La plataforma del Sénia rodejarà diumenge la planta terrestre de Vinaròs per reclamar el tancament i desmantellament del Castor

ALCANAR (Montsià).- La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha acusat aquest dijous el govern espanyol d'ocultar i dilatar el debat científic sobre la seguretat del projecte Castor. Per aquest motiu, li han exigit que reveli quins científics elaboren l'informe, a més d'instar-lo a fixar un calendari sobre la decisió del seu tancament. Amb l'objectiu de traslladar aquests missatges, el moviment social contra el Castor es tornarà a mobilitzar aquest diumenge amb una cadena humana que rodejarà la planta terrestre de Vinaròs. Paral·lelament, l'entitat ha demanat a tots els grups polítics del Parlament un pronunciament unitari pel tancament, desmantellament del projecte i restauració de la zona.

"S'està produint una maniobra de dilació. Temem que busquen allargar el tema perquè els ciutadans s'oblidin dels terratrèmols, que no es produeixen perquè s'ha aturat l'activitat", ha indicat el president de l'entitat, Joan Ferrando, després d'exigir al Ministeri d'Indústria que faci públics els noms dels científics que elaboren els informes tècnics sobre els quals s'ha de basar la decisió de la continuïtat o el tancament del magatzem de gas submarí, després dels més de 600 sismes que ha ocasionat a la costa de l'Ebre i el Maestrat.

Les filtracions dels últims dies sobre el contingut de l'informe que prepara l'Institut Geològic i Miner, que apuntarien la continuïtat dels terratrèmols si es torna a posar en marxa, així com la insistència de l'empresa Escal UGS en desvincular-se dels moviments sísmics més importants -que van arribar als 4,2 graus en l'escala de Richter i van ser àmpliament percebuts per la població- han posat en guàrdia el moviment social, que lluita per desmantellar el projecte, conscient de la seva força i poder de convocatòria actuals.

"Volem que es vegi que la gest d'aquí estem en contra: mostrar el rebuig i alhora la tranquil·litat del poble", ha apuntat el portaveu Evelio Monfort. Convocada per la mateixa plataforma i les assemblees ciutadanes de Vinaròs, Benicarló i Peníscola, esperen reunir més de 2.000 persones per poder envoltar els prop de tres quilòmetres de perímetre de la planta terrestre al terme de Vinaròs, però molt pròxima al nucli urbà canareu.

Denúncia a Fiscalia

Simultàniament, però, la batalla legal continua oberta també als despatxos judicials i de l'administració. L'entitat està ultimant també en aquests moments la denúncia que preveu presentar davant la Fiscalia de Castelló i Tarragona durant la setmana vinent, segons ha apuntat la portaveu Cristina Reverter.

També en el front polític, la Plataforma ha tramès un escrit a tots els grups amb representació al Parlament perquè aprovin un pronunciament "ferm i unitari" demanant no només la total paralització de l'activitat del Castor per la "inseguretat" que han posat de relleu els últims moviments sísmics, sinó que vaig més enllà i n'exigeixi el seu desmantellament, així com la restauració ambiental de la zona. Recorden que, en un sentit similar, ja s'han pronunciat diversos ajuntaments del territori i, fins i tot, les Corts Valencianes.

Reiteren que la impossibilitat de demostrar la seguretat de l'activitat és la clau per enterrar definitivament el projecte. I així ho continuen exigint al govern espanyol. "La seguretat no existeix. Preparem una petició a les institucions estatals exigint que el Ministeri compleixi la seva paraula. A banda de depurar responsabilitats, si no hi ha un informe que tècnic que avali la seva seguretat, que es tanqui i es desmantelli", addueix Reverter, fent una llista dels informes i advertiments per part d'organismes com l'Observatori de l'Ebre, que havien alertat del risc sismològic que suposaria abans i tot que es posés en marxa.

Pla de desmantellament

La manca de seguretat no és, però, l'únic argument que també s'incorporarà al denúncia davant Fiscalia. El moviment social continua insistint en els dubtes legals en la tramitació d'un projecte que no va preveure cap "pla de desmantellament", tal i com li havia exigit al mateixa Plataforma, davant la possibilitat que s'hagi de restituir la zona al seu estat ambiental original.

Un altre dels grans interrogant és l'aspecte econòmic i la possibilitat que l'erari públic hagi d'indemnitzar Escal UGS amb uns 1.700 milions d'euros si s'acaba tancant el Castor, malgrat que es demostrin negligències en la construcció i posada en marxa del projecte. En aquest context, la Plataforma exigirà al Tribunal de Comptes que encarregui una auditoria "externa i independent", davant les suspicàcies que desperta l'estudi que elaboren les mateixes autoritats estatals i després que el cost s'hagi disparat des dels 700 milions inicials.

Reverter ha recordat que ja l'any 2010 la Plataforma va presentar un recurs contenciós-administratiu davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem posant en qüestió l'article 14 del Reial Decret de 2008, el qual, precisament, reconeixia la responsabilitat econòmica de l'Estat en el cas que Castor no tirés endavant, fins i tot si s'acabava demostrant negligència o dol. "No pot ser d'aplicació perquè contravé l'interès general. Però llavors no ens van fer cas", ha lamentat.

A tot aquest reguitzell d'obres, la Plataforma afegeix un possible tracte de favor de l'administració espanyola cap a l'empresa. Tot i que la normativa requeria que l'empresa acredités activitat prèvia en el sector del transport o emmagatzematge subterrani d'hidrocarburs, així com la presència d'un soci que aportés més del 25% del capital social, aquest no hauria estat el cas d'Escal UGS. "No entenem com s'acredita la capacitat tècnica de l'empresa quan l'any 2005 només tenia un treballador i el 2007, quan es publica al BOE, sis", ha explicat Reverter, per qui la societat es va constituir amb l'únic objectiu de tirar endavant el magatzem de gas submarí.

Via ACN (Jordi Marsal)
Vídeo Canal 21 Ebre