El passat mes d'abril Arcadi Oliveres i Teresa Forcades endegaren un projecte polític que mitjançant un manifest de 10 punts adreçava una crida a la ciutadania de Catalunya per contribuir entre tots a un canvi a favor d'un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu. Des de llavors
aquest manifest ha comptat amb el suport de més de 42.000 persones que ens hem afegit a la voluntat i objectiu d'una convocatòria d'un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d'estat i de país és el que desitja.
Aquesta iniciativa parteix d'una evidència que anem constatant dia rere
dia; l'actual model econòmic, institucional i d'ordenament polític ha arribat a la seva fi. Ara, cal que entre tots forgem un nou model polític i social sense repetir fórmules del passat.
Perquè això sigui possible cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu que, a la vegada, reconegui la tasca dels múltiples col·lectius que des de fa temps treballen pel canvi democràtic i pacífic. Més enllà del desengany i de la frustració que ens genera l'actual situació política, social i econòmica, és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Cal que, entre tots els qui ens hi vulguem sumar, fem nostra aquesta iniciativa de canvi a favor d'un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu, un model que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.
El que està passant actualment al nostre país ens ajuda a posicionar-nos cada cop més en favor d'allò que no volem; aquesta iniciativa endegada el passat abril, i que, com a taca d'oli s'està estenen arreu del territori, vol ser un espai de reflexió que contribueixi, en positiu, en la definició sobre el model de societat que volem per al nostre futur i el dels nostres fills.
Amb aquest ànim tot un seguit de gent de les Terres de l'Ebre, a partir d'una inicial assemblea que tingué lloc el passat mes de juliol al Casal Tortosí, ens hem posat en marxa per anar treballant. Amb la voluntat d'anar teixint complicitats de tots i totes els qui us hi vulgueu afegir. Comptem amb el suport d'altres territoris i experiències que ens han precedit. Ara, també a les Terres de l'Ebre, tot afegint la nostra veu a la de altres que, amb l'esperit del manifest, veuen necessari un canvi tranquil i a la vegada contundent, us convidem a participar des d'un àmbit local i proper, en el debat i la reflexió al voltant d'un nou model de país i de societat que faci inviable el que a hores d'ara està succeint: que l'interès d'uns pocs prevalgui per davant de l'interès de la majoria.
Sisco Lahosa
és membre del grup impulsor del Procés Constituent a les Terres de l'Ebre.
Aquest "model de país i de societat", passa, primer, sí o sí, per la independència de Catalunya. No veure-ho és una errada d'estratègia política enorme.
ResponEliminaLa cadena que faran al voltant al dia de la Caixa, afirmen és per "donar sentit social a la Diada". Serà qüestió d'omplir la manifestació de l'1 de maig d'estelades, per donar sentit nacional a la celebració?
Quan tu parles d'independència, recordo in (no) dependència (estar penjat de) de quin o quines no dependències parles exactament? Obric lo debat real (d'arrel clar, no de rei)....(ànims)
ResponElimina" Aquest model de país i de societat, passa, primer, sí o sí, per la independència de Catalunya. No veure-ho és una errada d'estratègia política enorme ". O no.
ResponEliminaPerò algú es creu que una Catalunya independent serà, quant a model de societat, molt diferent del que tinguin els veïns de França o Espanya ? . Anem a veure els percentatges de vots de partits que volen una canvi o reforma en profunditat al Parlament i al Congrés ? Si fa o no fa, igual. O potser menys aquí. Quants anticapitalistes militants -de debò- hi ha a cada lloc ? I sinó, mirem els vots absoluts, més enllà dels escons. Llavors per què hem de pensar que amb la independència ( o més bé, com a conseqüència ) la ciutadania, no ja els representants, apostarien per un model de societat molt diferent de l'actual ? què desapareixerien La Caixa i Pedralbes ? De cop i volta es giraria el cervell a tot el PP, que continuaria existint -amb més força presumeixo- encara que amb un altre nom; també se'ls hi giraria el cervell a CIU ( si existís ); a ERC, quant al model de societat, pos Déu n'hi do; I el PSC ( amb este o un altre nom ) també és faria marxista. Ah, i les CUP pel fet, insisteixo, de ser un Estat, aconseguiria 80 diputats dels 135 que, sumats als 20 de ICV en tindrien més que suficients per fer una país " chachi piruli ". Endavant les atxes. No entenc res, però endavant les atxes.
Em preocupa aquesta rotunditat del Sr Nieto amb la necessitat de la independència relegant la part social.Independencia, per qùe no? però no a qualsevol preu, com sembla insinuar el Sr Nieto. Sense un canvi social no servirà de res la independència, només serà un canvi de servitud de Madrid vers una oligarquia catalana representada per CiU i el suport d'ERC a aquest projecte sense replantejar-se cap altre canvi podria suposar un greu error o enmascarar unes ganes de remenar les cireres a un xiringuito català. Alli es on suposadament entra el Procès Constituent, a cobrir aquest més enllà que sembla que ningu dels que estan promovent la independencia sembla tenir en compte (a excepcio potser de les CUP). EL problema d'aquest col.lectiu és que sembla que no vulgue mullar-se a entrar en escena política ja sigue per no embrutar-se la imatge o per manca de lideratge, però només com a col.lectiu social no pot executar aquests canvis necessaris, em fa por que passe com els proposits del 15-M que al final han caigut en paper mullat. Fa falta sava nova al nostre panorama polític tant nacional com local, i tornar a veure als mateixos de sempre com el sr Lahosa, en un altre projecte, pos no me dona molta confiança.
