16 de febrer del 2012

[Tribuna] 'Roig, just i necessari', article d'Enric Roig

En les darreres setmanes s'ha estat parlant del "Pont del Tren" i del seu color roig i, fins i tot, s'han fet enquestes sobre l'encert o no de pintar-lo d’aquest color.
Des del meu punt de vista, com a professional al servei de l'arquitectura, voldria dir que el nou color roig és just i encertat, ja que el color roig ha estat i és un dels colors usualment utilitzat en aquest tipus de construcció. Valguin com a exemple el viaducte de Garabit a França, d'obligada visita, obra de l'enginyer Gustave Eiffel, actualment de color roig "ponsetia" o roig "Gauguin", escollit després de l'aparició de rovell a la seva estructura, d'acord amb el color usualment utilitzat al segle XIX, el mateix que originalment va triar Gustave Eiffel per a la seva Torre Eiffel, el que també tenen actualment el Golden Gate de San Francisco, el Forth Rail Brigde a Escòcia o el polèmic Pont de la Constitució de Santiago Calatrava sobre el Gran Canal a Venècia, entre d’altres.
Per tant és just i necessari felicitar al Ministeri de Medi Ambient, a través de la Direcció General de Costes, per haver triat el color roig ja que vull pensar que aquest color ha estat especialment escollit, de la mateixa manera que el de les construccions esmentades anteriorment, perquè possiblement és el que més s'integrava amb l'entorn i perquè tenia, i té encara, una doble funció: d'una banda evitar la corrosió del ferro i, per l'altra, augmentar la visibilitat d'aquests elements en el seu emplaçament, fent-los totalment visibles per a les embarcacions que recorren els rius on hi ha aquests elements.
Però el fet d'utilitzar el color roig en aquest tipus d'infraestructures no és casual, ja que aquest és el color del mini, nom amb que es més conegut el tetròxid de plom, un element protector molt utilitzat per al recobriment d'estructures de ferro donat el seu poder anticorrosiu. El nom de mini ve del riu Miño, lloc on va ser extret per primera vegada per a la mineria. Tanmateix hi ha experts que afirmen que del mateix nom “mini” deriva la nomenclatura de les miniatures utilitzada als còdex i llibres medievals, perquè aquest color va ser un dels primers pigments artificials que es van fer servir, i un dels preferits pels il·luminadors bizantins i perses, i d'ús molt comú en la pintura i la miniatura europea.
Aquesta elecció, per tant, demostra el coneixement dels seus responsables quant a: practicitat, per tal d’evitar una possible corrosió de l'estructura metàl·lica; visibilitat, per poder identificar clarament un element que es troba dintre d'una ruta de navegació fluvial; i sentit de l'estètica, que adopta i segueix els cànons d'integració amb l'entorn dels enginyers del segle XIX, cosa força complicada i costosa avui dia.
És just i necessari recordar que aquesta acolorida elecció forma part d’un projecte de millora de la façana fluvial de Tortosa, fruit de la signatura d’un conveni dut a terme sota el mandat del govern municipal de l’alcalde Joan Sabaté, i que representava una important inversió al nostre territori del Ministeri de Medi Ambient, amb l’objectiu de millorar i ampliar les baranes i els murs de protecció, actualment en procés d’execució, i de donar continuïtat al passeig existent des del Pont del Tren fins a la C-12, habilitant aquest pont com a pas de vianants, permetent així la connexió del passeig fluvial amb la Via Verda.
Aquesta obra és la que s’està executant actualment per fases i és la que sens dubte està canviant la imatge de la ciutat gràcies a la contundència de la barana d’obra vista de color rogenc i pedra calcària, ja anomenada barana tipus Tortosa i que respon evidentment a una època determinada.
La nostra fantàstica façana fluvial sense cap dubte passa per un procés de transformació en tot el seu recorregut, des del Pont del Mil·lenari, obra de l’enginyer Fernández Ordóñez, sortint del mig del bosc de ribera, el pont del Tren, com a connexió amb la Via Verda, les baranes “Tortosa” del riu al seu pas pel mig de la ciutat traspassant el pont de l’Estat, obra d’Eduardo Torroja, i que és el primer pont d’Espanya construït amb soldadura elèctrica – qui sap si originàriament també volia ser de color roig? - fins al Parc de la Fira i el Campus universitari, per acabar endinsant-se novament al bosc de ribera, demanant d’arribar al tercer pont, la construcció del qual, malgrat la situació econòmica que patim, seria un bon impuls econòmic per iniciar una certa recuperació i desenvolupament invertint en obra pública, amb una infraestructura ja prevista a l’actual Pla d’Ordenació Urbana de la ciutat que estructura un model de ciutat oberta i moderna planificat per governs progressistes.
Darrerament estem presenciant massa vegades que tot allò que és dolent és culpa dels d’abans i que tot allò que és bo ho és només gràcies als d’ara. Tanmateix, estem sentim massa sovint tot un seguit de declaracions en les que tothom vol fer-se responsable dels èxits i encerts i assumir la seva autoria, tant pel que fa a l’obra pública com aquelles iniciatives que sorgeixen del sector privat. Per això crec que ara més que mai , és just i necessari, reconèixer els encerts als seus impulsors, siguin del color que siguin, i més quan, com és el cas del Pont del Tren, serveixen per dotar a una ciutat, Tortosa, de qualitat, excel·lència i color, Roig, ara més que mai, just i necessari.
és arquitecte de Tortosa.

