4 d’octubre del 2010

[Opinió] El fet casteller, una tradició catalana ignorada a l'Ebre

La imatge que il·lustra aquest article és d'una exhibició de la Colla Jove Xiquets de Tarragona a la plaça de l'Ajuntament de Tortosa, una fotografia històrica de les festes de la Cinta del 1989. És una imatge que m'ha vingut al cap arran del Concurs de Castells de Tarragona, i que resulta insòlita pel poc interès que ara per ara desperten els castells al nostre territori.

La celebració de la XXIII edició del Concurs de Castells de Tarragona ha passat força inadvertida a les Terres de l'Ebre, si no fos per la cobertura digna de finals de la Champions que va fer ahir TV3 -per primer cop es va enregistrar un esdeveniment en 3D- i per la cobertura dels dos diaris que s'editen a la demarcació, El Punt i Diari de Tarragona. Els Castellers de Vilafranca van confirmar tots els pronòstics i ja són pentacampions. He de confessar que, tot i que m'he esforçat, no entenc ni un borrall de castells, i per tant no sé dir si el triomf dels de Vilafranca ha estat merescut. A banda, només sé intuir què vol dir que la Colla Jove Xiquets de Tarragona intentés sense èxit castells de gamma extra. Això sí, és una tradició que respecto i que, des de la ignorància profana, voldria que algun dia fos declarada Patrimoni de la Humanitat. Els castells conjuguen a la perfecció simbolisme, singularitat i espectacularitat.

El fet casteller, que durant la propera legislatura també es podria regular per llei, com els correbous, no té tradició a les Terres de l'Ebre. Ni  tan sols a la Ribera d'Ebre, potser la comarca que manté uns vincles socials, històrics, culturals i econòmics més estrets amb les comarques del Camp de Tarragona.

Foto: Colla Jove Xiquets de Tarragona

10 comentaris:

  1. Fa pocs dies recents declaracions de metges de les comarques castelleres es felicitaven perquè aquest any no ha estat un any de massa lesions dels castellers, i tot així havien atès en lo que va d’any 2010 uns 132 casos de lesions.
    Que cadascú faci els seus paral•lelismes i tregui les conclusions que mes li agradin...

    ResponElimina
  2. El que insinua Mc Calan és certament recurrent, jo ho he fet alguna vegada, però no deixa de ser cert, suposo que ell parla en general de tots els participants, jo em cenyiria a l'aixeneta. Quant als adults res a dir, allà ells, una activitat com una altra, amb el seu indiscutible interes, tradició, espectacularitat i el que vulgueu. Ara, que ningú em digui que animar a un crio/crio a pujar allà dalt de tot ( ara encara ho fan amb casc ), amb el risc potencial que comporta, no és tant "poc civilitzat" com un embolar un bou. O potser més ? No son poques les activitats on la participació de menors està expressament prohibida.
    Sigui com sigui, ignoro si al Camp de Tarragona es plategen per què no ballen i canten jotes i no tenen tantes bandes de música com a l'Ebre.

    ResponElimina
  3. Els bou tradició ebrenca ignorada a Tortosa

    ResponElimina
  4. Gustau és lo que te la pluralitat, en aquest cas cultural.
    Aquí mai ha hagut tradició castellera i a molts altres llocs de Catalunya tampoc i per això ni som, ni son, mes o menys catalans.

    ResponElimina
  5. Ni els castells, ni les sardanes, ni les jotes, ni els correbous són tradicions de tot Catalunya.

    Neixen i s'extenen com una taca d'oli allà on la gent se les fa seves.

    No pretenguem que per ser catalans haguem de fer o ens hagi d'agradar a tots el mateix, perqué per intentar uniformitzar-nos ja tenim els espanyols.

    ResponElimina
  6. A mi els castells tampoc em diuen res, crec que emprar infants (molt sovint obligats) a pujar allà dalt de tot tampoc no està bé, però si que he reconèixer que els castells són una forma de socialització que ja voldria jo veure sovint a les Terres de l'Ebre on tothom va a la seva, refugiant-se cada cap de setmana a la muntanyeta a rostir carxofes a l'hivern i banyar-se al lago a l'estiu.
    Els castells creen vincles entre persones (fins i tot immigrants) i amb aquest aspecte jo em quedo....

    ResponElimina
  7. Però, en tots els correbous quants lesionats cada any?
    No es registren veritat?
    Te'ls trobes lo dilluns al seguro amb la lumbàlgia.
    I al Gutijaume posant-hi espelmes a la Cinta!
    Brase visto!

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Pos mireu, ara que surt el tema, potser en temps com els actuals que és parla de retallades, de copagament a la Seguretat Social etc. Per què no es diferencia ( de veritat ) a l'hora de l'assistència, les lesions laborals, accidentals al carrer o a casa de les que son ocasionades per la pràctica de hobbys, esports, correbous etc.
    Diu Anacleto que la gent va a urgències amb lumbàlgia per culpa dels correbous. I pel futbol, ciclisme i curses varies tothom va a la Mutua? Si tenen dret a anar-hi uns, també en tenen els altres.
    Si un es paga un equipament, una bicicleta, una moto etc. per què no es paga una assegurança d'accident?

    ResponElimina
  10. D'acord amb Esteve, quan jo era menut a les festes de la Cinta hi havia majorettes pero no Correfocs, avui en dia és a l'inrevès. Afortunadament!

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta