L'ampliació del Parc Natural dels Ports també implicarà convertir-lo en el segon parc nacional de Catalunya

TORTOSA (Baix Ebre).- El Govern estudia ampliar el parc natural dels Ports i convertir-lo en un futur en el segon parc nacional de Catalunya. Segons una proposta redactada per Territori i Sostenibilitat, que encara no ha estat traslladada als alcaldes ni propietaris, la declaració hauria de ser votada al Parlament i aprovada pel govern espanyol en un procés d'uns dos anys. En el document, el Govern preveu que les inversions estatals i l'impuls del turisme generarien 600 llocs de treball i 40 milions d'euros anuals al territori. Per contra, la creació del parc, inicialment limitat a la part catalana del massís, suposaria restringir activitats tradicionals com la caça, la ramaderia o la silvicultura.

Amb data del passat mes de maig, la proposta ha estat ja avaluada pel Departament de Territori i Sostenibilitat amb els responsables del parc natural dels Ports. Si, finalment, prospera, el dels Ports seria el segon parc nacional de Catalunya, després del d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici -creat l'any 1955-, i el primer al Sistema Ibèric. Aquest últim argument, juntament amb la recent declaració de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera per part de la Unesco, és una de les principals bases que el Govern vol emprar a l'hora de defensar la idea davant el govern espanyol que és qui, en última instància, l'hauria d'aprovar i, especialment, dotar de recursos.

La delimitació proposada per al parc nacional s'adapta en bona mesura al contorn de l'actual parc natural dels Ports -que abasta unes 35.000 hectàrees de nou municipis ebrencs-: respecta l'exclusió de les zones urbanitzades que no es van integrar arran la creació del parc natural l'any 2001 i incorpora una "àrea perifèrica de protecció" que coincideix o sobrepassa de forma poc significativa els actuals límits. La declaració, d'entrada, només afectaria la part dels massís que es troba en territori català, tot i ser compartit amb l'Aragó i el País Valencià.

Sobre el paper, el factor de l'impacte econòmic en sector turístic i la possibilitat que funcioni territorialment com a agent "redistributiu de la renda" són els principal motius de pes en aquesta operació, segons plasma el document, que encara no ha estat difós oficialment per la Generalitat. La proposta, de fet, inclou un estudi de "justificació socio-econòmica" encarregat per la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tortosa als professors de la URV, Joan Antoni Duro i Xavier Farré.

Segons l'anàlisi d'aquests economistes, la creació del parc nacional suposaria al seu entorn socioeconòmic directe -Baix Ebre, Montsià i Terra Alta- unes aportacions netes al PIB de 40 milions d'euros anuals, arribant. Paral·lelament, sostenen que es crearien uns 600 llocs de treball, directes -la mitjana de personal adscrit al parc és de 55 persones- i indirectes, al seu entorn. Els càlculs estan basats en els estudis del govern estatal que, globalment, calculen en 10 milions la xifra global de visitants, que l'any 2009 haurien fet una despesa de més de 1.100 milions d'euros -1.960 incloent l'àrea d'influència-. D'altra banda, la inversió de l'administració espanyola per al conjunt dels parcs es va situar en els 41,88 milions d'euros el 2009.

Tot plegat, d'acord amb els càlculs de Duro i Farré, la presència d'un parc nacional als Ports podria arribar a ser la responsable de generar l'1,5% del PIB en les tres comarques afectades. A més, el Govern destaca l'arribada de recursos per a la conservació de l'espai i l'impuls d'activitats vinculades a la seva àrea d'influència -entre elles la construcció i els serveis- , inclosos projectes de R+D+I o un Observatori del Canvi Global, sobre les variacions climàtiques.

Contrapartides i prohibicions

Els pretesos avantatges, però, tindrien també les seves contrapartides que modificarien considerablement l'actual model de gestió de l'espai. El document recull com a "dificultats" que podria suposar l'aprovació la necessitat de prohibir la caça esportiva i la desaparició de la Reserva Nacional de Caça, creada el 1966 i que s'estén també en territori de Terol i Castelló. La caça regulada de la cabra salvatge i de senglars a la zona suposa una important font d'ingressos per als municipis i per a la mateixa administració catalana.

"El parc nacional actua com un gran refugi de fauna i les poblacions d'espècies cinegètiques que surten fora poden ser objecte de caça segons els plans cinegètics aprovats", assegura la proposta, que planteja mantenir àrees privades de caça major i menor a la zona de "l'orla" o perifèrica. A més, les polítiques d'indemnitzacions per danys se substituirien per "l'eliminació dels exemplars d'espècies cinegètiques que causen els danys", s'indemnitzarien les àrees privades de caça afectades pel concepte de "lucre cessant" i s'autoritzaria a l'interior del parc l'activitat cinegètica per al control poblacional.