ResponEliminaUn per un.
ResponEliminaI: Tens tota la raó. El poder real d'avui en dia ja no està en mans dels Estats. En la llista dels 10 països amb el PIB per càpita més elevat, però, tret dels EStats Units, no n'hi ha cap país gran. La major part de països amb rendes elevades estan lligats a les finances i els negocis(Luxemburg, Suïsa,Singapur, Hong Kong), el petroli (Qatar, Emirats Àrabs, Noruega).
Això ens dona la idea del món en què vivim.
Ximo: En cap moment dic que la independència pugui portar a un altre model social igual que una canya de pescar no garanteix un peix. Però dins del model constitucional-borbònic-bipartidisme PP-PSOE-corrupció generalitzada-manca d'interès per la recerca-desenvolupament que suposa Espanya, cap altre món és possible. Veig dins de Catalunya, factors favorables, per un altre model de societat, però ni el model industrial, ni el model econòmic, ni el laboral, ni l'impositiu, ni, ni, ni, es poden decidir des de Catalunya, d'acord amb la realitat de Catalunya, les necessitats i les potencialitats de Catalunya, mentre estem dintre d'Espanya.
Saberut: potser sí que he estat massa rotund, perquè m'he deixat d'explicar les coses que he començat a explicar a I i a Ximo. Creus que és més fàcil canviar les oligarquies de Madrid que les de Barcelona? Quants de fills, filles, amics o coneguts del teu voltant treballen a Barcelona? I a Madrid? No creus que és més interessant el que es pugués fer una Barcelona-Catalunya, que pren decisions sense ser la sucursal de Madrid?
No relego la part social. La independència no és per que quedi com una gesta en els llibres d'història. La independència és per la seva gent, pels catalans i catalanes, per un millor horitzó econòmic, social i cultural. Avui en una entrevista a el Periódico, el cantautor Paco Ibañez es queixava de la degradació cultural que pateix Espanya. Catalunya sempre ha estat una avançada cultural? Ens hem d'anar arrossegant per l'asfíxia de Madrid. Però, si fins i tot ara volen fer bous el diumenge en horari infantil, quan aquí hem prohibit les corregudes? No veieu que no podem continuar així?
Crec que és molt oportú un fragment del llibre Victus d'Albert Sánchez Piñol, per reflexionar sobre el cul de sac català:
ResponElimina"Vet aquí el nostre pitjor defecte. No saber el que volíem, més enllà de recrear-nos en el reducte de la petitesa. Això no, allò tampoc. NI França, ni Espaya, però incapaços de construir un edifici polític propi. NI resignats al nostre destí ni disposats a canviar-lo. Atrapats entre les mandíbules de França i d'Espanya, ens conformàvem a capejar el temporal. Per això suràvem com una barca a la deriva. Les nostres classes dirigents, en particular, eren el súmmum de la indecisió crònica, sempre a mig camí entre el servilisme i la resistència".
D'acord amb la meva manera d'entendre la nostra realitat, Sánchez Piñól la clava. I jo, mai he volgut viure com una barca a la deriva. Prefereixo, dieu-me il.lús, dreçar la meva barca cap a Ítaca.
Jo intentaré no ser dependent d'altres comentaris i usaré la meua dependència per reconèixer que tots feu aportacions, si més no, interessants.
ResponEliminaPer a mi la "no dependència" passa primer per l'individu, em costa no dir que no es un "indi vidu", però, era massa fàcil.
I com una mena de cadena això ens porta a un concepte, la llibertat. Si, eixa capacitat de decidir sobre el nostre destí, la nostra situació dintre d'una societat de societats, però, també sobre l'anàlisi i observació de la pròpia identitat humana i els propis límits.
Totes les societats son constrictives per a l'individu, sobretot si este no ha sigut capaç de manifestar-se activament sobre les seues decisions. Decisions preses tants de cops sobre el marc d'altres societats, moltes d'elles, si no totes, mogudes per grans "egos autocomplaents". I es que els associaments d'individus, forçats o "lliures", son un llast per a la pròpia independència, una càrrega per al criteri lliure que només pot expressar-se individualment i amb una consciencia d'on som en cada moment.
Dit això, no se encara si canviar d'amos, sobretot si els "amos" no canvien mai.
Això si, sigue lo que sigue, que no em facen més depenent que prou dependències porto a sobre tot sol com per a carregar-me'n unes quantes més que em facin semblar mes a un ase que a un ser humà.