Aquest matí m'he quedat parat quan he llegit que hi ha una sèrie d'hospitals catalans que no donen aigua als seus pacients. Segons podem llegir al diari El Punt, l'hospital d'Amposta és un dels centres sanitaris que ha portat a l'extrem allò de què l'aigua és un bé escàs. El problema comença perquè la conselleria de Salut no considera imprescindible oferir als pacients aigua per beure, i són els hospitals els que tenen l'última paraula, per incloure botelles d'aigua mineral als dinars i als sopars dels malalts ingressats als centres. Mentrestant, hi ha hospitals que fins i tot tenen biblioteca i perruqueria gratuïta... Però no penseu que això només passa a Amposta perquè es tracta d'un hospital ebrenc: ni l'hospital de la Vall d'Hebron ni Can Ruti tampoc en donen. Hauria de formar part, l'aigua mineral, de la dieta que ha de seguir un pacient en un hospital públic? Pel que sembla, no. Per això, quan un pacient es troba que no li donen aigua, demana a la infermera que li ompli un got amb aigua de l'aixeta, o compra una ampolla de litre i mig a les màquines expenedores. El problema, al marge del preu (les ampolles poden costar fins a 1,20 euros) és que no sempre hi ha màquines expenedores en cada planta.
2 de setembre del 2007
Als malalts ni aigua
Aquest matí m'he quedat parat quan he llegit que hi ha una sèrie d'hospitals catalans que no donen aigua als seus pacients. Segons podem llegir al diari El Punt, l'hospital d'Amposta és un dels centres sanitaris que ha portat a l'extrem allò de què l'aigua és un bé escàs. El problema comença perquè la conselleria de Salut no considera imprescindible oferir als pacients aigua per beure, i són els hospitals els que tenen l'última paraula, per incloure botelles d'aigua mineral als dinars i als sopars dels malalts ingressats als centres. Mentrestant, hi ha hospitals que fins i tot tenen biblioteca i perruqueria gratuïta... Però no penseu que això només passa a Amposta perquè es tracta d'un hospital ebrenc: ni l'hospital de la Vall d'Hebron ni Can Ruti tampoc en donen. Hauria de formar part, l'aigua mineral, de la dieta que ha de seguir un pacient en un hospital públic? Pel que sembla, no. Per això, quan un pacient es troba que no li donen aigua, demana a la infermera que li ompli un got amb aigua de l'aixeta, o compra una ampolla de litre i mig a les màquines expenedores. El problema, al marge del preu (les ampolles poden costar fins a 1,20 euros) és que no sempre hi ha màquines expenedores en cada planta.
4 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Vaja, com si als hospitals s'hi estés per gust... En resum: una autèntica vergonya.
ResponEliminaUy! Tal com es dona la noticia sembla com allò de que al enemic ni aigua...
ResponEliminaEn la meva modesta opinió es veritat que l’aigua embotellada es un dispendi bastant costos i inútil a la vegada.. Veureu : Avui per avui ofereixen mes garanties de salubritat les aigües dels ajuntaments que les suposades aigües de “manantial”. Si mireu etiquetes , fins i tot podreu llegir que algunes marques son simplement aigua de l’aixeta embotellades. Però es clar ; tenen un cost. No vull aquí tampoc fer apologia de la bondat del “bouquet” perquè hi ha aigües de l’aixeta molt bones com les de certs barris de Madrid, i molt dolentes com les de molts barris de Barcelona. Al meu parer prefereixo beure aigua de l’aixeta i tenir una breu i exitosa estada al hospital.
Gustau, et felicito sincerament, pel que dius, demostres que mai has estat hospitalitzat ni has tingut la necessitat d'acompanyar a cap ingresat al Verge de la Cinta com a minim a l'hora de menjar, perque tampoc aqui es dona aigua embotellada a les menjades.
ResponEliminaEn quan al tema de fons, jo no se si amb la dieta de qualsevol malalt es convenient o no incloure-l'hi l'aigua; algun cop he sentit dir que no es massa correcte veure durant el menjar. No obstant, penso que una "botelleta" de 250 cl. per cap, tampoc arruinaria la Seguretat social.
Per cert et felicito a tu i al Sr. Cortijo d'HOMATIC, que si que sap perfectament que no es dona aigua als malalts.
mc calan, jo tambe la prefereixo de l'aixeta, entre altres coses per no pagar per una cosa que es de tots i la venen uns quans.
Al Verge de la Cinta crec que tampoc no es dóna aigua. A Jesús tinc un familiar ingressat i d'aigua no n'hi donen. Donen gelatina, crec que en substitució de l'aigua. A més, el pijama allí l'has de dur, a partir d'un cert temps d'estada. Hem hagut de portar-hi pijames d'hivern i d'estiu, mantes i altres coses.
ResponElimina