L'aprovació també faria inviable l'aprofitament de pastures i la ramaderia extensiva a la zona del parc, principalment de bous braus -amb, almenys, tres ramaderies registrades-, dedicades a proveir animals per a espectacles taurins. En aquest punt, Territori i Sostenibilitat proposa l'esgotament de les concessions en terrenys públics i una moratòria de deu anys en el cas dels privats. Tot plegat suposaria l'extinció "progressiva", mantenint els drets d'aprofitament mentre no canviï la titularitat del sòl o explotació però evitant la seva transmissió. També es planteja indemnitzar el lucre cessant.

La tercera activitat afectada seria la silvicultura i els aprofitaments fusters amb activitats comercials. S'autoritzarien únicament tractaments silvícoles amb l'objectiu de "mantenir o millorar l'hàbitat o ecosistema forestal", és a dir, sense finalitat productiva, tot i que si d'aquesta activitat permesa s'obtingués un producte comercialitzable també s'autoritzaria. En aquest cas també apareix el concepte del lucre cessant.

L'entrada en joc del govern espanyol també suposaria variacions en l'actual gestió administrativa de l'espai. Formalment, indica la proposta, la Generalitat assumiria la gestió de la nova entitat mitjançant el Departament d'Agricultura i reconvertint l'actual junta rectora del parc natural en un patronat -amb presència de l'administració catalana, espanyola, locals i agents socials-. "No caldria cap canvi en l'estructura administrativa i tècnica existent", assegura el Govern, que limita les funcions de l'Estat a l'establiment de les grans directrius de la xarxa de parcs, així com el finançament d'accions de desenvolupament sostenible als municipis pròxims, adquisició de patrimoni o les indemnitzacions per prohibicions d'usos.

La durada del procés administratiu i polític previst per materialitzar la declaració seria, segons els càlculs de la mateixa Generalitat, de 22 mesos. El primer any estaria dedicat a la redacció de la proposta aprovació així com informació pública i resposta d'al·legacions. També requeriria l'acord favorable del Parlament. Posteriorment, es traslladaria a Madrid, on el Consell de la Xarxa de Parc Nacionals i els ministeris afectats haurien de redactar els respectius informes abans que es redactés el projecte de llei i les Corts promulguessin la declaració. Un procés que no estaria exempt, en cap cas, de negociacions polítiques. Un cop declarat, el Departament d'Agricultura assumiria l'aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió, a més de programar actuacions.

"Impulsar les potencialitats" dels Ports

En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha confirmat l'existència d'aquest projecte però l'ha intentat aigualir tot assegurant que es troba en una "fase molt embrionària", malgrat el nivell de detall present en la documentació. "No és una proposta ferma. Estudiem alternatives per impulsar les potencialitats de les zones més emblemàtiques dels ports. Encara no està decidit tirar-ho endavant, ni molt menys", ha manifestat.

Pallarès, però, ha reconegut que la idea planteja "avantatges i inconvenients" -amb "restriccions molt complicades que la gent hauria d'acceptar"- però ha reiterat que el seu gran objectiu seria la voluntat de "treure més rendiment" a l'actual parc natural, a partir dels ajuts econòmics que podrien arribar de l'Estat espanyol i la possibilitat de generar llocs de treball. "Hem de veure si Madrid hi posaria diners", ha admès. D'entrada, l'espai, segons el raonament que fa el Govern, superaria els requisits des del punt de vista ambiental.

"Els encants i els valors naturals a preservar del parc natural hi són: tenim el més important de tot que és la natura. Ho complim perfectament. Però hem de mirar la predisposició perquè les inversions arribin. Estem en una situació de crisi i no hem parlat amb el govern espanyol", ha afegit. De moment, apunta, es tracta d'un projecte "a llarg termini", atès que encara, segons ha reconegut, els ajuntaments, propietaris i agents implicats de la zona encara no n'han estat informats oficialment. "Si la gent dels municipis, entitats, caçadors i la societat ho vegi bé, no hi hauria cap impediment perquè complim totes les expectatives. Però el parc natural dels Ports la gent hi viu i hi conviu, es fan activitats i s'haurien de valorar els pros i els contres. És un tema que s'hauria de treballar molt", ha insistit.

També caldria, ha puntualitzat, abordar el tema amb els territoris veïns de Castelló i Terol, atès que, precisament, el govern aragonès també treballa amb la idea de declarar la zona del massís sota la seva competència com a parc natural. "Un parc nacional no té fronteres. No tindria sentit fer-lo sense incloure la comarca del Matarranya", ha reconegut.

Via ACN (Jordi Marsal)