L’informe d’Economia Local i Regional de les Terres de l’Ebre presentat fa escasses setmanes deixava Deltebre com una de les poblacions més afectades per la crisi encapçalant el rànquing dels municipis amb més xifres d’atur registrat a les Terres de l’Ebre. Malgrat aquestes xifres, Deltebre té oportunitats i potencialitats, les ha tingut sempre però ara cal mirar amb especial atenció aquelles que tenen més projecció de futur i capacitat per convertir-nos en referència. Oportunitats per marcar la diferència amb d’altres territoris i situar-nos com cal al mapa del progrés cultural i turístic.
Dilluns va començar una nova edició del Festival Deltebre Dansa que dirigeix el coreògraf Roberto Olivan. Durant quinze dies, Deltebre es converteix en capital mundial de la dansa i el circ contemporani, i malgrat aquesta gran oportunitat de la qual en som protagonistes no en som suficientment conscients del que suposa per al municipi i per al territori aquest esdeveniment. 150 ballarins de 35 nacionalitats (més de 500 s’han quedat en llista d’entrar)i professors referents a nivell internacional omplen un calendari d’espectacles que ni tant sols l’afamat Mercat de les Flors de Barcelona pot ofertar. Tot això, obert i gratuït per a que ho pugui gaudir la ciutadania de Deltebre i la totalitat del territori.
Suposo que aquest esdeveniment que ha anat fent grans passos endavant no se li dóna la rellevància mediàtica i cultural que té perquè durant massa temps hem estat ofuscats mirant cap una altra banda sense posar èmfasi en les nostres potencialitats culturals. No sabeu el goig que fa veure les classes que durant tots els matins realitzen a les ordres d’afamats professors de gran prestigi tots els ballarins i ballarines. Defugint dels grans centres culturals europeus, la perifèria es converteix en capital. Els arrossars, els mosquits, la mar i el riu són purs testimonis d’aquest esdeveniment que aplega multitud de cursos d’iniciació gratuïts i que té com a principal missió donar a conèixer al món les nostres potencialitats turístiques, culturals...
El dia de la inauguració vaig tenir la sort de poder parlar amb un jove grec, em va explicar que la seva il·lusió era venir a Deltebre Dansa i que malgrat la situació que vivia la seva família aquest any ho havia fet possible. Vaig mirar-lo, i realment als seus ulls vaig veure el somni de molts ballarins que tenen com a principal objectiu venir a Deltebre a aprendre, a innovar... No en som prou conscients, ni ho som la majoria de ciutadans que mirem estranyats als que durant quinze dies omplen els carrers vestits de forma estranya i dubtem de la seva utilitat, i no són tampoc les administracions del territori que encara consideren Deltebre Dansa un fenomen local amb poques possibilitats d’èxit.
Aquest territori ha vist passar de llarg moltes oportunitats, i correm el risc de que ens torni a passar amb aquest Festival. No valen els discursos catastrofistes ni les lamentacions que ens tenen deixats de la mà de Deu. És l’hora de fer un gran pas, de posar damunt la taula la nostra voluntat de ser capital, de ser referència internacional i implicar totes les administracions en aquest projecte engrescador que és Deltebre Dansa. Poques vegades tindrem l’oportunitat de capitalitzar projectes, i la nostra missió és donar a Deltebre un potencial de futur per situar-nos al mapa, per créixer turísticament i convertir-nos en la capital de la Dansa i el circ igual com Tàrrega ho és del teatre al carrer o Sitges del cinema.
Us convido a que vingueu a prendre consciencia del que podem arribar a ser si amb voluntat, esforç i constància posem les ambicions de futur de la nostra terra per davant de les ambicions localistes que no ens portaran enlloc. Tenim una oportunitat per ser capital, aprofitem-la.
Joan Alginet Aliau
és regidor de Cultura de l’Ajuntament de Deltebre
3 de juliol del 2012
[Tribuna] 'Una oportunitat per ser capital', article de Joan Alginet
1 comentari:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
i per què vau suprimir l'ebre gourmet, que si potenciava a Deltebre com a capital ebrenca de la gastronomia, i on venien gironins a tastar la gastronomia i que després han tornat a la Terra Alta a comprar vins o al Delta per a menjar un arròs?
ResponEliminaCom sempre a fer-se la foto, i d'utilitat poca. Ni Sitges s'ha fet famosa pel festival de cinema, sinó per ser una vila aprop de Barcelona, turisme de luxe, en especial turisme gai, i Tàrrega el pes econòmic el trauen de la indústria agroalimentària.