Deltebre busca una solució per no fer pagar 2.130 euros de plusvàlua a una veïna desnonada de 72 anys

DELTEBRE (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Deltebre reclama a una dona de 72 anys el pagament de 2.130 euros de plusvàlua, després que Bankia l'haja deixat sense casa en execució de l'aval que va signar per la hipoteca d'una tercera persona. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de les Terres de l'Ebre (PAH) ha denunciat la "falta de sensibilitat" del consistori davant d'aquesta situació que, a més, pot acabar deixant l'afectada i la seua néta sense casa a partir de l'any vinent. El govern municipal de Deltebre -ERC i PSC- ha recordat que, en tractar-se d'una execució hipotecària -a diferència d'una dació en pagament-, la llei obliga a carregar la plusvàlua. Però ja s'ha compromès a estudiar una solució al problema.

Coneixedors del problema, l'equip de govern de l'Ajuntament de Deltebre ha anunciat que portaran el cas a la junta de govern local d'aquest dimarts per intentar trobar una solució. El tercer tinent d'alcalde, Joan Alginet, ha explicat que van tenir coneixement quan el procediment de pagament de la plusvàlua ja estava en curs. Recorda que, en casos d'execució hipotecària, la llei exigeix el pagament d'aquest impost, a diferència dels casos de dació en pagament. "Com Ajuntament tenim l'obligació i compromís d'ajudar-la a evitar que això sigui un problema per aquesta dona i per a moltes famílies del poble que es poden trobar en aquestes circumstàncies", ha declarat Alginet, sense atrevir-se a precisar-ne la fórmula; això sí, respectant l'actual el marc legal. "Farem un esforç com han fet altres ajuntaments del territori. No serem una excepció perquè som un govern que tenim una sensibilitat en aquest aspecte i aquests problemes no aflorin", ha afegit, sense atrevir-se a aventurar si s'acabarà habilitant una partida pressupostària.

A tot això, membres de la PAH Terres de l'Ebre s'han concentrat aquest matí davant l'Ajuntament de Deltebre per denunciar la situació de Montse i la néta acollida al seu càrrec. Li exigeixen que, tal i com fan mitja de consistoris del territori, habiliti una partida per als casos en els quals a les conseqüències del desnonament i el romanent del deute que, addicionalment, sol quedar pendent després de la subhasta dels seus habitatges s'afegeix la demanda municipal de cobrar la plusvàlua. Els consistoris entenen que, en tractar-se d'una operació legalment de compra-venda, es genera una plusvàlua sobre l'operació i en reclamen administrativament el cobrament. "A efectes fiscals ho és una compra-venda, però a efectes socials és l'ensorrament d'una família. Considerem que això és una menysvàlua. Per tant, ètica, moral i socialment no s'haurien de cobrar. Hi ha ajuntaments molt poc sensibles a la realitat social que viu la gent del carrer", ha declarat la portaveu de la PAH, Txell Teruel, qui ha recordat que, en cap cas, les afectades n'han obtingut cap benefici i, a sobre, han perdut la casa.

Com en molts d'altres, en el cas de Montse concorren circumstàncies que agreugen especialment la situació. Ella, en aquests moments jubilada i amb la néta a càrrec, havia avalat la hipoteca d'una altra persona posant el seu habitatge habitual com a garantia. Quan s'ha deixat de pagar aquesta hipoteca, Bankia ha procedit a l'execució i ha subhastat la casa per cobrir el deute. La PAH ha aconseguit aturar el llançament per via judicial fins el pròxim 15 de maig de 2015, data a partir de la qual, les dues podrien ser desnonades si no continuen pagant. La llei preveu la suspensió immediata del llançament en un termini de dos anys per a col·lectius en situacions especials de vulnerabilitat. Tot i això, la venda efectuada pel banc no cobreix el deute pendent i, a sobre, l'organisme de tributació municipal, Base, ha iniciat els tràmits perquè l'Ajuntament pugui cobrar aquests 2.130,48 euros.

L'única concessió que se li ha donat a Montse, fins aquests moments, es poder fragmentar aquest pagament en 300 euros mensuals. "Els ajuntaments són la primera administració a la qual acudeix una persona que es veu en situació de vulneració d'un dret. És una situació d'emergència com la que moltes famílies viuen, és necessari que els ajuntaments tinguin voluntat política d'encara el problema i aplicar solucions", ha apuntat el manifest llegit davant del consistori. Segons ha recordat Teruel, mitja dotzena de consistoris ebrencs -Alcanar, Ulldecona, la Sénia, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Tortosa- ja han acordat habilitar partides pressupostàries per fer-se càrrec d'aquest impost en casos d'execucions hipotecàries.

Via ACNi Canal 21 Ebre