'A Toni Cantó'

Per SÍLVIA CASOLA*

No és cap secret que mai m’has agradat com a polític, de fet, ni tu ni el teu partit, UPyD. No m’agrada la teua forma de fer política, la forma que tens de mentir compulsivament, no m’agrada a la teua demagògia constant. Tot i així, sempre he intentat respectar que tu pensessis diferent a mi, perquè com a persona que creu i defensa la democràcia i la llibertat d’expressió  crec que tens el dret de defensar les teues idees igual que jo espero que tu creguis que jo puc defensar les meues. Però avui t’has passat! Avui has fet vessar definitivament el got de la meua paciència cap a tu.

Atacar gratuïtament les víctimes de violència masclista a través del teu Twitter dient que la majoria de les denuncies són falses i que les estadístiques oficials també ho són està totalment fora de lloc i demostra, una vegada més, la teua falta de cultura democràtica, i el poc respecte cap a la les persones que lluitem per la llibertat i per una societat millor.

En els últims anys, vivim un període de brutals retallades ideològiques, aplicades per governs que busquen que fem un salt enrere en els nostres drets, i cada dia queda més clar que tu busques exactament el mateix que ells. Hem vist com les partides en els programes de protecció de dones víctimes de la violència masclista s’han reduït fins al punt que en alguns territoris s’han acabat eliminant alguns programes (al Camp de Morvedre, per posar un exemple, han eliminat el suport a víctimes de violència masclista i les persones que pateixen una agressió i necessiten protecció i atenció d’urgència han d’anar fins a València, 30 minuts amb cotxe, i amb els seus propis recursos…). També hem vist com s’ha retallat bona part dels programes de prevenció en violència masclista, fet especialment greu en el cas dels destinats a persones joves, i què per desgràcia, ja en tenim els resultats: ha augmentat la violència entre parelles joves i el tracte denigrant per part de nois joves cap a companyes.

A més, m’agradaria aclarir alguns conceptes i dades:

La violència no és familiar, és masclista. Es produeix en el si de la nostra societat, una societat patriarcal on les dones, pel simple fet de ser-ho, patim un seguit de desigualtats estructurals: com, per exemple, cobrar un 22% menys de mitjana que els homes per desenvolupar una mateixa tasca o la discriminació que es produeix en l’accés a llocs de responsabilitat: quantes dones hi ha als consells d’administració de les empreses?

És rotundament fals que un terç de les víctimes per violència masclista siguin homes, el percentatge no arriba al 9%. A banda, que em sembla repugnant voler utilitzar els homes morts en mans de les seues dones per justificar que hi hagi dones mortes. Tant en un cas com l’altre hem de posar fi a la violència, però sabies que van ser 42 les víctimes comptabilitzades com a violència masclista el passat 2012 a tot l’Estat Espanyol?

És de persona malalta volen vincular els suïcidis d’homes al fet que s’estigueren separant de les seues parelles, i insinuar que alguna relació o “culpa” tenen aquestes. Arribes fins al punt de dir que la majoria de les denuncies són falses i que aquest fet a més es promociona per part del govern per treure diners de la Unió Europea…

Has pensat en els milers de dones que dia a dia tenen por de les seues parelles, marits o companys? De totes aquelles que viuen maltractades psicològicament fins al punt de quedar anul·lades? De les que no poden anar soles pel carrer? Les que, amb petits detalls poc a poc es van anul·lant? Et recomano la lectura d’un altre article meu “violències quotidianes” Perquè tot això, també és violència masclista.

No acabaria mai d’enumerar el seguit de motius pels quals avui m’he indignat profundament amb tu. Arribats aquí sols em queda demanar-te una cosa: dimiteix i deixa’ns tranquil·les a totes les formiguetes que continuem lluitant per una societat més justa i lliure.

N’estic fins els ovaris de feixistes masclistes com tu que es creuen que em quedaré callada davant els vostres crims! Un atre cop, NO!

 *Sílvia Casola 
és secretària nacional de la Dona de les JERC