fugida de milers de persones de la guerra de Síria. En aquest sentit, des de Movem Tortosa, es demanarà que la ciutat manifesti el suport a la creació i l’adhesió a la Xarxa de Ciutats i Pobles Refugi, per acollir aquelles persones que travessen Europa fugint dels conflictes armats als seus països d’origen. Tot plegat, segons Jordan “amb l’objectiu de coordinar municipis i administracions en l’acollida de les persones refugiades, així com també dotar de recursos la implementació dels programes d'integració necessaris”.

Així, la moció de Movem també demanarà la implicació de la Generalitat de Catalunya “perquè tingui un paper actiu oferint la seua col·laboració per acollir sol·licitants d’asil i persones refugiades i perquè aposti per la creació d’una taula nacional per a l’acollida de persones refugiades que integrin les entitats i organitzacions que defensen el dret d’asil i acollida de persones refugiades, les diferents administracions i els Ajuntaments que vulguin col·laborar”.

En un àmbit més internacional, també s’insta als caps d’Estat i de govern de la Unió Europea i a les institucions de la Unió a abordar el drama humanitari dels refugiats de forma conjunta com una qüestió de primer ordre en l’agenda política i un pas fonamental per a la construcció d’una veritable Europa no només econòmica sinó també política.

D’altra banda, Jordan ha recordat que “si moltes de les ciutats de Catalunya capdavanteres en la defensa dels drets socials ja estan fent aquests passos, Tortosa encara ho hauria de fer més perquè estem agermanats des de l’any amb una ciutat siriana, Tartous, i cal que l’agermanament amb aquest país no es quedi només amb paraules i actes folklòrics sinó també en una ajuda real davant de moments tant difícils per als siris que recorda a tants tortosins i catalans que també van haver de marxar a l’exili després de la guerra civil”. De fet, l'agermanament amb la ciutat de Tartous va nàixer amb la voluntat de desenvolupar la cooperació en els camp econòmic, social, cultural, comercial i turístic.

Deltebre rebutja el nou Pla Hidrològic de l'Ebre en la reunió del Consell de l'Aigua


SARAGOSSA.- L’Ajuntament de Deltebre ha rebutjat aquest dijous la proposta de Pla Hidrològic de l'Ebre davant del Consell de l'Aigua, ja que el document no inclou el cabal ecològic aprovat per la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha anat a la reunió de Saragossa en representació de la Generalitat de Catalunya i en substitució del també convergent Ferran Bel, ja que l'alcalde de Tortosa ha hagut de modificar la seua agenda a causa de les seues responsabilitats al Senat. Soler ha manifestat el seu ferm rebuig al Projecte de Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. "Ens trobem davant d’un nou greuge per al territori i, en especial, per al Delta de l’Ebre i per als habitants que convivim en aquest indret”. L’alcalde ha afegit que “des de l’Ajuntament reiterarem la nostra negativa a un hipotètic transvasament i defensarem i exigirem un cabal ambiental mínim en el tram final del riu”.

El Consell de l'Aigua, en el seu informe de preguntes, observacions i suggeriments presentats a la proposta de Pla Hidrològic, ha desestimat les propostes formulades a les Terres de l'Ebre, a nivell institucional, per part dels ajuntaments de Deltebre i Tortosa, i pel Consell Comarcal del Baix Ebre, així com també ha ignorat els suggeriments proposats per la Generalitat de Catalunya. Soler ha recordat que “en l’anterior legislatura, com a president de l’ens comarcal del Baix Ebre, vam mostrar reiteradament en plenari la nostra negativa al transvasament i la nostra defensa al cabal ambiental òptim i per això vam presentar al·legacions al Pla, igual que també vam fer temps d'accedir a l'alcaldia de Deltebre".

Deltebre ha comptat avui amb tres vots al Consell de l'Aigua, que han estat representats per l'alcalde del municipi, Lluís Soler, i pel tinent d'Alcalde d’Afers Interns i Institucionals, Kilian Franch, en representació de l'Ajuntament i també com a integrants de la delegació de la Generalitat de Catalunya. El tercer vot del municipi ha estat protagonitzat pel president el Sindicat de Regs de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, Francesc Casanova. Els tres vots provinents del municipi de Deltebre han sigut contraris a la revisió del Pla Hidrològic. / Imatge Ajuntament de Deltebre.

Calaix de Sastre presenta la samarreta 'Dracs i bèsties de Tortosa' per la Cinta 2015


TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha presentat aquest dijous la samarreta dels "Dracs i bèsties de Tortosa", dins el programa d'actes de les Festes de la Cinta. La samarreta, de color roig, hi té dibuixats els dracs Golafre, Carrau, Hydracus, Grafus, Xèron, el Boc Jordiet, la Cucafera i el Bou. És una iniciativa del taller Calaix de Sastre, que cada any trau al mercat un producte de marxandatge relacionat amb el folklore tortosí per difondre'l. De fet, aquesta és la segona samarreta amb elements de les festes populars que fa Calaix de Sastre, ja que per la Cinta del 2013 es va presentar la samarreta del Seguici amb els gegants, els entremesos i els nanos de la ciutat. La samarreta anterior va ser un èxit de vendes, havent de reeditar-la més d'un cop per satisfer les ganes dels xiquets i adults per tenir la seua. Aquesta vegada, però, s'ha centrat la temàtica de la samarreta en el Correfoc de Tortosa, un dels més antics de Catalunya.


El regidor de festes Domingo Tomàs, ha destacat la posada en valor de les entitats i els seus dracs representats en la samarreta, però sobretot de la feina humana que hi ha al darrera de cada colla i del gran esforç que suposa finançar i mantenir aquests elements d'imatgeria popular. Així mateix, ha posat en valor l'empenta de Joan Iniesta, propietari de Calaix de Sastre, per continuar difonent els elements de la festa i el folklore tortosí, amb les diverses iniciatives i productes que treu al mercat. Durant les Festes de la Cinta la samarreta es podrà adquirir a la parada de Calaix de Sastre, que aquests dies surt al carrer per apropar els productes als actes de la ciutat. Després es trobarà a la venda al taller, al número 9 del carrer Doctor Ferran. Divendres a la tarda, la parada s'instal·larà a la plaça de l'Ajuntament, pel Correfoc. Dissabte matí també es trobarà a la plaça de l'Ajuntament, mentre que dissabte a la tarda s'instal·larà parc municipl Teodor González, per la celebració de l'Ofrena./ Imatge CEDIDA

Roig (PSC) insisteix a reclamar més seguretat per als vianants a Tortosa

 
TORTOSA (Baix Ebre).- El portaveu del PSC de Tortosa, Enric Roig, ha exigit de nou a l'alcalde, Ferran Bel, que prioritzi la seguretat dels vianants a Tortosa i que resolgui els problemes de la senyalització semàforica que afecta el carrer Sebina i l'avinguda Generalitat, al centre de la ciutat. Roig ha apuntat que Bel no pot excusar-se amb el fet que hi ha un problema econòmic amb l'empresa adjudicatària que ha fet prolongar la substitució de dues plaques elèctriques, ja que "hi ha una responsabilitat per part de l'Ajuntament i per part de l'empresa que fa el manteniment de l'enllumenat i els semàfors en la seguretat de les persones." El regidor socialista ha recordat que aquesta situació es prolonga des del 6 de juliol i que ha provocat algunes incidències, entre altres, un atropellament a una dona, aquest mes d'agost.

Els socialistes han comparegut a la roda de premsa amb armilles reflectants per posar en evidència aquesta manca de seguretat en algunes zones de Tortosa. Roig ha recordat que no és la primera vegada que s'adverteix a Bel sobre els perills de la mala gestió de la situació a la via pública i s'ha referit a l'ensorrament de les cases del Garrofer que van causar una persona ferida. "Per cert, ningú mai més ha preguntat com està aquesta persona, que va patir seqüeles importants per aquest incident",ha apuntat el portaveu socialista. "Aquesta situació és la punta de l'iceberg d'una mala gestió de l'espai públic, per tant, per enèsima vegada reclamen que es tiri endavant un pla de manteniment de l'espai públic". Roig ha volgut ser contudent: "El govern de CiU, amb el suport d'ERC, en lloc tornar diners amb el banc que se'ls gasti en garantir la seguretat dels veïns". A més, Roig ha lamentat que estiguin més interessats "en posar plaques de l'AMI que plaques elèctriques".

Els socialistes han enumerat les deficiències que hi ha en voreres, instal·lacions elèctriques, carrers i places, i també ha fet memòria dels molts escrits i queixes dels veïns que han fet arribar a Bel sense que aquest els faci cas. Finalment, també han apel·lat a la seguretat del patrimoni i a un espai públic més de les persones perquè no ho han sabut fer en l'obertura de nous espais a la rambla Ferran d'Aragó, als Mossos d'Esquadra, a l'avinguda Canigó, a la plaça de Sant Joan o a la plaça del Rastre. "Ni un sol arbre, ni un sol espai d'esbarjo per fer una ciutat amable". Per això, Roig ha estat crític: "Tremolo per veure com acabarà la plaça de la Catedral". / Imatge PSC Tortosa.

La CUP programa actes centrals pel 27-S a Tortosa, Amposta i Alcanar

REUS (Baix Camp).- La CUP aspira a obtenir representació a la demarcació de Tarragona en les eleccions al Parlament del 27 de setembre amb almenys dos diputats. El seu cap de llista, Sergi Saladié, ha apuntat que, segons les projeccions de vot fetes a partir dels resultats de les municipals, la formació podria superar els 30.000 vots, i ha reivindicat que donar-los suport representarà un "vot útil". Malgrat que l'escenari és "diferent" al de l'any 2012 per la irrupció de noves formacions polítiques, Saladié ha afirmat que les perspectives de la CUP són "molt bones" gràcies a la visibilitat de la feina feta al Parlament, en les assemblees locals i en ajuntaments com el de Reus, on tenen sis regidors.

El cap de llista de la CUP-Crida Constituent a les eleccions del 27-S per la demarcació de Tarragona ha reivindicat que l'obtenció d'un diputat al territori és "bastant factible" i que aconseguir-ne dos "no és descartable". Sergi Saladié ha apuntat que, tenint en compte anteriors comicis, n'hi hauria prou amb uns 13.000 vots per aconseguir representació per primera vegada al Camp i l'Ebre, i entre 28.000 i 30.000 suports per obtenir dos escons. "Crec que estem més a prop del tercer diputat que del segon", ha vaticinat el candidat.

La candidatura ha presentat aquest dijous al casal Despertaferro de Reus els cinc primers candidats de la formació de cara als comicis del 27 de setembre, que defineixen amb un doble caràcter plebiscitari i constituent, en clau de "ruptura democràtica" i transformació social. Saladié ha manifestat que la CUP contempla la independència com un "instrument" per assolir les màximes quotes de sobirania en àmbits socials d'urgència com ara l'habitatge, el treball, l'energia o l'alimentació.

Per assolir-ho, segons Saladié, la CUP parteix de tres eixos: la ruptura, la recomposició i la recreació. En primer lloc, s'aposta pel trencament total "amb les diverses estructures de dominació econòmica i política", com l'Estat espanyol i la Unió Europea, i es vol forçar la declaració unilateral d'independència dotada de contingut social que vagi més enllà d'un missatge institucional i que impliqui un procés de desobediència vers la legalitat espanyola per iniciar la creació d'estructures pròpies.

La ruptura, segons la CUP, ha d'anar acompanyada d'un procés de recomposició en què es dugui a terme un pla de xoc per frenar les urgències socials. Una de les accions bàsiques en aquest eix es paralitzar el pagament del deute fins que no es garanteixin les necessitats bàsiques a tota la població catalana, al contrari d'allò que regula l'article 135 reformat de l'actual Constitució espanyola, segons ha remarcat Saladié.

En tercer lloc, la número 2 de la llista, Maria Mestre, ha explicitat que cal "recrear una societat nova que compti amb estructures socials radicalment democràtiques i institucions al servei de les classes populars". Segons la CUP, aquesta fase s'ha de dur a través del Procés Constituent, articulat a través de l'Assemblea Constituent, la qual ha d'acabar elaborant la Constitució de la república catalana.

Al marge del programa, la CUP ha anunciat aquest dijous que farà campanya amb furgoneta per tal d'arribar arreu i vehicularà els continguts al territori a través de rodes de premsa temàtiques diàries. També s'han anunciat els actes centrals en què es comptarà amb la presència d'altres caps de llista de la formació així com dels diputats sortints, que se celebraran els dies 11 i 23 de setembre a Reus, el 13 a Tarragona, el 17 a Valls, el 18 a Tortosa, el 19 a Calafell, el 22 a Amposta i el 24 de setembre a Alcanar.

