L’actual Constitució Espanyola és pura brossa. Brossa vol dir el que ha perdut la utilitat i ja no és apte per a l’ús per al que fou creat. Potser sí que va servir al moment en què es va aprovar, per tal de facilitar la transició entre la dictadura i la democràcia; però avui, al cap de 35 anys, ha quedat obsoleta; és brossa. Hi ha altres constitucions més antigues, com la dels Estats Units de 1778 que encara serveixen; però s’han anat introduint al llarg del temps fins a 27 esmenes que modifiquen substancialment alguns aspectes del seu contingut i està oberta a més. L’espanyola és com la Bíblia, inspirada per la divinitat, inqüestionable, i s’ha de defensar amb els tancs si cal, fins a la mort.
Però hi ha mes. Al Referèndum de 6 de desembre de 1978 -per aprovar la Constitució- varen votar el 67,11 per cent del cens electoral, dels quals el 88.54 per cent es pronunciaren favorablement. Això vol dir que del total del cens d’aleshores votaren 'sí' solament el 59,42 per cent. Aquest 59,42 per cent de 1978 representa únicament el 20,13 per cent dels que actualment estan vius. Resumint: només un de cada cinc ciutadans actuals de l’Estat espanyol amb dret a votar ara, varen manifestar-se a favor de la “Sagrada Constitució”. Poca cosa. No els sembla?
La segona raó foren les circumstancies en què es va redactar i aprovar. No eren pas les normals. Les forces vives del país (l’exèrcit, la banca, el capital, l’administració, la patronal, la burocràcia del sindicat vertical, la majoria dels bisbes…) estaven en bona part identificats amb el franquisme i acceptaven la transició per pur oportunisme, per no perdre el seu estatus i el seus privilegis. Els propis polítics de l’època ho diuen i en diversos articles reconeixen haver acceptat moltes transaccions, diuen, per garantir una transició en pau. Algú ha arribat a assegurar que la Constitució es va escriure amb l’alena dels militar al darrera. Avui la situació és un altra, malgrat el govern de l’Estat estigui en mans dels hereus sociològics i familiars d’aquella aristocràcia franquista. No és, doncs, l’hora d’esmenar aquella pantomima del post-franquisme?
Cal elaborar una nova constitució que respongui als temps actuals, però abans de fer-ho cal resoldre dues qüestions prèvies: la situació de les nacions que conviuen amb Espanya i la forma de govern.
Des d’amplis sectors es diu que tots els espanyols tenen dret a votar abans que es prenguin solucions radicals. Potser sí. El tema, però, no es difícil de resoldre si els polítics ho volen. Si han de votar tots els espanyols, per allò de la sobirania nacional, fem-ho amb dues preguntes prèvies que es podrien redactar de forma semblant a la següent: 1. “Considera que la Comunitat Autònoma de…. (i aquí cadascú la seva, totes, sense excloure’n cap) té dret a decidir lliurement el seu futur institucional sense cap limitació?”; i, 2. “Quina creu que ha de ser la forma de govern, Monarquia o República?". Després, a la vista dels resultats, es podria redactar la nova constitució espanyola amb Catalunya o sense.
És clar que els nacionalistes espanyols (PP, UPD, la majoria del PSOE i una part d’IU) això no ho deixaran fer mai, per dues raons. Perquè a la primera pregunta, a Catalunya, i potser també a Euskalerria, sortiria el 'sí' (no crec que Extremadura demani el dret a decidir), el que legitimaria totalment un plebiscit per la independència o per qualsevol altra solució al marge del que es fes a la resta d’Espanya (en la línea del federalisme asimètric que preconitzava Pasqual Maragall i que es varen carregar, no solament el govern espanyol, sinó el mateix PSOE entestat en un anomenat federalisme lineal que ningú entén i que faria Catalunya igual a La Rioja). La segona raó, perquè indubtablement la gent es decantaria a favor de la República, cosa que no volen ni el PSOE ni el PCE (avui IU), que fa temps varen renunciar a la República.
A la vista de tot això, què cal fer? Cada vegada són més les veus que diuen que s’ha acabat el temps de la negociació, que és un mur d’incomprensió i de radicalisme nacionalista espanyol sense límits. Que el que els agrada és l’Alfonso Guerra amb el seu ribot i que, davant del somriure dels catalans i la reverència servil quan vénen espanyols, hi ha el menyspreu de bona part dels espanyol en saber que hom que els visita és català. Potser veritablement ha arribat l’hora de tirar pel “Sí o Sí”.
Josep Bayerri Raga
és periodista.
Benvingut al club Josep. Avui, no hi ha cap altre camí que garanteixi una societat dinàmica, prospera i plural per Catalunya. Ha arribat l'hora de decidir sense embuts.
ResponEliminaBenvingut al club Josep. Avui, no hi ha cap altre camí que garanteixi una societat dinàmica, prospera i plural per Catalunya. Ha arribat l'hora de decidir sense embuts.
ResponElimina...España, en concreto los Castellanos y sus otros correligionarios son caciquiles, y aquella constitucion fue una salida para salir del paso, o del mal trance que la dictadura tenia amarrada a esta especie de nacion, no hace falta anularla toda, simplemente cambiar algunas cosas y añadir otras, pero mientras el ambiente caciquil siga reinando paralelamente al que "se sienta en el trono", sera todo muy duro..., pero la ferrea voluntad catalana-catalana, lo lograremos...
ResponEliminaEl primer que s'hauría de dir és que si una cosa s'ha de canviar, se canvia i avant, i en el cas de la Constitució espanyola, no cal justificar-ho amb que hi ha molta gent que no la va votar ( Si no hagués deixat de governar CIU , a Catalunya, l'estatut -que també molts catalans no el van votar ( el de Sau ) - encara fora vigent ) .
ResponEliminaAl que volia anar: Als EEUU, que se solt posar d'exemple, de les 27 esmenes que han fet a la seua Constitució, la més transcendent de les darreres, la van fer fa 42 anys al 1971 ( 8 anys abans del naixement de l'espanyola ) per establir la majoria d'edat al 18. La darrera, darrera, sí, va ser al 1992 per una qüestió menor sobre els Senadors i Representants. Cert és, això sí, que la C. dels EEUU només té 7 articles . Però bé, encara que siguin pocs, de manera general, ni ara ni abans, l'ha pogut votar en referèndum, exceptuant algun estat concret. Han estat les assemblees estatals qui han anat ratificant la pròpia constitució i les diferents esmenes . Per tant, si un dels motius per considerar brossa la d'aquí és que no ha estat votada " per dues terceres parts de la població que avui té dret a vot ", la dels EEUU, també brossa.
Bayerri proposa una consulta amb dues preguntes, una per si cada autonomia ha de tenir llibertat per decidir el seu futur institucional i l'altra sobre monarquia o república i diu...."a la vista dels resultats ( d'una consulta a tot Espanya ), es podria redactar la nova constitució espanyola amb Catalunya o sense ". O sigui, si decidim que tenim el dret a decidir el nostre futur institucional ( com sembla -estic d'acord- que passaria ), de moment, i a l'espera de saber si aquesta decisió passa per la independència, el que si haurem fet és decidir ( o contribuir significativament ) sobre la forma de govern d'un probable altre estat . Hauriem de repassar-ho això.
Amb tot, no veig el per què de proposar cap alternativa, ni cap reforma constitucional ni res de res si el que es vol és trencar ( sí o sí ) .
Sobre si la constitució nostra va ser feta amb l'alè al clatell, no hi ha dubte, com tampoc hi ha dubte que es va optar per una reforma i no una ruptura. I parlant de dubtes, jo no en tinc cap de que s'ha de reformar en el sentit, sobre tot, de poder deixar establert un encaix inqüestionable d'altres nacions de l'estat espanyol . Deixar de parlar de " la indisoluble unidad......." i parlar, amb noms, d'aquelles, ara autonomies, que haurien de tindre un altre rang institucional i polític. ja sabem quines són ( 2/3 ? ) I si contemplés una forma de govern concreta prèviament referendada per la població, millor que millor. Ah, i els sentenciats per corrupció, inhabilitats de per vida !
http://www.archives.gov/espanol/constitucion.html
Sr. Emili,
ResponEliminaQuè hem de decidir ?
Si tenim dret a decidir ?
I si és així, i resulta que en tenim, què hem de decidir ?
Perquè si hem de decidir únicament l'anomenada independència de l'estat espanyol, almenys jo no tinc els arguments suficients, en un sentit o en l'altre, per poder decidir ... i suposo que com jo es trobaran molts de catalans ...
Vostè sap perfectament que una decissió d'aquest tipus s'ha de prendre amb el cor i amb el cap ... i a vegades al cap hi caben molts pensaments ... com els deu passar als nostres governants, que ni es posen d'acord amb la data de la consulta ( per molt que ho diguin ) ni es posen d'acord amb la pregunta concreta ...
I m'agradaria poder votar SI a una independència "real" de Catalunya, sobre tot amb el cap ...
El qualificar de brossa una Constitució liberal i democràtica que va asseure les bases de l’actual Estat de Dret desprès de 40 anys de dictadura és, sinó més, una malaptesa. L’actual Constitució que ha consolidat l’Estat del Benestar, que ha modernitzat econòmica i socialment el país i ha permès una convivència sana i pacífica durant quasi 40 anys, no em sembla a mi paper mullat.
ResponEliminaJa que a l’article hi surten xifres sobre el referèndum constitucional, el cas català és força curiós. És significatiu que el “SI” de Catalunya fou superior a la mitjana. Quasi un 91% dels catalans que van votar la Constitució van fer-ho a favor. Això significa, que els catalans es van implicar en la construcció nacional d’Espanya més que els madrilenys, els valencians o els castellans, a pesar que ERC i Falange demanaven el “NO”. En canvi el referèndum estatutari de 2006 va tenir menys participació i va ser aprovat amb un percentatge inferior (74%). Igual comparació podem fer en quant a la Constitució Europea.
Josep diu que les circumstàncies en que es va redactar i aprovar la Constitució no eren les normals ja que les “forces vives del país acceptaven la transició per pur oportunisme”. Curiosament tot aquest procés independentista i rupturista té cert paral•lelisme. Les forces vives del país accepten el trencament per pur oportunisme (la banca catalana, el capital català, sindicats i patronal, l’Administració, la burocràcia...) Quina? La mateixa que porta governant i espoliant Catalunya des de dintre.
Hi ha marge de modificació, tenim una Constitució rígida però no inamovible. Però hem d’entendre la situació anormal del moment i la tradició històrica. Les Constitucions espanyoles duraven una legislatura si no eren víctimes d’un pronunciament abans. Per això tenim una Constitució a proba de cops d’estat i atacs deslleials com és el cas.
La Constitució Espanyola i la dels Estats Units no s'hi semblen en rés. La dels Estats Units és una Constitució genèrica amb molt pocs articles i aquesta flexibilitat li ha permès tenir una vida molt llarga.
ResponEliminaGutijaume, entenc a Josep Bayerri quan diu que la Constitució Espanyola és brossa. Ho diu en el sentit de què als catalans no ens serveix i el que no serveix va a la brossa. Dir que la Constitució ha modernitzat Espanya sí que és una "malaptesa" que dius tu. És obra de la Constitució Espanyola la societat del coneixement? Les tecnologies de la informació i la comunicació? La sensibilitat mediambiental? L'ajuda al desenvolupament en els països subdesenvolupats? La entrada d'Espanya a la Unió Europea? Els tractats internacionals de lliure comerç? La participació d'Espanya en la construcció de l'Airbus? Massa Bíblia, Gutijaume. Massa Bíblia.
Tot evoluciona, i per tant les lleis i les institucions estan obligades a adaptar-se a les noves necessitats de la societat, cert que molts termes de la Constitució del 1978 no són vàlids o resulten incomplets en l'actualitat, però posar-la a nivell de la brossa com a inservible és el mateix argument dels que creuen que no es pot reformar, feta la llei feta la trampa, tota llei és modificable ja sigui a cop de decret, votació parlamentaria o referèndum popular. Em sembla trobar incongruències en la seva argumentació Sr Bayerri. No confondre la necessitat de reforma o canvi amb el menyspreu a una llei que si bé coixa o incompleta li permet escriure aquest article, és de justicia reconeixer que moltes vegades ha fet el seu paper i de bona manera, per tant una mica de respecte si que es mereix. En quant a la Constitució del 1776 americana, la que considerem mare de les actuals fer dos puntualitzacions: no va ser votada per referèndum popular, sino per una comissió de representants, la del 1978 si que va ser votada pel poble, els actuals ciutadans dels Estats Units no la van votar, però per vostè continua sent vàlida en canvi la del 1978 amb votants encara vius ja no ho és? perdoni però aquesta argumentació no l'acabo d'entendre. La simplificació dels termes de la Constitució americana s'adequava a una societat menys complexa que la que tenim avui en dia, i a unes necessitats molt generals d'una nació apenes nascuda, precisament això li pot donar mes flexibilitat, però les modernes legislacions han de tractar sobre més aspectes que les de fa dos-cents anys.
ResponEliminaEl Sr Miquel Roca (un dels redactors d'aquesta) va dir que la pròpia Constitució Espanyola té mecanismes propis per legitimar una consulta com la que es vol realitzar a Catalunya. Que no interessi al nacionalisme espanyol ni a certs estaments independentistes és una altra cosa, els dos posicionaments parteixen de la negació total del contrari per no perdre les seves parcel.les de poder , tant uns com els altres utilitzen el sentiment d'un poble per al seu propi benefici i no pel de la societat,, recordem que molts impulsors de l'independentisme començant per el president Mas, no fa tants d'anys es caracteritzaven per un servil.lisme vergonyós cap al govern de Madrid.
Per acabar no crec en efectismes demagògics com els del seu article, encara que sigue un gat vell en el periodisme ebrenc, no veig més que la necessitat de fer notar la seua "conversió" a aquest procés, espero que sincera i productiva. Espero, també que no sigue fruit de l'oportunisme i la moda, perquè l'independentisme de gent com el president Mas, el l' alcalde Bel o fins i tot de cantants i artistes com Dyango o el Puigcorbè mai me'ls he cregut.
Je, je, com que no m'agrada la Constitució, i veig molt dificil poder reformar-la al meu gust, au, vaig a dir que es pura brossa, i em quedo tan ample !!!
ResponEliminaTotes aquestes teories de que sol un 20% dels votants actuals van dir SI a la Constitució, és una xorrada. Em pregunto quants americans vius van votar la seva Constitució... no cap, i no passa res, oi?