19 d’abril del 2013

'La memòria de Marcel·lí Domingo', per Josep Bayerri


Sempre he manifestat la meva admiració per la figura de Marcel·lí Domingo (1884-1939) com a mestre, com a periodista i com a polític (Marcelino, o millor “don Marcelino”, sense catalanitzar, que és com se’l coneixia aquí). De les poques coses que estic orgullós durant el curt període de regidor tortosí (1983-86) fou l’haver promogut i organitzat l’homenatge a Marcel·lí Domingo amb un cicle de conferències de luxe (l’aleshores Ministre d’Educació, José Maria Maravall, el president Tarradellas i Federico Mayor Zaragoza), la retolació d’una avinguda de Tortosa amb el seu nom i una jornada informativa per recuperar la seva memòria, seguida d’una festa al pati de totes les escoles de Tortosa i Roquetes.

Domingo fou el gran líder de les esquerres a les terres de l’Ebre més enllà dels partits però sempre fidel a les seves conviccions anticlericals (com a poder al servei de la dreta caciquil), anticapitalistes, republicanes i federalistes. Comença a la Unió Federal Nacionalista Republicana (1911) amb Andreu Nin, Albert Bastardas, Pompeu Fabra i Pere Coromines; que va derivar en el en el Bloc Republicà Autonomista (1915) amb Francesc Leyret; i aquest en el Partit Republicà Català (1917), amb Gabriel Alomar, Lluis Companys i August Pi Sunyer. Tot i participar en la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya (1931) amb Francesc Macià, de la que se’n desvincula prompte. Ja a Madrid, havia fundat el Partit República Radical Socialista (1929) amb Alvaro de Albornoz; participà en Uniòn Republicana (1934) de Martinez Barrios; i, finalment, en Izquierda Republicana (1934) amb Manuel Azaña i Santiago Casares Quiroga, que per distingir-se, a Catalunya s’anomenava Partit Republicà d’Esquerra (1935). En un moment ho altre fou regidor de l’ajuntament de Tortosa, diputat i ministre. Evidentment no fou home d’identificació partidista. Per a la gent d’aquí, aquest garbuix de sigles i noms, no importava, ells eren de “marcelineros”, republicans i d’esquerres, com la gent de dreta eren partidaris de Bau. Amb qui Domingo no combregà mai fou amb el PSOE tot i els seus intents, especialment a partir de 1931, de comptar amb ells per configurar un ample front democràtic i d’esquerres, que consolidés la República, però no se’n sortí. Foren coneguts les seves controvèrsies amb Indalecio Prieto, tot i que coincidiren al govern durant anys.

Quan el 1997 la gent d’esquerres de Tortosa varem crear una plataforma per superar el govern conservador de CiU, varem adoptar el nom de “Col·lectiu Marcel·lí Domingo”. Era un grup popular i heterogeni que comptava amb el suport d’ERC, d’ICV i del PSC a més de gent independent d’arreu. Responia a la sensibilitat “marcelinera” d’unitat d’esquerres. Jo vaig ser un dels co-presidents amb Àngel Aznar  i Pere Royo. Dos anys després es va aconseguir guanyar l’alcaldia de Tortosa però el projecte se’n va anar en orri quan per aconseguir-ho varen pactar amb el PP. S’havia traït l’esperit de Marcel·lí Domingo.

Ara he llegit que l’organització local del PSC, partit al que estic afiliat des dels seus precedents de 1972, ha creat un guardó que porta el nom de Marcel·lí Domingo. El primer any ha estat atorgat a Victòria Campos i Ramon Segarra, que, al marge de la qüestió, s’ho mereixen. Estic retirat de la política i la meva opinió no compta, per altra part, el PSC de Tortosa pot fer el que vulgui, però he de dir que m’hagués agradat més que un guardó amb el nom de Marcel·lí Domingo respongués a una iniciativa de tots els partits i organitzacions d’esquerres que és el que ell representava al nostre territori: la unitat de les esquerres.  Jo no ho crec, però algú pot pensar que el PSC tortosí intenta instrumentalitzar la figura del polític per a profit seu; ell mai ho hagués consentit. Per cert, si no estic errat, les restes de Marcelino Domingo continuen al cementiri “Terra-Cabade” de Toulouse, si no s’han perdut; com les del president Manuel Azaña continuen al cementiri del poble de Montauban. Avui, al cap de mes de setanta anys, encara hi ha morts guanyadors i morts perdedors exiliats.

Josep Bayerri Raga
és periodista.

19 comentaris:

  1. Com diu la frase anònima "la història la escriuen els guanyadors".
    La nissaga de Borbons que regna a Espanya va portar les restes d'Alfons XIII a l'any 1980 al Panteó Reial de l'Escorial.

    Quin partit polític representa a Espanya els ideals republicans? A Catalunya tinc clar que més d'un partit els representen, i al capdavant un que ho porta en el seu ADN i que és ERC.

    Bona part de la situació política a Espanya és fruit de l'abandonament pels partits d'esquerres espanyolistes de fils conductors amb els idearis republicans. Van preferir ser monàrquics, fins i tot el PCE.

    Tots els que van lluitar perseguint ideals republicans, tindríen vergonya de veure el mapa polític actual a Espanya. On són els republicans? On són les esquerres? Fent escrache fora de les institucions?

    ResponElimina
  2. Bayerri s,escarrasa i té bones raons per fer.ho pero la crua realitat actual toca uns altres assumptes mes agres i dramatics que sense duptes estan fent trontollá les voluntats mes fermes i vehements ara toca i pel temps que calgui acollinme a la dita tortosina "no se de quin pá farem sopes" ¡¡com collons mon sortirem del parany on estem agafats¡¡ disculpeu la meva vehemencia i llenguatje col.loquial.

    ResponElimina
  3. Part de la culpa del parany actual és l'abandonament de certes ideologies a l'hora d'aprovar legislació i prendre decisions polítiques i són aquelles ideologies que van aconseguir eixamplar el percentatge de persones que es podrien considerar de classe mitjana i establir uns serveis públics universals de qualitat. Segons sembla el model nòrdic-escandinau no està en decliu i funciona des del punt de vista econòmic i social. Però la ideologia capitalista neolliberal marca la major part de l'agenda política mundial (FMI, Banc Mundial, OCDE, BCE).

    No estem parlant de platonisme ni de rabassaires, Jorge Miguel, estem parlant de que s'ha perdut el Nord que per mi sempre hauria de ser una societat més transparent, amb igualtat d'oportunitats i equitativa.

    ResponElimina
  4. La evidencia parla per si sola i llogicament tinc la completa seguretat que també avala les teves aseveracions Emili, anomenes un "Nord" en vers a la transparencia, igualtats i sentit equitatiu d,una societat idilica, no pas imposible, pero suposo que no em negarás que el dia a dia ens está ofegan per seguir els dictats externs anomenan.los com vulguis, estem perduts en el marasme de la voragine de mesures i mes mesures i per dir algo, l,historic de errades del FMI son moltes i en alguns casos garrafals, en cap cas voldria ningunejar a Pepe Bayerri no tinc aquesta pretensió, estic testimonian com moltes altres persones, el desmoronament generalitzat de la nostra societat i sembla que no estem fent res per trobar el remei que ens torne la il.lusió i tornar a trobar el camí.

    ResponElimina
  5. Si, entenc el que dius. Però la il.lusió és això il.lusió, i naix de dins. Si sempre esperem que ens la donen de fora anem malament. N'hi ha molta gent que denúncia al carrer, a les xarxes la crisi actual, que no tan sols és econòmica, també és crisi de model de societat, crisi en el sistema de valors. És fàcil caure en el pessimisme i el derrotisme, però així, sempre triomfaran els que volen triomfar i que són sempre aquells que més es beneficien de la crisi. No ho dubtis, sempre hi ha beneficiats de la crisi i les nostres decisions, petites, sempre poden influir. Perquè en els nostres actes de consum diaris, no adoptem pautes de decisió responsables? Perquè no comprem productes de proximitat? Perquè no comprem producte autòcton? És simple i efectiu. És el dilema del presoner, col.laboro o sol penso en mi mateix. Compro producte just o compro producte injust a preu barat? És complicat, però si nosaltres no fem el necessari per salvar-nos, no esperem cap messies.

    ResponElimina
  6. Emili, ho sento però amb centenars de milers de persones al llindar de la pobresa no es pot recriminar ( ni insinuar-ho ) ningú per comprar producte barat. Que, per altra banda, a botiges de " prestigi " cal veure l'etiqueta per saber on estan fabricats. Amb l'agreujant que no és tan barat i ho han fabricat els mateixos que fabriquen el que venen els xinesos.
    Quant la proximitat. Ens referim a productes del camp només ? Fins on arriba la proximitat ? Voleu dir que d'oli ( per exemple ) al Baix Ebre, no en produïm més del que consumim; llavors, a qui l'hem de vendre la resta ? si tots apliquen la mateixa filosofia..... A zones no productives ? Ahhhhhh clar, clar. I els bens que fabriquem ( cada vegada menys, cert ) a les nostres comarques, aquí els ho venem si tots compren proximitat ?
    Lo de comprar producte de proximitat està molt bé com eslògan i tot el que pretengui i aconsegueixi atreure clientela benvingut però OCO. Entre altres coses perquè tornaríem al d'abans: els productes del costat no necessàriament han de ser més barats i vés a una família que ha de viure amb 600 € ( per no dir 426 ) que sigui responsable i que compre producte autòcton que, encara que sigui més car, serà de més qualitat. És "simple i efectiu", has dit .
    No seré jo qui defensi que si he de comprar el que sigui, tant per tant, no hagi de beneficiar al veí, per suposat que s'ha de fer, però, més pròxims que els de casa no hi ha ningú. O no ?

    ResponElimina
  7. Tot i que m'ha paregut molt interessant tant l'article de Josep Bayerri i les reflexions posteriors del Sr. Nieto i el Sr. Porres, m'agradaria puntualitzar algunes coses. La primera és destacar l'apropiació que està fent el PSC/PSOE de l'herència de la II República, en quant el PSOE de la època no tenia res a veure amb el partit de Marcelino Domingo (ni el d'ara) igual passa amb el seu suposat republicanisme (aquí com diu el Sr Nieto els postulats d'ERC són més coherents respecte al fet repúblicà), ja que el PSC/PSOE desde la Transició ha estat sempre un partit fidel a la Monarquia, semblant-me aquest republicanisme de de novo, un xic "chaquetero" o si més no pur marketing per recuperar un espai i uns vots perduts . A més si no m'equivoco el seu Partit República Radical provè d'una escisió del lerrouxisme, si bé escorat més a l'esquerra i amb postulats més federalistes enfrontant-se al antinacionalisme del Partit Radical de Lerroux (del qual gent com Ciutadans o UPyD en podrien ser els actuals hereus). És llàstima que un espai com el que ocupaben partits com el Marcelino Domingo o el d'Azaña s'hagi perdut avui en dia, amb una esquerra descafeïnada i perduda en una mena de "quiero y no puedo", o que com en el cas d'ERC la seva E sigui cada vegada més minúscula, tal com la O del PSOE.

    ResponElimina
  8. Bon apunt saberut. Com en part dius, i ho vaig llegir un cop en un comentari d'una notícia, el PSOE va perdre la O a Suresnes. Al segle XXI ha perdut la S. Per això fa tants d'esforços per mantenir la E, no sigui cosa que tan sols es quedi amb la P.

    ResponElimina
  9. Per això ERC durant un temps va perdre la R i la C ( quines coses ) i es feia dir Esquerra i AU.
    De lliçons tots en podem donar, ara, no tothom està veritablement legitimat per segons que .

    Reivindicar una figura política, recordar-la, posar el seu nom a un guardó etc. ha de voler dir instrumentalitzar-la o apropiar-se'n ? De la mateixa manera que commemorar el Dia de la república no vol dir reclamar-la per demà ni voler espigolar uns vots. Va home va !.
    Crec sincerament que el PSC està prou legitimat per posar el nom de Marcel·lí Domingo a un guardó que crea i impulsa, a més, amb la voluntat d'obrir a altres forces progressistes que vulguin participar.

    Ah, ja fa anys que la Biblioteca de Tortosa és diu com es diu, i com recorda Bayerri, una avinguda porta també el nom del polític. Per tant, quan es podien fer coses de caràcter institucional ja es van fer. Ara, si es fan des d'altres àmbits, perquè em temo que dels institucionals no es farà, què passa ?

    ResponElimina
  10. Es trist ser un partit federat al PSOE I no tenir referents politics propis I tenir que recórrer a líders d'altres partits per instituir un premi. Com diu Pepe Bayerri si Domingo aixequés el cap potser no entendria perquè han creat un guardó amb el seu nom els hereus polítics d'aquells amb qui no va entendre's.

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Per poder, Ximo, fins i tot Aznar va reivindicar a Azaña!trobo just que la Biblioteca i una avinguda portin, el nom de Marcelino Domingo, fins i tot el de Joaquim Bau, o Teodoro Gonzalez. Vulguem o no són referents polítics de les nostres terres que desde postures radicalment diferents van treballar per les nostres terres, el que em sorprén més que res és que s'agafi com a referent a algú que en el seu dia es va enfrontar al socialisme, però bueno...tampoc el PSOE de 1936 és el del 2013. Evidentment que és lliure de crear un premi amb el seu nom, però em sembla forçat i, ho sento però aquest republicanisme socialista no me'l crec, no es feien fotos amb banderes republicanes de manera publica fa dos o tres anys, per què ara coincidint amb la crisi i la mala valoració popular de la Monarquia?per què no és feia quan el Rei era intocable. I amics d'ERC, oco baix! que no us embauquen els hereus de Cambó i companyia, ja que veig el mateix cas que amb el republicanisme del PSOE/PSC, aquest sobiranisme/independentisme de CiU on era quan Pujol era president de la Generalitat i amb el seu dofí Mas llepaven les sabates d'Aznar?

    ResponElimina
  13. Encara es més trist atribuir a altres el que fa un mateix: apropiar-se-se la figura:
    Cronologia de fets en la vida del polític republicà, per Josep Sanchez i Cervelló:

    07/01/1932 Carta a Macià comunicándole su abandono de ERC, después de acusarle de sectario y poco honesto.

    12/01/1932 Réplica de Macià, publicada en L’Opinió, descalificándole política y personalmente.

    Així, pos, si aixeques el cap qui sap que diria o faria !
    Segur que Bauista -que el va expulsar de Tortosa- no es faria. Això és segur, tot el demés ...També defensava una república federal d'Espanya....per cert.

    ResponElimina
  14. Ximo, veig que et documentes. Ja em diràs quan ERC ha instituït un guardó Marcel.lí Domingo.

    Estic segur que Domingo va tenir sempre fortes conviccions republicanes, cosa que no es pot dir el mateix del PSC.

    http://girona.cup.cat/noticia/ciu-psc-i-pp-eviten-que-girona-es-posicioni-contra-la-monarquia

    ResponElimina
  15. Jo trobo més patètic que convidessen a la chacón.

    ResponElimina
  16. Josep Bayerri em demana que penge el següent comentari:

    "Tampoc m'hagués agradat que ERC usés en exclusiva el nom de Marcel·lí Domingo. Tot i que ell va participar en la seva fundació tampoc s'hi va entendre. Marcel·lí Domingo era republicà, d'esquerres, populista, anticlerical i anticapitalista, sense matisos de partit. Volia la unitat de les forces progressistes. per tombar a la dreta. Aquí la seva gent eren marcel·lineros a seques". Josep Bayerri.

    ResponElimina
  17. T'agrade o no t'agrade la Chacon (a mi tampoc m'agrada, en això coincideixo amb tu) però almenys ha demostrat més coherència d'alguns dels seus companys de partit, que van començar desterrant a tots els membres pro catalanistes i votant contra la consulta al Parlament, després a Madrid es mostren favorables a la consulta, almenys ella desde el primer moment s'ha declarat en contra i ha actuat en conseqüència,jo no penso com ella però almenys no ha estat una "veleta" com molta gent del PSC no tothom ha de pensar com natros Sr deosdad i mos agrade o no s'ha de respectar.

    ResponElimina
  18. A banda de filies i fòbies personals, saberut, és del tot fal·laç presentar com el mateix el que es va votar al Parlament el 23 de Gener amb el que es va votar el 26 de Febrer al Congrés que, a més, era quasi calcada de la que s'aprovà el 13 de Març de nou al Parlament.
    N'hi han que, el que no van votar el 23/01 ho van votar el 26/03; i el que van votar el 23/01 van devaluar-ho el 26/02. Només cal veure el text de cada resolució i les votacions per saber de coherències de cadascú.

    I lo de " desterrar a tots els membre catalanistes " una mica exagerat ho és, no ? vols dir que no en queda cap de catalanista al PSC ? Una altra falsedat.

    http://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies?p_format=D&p_id=132036533

    http://politica.e-noticies.es/el-derecho-a-decidir-solo-consigue-60-votos-en-el-congreso-73348.html

    http://www.parlament.cat/actualitat/R5_X_sobirania.pdf

    ResponElimina
  19. Ben argumentat ximo, però la imatge general no és la d'unitat respecte al tema de la consulta o del paper de Catalunya dins o fora de l'Estat Espanyol. I algún catalanista queda però de la purga que va engegar Navarro llevat d'Angel Ros (el fet de que conserve l'alcaldia de Lleida per majoria absoluta és molt significatiu) i si m'apures de la Ventura i la resta que van trencar la disciplina de vot la resta están en una mena de terra de ningú que no els fa cap bé.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta