«Oco!», que tornen los Quicos

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries editen el seu setè disc, que alerta dels reptes de la societat actual i reivindica la unitat cultural de les Terres de l'Ebre, el Matarranya i el Maestrat

«Per voler-nos separar, ja poden ficar paret, que entre el Rosell i la Sénia, només passa un riu estret...» Aquesta és la tonada d'una de les onze cançons que formen part del disc Oco!, potser el més «compensat» i «heterogeni» de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Així ho va dir Jordi Fusté, que precisament és el mut del grup, durant la presentació del setè treball discogràfic dels Quicos, ahir al migdia a Tortosa. Una presentació nacional feta a l'ombra agraïda d'uns para-sols instal·lats a la nova terrassa d'estiu del restaurant Paiolet, on la banda d'Artur Gaya i Quique Pedret va connectar un equip de so, per escoltar en primícia les noves cançons.
Gaya (Quico el Célio) va recordar que aquest curiós Oco! que dóna títol al disc és la paraula que té la gent de les Terres de l'Ebre per alertar el seu interlocutor d'un perill imminent, però també per fer-li saber les coses que més preocupen. De fet, Gaya va afegir-hi que els Quicos han volgut alertar el públic de temes com ara el canvi climàtic que amenaça el Delta, la destrucció del paisatge i la pobresa. En aquest sentit, l'encariment del preu de l'habitatge és el tema de la cançó Una casa per a viure, que els Quicos han compost a partir d'unes albaes de València recollides pel tortosí Felip Pedrell, i d'unes melodies del Maestrat recuperades per Josep Maria Chavarria. De fet, a part de preocupar-se per l'actualitat, «però amb il·lusió», el grup de Tortosa ha volgut reivindicar la unitat cultural del Maestrat, del Matarranya i de les Terres de l'Ebre. Així, a la cançó Fandango de la Fresneda recuperen una cançó popular del Matarranya, amb el regal de la veu d'Eliseo Parra. A Ja poden ficar paret, la base són unes tonades populars de Sant Mateu del Maestrat, on va gestar-se el disc, i la cançó La revolta de la ribera és una jota tortosina que evoca la faula de George Orwell, ja que els animals del Delta es rebel·len contra el canvi climàtic. Però si hi ha un homenatge a la jota, aquest és la cançó Voldria tindre el talent, que recorda mestres com ara Boca de Bou, Saborido, Carrinya, Caragol, lo Teixidor i lo Canalero. I tot això, en un disc mesclat a Nova York pel prestigiós Pete Karam, productor de gent com ara Elton John i Eric Clapton.
En una primera sentida, Oco! pot semblar-nos el disc més madur, redó i innovador dels Quicos, que aquest estiu començaran a fer-li el rodatge en concerts, així com al festival de Vilanova i al Mercat de Música Viva de Vic. Amb tot, la gira oficial del nou espectacle serà a la tardor, i a més de passar per l'Auditori de Barcelona també actuaran als teatres de l'Ebre. Mentrestant, per familiaritzar-se amb les noves cançons, Oco! és una bona opció. Si us compreu el disc original, podreu registrar-vos al web i sentir les cançons sempre que vulgueu, des de qualsevol ordinador.

El Punt (3-Juliol-2008)