La llista presentada s'ha conformat a partir d'un procés de primàries obert a tota la població en el qual també s'han tingut en compte la representació territorial, així com la paritat entre homes i dones candidates. La llista, de tipus cremallera, l'encapçala l'ecologista Sergi Saladié (Vandellòs), seguit de Maria Mestre (l'Arboç), Jaime Rodríguez (Tarragona), Lu Quintero (Valls) i Ernest Montserrat (l'Arboç)./ Via ACN

Els Mossos investiguen l'atracament d'una oficina de Catalunya Caixa a Deltebre



DELTEBRE (Baix Ebre).- Els Mossos d'Esquadra investiguen l'atracament d'una oficina bancària de Catalunya Caixa aquest dijous al matí al nucli de Jesús i Maria, al terme municipal de Deltebre. Segons han indicat fonts policials, no s'han produït ferits i els atracadors haurien aconseguit el seu objectiu, tot i que es desconeix quina quantitat de diners s'han endut de l'oficina. Minuts després dels fets, els Mossos d'Esquadra han establert controls als accessos de la zona per tal de localitzar els presumptes lladres./ Via ACN

La vuitena Marxa de Torxes de l'Ebre farà una crida a guanyar les llibertats nacionals i socials


TORTOSA (Baix Ebre).- La Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre ha presentat la vuitena edició de la Marxa de Torxes per la Independència, que enguany porta per lema “Guanyem-nos les nostres llibertats!”. La marxa tindrà lloc a Tortosa el 10 de setembre a les 20:30 ores, amb sortida des del Castell de la Suda fins a arribar a la plaça del Mercat. Aquesta manifestació de l’independentisme a les Terres de l’Ebre s’ha consolidat com la més gran del territori, tot comptant l’any passat amb 800 persones marxant pels carrers del nucli antic de Tortosa. Enguany, la Comissió 11 de setembre de les Terres de l’Ebre està formada per les entitats Òmnium Cultural Terres de l'Ebre, Casal Popular Panxampla i Assemblea Nacional Catalana de les Terres de l'Ebre.

La marxa, que sortirà a les 20:30 hores des del Castell de la Suda, passant pel nucli antic, acabarà a la plaça del Mercat, amb els parlaments de Manolo Tomàs, membre de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). La lectura del manifest anirà a càrrec de Paula Rebullida, activista LGBT. El lema d’enguany, “Guanyem-nos les nostres llibertats!”, referma la voluntat de la Comissió per treballar per un país nacionalment lliure i socialment just, en referència a l'anhel de recuperació de les llibertats nacionals i també socials. Alhora, es vol emfatitzar la importància i la voluntat que el nou país deixe enrere les estructures centralistes i es treballe per l'equilibri territorial. És per això que un dels parlaments anirà a càrrec de Manolo Tomàs, activista i membre de la PDE des dels seus inicis. Per un altre costat, la Comissió ha volgut fer un reconeixement a la recent creació de l'entitat LGTeBre invitant a una de les seues membres i activista, Paula Rebullida.

Al manifest d'enguany també s'ha volgut remarcar, entre d'altres aspectes, els canvis polítics arreu dels Països Catalans i que s'espera que canvien les polítics contra la llengua i cultura catalana. Alhora s'ha volgut recordar que cal estar atents als embats que farà l'Estat espanyol contra tot el "procés d'alliberament". A més, aquest 2015 es cridarà a participar als actes organitzats a la Diada, com és la Via lliure de la Meridiana i totes les manifestacions populars arreu del país, i perquè el 27-S la població "omple les urnes de vots d'independència".

Tortosa restaura les miniatures del seguici festiu cedides fa tres anys per la família Moreira



TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha presentat aquest dijous, coincidint amb l'inici de les festes de la Cinta, la restauració de les miniatures del seguici festiu de la ciutat cedides al consistori per la família del folklorista Joan Moreira. A l'acte han estat presents la primera tinent d'alcalde, Meritxell Roigé, el regidor de Festes, Domingo Tomàs, i la restauradora de les peces, Anna Balart, experta en rehabilitació d'elements patrimonials. Des del 2012, l'Ajuntament és dipositari de la col·lecció particular d'un conjunt de peces d'imatgeria popular propietat de la família Moreira. Amb el conveni de cessió, l'Ajuntament es va comprometre a restaurar, custodiar i exhibir els diferents elements, considerats d'un important valor etnològic i cultural. Es tracta de les miniatures d'una parella de gegants, els originals de la qual van ser construïts l'any 1858 i destruïts durant la Guerra Civil, quatre capgrossos i dos músics./ Imatge Ajuntament de Tortosa.


Tomàs: ‘La millor resposta al maltractament de l’Estat és donar un suport massiu a la independència el 27-S’


TORTOSA (Baix Ebre).- Esquerra Republicana ha presentat 40 esmenes als pressupostos generals de l’Estat sobre necessitats concretes de les Terres de l’Ebre. El secretari d’Organització de la federació de l’Ebre d’ERC i alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, acompanyat de l’alcalde del Perelló, Ferran Cid; i del regidor tortosí Josep Felip Monclús han explicat aquest dimecres a la tarda les esmenes als pressupostos generals de l’Estat per l’any 2016. Per començar, Tomàs va recordar que "les Terres de l’Ebre som un territori maltractat per l’Estat espanyol i els seus pressupostos des de fa molts anys". D’aquí que manifestés que "la millor resposta que pot tenir la gent de les Terres de l’Ebre davant aquest maltractament i indignitat cap el territori és donar un suport massiu a la independència del país el 27-S".

Esquerra ha presentat 40 esmenes específiques sobre el territori, per un valor total de 68 milions; i sis esmenes més compartides amb altres territoris de la demarcació de Tarragona, i que sumen 42 milions. Aquestes darreres fan referència, entre d’altres temes, al rescat dels peatges de l’autopista AP-7, a la millora de les línies ferroviàries i als equipaments i mitjans dels treballadors de les centrals nuclears. Tomàs va advertir que "totes les esmenes fan referència a les obres i actuacions que necessiten les Terres de l’Ebre pel seu creixement i desenvolupament, i per tant no són cap carta als Reis".

La manca de partida per les variants de la N-420 de Gandesa i Corbera d’Ebre va ser qualificada "d’escàndol i exemple de la vergonya i responsabilitat, tant del PP com del PSOE, a l’hora de menystenir les Terres de l’Ebre". A més de demanar partides per diverses infraestructures inacabades com l’A-7, destaquen la demanda d’ adequar a via urbana l’antiga N-340 al seu pas per l’Aldea, i també la redacció d’un projecte de reordenació per millorar la connexió d’Amposta amb l'N-340. Igual que anys anteriors, Esquerra segueix demanant fons per la industrialització i diversificació econòmica de l`àrea nuclear i per acabar els projectes de gasificació a la Ribera d’Ebre. Segons Tomàs, és "insòlit que amb els quilometres de costa i espai naturals que tenim no hi hagi ni un euro per medi ambient ni per projectes de millora i protecció del litoral". En aquest sentit Tomàs va destacar l’esmena que demana 8 milions pel projecte de guarda del litoral de la Badia dels Alfacs. Aquesta obra que té un cost de 16,5 milions i va aparèixer als pressupostos de l’any 2012, va veure com les partides previstes pels següents anys no es van executar, i ara ja no apareix cap partida. És per això que Tomàs va manifestar que "si tot el que ens pot oferir l’Estat espanyol són uns pressupostos vergonyosos que a més no compleixen, el millor que podem fer pel futur de les Terres de l’Ebre és aconseguir la independència per així poder decidir que fem amb els diners que recaptem".

El regidor tortosí, Josep Felip Monclús, va destacar la força que té el turisme al nostre territori i la necessitat d’apostar per un turisme actiu, de natura i cultural, fet que es simbolitza en la via verda. Esquerra ha presentat diverses esmenes per tal que aquells actius turístics que han quedat a meitat fer s’acabin, com el tram via verda Tortosa-Amposta que donaria continuïtat fins a la desembocadura. També s’han demanat diners per espais culturals que necessiten d’una actuació o museïtzació com el call de Tortosa, el castell de Miravet, el jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa, la restauració de l’estructura i les cobertes del molí fariner de l’Assut de Xerta o bé la consolidació de les muralles de Tortosa.

L’alcalde del Perelló, Ferran Cid, es va mostrar indignat per la desatenció cap a l’autovia A-7 i va recordar que aquest estiu l'N-340 ha patit un alt grau d’accidentalitat mortal entre el tram l’Aldea, el Perelló i l’Ametlla de Mar. "Com ni el PP ni el PSOE han estat capaços de construir l’A-7 a les Terres de l’Ebre, quan tindrem la independència la farem i els ensenyarem a fer carreteres que no saben fer a Catalunya, però si a la resta de l’Estat", va afirmar Cid. / Imatge ERC

El nou govern d'Aragó es compromet a derogar la llei del Lapao i reconèixer el català

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 2 de setembre de 2015 | 2.9.15


SARAGOSSA.- El president del govern de l'Aragó, Javier Lambán, s'ha compromès aquest dimecres a portar "el més ràpid possible" una iniciativa a les corts aragoneses per derogar la llei del Lapao. "Creiem sincerament que vam fer el ridícul més espantós de tota Espanya", ha assegurat Lambrán, que ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. L'objectiu, ha continuat Lambán, és tornar a la llei com la del 2009 que reconeixia l'existència de tres llengües -el castellà, aragonès i català-, tot i que ha dit que "evidentment" el castellà continuarà sent l'única llengua oficial.

La reforma de la Llei de llengües d'Aragó que denomina el català de la Franja de Ponent com a llengua pròpia de l'Aragó oriental (LAPAO) es va aprovar el 9 de maig del 20113 a les corts aragoneses i va entrar en vigor per Sant Joan del mateix any. El text va arribar acompanyada d'una forta polémica i mostres de rebuig en diferents àmbits. En aquest sentit, es van aprovar mocions de rebuig, tant a ajuntaments catalans com el de Lleida com a ajuntaments de la Franja com el de El Campell. La Diputació de Lleida i també la Diputació d'Osca van donar suport a mocions en contra. Fins i tot, el mateix ministre de Cultura i Educació, José Ignacio Wert, va assegurar que el que es parla a la Franja és català.

D'altra banda, el Tribunal Constitucional va admetre el 30 de setembre del mateix any a tràmit el recurs contra la llei de llengües de l'Aragó que denomina el català que es parla a la Franja de Ponent com a LAPAO i l'aragonès que es parla al Pirineu com a LAPAPI. / Via ACN / Imatge Javier Lambán, a Twitter.

El Delta comença la sega de l'arròs amb la previsió de més producció i millors preus


AMPOSTA (Montsià).- Les primeres màquines recol·lectores entren aquests dies als camps d'arròs del delta de l'Ebre per iniciar la sega de les varietats més primerenques i sensibles al mal temps, com el bomba. La campanya de la sega, que es generalitzarà a partir de la setmana vinent si la climatologia no provoca cap ensurt d'última hora, comença amb la perspectiva d'un increment de qualitat i quantitat respecte 2014: el sector preveu superar de llarg les 120.000 tones de l'any passat i no descarta sobrepassar les 130.000. Més i tot, cooperatives i sindicats confien que els preus als productors poden acabar enguany pujant per sobre dels 300 euros la tona davant l'esgotament dels estocs d'arròs a l'Estat espanyol. / Via ACN

Els Mossos imputen un conductor a Gandesa que conduïa drogat i sense punts



GANDESA (Terra Alta).- Els Mossos d'Esquadra van imputar, el 24 i el 26 d'agost, tres homes, de 31, 32 i 44 anys, de nacionalitat espanyola i veïns de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Gandesa (Terra Alta) i Alzira (València), com a presumptes autors d'un delicte contra la seguretat viària. Dos d'ells conduïen beguts a Gandesa i a Aldover (Baix Ebre), l'un triplicava la taxa permesa, mentre que l'altre la quadruplicava i viatjava amb un menor sense fer ús dels sistemes de seguretat passius. El tercer conductor no disposava de punts al permís de circulació i va donar positiu en cocaïna i amfetamines. Tots tres hauran de comparèixer davant dels Jutjats de Gandesa i Tortosa quan siguin requerits per l'autoritat judicial.

El primer fet es remunta al 24 d'agost quan una patrulla de mossos, que estava realitzant un control de drogo-alcoholèmia a l'N-420 al seu pas per Gandesa, va aturar un vehicle el conductor del qual va donar positiu en cocaïna i amfetamines. Per aquest motiu, se'l va ser denunciar administrativament. Acte seguit, els agents van comprovar la documentació del conductor i van constatar que no disposava de punts en el seu permís de conduir, motiu pel qual li van imputar penalment un delicte contra la seguretat viària.

Dos dies després, concretament el 26 d'agost, un veí de Gandesa va alertar que hi havia un vehicle circulant pel municipi el conductor del qual, li semblava, podia anar sota els efectes del alcohol. Seguidament, la patrulla va localitzar el vehicle al carrer Iriarte i , en les proves d'alcoholèmia, el conductor va donar 0,88 mg/l, tres vegades més de la taxa d'alcohol permesa. Per aquest motiu, se li va imputar un delicte contra la seguretat viària.

La mateixa tarda del 26 d'agost, els Mossos d'Esquadra efectuaven un patrullatge preventiu per la C-12, al seu pas per la població d'Aldover (Baix Ebre), quan van observar com un vehicle avançava en una zona en què estava prohibida aquesta maniobra. Immediatament, la patrulla va aturar el vehicle i va observar que en el seu interior hi viatjava un menor de tres anys sense fer ús dels sistemes de seguretat passius i que el conductor presentava símptomes evidents de trobar-se sota l'efecte de begudes alcohòliques. En sotmetre's a prova d'alcoholèmia, el conductor va donar un resultat positiu d'1,19 mg/l, superant en quatre la taxa d'alcohol permesa. Per aquest motiu, els agents li van imputar un delicte contra la seguretat del trànsit i el va denunciar administrativament per no fer ús del sistema de seguretat passiva i per l'estat dels pneumàtics. / Via ACN

Imputen dos homes que enganyaven a persones grans de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre per obtenir diners



LA POBLA DE MASSALUCA (Terra Alta).- Els Mossos d'Esquadra han imputat penalment dos homes de 28 i 30 anys i de nacionalitat romanesa com a presumptes autors de quatre delictes d'estafa i un delicte de violació de domicili en grau de temptativa que haurien comès en municipis de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Els autors abordaven a persones grans als seus domicilis o en zones properes fent-se passar per familiars llunyans. Davant la sorpresa inicial de la víctima, intentaven guanyar-se la seva confiança a partir d'anomenar algun familiar i després al·legaven que havien patit algun tipus d'accident o avaria amb el vehicle i els sol·licitaven diners. Un cop al domicili, acostumaven a demanar més diners inventant alguna altra necessitat.

Segons han informat aquest dimecres els Mossos d'Esquadra, les imputacions són el resultat d'una investigació oberta arran diverses estafes, amb una metodologia similar, produïdes en municipis de la Terra Alta i Ribera d'Ebre. Els autors dels fets, que compten amb antecedents policials per fets similars, eren persones que no residien a la zona i que es desplaçaven a aquestes comarques amb el vehicle propietat d'un d'ells. Un d'ells és un veí de Fraga (Baix Cinca) i l'altre d'Alcarràs (Segrià).

Als imputats se'ls relaciona amb quatre estafes comeses els dies 12 i 13 d'agost a La Pobla de Massaluca (Terra Alta) i Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). També se'ls imputa un delicte de violació de domicili, en grau de temptativa, per intentar accedir a un pis sense el consentiment de la víctima, que finalment va donar-los diners davant la insistència mostrada per un dels individus. Els imputats hauran de respondre dels fets quan siguin requerits per l'autoritat judicial. / Via ACN

El PSC repta Junts pel Sí a defensar també les festes amb bous de les Terres de l'Ebre



TORTOSA (Baix Ebre).- El PSC s'ha compromès a defensar les festes tradicionals amb bous, tal com els va demanar l'Agrupació de Penys i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. Mitjançant un acord de l'executiva nacional del passat dilluns 31 d'agost, el PSC es mostra partidari de revisar la Llei que regula les festes amb bous per incloure les modalitats amb tradició arrelada al territori, com els bous a la mar. Així mateix, els socialistes defensen la reducció de les taxes a pagar al Col·legi de Veterinaris així com la Declaració de la Festa dels Bous com a Element Festiu i Patrimonial d'Interès Nacional. Els socialistes ebrencs han destacat el "pas" que fa el PSC i repten Junts pel Sí a posicionar-se. / Via ACN

La nova T-10 permet viatjar a Barcelona des de les Terres de l'Ebre per només 9,50 euros


TORTOSA (Baix Ebre).- El Departament de Territori i Sostenibilitat posa en marxa, a partir del pròxim dilluns 7 de setembre, nous descomptes en la targeta mutiviatge T-10 en els desplaçaments entre les Terres de l'Ebre i Barcelona. S'unificarà el preu d'aquest títol per a qualsevol municipi ebrenc amb la línia regular de bus a la capital catalana i passarà a costar 95 euros. La nova tarifa suposarà una rebaixa de fins al 60% en el preu respecte del bitllet senzill. D'altra banda, a partir del 14 de setembre s'incorporen noves millores en la xarxa del transport públic, d'acord amb l'estudi de millora, amb un increment de les connexions entre alguns municipis de les Terres de l'Ebre.

Des d'Alcanar, el preu del trajecte a Barcelona s'abaratirà dels 12,78 euros actuals als 9,5 euros. Des de Tortosa, per exemple, el preu per trajecte passarà dels 10,95 euros als 9,5. L'objectiu és estimular la demanda i millorar la competitivitat del transport públic entre l'Ebre i Barcelona amb preus atractius pels viatgers. Des de l'any passat, s'han introduït progressivament un conjunt de millores en l'oferta de serveis d'autobús en aquest corredor, de tal manera que actualment s'ofereixen deu anades i deu tornades de dilluns a divendres des de la zona d'Alcanar, així com cinc anades i cinc tornades els dissabtes i diumenges. Des de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, la connexió es fa amb tres anades i tres tornades diàries en període lectiu, i dos anades i dos tornades la resta de l'any.

La targeta T-10 és multipersonal, de manera que la poden fer servir diverses persones d'un mateix grup alhora, i s'adquireix als mateixos autobusos i a les taquilles de l'empresa HIFE, que gestiona aquestes línies. La recàrrega es pot fer tant a dins dels autobusos com a les taquilles de l'operador -estació d'autobusos de Tortosa i Amposta i taquilles de Barcelona.

Pel que fa als viatges interns a les Terres de l'Ebre, la T-10/120 que es va posar en marxa l'octubre passat ha permès abaratir el cost dels trajectes fins a un euro per viatge. Fins avui, s'han venut 6.727 targetes d'aquestes característiques, amb les quals s'han efectuat 226.109 viatges. Així, un 44% dels desplaçaments en transport públic a l'Ebre es fan amb aquesta targeta. A més, hi ha hagut un 14% d'increment de demanda amb 61.422 viatges més.

Més freqüències a partir del 14 de setembre 

Paral·lelament als nous descomptes que ara entren en funcionament, el Departament posarà en marxa el 14 de setembre noves millores a diverses línies d'autobusos de les Terres de l'Ebre per incrementar l'oferta existent. L'actuació s'inclou dins de l'estudi de millora de transport públic de les Terres de l'Ebre que es va presentar el passat novembre, que va permetre també la implantació d'altres mesures estratègiques, com ara el bus exprés e3 entre Tortosa i Alcanar, i el servei Tortosa-Aeroport del Prat. Es posaran en marxa dos noves expedicions entre Sant Bàrbara i Amposta, una sortida a dos quarts de deu del matí i una tornada a les quatre de la tarda. Es vol facilitar l'accés a la capital de comarca on es troben els centres sanitaris, educatius i serveis de referència de la zona.

També s'implantaran dos noves expedicions entre Móra la Nova  i Tortosa, una sortida a tres quarts de nou del matí i una nova tornada a la una del migdia. Aquesta actuació beneficiarà els municipis de Móra la Nova, Móra d'Ebre, Ginestar, Rasquera, Benifallet, Xerta, Aldover i Tortosa. D'altra banda, es faran dos noves expedicions entre Paüls i Tortosa a través d'un nou servei entre Paüls i Xerta, municipi on es connectarà amb la línia de Móra la Nova a Tortosa. També s'impulsarà un servei entre Miravet, Benissanet i Móra d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, també els dies no lectius, ampliant, d'aquesta manera el servei durant tot l'any.

A la Ribera d'Ebre, també s'implanten també dues expedicions més entre Tivissa, Móra la Nova i Móra d'Ebre. Els dies lectius es passarà de tres per sentit a quatre, i els dies feines no lectius de dos a tres. L'objectiu és millorar les connexions amb la capital de comarca, on hi ha l'Hospital, l'estació de tren de Móra la Nova, i equipaments educatius, entre altres. Per últim, s'implanten quatre expedicions més entre la urbanització dels Eucaliptus, l'EMD dels Muntells, Sant Jaume d'Enveja i Amposta, al Montsià. Al servei actual se sumen dos expedicions més per sentit entre setmana. També es crea una nova parada a Deltebre, per facilitar la comunicació entre Deltebre i Amposta, fins ara inexistent. / Via ACN

L'estació de trens de Tortosa, comunicada amb autobusos durant el cap de setmana per unes obres del CAT


TORTOSA (Baix Ebre).- L'estació de trens de Tortosa quedarà comunicada amb un servei alternatiu d'autobusos durant el cap de setmana, a causa d'unes obres del minitransvasment de l'Ebre a Tarragona. El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) construirà a l'alçada del Mas de la Missa, a Campredó, un nou pas que creua la línia fèrria de l'Aldea a Tortosa, mitjançant un marc de quatre metres i mig per dos metres i mig de dimensions interiors, i amb una longitud de 40 metres. Així, en el futur, el CAT podrà treballar en el manteniment i millora de la canonada que hi passa sense interrompre la circulació de trens. Per realitzar les obres, però, es tallarà la via entre la nit de divendres i el matí de dilluns. L'enllaç entre Tortosa i l'Aldea es farà amb un servei d'autobús. Els treballs s'emmarquen en el manteniment i la reparació de canonades afectades pel procés de corrosió per carbonatació del formigó. / Via ACN

La pedregada de diluns malmet més de la meitat de la collita de raïm d'Horta de Sant Joan



HORTA DE SANT JOAN (Terra Alta).- Just quan els pagesos d'Horta de Sant Joan es preparaven per veremar les seves vinyes una pedregada que es va allargar entre una hora i una hora i mitja, aquest dilluns a la tarda, va malmetre més de la meitat de la collita. Pedres amb una mida similar a la d'una ametlla i, fins i tot, d'una pilota de ping pong han deixat un paisatge desoladors de carrolls de raïm malmesos, estesa de pàmpols i redoltes severament colpejades. Ametllers, oliveres i horts han resultat també danyats. La virulència del fenomen i els seus efectes en els arbres podria disminuir, fins i tot, la productivitat de pròximes collites. Els afectats, que majoritàriament no asseguren, demanaran ajuts a l'administració.

La pedregada, que va arribar de la zona de la Franja, va creuar pel nord el terme d'Horta de Sant Joan -la zona coneguda com els Plans- i va arribar a afectar també zones de conreu del municipis veïns de Bot i Prat de Comte. Miquel Bosch, un dels agricultors afectats i coordinador comarcal del sindicat agrari Unió de Pagesos es trobava a la seva granja del terme d'Horta quan va començar la precipitació. "Pensàvem que serien quatre pedres i barrejades amb aigua. Però per a sorpresa nostra va caure molta pedra i d'una magnitud brutal", relata. El fenomen es va allargar entre una hora i una hora i mitja. "En aquest temps et marxa tot l'esforç i el treball d'un any", lamenta.

El paisatge després del fenomen és desolador, especialment a les vinyes, amb carrolls de raïm deteriorats i ceps sense pràcticament pàmpols. A la zona on Bosch té la finca, prop del terme d'Arenys de Lledó, l'afectació se situa per sobre del 70% -entre un 80 i un 100% segons el comunicat oficial d'Unió de Pagesos-. De forma general, al municipi, superaria el 50. Molts pagesos estaven just començant a veremar les varietats de raïm blanc -garnatxa i macabeu-. Bosch explica que la collita, però, encara podria trigar quinze o 20 dies a generalitzar-se en el cas de les negres -ull de llebre syrah o carinyena-. "Ara ens trobem el problema que si la bodega ho voldrà -el raïm- o no i què passarà", apunta. Si no procedeixen a veremar de forma imminent, abans dels pròxims quatre dies, es podria acabar perdent tot.

Però els problemes que ha deixat el fenomen climatològic no acaben aquí. A banda, de la vinya, ha afectat també els ametllers, ferint els arbres i deixant al terra la collita que havia començat fa pocs dies. També les oliveres han rebut: esteses d'olives encara verdes es poden veure a la zona nord del terme i a Prat de Comte, on la pedra hauria malmès tota la collita -així com la d'ametlla-. Les verdures i hortalisses que molts conreen a les seves finques han quedat absolutament malmeses. També els cirerers. Bosch recorda, en aquest sentit, que les ferides als arbres poden condicionar les explotacions en els pròxims mesos, convertint-se en una font de malalties si no s'efectuen tractaments immediats després d'aquesta campanya. "Pot afectar les pròximes collites", certifica. No és la primera pedregada que pateixen aquest estiu els camps d'Horta de Sant Joan i zones pròximes de la Terra Alta: se'n van produir dues més. A principis de juliol, l'episodi ja va deixar senyals als arbres i va malmetre alguns conreus incipients. En cap cas, però, al mateix nivell que la d'aquest dilluns, que alguns equiparen a la que va tenir lloc fa uns quinze anys -que, malgrat això, hauria estat de menors dimensions respecte l'actual-.

Com a coordinador del sindicat agrari Unió de Pagesos, a més d'afectat, Bosch ha anunciat que l'organització reclamarà a les administracions ajuts per als afectats. Admet que molts pagesos, per no resultar rendible, no asseguren aquestes collites. "A veure quin tipus d'ajuts podem habilitar, sigui reduccions de mòduls -de l'IRPF- o algunes altres opcions del Departament d'Agricultura", ha tancat. En qualsevol dels casos, el sindicat reclama a la Generalitat que valori els danys al més aviat possible i a Agroseguro que periti ràpidament les finques que ja estaven duent a terme la collita. / Via ACN

Tortosa rebutjarà la proposta de Pla Hidrològic de l'Ebre perquè no inclou el cabal ecològic consensuat al territori


TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, ha anunciat que rebutjarà l'informe sobre la proposta de projecte de Pla Hidrològic de l'Ebre (2015-2021) que es debatrà aquest dijous al Consejo del Agua de la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre. Bel, convocat en tant que representant de la Generalitat i com a alcalde, exposarà el rebuig del Govern i el de la majoria d'institucions locals de les Terres de l'Ebre a un Pla que "no té en compte les necessitats de cabal ecològic del riu al tram final". De fet, el Consejo del Agua ha desestimat les propostes de Tortosa, Deltebre i el Consell Comarcal del Baix Ebre a l'entorn d'aquest pla amb arguments "molt poc fonamentats, sobretot pel que fa als cabals", segons Bel. L'alcalde de Tortosa ha manifestat que si aquest informe s'aprova tal i com està previst, l'Ajuntament tortosí "continuarà oposant-se en tots i cadascun dels passos de la tramitació del Pla, tal i com ja va fer en el tràmit del període anterior".

L'Ajuntament de Tortosa va presentar el passat 30 de juny un conjunt de suggeriments i observacions a la proposta de projecte de revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre, als efectes de millorar el règim de cabals previst per al tram final del riu. Aquests suggeriments consisteixen essencialment en donar suport a la proposta de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (CSTE), amb el consens de totes les parts, que es recull en el document "Revisió i actualització de la proposta de règim de cabals ecològics al tram final de l'Ebre, delta i estuari".

Societat Civil Catalana respondrà a Tortosa si es pot ser separatista i d'esquerres

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 1 de setembre de 2015 | 1.9.15


TORTOSA (Baix Ebre).- L'entitat Societat Civil Catalana a les Terres de l’Ebre celebrarà el proper divendres, 4 de setembre, el seu primer aniversari al territori. Serà amb una conferencia que durà per títol 'Es pot ser separatista i d'esquerres?', i que es farà al Centre Cívic Ferreries de Tortosa a partir de les 19.00 hores del vespre.  El ponents seran Joaquim Coll, vicepresident de Societat Civil Catalana; Vicente Serrano, membre d’Alternativa Ciutadana Progressista, activista d'esquerres i cofundador de Ciutadans; i Joan Sabaté, senador de l'Entesa i exalcalde de Tortosa.

L'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa impartirà un curs d'Art Digital



TORTOSA (Baix Ebre).- L'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa inicia el curs escolar 2015-2016 amb nombroses activitats formatives, culturals i patrimonials, que conformen una oferta formativa especialitzada, tècnica i creativa. L'Art Digital serà una de les matèries que s'impartirà per primera vegada al centre, i formarà part de la vintena de cursos monogràfics que oferirà durant el primer trimestre. La matrícula per apuntar-se a aquests cursos ja està oberta.

Els tallers de ceràmica, pintura-gravat i restauració redefineixen continguts, propostes i horaris, i els actualitzen tot aplicant les noves tecnologies al món de l'art. L'objectiu és atreure, consolidar i formar l’alumnat amb un ensenyament especialitzat en art i conservació del patrimoni. Es tracta de cursos de curta durada amb formats diversificats, aptes per a tots els públics, que durant aquests mesos permetran aprofundir entre el món del gres, els esmalts i les textures; aprendre la tècnica oriental del Rakú; iniciar-se en el dibuix de la figura humana, o "customitzar" objectes amb tècniques decoratives, entre moltes altres coses.

L’Ensenyament Artístic és un dels tres programes que desenvolupa actualment l’Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa, conjuntament amb el de Projectes Culturals i el de Conservació i Restauració de Béns Culturals. Precisament, aquest últim programa inclou la 3a edició del Màster Oficial en Patrimoni Artístic i Cooperació Cultural, coorganitzat amb la Universitat Rovira i Virgili.

L’Escola està oberta a tothom que estigui interessat en la formació, la cultura, la creació, el pensament i el patrimoni. L’únic requisit per a accedir-hi és tenir més de 14 anys. La matrícula estarà oberta fins al proper divendres 25 de setembre. Les classes s’inicien el 21. Podeu consultar tota aquesta informació al web www.dipta.cat/eadtortosa, o bé a secretaria de l’Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa, de dilluns a divendres de 9 a 13 h, i els dilluns 10 i 17 de setembre, de 18 a 20 h.

'Pols hipnòtica als ulls', article de Jesús M. Tibau


EIXUTA, la pols s’alça mestressa de l’espai buit que, de forma ineludible, creix sota les mans de les grues. El núvol es deixa portar pel caprici volàtil del vent, i s’endinsa a les cases veïnes per la més mínima escletxa, s’acumula damunt dels vehicles que suporten estoicament el xàfec de pols, i es fica als ulls curiosos que no poden apartar la mirada, encuriosits alguns; plorosos, uns altres; hipnotitzats, tots. Entre les runes, encara resisteix el relleu d’antigues habitacions, mobles trencats que no entenen quina ha estat la seva falta, una làmpada que es gronxa sota un sostre mig esberlat, escales que no van enlloc. Part de la vella façana fluvial de l’Ebre dibuixa el seu últim perfil i el carrer Croera, ara tallat, espera amb ànsia el pas de la llum.

POQUES actuacions urbanístiques han despertat tanta polseguera a Tortosa, que jo recordi, com l’enderrocament de les cases de davant la Catedral. Les opinions són enfrontades, viscerals, els arguments es basen en teories diverses carregades de raons i, sobretot, d’emocions. 

AMB MÉS d’un quart de segle vora l’Ebre, em sento un tortosí més, m’estimo aquesta ciutat, però el fet de no haver-hi nascut, de no haver passat la infantesa corrent pels seus carrers, em deslliura de certa càrrega emocional que de vegades fa difícil ser objectiu.

MÉS D’UNA PERSONA m’ha preguntat l’opinió de tot plegat, i confesso que, indecís de mena, no ho tinc gens clar.

LES CIUTATS, com les persones, estan vives, es modifiquen, es transformen, s’adapten als temps, de bon grat o a la força, i cada generació deixa l’empremta del seu pas. L’actual Catedral gòtica s’aixecà sobre les restes de la malaurada catedral romànica, que a molts ens hauria agradat veure. Des de fa segles, la ciutat creix a base, sovint, de menjar-se a si mateixa, en una mena de canibalisme urbà més o menys dirigit. És cert que l’últim segle els humans, conscients de ser només la baula d’una cadena que hem d’entregar als nostres fills, ens hem dotat d’un instint de conservació, que jo aplaudeixo, i que hauríem de minimitzar els danys que causa el nostre pas.

D’ALTRA BANDA, també és cert que cal tallar alguna rama perquè l’arbri creixi sa, i que tot allò que ens sembla etern, tot allò que ens resignem a no perdre abraçant-lo amb força, forma part de fugisser pas del temps. Sovint ens referim a costums i a espais dient que han estat així “tota la vida”, però quan diem “tota la vida”, el que volem dir realment és “la nostra infantesa”.

LA PÈRDUA de les cases del carrer Croera és traumàtica per a molta gent, i m’hi solidaritzo, perquè quan visito una ciutat, m’atrauen més els balcons, les finestres, les portes i els pedrissos de les cases, plens de vida i amb sabor de poble, que els grans monuments o palaus.

NO SABEM quant de temps durarà la pols en el record, ni si ens amargarà la nova vista que lluirà la nostra antiga, estimada i groga, ciutat.



Jesús M. Tibau
és escriptor.

El govern de Tortosa vol tenir acabada la nova plaça de la Catedral abans de l'estiu del 2017



TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa vol tenir acabada la nova plaça de davant la Catedral per les festes majors de la Cinta del 2017. Són els terminis màxims amb que treballen des del consistori tenint en compte les excavacions arqueològiques que s'han de fer i la redacció del projecte executiu de la urbanització, que inclourà l'escalinata frontal d'accés al temple. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha fet aquest dimarts un balanç molt satisfactori del gruix de l'enderroc de les cases de davant la Catedral que s'està fent, i que ha generat menys afectacions de les previstes per a veïns i trànsit rodat. A més, Bel ha reclamat que s'inclogui als pressupostos estatals recursos per netejar la façana de la catedral. De fet, Convegència ha anunciat la presentació d'una esmena al pressupost general de l'Estat, per habilitar una partida d'un milió d'euros destinada a la millora de la façana de la catedral de Tortosa, que el 2016 té zero euros consignats pel govern del PP.

La façana barroca de la Catedral de Tortosa ja fa alguns dies que mira al riu, una vegada han estat enderrocades les edificacions del carrer Croera, datades al segle XIX, i mentre es treballa per enretirar les 4.000 tones de runa resultant. Els treballs estan sent seguits de prop pels arqueòlegs del Departament de Cultura i de la URV, que han identificat diversos elements patrimonials que caldrà valorar amb posterioritat. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, acompanyat de la 1a tinent d'alcalde, Meritxell Roigé, i del cap d'obra, Felip Carles, ha avançat que el proper cap de setmana el nou espai quedarà net de runa, envoltat de perímetre de seguretat i s'instal·larà enllumenat provisional per il·luminar la façana del temple. Bel ha informat del calendari previst de les properes actuacions, la primera de les quals serà les excavacions arqueològiques del subsòl, que hauran de determinar les característiques del nou projecte d'espai públic entre la Catedral i el riu.

La muntanya d'enderroc de davant la Catedral va reduint-se a mesura que vora 40 camions al dia carreguen unes 20 tones de runa cadascun. En la visita d'obres que ha fet avui l'alcalde s'ha pogut comprovar el ritme intens d'evacuació de material, en presència d'operaris i també dels arqueòlegs que controlen la conservació i retirada d'elements susceptibles de valor patrimonial. L'alcalde ha avançat que es tracta, majoritàriament, de peces procedents de construccions anteriors que es van fer servir per bastir les cases enderrocades, de datació més recent. En qualsevol cas, i una vegada datades i estudiades, les troballes més significatives es dipositaran al Museu de Tortosa.

L'alcalde ha reiterat la complexitat d'una obra que finalment no ha tingut grans afectacions sobre la mobilitat, tot i que ha volgut agrair la col·laboració dels veïns i la feina de l'empresa. Quant al calendari que s'obre a partir d'ara, ha avançat que a la tardor es licitaran els treballs d'excavació arqueològics, als quals prosseguirà la redacció del projecte de nou espai públic i la seua execució. Bel confia que nova plaça, que inclourà la continuació de l'escalinata frontal de la Catedral, pugui estar a punt l'estiu de 2017. Simultàniament, l'alcalde considera que cal reclamar al Govern de l'Estat una actuació de restauració de la façana del temple. / Via ACN i Ajuntament de Tortosa.