14 d’abril del 2010

Roquetes homenatja l'Àguedo, el seu alcalde republicà mort a l'exili de França

L'Ajuntament i la Generalitat recorden Joan Castells Villalta al cementiri de Narbona.

Aquest 14 d'abril té una doble significació a Roquetes. La ciutat del Baix Ebre commemora, d'una banda, el 160è aniversari de la seua independència de Tortosa, però a banda d'això, Roquetes també recorda avui l'últim alcalde de la ciutat durant la Segona República, Joan Castells Villalta, que va morir a l'exili de França l'any 1944. Més conegut com l'Àguedo, Castells Villalta va ser proclamat alcalde la nit del 18 d'octubre del 1936, en substitució de Joan Hierro i Gaya. De fet, Juanito lo Ferré no va aspirar a la reelecció enmig de la convulsió política per l'esclat de la Guerra Civil, i amb una Roquetes alterada pels assassinats comesos pels grupuscles anarquistes i revolucionaris.


Aquest migdia, l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, descobrirà una placa commemorativa al cementiri municipal. Però en realitat, els actes d'homenatge a l'alcalde Castells Villalta van començar aquest dilluns a Narbona. Les despulles de l'alcalde mort a l'exili es van poder localitzar a la fossa comuna del cementiri de l'Oest, cosa que va complicar la seua repatriació. Per això, el delegat de la Generalitat a França, Apel·les Carod-Rovira, i el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, van acompanyar Gas i l'alcalde de Narbona, Jacques Bascou, en el descobriment d'una placa commemorativa. Bascou va entregar a Gas un document que certifica la mort de Castells Villalta a Narbona, i el dipòsit de les seues restes al cementiri de l'Oest. «Aquesta cerimònia ha estat marcada per una viva emoció. A través de l'homenatge a la figura representativa de Joan Castells Villalta, es ret homenatge a tots els que han patit la injustícia i que han hagut de marxar a l'exili sense poder tornar mai al seu país d'origen», va afirmar Carod-Rovira. Per la seua banda, Gas va subratllar la importància de la recuperació de la memòria col·lectiva per a les generacions futures.

D'altra banda, historiadors locals com ara Lluís Bertomeu i Camós (autor de Roquetes republicana i després represaliada) han destacat el caràcter humanitari de l'alcalde Castells Villalta. Així, l'Àguedo i la seua dona van acollir dos dels xiquets de Pozoblanco que formaven part del contingent de 3.000 refugiats que la tardor del 1936 havien arribat a Tortosa. A més, un altre drama que va haver de gestionar l'alcalde va ser la inundació de finals d'octubre del 1937, una veritable catàstrofe que va arruïnar collites, botigues i magatzems de queviures. Al nucli urbà de Roquetes, l'aigua va arribar al primer esglaó de la porta de la parròquia, en aquell moment habilitada com a mercat. El novembre del 1937, l'alcalde també va haver de cedir la casa consistorial per allotjar els soldats i els comandaments que estaven construint un camp d'aviació a Roquetes. La primavera següent, Castells Villalta no es va empassar l'engany franquista del perdó polític, i amb el seu amic i regidor Josep Chavarria Bonfill, també d'ERC, va iniciar un llarg i penós exili cap a França.

La caiguda de Roquetes i l'exili de l'alcalde

El 18 d'abril de 1938, Roquetes va caure en mans de les tropes de Franco. També ho van fer els barris tortosins de Ferreries i de Sant Vicent, així com el poble de Jesús. Des de la voladura dels ponts de Tortosa, feta per les últimes tropes republicanes el vespre del 16 d'abril, tot el marge dret de l'Ebre havia quedat completament desguarnit, i l'avenç franquista –amb l'ajuda dels carros de combat dels voluntaris italians– va ser un veritable passeig militar.

Segons explica Lluís Bertomeu i Camós al llibre Roquetes republicana i després represaliada, la ciutat va ser presa per la IV Brigada Mixta de Flechas Negras, comandada per Bartolomé Barba. El 20 d'abril es va fer una primera reunió de l'Ajuntament controlat pels franquistes, i es va nomenar una comissió gestora formada per Joaquin Garzón, Juan Mangrané, José Cid, Manuel Bernat i José Blanch, que manifesten «el seu amor a Espanya» i «la seua adhesió entusiasta» a Franco. Garzón actuava com a alcalde, i al cap d'un mes es va celebrar un ple per col·laborar amb els tribunals franquistes a jutjar els veïns que van participar «directament o indirectament» en els «crims i atropellaments» del període anterior, ampliant l'informe a tots els que van ocupar càrrecs municipals entre 1931 i 1936.

Era el cas de l'alcalde republicà Joan Castells Villalta, exiliat a França des de poc abans de l'entrada dels franquistes. L'Àguedo, que anava acompanyat pel regidor Josep Chavarria, va començar el seu exili a Brest, i després a Saint Nazaire. El clima fred i humit de la zona va fer empitjorar la malaltia pulmonar de l'alcalde, fins que el roquetenc Joaquin Arasa el va convidar a la seua casa de Narbona, on va morir el 29 de febrer de 1944.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 14-04-2010 Pàgina 8

Fotos: Generalitat de Catalunya i llibre 'Roquetes republicana i després represaliada'

1 comentari:

  1. Homenatges, commemoracions, entrega de distintius, honors i pompa quedarien molt be si anessin acompanyats de mes eficiència i d’altres mesures mes urgents.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta