[Tribuna] 'El tren és un problema, però no el problema', per Xavier Rodríguez

Ha fet falta que el TGV arribés a Girona perquè els alts representants tortosins hagen descobert les mancances de les comunicacions ebrenques. Els senyors Ferran Bel i José Luís Mora (president de la Cambra de Comerç de Tortosa) entre altres, ens han ofert nombroses dades: viatjar en tren a Barcelona costa 14€ i es tarda 2 hores i 40 minuts per fer els 172 quilòmetres, mentre el TGV Barcelona-Girona tarda 37 minuts a fer 110 quilòmetres a un preu de 6’91€. També van comentar que són trens cars i lents i sempre plens de gent. I es van oblidar de més coses: la manca de puntualitat (tot i que ha millorat darrerament), la impossibilitat de tornar assegut/a si agafes el tren a Sants (qüestió que es fa insuportable els divendres)...

El tren és un problema, però no el problema.Però no és aquest un problema exclusiu del tren a Barcelona, la mancança de transport públic a les Terres de l’Ebre és un escàndol. Tortosa, que hauria de ser la capital comercial i de serveis, no està comunicada amb el seu territori per exercir de pol d’atracció. Per anar a Tortosa des de Deltebre en autobús tardaré 50 minuts (i pagaré 3’85€ només d’anada). Des de Vinaròs necessitaré 1 hora i 20 minuts (i 4’40€). Des de Gandesa 50 minuts (i 3’70€). Així que si faig comptes, segons on siga, em resulta més ràpid i econòmic anar a Vinaròs, Tarragona o fins i tot Castelló i Barcelona. I per la resta del territori la realitat encara és pitjor. Si no tinc cotxe i visc a Deltebre, per anar a La Ràpita hauré de fer transbord a Amposta (també el puc fer a Tortosa!). Si des de Deltebre vull anar a Amposta, tardaré 45 minuts! I si des d’Amposta vull anar a l’Ampolla, hauré d’agafar un bus fins l’estació de tren i des d’allí en tren a l’Ampolla. Podríem seguir però no cal, hi ha prou exemples. El que em preocupa no és la manca de sensibilitat de qui diu representar els nostres interessos (que només han sortit en defensa del tren per aprofitar el ressò mediàtic de l’arribada del TGV a Girona i posar-se una medalla). El que veritablement em preocupa són les propostes que ofereixen davant la magnitud del problema: doblar la via entre Tarragona i Vandellós (correcte i totalment necessari), aconseguir que l’Euromed pare a l’Aldea, continuar demanant que el futur TGV del mediterrani s’ature a l’Aldea i modernitzar els trens que arriben de Barcelona per millorar el servei (imprescindible).. Podríem acceptar aquestes propostes (excepte el TGV que només serveix per dues coses: que la gent amb més diners puga viatjar més ràpidament i per tornar a destrossar el territori). Però ja està? Això és tot?

El problema del transport públic a les Terres de l’Ebre és un problema estructural, que té el seu origen en el model de territori dissenyat des de Barcelona pel franquisme i el pujolisme, i que ni el tripartit ni l’actual govern han qüestionat. Un model territorial al servei dels interessos econòmics que prefereixen localitzar la població en grans àrees metropolitanes de producció de bens i serveis, convertint-les també en grans centres de consum. No qüestionar el problema principal és renunciar a trobar solucions al transport públic ebrenc, i tant el senyor Mora com el senyor Bel no ho faran, perquè representen els interessos d’un capital que només té un interès, enriquir-se sense qüestionar el sistema (tot i que aquest condemne a la misèria a persones i el seu territori).

Però no només això, tampoc no es qüestiona el model d’infraestructures. Un model que no ha escoltat les necessitats de la gent (ni la nostra ni la de Barcelona) ni les necessitats del territori. Perquè els senyors que formen part del mateix partit que el senyor Bel i els senyors que formen part del teixit empresarial català, han apostat per unes inversions en infraestructures que enriquien els de sempre (ACS de Florentino Pérez, Ferrovial...). Unes infraestructures ferroviàries basades a fer quilòmetres de TGV (l’Estat espanyol amb 2.144 quilòmetres i després de 46.000 milions d’€ d’inversió, és el segon del món en quilòmetres de TGV per darrere només de la Xina i per davant dels EUA, França o Alemanya). Una política que en els darrers 8 anys ha destinat el 97% del pressupost a un TGV que només tenia un 3% dels passatgers, mentre que la resta trens de passatgers (rodalies, regionals, mitja i llarga distància) amb un 97% de les usuàries només rebia un 3% dels pressupostos. Només el tram Barcelona-frontera francesa ha costat 4.700 milions d’€, a 30 milions per quilòmetre.

Quin és el resultat d’aquesta política territorial i d’infraestructures no qüestionada? Comunicacions lentes, cares i incòmodes pel 97% de les usuàries (a les Terres de l’Ebre el 100%) i unes comarques (les nostres) desestructurades i sense capacitat per adaptar-se a la futura crisi energètica que augmentarà (està augmentant) el preu del petroli i convertirà en un luxe el transport privat. Un territori amb dèficit de transport públic és un territori que s’empobrirà perquè no tindrà mobilitat interna, i veurà com la gent jove i preparada marxa per la dificultat de compaginar el lloc d’estudi, treball... amb les Terres de l’Ebre.

Un apunt encertat vaig escoltar al senyor José Luís Mora, la necessitat que siga la societat civil ebrenca qui assumisca el lideratge d’aquesta lluita. Totalment d’acord amb el senyor Mora, en aquesta línia, la diàspora estudiantil ebrenca ja va fer un no vull pagar al tren Barcelona-Tortosa denunciant la incomoditat, preus i lentitud (ells i elles no han hagut d’esperar a que el TGV arribés a Girona per descobrir-lo perquè ho pateixen cada setmana). És aquesta l’eina més efectiva, la mobilització social i la desobediència civil davant les injustícies. Però segurament amb la promesa del conseller Santi Vila de canviar els combois per uns més moderns i de sol·licitar al Ministerio que millore el tram Tarragona-Vandellós, alguns diran que ja està tot arreglat i que ja han fet més que altres, per això, per favor, senyor Bel i companyia, vostès ben lluny, representen uns interessos oposats als nostres.

Xavier Rodríguez Serrano és 
membre del grup de suport a la CUP - Terres de l'Ebre