7 comentaris:

  1. En general bon article. Obvia parlar del gran retard patit per aquestes actuacions, doncs cal remontar-se com a mínim al Govern municipal de Marià Curto per trobar els orígens de les últimes actuacions a la façana fluvial. Per desgràcia, retard massa freqüent quan es tracta d'actuacions del Govern de l'Estat que pressuposta poc a les Terres de l'Ebre i en general no executa. Com està la variant de la N-340 a l'Aldea? Quan va tardar a acabar-se l'obra de l'Angol a Alcanar? I el projecte de l'A-7? Tan se me'n fot si governa el PSOE, com si ho fa el Partit Popular. Les inversions de l'Estat a les Terres de l'Ebre sempre són minses.

    ResponElimina
  2. Les més grans obres fetes a Tortosa els darrers 35 anys han estat per actuacions de l'Estat. amb adjuducacions directes o transferencies finalistes. ( Parador, Hospital, Pont del Mil·lenari, Passeig del vora parc, les d'ara de la façana etc ) I les altres, també importants, de la Generalitat, amb el tripartit ( caserna Mossos, Campus...) Amb un nou hospital sinó s'hagués interposat la crisi pel mig. I altres que, ara diuen que no estan pagades i no es pagaran fins el segle XXII, però, si no estesin en marxa, s'haurien fet mai ? O, com a mínim, en els pròxims 15 anys ? ( edifici delegacions i altres )

    ResponElimina
  3. Un punt per que el color no sigue gris!
    Cosa que no pot dir l'URV... d'un gris de pel·licula en blanc i negre.
    Original? Mira.
    Lo que fot és que s'hagi de pintar cada tant, com la "Tour Eiffel", quina mania en no fer-ho de pedra!
    Clar, tampoc es podia confiar amb els artistes locals per a que s'haguessen lluit amb una obra original.
    Total, és una ma de pintura.
    Voto per a que la propera vegada sigue lila.

    ResponElimina
  4. Jotabé, has nomenat cinc obres de l'Estat malament. El pont del bimilenari el va construir la Generalitat de Catalunya http://es.ereventos.com/02_proyectos/proyecto.jsp?id_proyecto=257. En queden quatre. El parador i l'Hospital Verge de la Cinta són fetes als anys 70, del tardofranquisme i inici de la transició. En queden dos. Si trobes que amb més de 30 anys de democràcia a Tortosa, l'Estat s'ha passat de generositat fent el passeig de Vora Parc i l'actuació actual és que no has passat pels voltants de Reus. ;-)

    ResponElimina
  5. Emili, no justifico cap generositat, només pensava que quedaria clar la comparació ( pel que fa a grans obres ) amb la Generalitat. Pel que fa a l'hospital i Parador no he dit que fos en època democràtica, tan sols constato que és va fer, cosa que després no se n'han fet de tant grans.
    Quant al cas concret del pont, sincerament, sempre he sentit dir que és va fer amb una transferència de caràcter finalista, es a dir, l'estat transferia els diners ( com sempre sí, és cert. No suficients però, també cert ) i la Generalitat els havia d'utilitzar per a la construcció del pont. El pont va ser inaugurat per Jordi Pujol el 30 d'Octubre de 1988. Cinc anys abans, El 27 d'Abril, posava la primera pedra. Per cert, a una finca que encara no estava expropiada i sense el consentiment del propietari ( això sí, en època preelectoral ). El 16 de Març, el Consell Executiu, també del 1983, aprovava el projecte, i a finals del mateix any, s'iniciaven les obres.
    Cal recordar que al 1977 ja és parlava del ( d'un ) projecte...

    Quina feinada m'has fotut.

    ResponElimina
  6. Així n'aprenem tots una mica. Crec que d'alguna manera has acabat dient el mateix que deia a la primera intervenció. La inversió de l'Estat és molt baixa. Sinzerament, no sé de que serveix ser espanyol. Tan sols cal haver escoltat avui els talls del PSOE andalús de precampanya dient que les seves finances són millors que les de Catalunya. Té nassos la cosa: fer gala d'estar sanejat gràcies als diners de qui arruïnes.

    http://www.elpuntavui.cat/ma/article/3-politica/17-politica/507804-el-psoe-andalus-reivindica-en-un-video-la-bona-la-salut-de-les-finances-de-la-junta.html

    ResponElimina
  7. Amb tot, el greu és lo del corredor i l'A7. M'agradaria saber que diu Juan Bertomeu de tot plegat. ( "jo defensaré, jo defensaré" )

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta