19 de març de 2011

Tortosa veu com s'ensorra la casa natal del músic Felip Pedrell


[Actualització] · L'immoble del carrer Replà estava protegit però es trobava en estat ruïnós, i ja era de propietat municipal · Dilluns començarà la demolició, en el marc de les obres de la plaça de Sant Joan ·

Ensurt i vergonya al nucli antic de Tortosa. La casa natal del musicòleg Felip Pedrell (1845-1922), que es trobava en un estat força avançat de degradació, es va ensorrar ahir al matí, quan passaven pocs minuts de dos quarts de dotze del migdia. La casa ja era propietat municipal. Només va quedar dreta la façana i part de l'estructura que dóna al carrer Replà, però també va quedar greument afectada la casa veïna. L'immoble estava deshabitat i tapiat des de feia anys, però tenia un indubtable interès històric, “no pel seu valor arquitectònic, sinó perquè era la casa on va nàixer Pedrell”, com va recordar ahir l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel. De fet, en el pla d'acció municipal (PAM) del govern de CiU i ERC, es preveia l'adquisició i recuperació de la casa de Pedrell durant l'exercici del 2009, amb la intenció de fer-hi una casa museu. Però el consistori no va adquirir l'edifici fins al novembre del 2010, per uns 9.000 euros. Amb tot, en aquell moment encara no es va revelar que ja tenien del tot descartada la seua rehabilitació.

Sense danys personals · La casa es va ensorrar sense provocar ferits, tot i que en el moment dels fets hi havia una persona just al costat del mur que va acabar sofrint els desperfectes més importants. L'home va haver de sortir corrents quan van començar a caure-li al damunt alguns fragments de la façana. Segons els testimonis, es tracta d'un indigent molt conegut al nucli antic de Tortosa, que molt sovint s'arrecerava al costat del mur de la casa, amb una manta, per passar-hi la nit. “Poc abans de caure la casa, estava afaitant-se en sec i netejant la maquineta a la paret”, va assenyalar el president de l'associació de veïns de Santa Clara, Manolo Cardona.

Tant Cardona com altres veïns de Santa Clara i del barri del Rastre van acudir ràpidament al carrer Traspuríssima, al carrer Replà i al carrer del Mig, per veure què passava. “Quan ha caigut la casa, les altres del costat han tremolat, com si hi hagués un terratrèmol”, va assegurar un dels veïns. Una altra de les veïnes, amb un nadó als braços, es mirava resignada el cotxe familiar, el qual havia rebut algun impacte de la façana ensorrada. “És el segon cop que una casa s'ensorra al barri i que afecta el cotxe”, es queixava la dona, amb referència a l'immoble que fa uns mesos també es va ensorrar per la banda de la plaça de Sant Joan.



Enrenou a la plaça de Sant Joan · En aquest sentit, tant els Bombers de la Generalitat com la policia local de Tortosa van tallar l'accés a la zona pel carrer Replà, ja que hi havia perill que també s'ensorrés la façana dels immobles afectats. Això va provocar que es tallés preventivament al trànsit de veïns i vehicles el principal accés a la plaça de Sant Joan, on hi ha el centre de formació ocupacional, a l'antic convent de Sant Joan, i també l'Escola d'Art i Disseny. Els serveis d'emergència van habilitar un pas per evacuar les desenes de persones que eren en aquests edificis oficials. A banda, un cable elèctric havia caigut al mig del carrer per l'ensorrament, i van haver de cobrir-lo amb terra. Va ser així com van poder retirar els cotxes que hi havia estacionats a la plaça. Alguns dels vehicles eren dels professors i alumnes del centre de formació ocupacional, però d'altres eren de veïns de la zona, que de seguida van acudir a la plaça de Sant Joan i als solars del carrer Replà, per mirar de recuperar-los. Cap a la una del migdia, quan l'alcalde i la regidora d'Urbanisme van arribar al lloc dels fets, també ho va fer la grua municipal, per acabar de traure els cotxes. La brigada també va portar una grua per retirar els cables elèctrics i telefònics que corrien més perill. De fet, la casa d'acollida de Càritas era una de les que havien quedat sense línia telefònica.

+Més informació a El Punt:
-Mestre de Falla, Albéniz i Granados

Publicat a El Punt

12 comentaris:

  1. Gustau, dono per fet que la "banda sonora" del vídeo és música de Felip Pedrell. Trista melodia fúnebre, però molt apropiada per a aquest final.

    Segurament la casa ja no tenia salvació. L'auntèntic problema és que s'hagués arribat a tal estat de degradació. No és estrany que el barri antic de Tortosa hagi arribat a tocar el fons que ha arribat a tocar, si ni tan sols s'ha fet l'esforç de salvar una casa que tenia valor històric i cultural.

    L'obra d'un artista serà tot l'universal que vulgueu, amb independència del lloc de naixement, però a tot arreu es preserven les cases nadiues dels artistes, per poc que es pugui. Tortosa no és Salzburg ni Bonn (que més voldríem), però no ho és sobretot per com s'han conservat les cases on van nàixer Mozart o Beethoven. Igualet que aquí, sí.

    Ara segurament correrem a fer alguna instal·lació museïstica a l'aire lliure, per recrear artificialment un original que s'ha deixat perdre.
    Sento parlar així, però notícies com aquestes em fam emprenyar molt.

    ResponElimina
  2. A qualsevol lloc d'Europa la combinació d'un edifici d'aquesta antiguitat amb el fet de ser casa natal d'aquest personatge, hagués suposat una major dedicació de part de totes les Administracions Públiques, la municipal al capdavant.

    Si bé la valoració de la qualitat de la música de Felip Pedrell és controvertida, el seu paper com pioner del modernisme musical a Catalunya és totalment acceptat.

    Una mostra més de l'abandó del patrimoni històric i cultural de la nostra ciutat, on no hi hagut un treball planificat a mig-llarg termini que uneixi els eixos d'acció històric i cultural amb el turístic. La festa del Renaixement és un bon actiu per a la ciutat però s'han anat perdent pas a pas un munt d'oportunitats.

    ResponElimina
  3. Sobre la música:
    "Els Pirineus" (Sesiones en el Foyer)
    Felip Pedrell: Nocturn, op. 55
    Liviu Morna, violí
    Matthias Weinmann, violoncel·lo
    Lluís Roselló, piano
    Al teatre del Liceu,
    http://www.youtube.com/watch?v=lSOrYKSDiTI

    ResponElimina
  4. I si a tot plegat li afegim què pel govern municipal hi han passat tots els partits considerats importants, inclòs alguns d'independents, què també han governat, el desanim i desconsol, encara és més gran.

    ResponElimina
  5. Doncs sí Cucafera. No hi ha hagut una visió i planificació estratègica sobre aquest tipus de polítiques, el que no és el mateix que dir que no s'ha fet rés.

    ResponElimina
  6. Curiosament trobo un enllaç a la notícia en un periòdic econòmic on line en castellà.

    http://www.finanzas.com/noticias/vivienda/2011-03-18/449185_casa-natal-compositor-felip-pedrell.html

    És el que hom espera del monument del mig del riu, que caigui tot sol dins de cinquanta o cent anys?

    ResponElimina
  7. Bon enllaç Emili.
    També preciosa música Gustau. Gràcies Felip! Un nocturn encisador.
    Lamento la pèrdua de l'immoble com lamento tantes altres pèrdues d'edificis que coneixia des de la infantesa. Em sap molt malt això.
    El cas antic ha sigut abandonat des de fa anys i les tasques que es van poder fer per catalogar-lo i recuperar-lo han sigut un altre dels nombrosos abandonaments dels nostres tristos ajuntaments.
    No ens és gens bo perdre patrimoni, com tampoc construir sense ordre ni concert. Cosa que ens passa contínuament.
    Ens cal, com l'aigua, un consell d'ancians, de persones amb memòria, i valors, que dirigeixin el destí de la nostra ciutat. Peregrina idea, però, necessària en una ciutat amb tres mil anys d'història mínim. No s'hi val a que els polítics prenguin decisions a curt termini. No ens valen projectes monumentalistes o fets a corre cuita. Tenim una història que és un valor més enllà de desenvolupaments oportunistes. No pot ser que, a alcalde posat, calaixos plens. Hem de mirar la ciutat amb perspectiva, reconeixent d'on venim i el que s'ha de conservar. Ni que coste una mica més. Poca mica, molta cura, això si.
    Aprofito per reivindicar la façana al riu. Les cases que es volen tombar davant la catedral. Tot per un projecte insuls de dotar a aquest edifici, que reclamo obert i lliure d'entrada i visita, d'una miranda que mai ha tingut.

    ResponElimina
  8. Recordo que fa uns anys es va editar un disc ( potser d'Arturo Gaya i altres ? ) que es deia "2000 i més", també farà uns 15/20 anys se celebraren els 2.000 anys d'existència de Tortosa, la Tortosa bimil·lenaria, i ara ja estem en més de 3.000 ? No en féssem massa.
    Per cert, "oco" en reivindicar que la Catedral no va estar dissenyada per ser vista des d'una altra perspectiva. Hi ha qui pot dir ( de fet ho diu ) què, després de 45 anys, el monument, tenen dret a continuar veient-lo......"com sempre"

    ResponElimina
  9. No mesclem Jotabe.
    Una cosa és arqueologia ibèrica i neolítica, l'altra les edificacions de la vora del riu, ja dibuixades per Van den Wyngaerde, i una altra, ben diferent, el monument tardo-franquista que ocupa l'antic pas de riu i pont. Comprens?
    Tinc el disc, com no? Però, abans dels romans van estar els cartaginesos, els fenicis, els ibers i abans segur que hi havia penya. Dir tes mil és molt més aproximat que dos mil, cinc mil·lenis sota els nostres peus. És qüestió de furgar que els anem trobant, com a les recents excavacions del solar del carrer Montcada, a l'institut vell i antic col·legi de la Mercè.

    ResponElimina
  10. Solucio facil, treiem el malaït aguila del riu, i li penjem un piano al monolit, amb un acte de modernatizcio i imaginació, i tots contents ...

    ResponElimina
  11. A mí m'agrada que es conservin les coses però que voleu que us digue, no crec que en aquest cas sigui per a tant.
    El que més em preocupa d'aquest cas és que els voltants sí que estan habitats i va suposar un perill per als que per allí passen. La sort dels diferents consistoris ha estat que mai ningú ha resultat ferit de mort.
    Espero que la propera vegada no s'hagi de lamentar cap desgràcia personal.

    ResponElimina
  12. Nion, jo no mesclo res i, com arqueòleg no ho soc, si faig referencia als 2.000 anys és perquè altres abans que jo, i se suposa que ben assessorats, n'han fet bandera i ho han commemorat. Ara, com tu comprendràs, sempre fa més patxoca 3.000 què 2.000 i per 1.000 anys no ens discutirem....
    Quant al demés, penso què, deixant a banda criteris culturals, arquitectònics, artístics i monumentals, així com els històrics i polítics, pot hi haure qui prefereixi mantindre el monstrument i enderrocar les cases de davant de la Catedral, simplement per raons personalíssimes de criteri estètic. Fa una mica d'olor però pot passar. Jo soc dels que prefereixo la retirada en un cas i l'enderrocament en l'altre.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta