Els regants de la Dreta aposten per la instal·lació de barreres contra la falca salina

AMPOSTA (Montsià).- L’Associació de Deltes del Mediterrani, Deltamed, i la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre han organitzat per aquest divendres, 21 de febrer, una jornada tècnica sobre les barreres salines i de defensa deltaiques. Els deltes de la Mediterrània són enclavaments estratègics des del punt de vista agrícola, pesquer i turístic, més enllà del seu valor mediambiental. Però tenen problemàtiques comunes en qüestions com la gestió dels recursos hídrics i la qualitat de l’aigua, les inundacions, la regressió de la línia de la costa, l’enfonsament de la plana deltaica o la salinització dels terrenys, a més de la intrusió de la falca salina. Així, la jornada servirà per tractar aquestes problemàtiques i analitzar la proposta de diverses actuacions de barreres anti-sal que s’han previst per al Delta. Ho ha explicat a Canal 21 Ebre el president dels regants de la Dreta, Manel Masià, que ha remarcat que el gran repte és que la falca salina deixe de ser una amenaça permanent.

Durant la mateixa entrevista, Masià ha remarcat que la falca d’aigua salada entra al Delta per tres punts: per la desembocadura de l’Ebre, pel canal i per la línia de costa, ja que no s’ha fet la carretera que havia d’unir la Ràpita amb la zona del Trabucador. Segons el president dels Regants de la Dreta, cal estudiar la construcció d’una tanca anti-sal que puga envoltar tota la costa del Delta, per evitar les filtracions d’aigua del mar.

Masià també ha afirmat que els problemes de salinització dels terrenys i d’intrusió de la falca salina han anat en augment, i que això provoca una disminució en la producció d’arròs al Delta. De fet, ha afirmat que només s’ha frenat en els anys, com el 2013, en què hi ha hagut més cabal al tram final de l’Ebre. Però Masià ha afegit que normalment al Delta arriba un cabal més minso. Davant d’això, el president del canal de la Dreta ha posat l’exemple de les barres instal·lades al delta del Po, a Itàlia, on la producció d’arròs i de verdures és molt important. Fins i tot, en terrenys per sota del nivell del mar.