'A Tortosa, sentit de ciutat', article de Marc Puigdomènech

Al llarg dels darrers temps, veiem com el nostre país està recorrent un camí poc habitual en política, gràcies a l’establiment d’acords transversals entre formacions polítiques molt diferents. Totes elles tenen un objectiu comú: l’exercici del dret a decidir dels catalans. Des de la dreta democratacristiana fins a l’esquerra anticapitalista, tot un ventall de sigles i sensibilitats polítiques diferents s’han posat d’acord amb un objectiu comú. Es tracta de prioritzar l’interès general, que en aquest cas ha comptat amb un impuls decisiu per part de la ciutadania.

De fet, ens trobem davant d’un incipient “sentit d’estat”, com el que existeix en qualsevol país del món. Però tancar files en defensa d’un projecte comú no és exclusiu dels estats o dels països que volen ser-ho. També és una línia que es pot seguir en molts altres àmbits, perfectament aplicable en el món municipal. En aquest sentit, a Tortosa hauríem de ser capaços de fer el mateix. Tenim una ciutat amb diversos dèficits històrics, des de l’espai públic als equipaments i serveis, que probablement ja s’haurien superat si s’hagués primat l’interès de ciutat per damunt del partidista.

Massa sovint, la visió partidista a curt termini és la que domina la política local, com si els ciutadans no fóssim capaços de veure-hi amb perspectiva. La gent està cansada d’aquesta manera de fer política, que a la Catalunya del segle XXI és un error amb conseqüències greus. Un exemple el trobem en el cas de les noves piscines: per una banda, el govern municipal no ha volgut reconèixer la seva mala gestió, malgrat que és evident. I per altra banda, a l’oposició hi ha qui pràcticament s’alegra del fracàs del projecte estrella de l’alcalde, quan aquest fracàs és també el de la ciutat, perquè el pagarem tots els tortosins.

Crec que cal girar full d’aquesta manera de fer política. Hem de seguir l’exemple dels qui tenen sentit d’estat, i impulsar un nou “sentit de ciutat”, essent capaços d’afrontar els problemes i els projectes importants més enllà de les diferències partidistes. En el cas de les piscines, per exemple, el govern hauria de fer marxa enrere, acceptar el recurs de reposició presentat des d’ERC i altres grups municipals, i reconèixer que s’han comès errors. I al mateix temps, l’oposició hauria de tenir també prou sentit de ciutat per acceptar el diàleg, acordant juntament amb el govern un projecte realista, consensuat, i amb un compromís comú de tirar-lo endavant.

Aquest és només un dels assumptes a afrontar, és clar. Podríem parlar d’altres dèficits responsabilitat de l’Ajuntament, però també de l’estat de les infrastructures que depenen de les administracions superiors. Si tots els tortosins en òrgans legislatius i executius, a Barcelona i a Madrid, haguessin actuat sempre coordinadament i prioritzant la ciutat, no tindríem una línia de ferrocarril tan lamentable en servei i horaris, o les mancances en xarxa viària que pateix el territori, per posar dos exemples.

Convé, doncs, que els representants de totes les formacions polítiques siguem capaços de pactar i construir en positiu el futur de Tortosa, pensant en l’interès general. No cal pactar-ho tot, perquè seria impossible. No podem coincidir sempre, ja que la diferència és tan legítima com necessària en una democràcia. Però també és necessari un canvi de tarannà, una nova manera d’enfocar la política municipal. Potser així, quan ens trobem un dels molts reptes que tenim per davant, entre tots serem capaços de posar-hi un nou sentit de ciutat.

Marc Puigdomènech i Ramió

és president d’ERC-Tortosa