L'efemèride: els franquistes a Móra d'Ebre i la mort de Mestre i Noé

El 7 de novembre de 1938 les tropes franquistes van arribar a Móra d'Ebre. Després de l'ofensiva de l'exèrcit nacional sobre les serres de Cavalls i Pàndols, on també havia tingut lloc l'últim gran combat entre l'aviació dels dos bàndols, la resistència de l'exèrcit republicà va fer-se cada vegada més difícil, i el final de la Batalla de l'Ebre estava cada vegada més a prop. Finalment, la balança va decantar-se i entre els dies 7 i 14 de novembre els franquistes van ocupar Móra d'Ebre, les Camposines i la Fatarella. En aquest cas, els primers que van arribar a Móra d'Ebre van ser les avantguardes comandades pel coronel Rafael García Valiño (a la fotografia), responsable de la 4a Divisió de Navarra. Abans d'arribar a Móra d'Ebre, els franquistes ja havien ocupat Miravet (4 de novembre) i Benissanet (6 de novembre), trencant la línia defensiva que el republicà Líster havia organitzat a l'Ebre. Podeu conèixer més detalls de l'ofensiva final al llibre La Batalla de l'Ebre: un riu de sang, de Josep Sánchez Cervelló i Pere Clua.
El 7 de novembre de 1940 va morir a Tortosa l'erudit i cronista local Francesc Mestre i Noé, que havia nascut a la mateix ciutat el 8 d'agost de 1866. Com recorda Francisco J. Renau al llibre Rapsòdia en gris, Mestre i Noé va morir només uns mesos més tard que el seu amic Gerardo Vergés Zaragoza, iaio del farmacèutic i poeta Gerard Vergés. Quan va morir Vergés Zaragoza, Mestre i Noé anava a la farmàcia del qui havia estat amic seu, passejava per la rebotiga i diuen que en veu baixa repetia: "La gàbia està buida, està buida". Mestre i Noé (a la fotografia de la dreta) va ser un dels més dinàmics propagadors del catalanisme a les comarques de l'Ebre, així com un dels màxims impulsors de la cultura catalana al renaixement literari tortosí. Va ser un folklorista i publicista destacat, i va col·laborar en la fundació de periòdics com La Veu de Tortosa i La Veu de la Comarca. Va ser nomenat cronista oficial de la ciutat i membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, de l'Institut de la Llengua Catalana i d'altres institucions. Va escriure un bon nombre de llibres, entre els que destaquen El arte en la Santa Iglesia Catedral de Tortosa o el recull d'articles Contalles crepusculars tortosines. A més, també va ser conegut per regentar l'antiga Llibreria Religiosa que hi havia al número 11 del carrer de la Rosa, i que després van comprar els germans Fermín i Claudio Viladrich.
El 7 de novembre de 1950 a Tortosa es projecta la pel·lícula Ladrón de bicicletas, dirigida per Vittorio de Sica dos anys abans.