La Via Catalana provoca una riuada d'estelades i nusos antitransvasament al pont Penjant d'Amposta

AMPOSTA (Baix Ebre).- El pont Penjant d'Amposta sobre l'Ebre, un dels escenaris més simbòlics de les comarques del sud de Catalunya, ha permès visualitzar l'ampli suport de les Terres de l'Ebre a la Via Catalana. Una inundació d'estelades, nusos antitransvasament i crits d'independència ha protagonitzat la cadena humana en aquest tram en un ambient eminentment festiu, amb la participació d'ebrencs i moltes persones vingudes d'arreu de Catalunya, responent a la crida de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per reforçar les zones amb menys densitat de població. L'actriu Marina Comas ha llegit un manifest destacant l'èxit de la mobilització a l'Ebre i la voluntat socialment integradora del projecte independentista.

Un dels tres punts escollits al llarg del recorregut per acollir un dels discursos oficials de l'acte, el pont Penjant d'Amposta s'ha convertit un espai de trobada privilegiat per als participants ebrencs de la Via Catalana i molts d'arribats des de diversos punts de Catalunya. Tot i que no existeixen càlculs oficials, les estimacions preliminars xifren en més de 10.000 persones els participants només al terme municipal ampostí. Restaurants oberts durant tot el dia i que ja no acceptaven reserves o bars i terrasses plens ho demostraven.

Una imatge de la participació de membres de la PDE a la Via Catalana, pujada per Susanna Abella a Facebook.

La possibilitat que la baixa densitat poblacional de les Terres de l'Ebre s'acabés acusant en alguns punts de la cadena s'ha acabat diluint completament sobre el terreny. La crida de l'Assemblea va fer efecte i participants de les comarques centrals, de Ponent o de Barcelona ha resultat efectiva. Fins al punt que l'acumulació de persones que volien participar en el tram del mateix pont ha sobrepassat en bona mesura les inscrites inicialment, sense que això, finalment hagi acabat provocant incidències.

"Anava tirant i pensava que 'espero que com jo algú més'. Però, al contrari, veies com tothom venia cap aquí. Escoltaves per la ràdio o parlant la gent que: gent de Lleida, gent del Pallars, tirant cap a l'Ebre perquè sabíem que hi ha menys població i això ha d'anar cap endavant, cap a la independència", ha explicat Miquel Àngel Cruces, d'Igualada. "A tota Catalunya ha estat un èxit i a les Terres de l'Ebre, amb la densitat de població que tenim, també ho ha estat", ha assegurat Dani Valldepérez de Tortosa.

Imatge pujada per Susanna Abella a Facebook.

Ambient festiu pels carrers d'Amposta i als voltants del mateix pont, on una banda de músics d'Amposta i Deltebre ha passejat les seves peces pont amunt i avall. Els Xiqüelos del Delta han posat també el seu gra de sorra amb un petit pilar enmig del pas sobre el riu. Els participants han assajat onades espontànies agafats de la mà. Les estelades han compartit espai amb el blau i les pancartes contra el transvasament de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. "El moviment antitransvasament està ben viu. Es presenta un octubre i novembre durs. Però ens trobaran allí on ens han de trobar: estem en el millor lloc, sobre el riu, defensant Catalunya i defensant l'Ebre", ha apuntant l'activista antitransvasament de Tortosa, Carme Nolla.

L'actriu Marina Comas, coneguda per la seva participació en la pel·lícula 'Pa Negre', ha estat l'encarregada de llegir un manifest en el qual ha subratllat que la voluntat expressada pel poble en l'acte multitudinari d'aquesta diada no es podrà aturar, més enllà "del que pugui dir un tribunal foraster sense legitimitat". " Ens hem posat en marxa i no ens aturarem. La partida ha començat i guanyarem. Necessitem un futur millor", ha proclamat. En el parlament, que ha tingut lloc al castell d'Amposta, Comas ha destacat el protagonisme de les Terres de l'Ebre, que seran "un actor de primera fila en la construcció de la nova nació catalana" després de l'èxit de la convocatòria de la Via.

També ha recordat el "repte complicat" que suposa construir un nou estat per "opinar i decidir les polítiques socials i econòmiques", evitar que "es castiguin" els interessos i territoris catalans, "defensar la pagesia" o finançar infraestructures necessàries per una "economia més justa i sostenible". Un procés, ha assegurat, davant del qual el "poble ha pres consciència". "Cadascú compta per assolir aquests objectius", ha asseverat, tot recordant la imatge que el país projecta al món i el caràcter de "terra d'acollida" de Catalunya, instant a "tots" a construir el nou estat i una "societat més lliure i pròspera" abraçant un "objectiu de futur comú i compartit".

Via ACN (Jordi Marsal)

Imatges ACN i Susanna Abella (PDE), a Facebook