[Tribuna] 'El Parlament declara', crònica d'Aitor Pérez Codorniu

Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya. Aquest és el motiu que m’ha fet aixorejar aquest dimecres vint-i-tres de gener a dos quarts de sis del matí per agafar el primer tren que va de Tortosa a Barcelona. Últimament ja m’he acostumat. Però aquest cop, ho viuré com a públic al ple.

Després del llarg i pesat camí que t’ofereixen els seients i l’ambient, arribo cap a les nou amb la bossa i la maleta a la familiar Estació de França. Sortosament Twitter, Facebook i els diaris digitals el fan més amè. Piulada ja demanant als quatre diputats de l’Ebre que votessin que sí a la proposta de resolució. Cafè i fullejada a La Vanguardia de la Universitat Pompeu Fabra, com era de costum i cap a la sessió ordinària del ple del Parlament.

Tres concentracions davant l’antic edifici de l’arsenal que va ordenar construir Felip V. Per assegurar-se ell, sotmetent els habitants de Barcelona. Una amb banderes espanyoles, l’altra reclamant més seguretat per persones que es dediquen a aquest menester i finalment, la d’estelades. A cop d’ull la generositat no em permet confirmar més d’una cinquantena de persones. Guanya el gremi. Trobada amb el company Andreu i després de superar sense èxit que no caiga cap objecte de les butxaques al control de l’entrada, ens trobem ja al vestíbul del Parlament. Dins he estat varis cops, però no em deixa de sorprendre.

Pujada d’escales acompanyats al darrere dels Consellers Mas-Colell i Pelegrí. La prudencial distància que ens separa parteix de la nostra serena correguda per la majestuosa escala d’honor. Els periodistes els esperaven amb els càmeres per gravar l’encaixada del desencontre públic del dia anterior. Som observadors, ens apartem més del gest i càmeres.

El punt de l’ordre del dia: ‘Compareixença del President de la Generalitat davant del Parlament per a donar compte de l’estructura i la composició del Govern’ es el preliminar del que ha de venir després. El President Mas agraeix la renuncia que han fet algunes formacions per poder arribar al consens i fa una crida a la suma d’altres. Junqueras diu: ‘No tenim les eines d’un estat que necessitem i tenim dret’. La Presidenta dóna el tractament de molt honorable a Junqueras i conseqüentment la il·lustre remor dels senyors i senyores es passeja per tota la cambra. Navarro afirma que l’èxit o el fracàs depèn del President Mas, com si només fos seua la responsabilitat de l’esdevenir d’aquest país. Pel que es veu la resta del país no som responsables, però entenc que pense així, perquè ell ja li va delegant al PSOE, PP i C’s, la seua i la nostra. L’Herrera fa un discurs més dur al Govern: ‘Del Govern dels millors al Govern dels mateixos’ en part per justificar-se davant d’una part de la militància per la Declaració consensuada amb les formacions del govern i el soci.  

En un moment concret observo com seuen en bloc l’Àngel Ros, la Marina Geli, en Joan Ignasi Elena, la Rocío Martínez-Sampere i la Núria Ventura. Em va cridar l’atenció i vaig pensar que potser havia la possibilitat que es trenqués la disciplina de vot del PSC. De fet així ho vaig expressar al Twitter. La companya d’Òmnium Rita Marzoa, que estava asseguda a tres seients em contesta que no ho veu possible. Tothom ho pensava i en el fons jo també creia que no.

Continuen les declaracions. Albert Rivera és sense cap mena de dubte un gran orador. Ha tingut l’habilitat de ressuscitar a casa el naftàlic discurs lerrouxista  actualitzant-lo al context sociopolític i en imatge, cartells a banda. També ho és en David Fernàndez de la CUP. Combina molt poèticament versos d’Espriu i Pere Quart en grans de la teoria política com Hannah Arendt , independentment dels interessos que defensa, tothom li hauríem de reconèixer que té referents, cultura política. Ja anuncia el sí crític. A les xarxes sorprèn. Jo pregunto com s’expressarà concretament, la forma ja l’imaginava semblant a la de l’esquerra abertzale amb el Pla Ibarretxe. Sóc sincer, no em fa el pes, perquè l’independentisme català no ha augmentat  a base de culleradetes de marmitako.

El PP d’Alícia Sánchez-Camacho esgrimeix la Constitució, exemplifica el govern espanyol i vincula la consulta a un projecte personal del President Mas. Aquest li respon:  'Sense dèficit fiscal Catalunya tornaria el deute en 3 anys. Espanya en necessita 30',  'Vostès no suprimeixen ministeris floreros però demanen fer-ho en conselleries', 'El d'avui no és un caprici del President Mas. És un mandat del poble de Catalunya' i 'Ho fiem tot a nosaltres mateixos'. A la CUP: 'Vostès estan instal·lats en la denuncia, però podrien estar de tant en tant a la solució'.

El discurs i la capacitat de Junqueras per atraure els oients es contraposa amb el de Navarro, que desvincula vincula el sistema parlamentari de la democràcia. Deixant de banda que es considera democràtic tan el que va del parlamentari al presidencialista, cal fer memòria que precisament el seu partit no hauria governat mai la Generalitat si no fos per aquests. Aquestes rabietes de xiquet menut són patètiques. David Fernández torna a pujar al faristol per reclamar que la sobirania ha de tornar al poble, la d’Espanya i la dels mercats. Es troba un rellotge. No, no és de La Caixa, se l’havia deixat Joan Herrera a la última intervenció. Li retorna. Finalment, Turull defensa molt bé la posició de CiU i els atacs i contraatacs dels seus adversaris polítics.

La Presidenta De Gispert anuncia que les propostes de resolució sobre el dret a decidir s’ajornen i que tot seguit es durà a terme la designació de senadors. Un crit d’‘Hòstia!’ ressona per les parets de tot el saló, el noi que aplaudia sol als oradors d’ICV i la CUP. Ens girem invitats i diputats, fins i tot la Presidenta li demana educació. Però el moment menys respectable, no és el crit d’aquest noi. És el de la redegradació de la figura del President de la Generalitat. Com no vull viure’l en directe, li comento a l’Andreu que el millor que podríem fer seria marxar. Ho fem. Sobre la utilitat del Senat com a òrgan no m’hi posaré, entre altres coses perquè espero que aviat el problema només siga seu.

A fora només estelades. Abraçades a companys que vaig conèixer des dels últims dies de la PDD, quan ja es gestava la primera consulta d’Arenys de Munt, fins ara. Persones de tota condició i edat, que la independència de Catalunya els suposa una lluita diària. Hem sento un afortunat de ser com ells. Els que treballen han demanat o agafat el matí lliure per vindre.

Tothom marxa a dinar. I jo ho faig amb el company Gerard.  Ens vam conèixer al Parlament universitari i ara esta de pràctiques a la casa. Coes llargues i la majoria de les taules i cadires ocupades, les cambreres m’expliquen que en algun plat faran curt, hi ha més gent de la prevista. Seiem , ens posem al dia de tot plegat, sortim a fer el cafè amb l’Andreu que torna de la UPF i entrem. Són les quatre de la tarda.

Es reprèn la sessió del ple al saló. Quatre propostes de ressolució relatives a la declaració  de sobirania i el dret a decidir i esmenes presentades. Una grup mixt, l’altra ICV-EUiA, la tercera per CiU i ERC i la quarta pel grup socialista. Esmena que afecta a les quatre, una del grup socialista i una altra dels de CiU, ERC i ICV-EUiA conjuntament. Una o dos fileres més avant a mà dreta, Ferran Bel, l’alcalde de Tortosa. Ens saludem. No ja no sóc l’únic de l’Ebre i me’n alegro que siga ell.

Comença en Junqueras dient: ‘la solemnitat dependrà del comportament dels grups i diputats que estem presents en aquesta aula'. Rialles. No deixa de ser professor al Parlament i en part ho entenc. Tothom reconeix que fa arribar el missatge clarament. ‘No demanem a ningú que es faci independentista, sinó que demòcrata' mirant els bancs socialistes. Cita diversos arguments a favor del dret a decidir. Més de la meitat d’estat que existeixen a Europa en aquest moment n’han fet ús el segle passat, dret internacional i jurisprudència acumulada per la Cort Internacional de Justícia de La Haya.  ‘És la democràcia qui determina els marcs legals, i que en cap cas el marc legal pot condicionar la voluntat democràtica dels ciutadans’ i ‘per disposar de les millors eines possibles per resoldre les necessitats dels nostres conciutadans, no és només una qüestió de necessitat, és també una qüestió d’urgència’.  ‘El dret a decidir consisteix precisament en no haver de demanar permís per decidir. El dret a decidir consisteix en posar el futur de la nostra societat i dels nostres ciutadans en mans dels nostres ciutadans’ i ‘per tant hi esperem a tots els demòcrates’. Un discurs on motius a banda, estava encertadament basat en la democràcia, que és el que més calia. El mòbil es queda sense bateria.

Pere Navarro: ‘Mai m’hagués imaginat que algú amb dos dits de front volgués desconèixer el principi de legalitat, no és pot apel·lar al principi democràtic desconeixement la legalitat’. ‘Però sobretot, sobretot nosaltres volem que Espanya esdevingui un estat federal a través d’una reforma de la constitució espanyola’, ‘crec que a Catalunya hi ha una percepció creixent que el camí que vostès assenyalen és un carreró sense sortida que divideix la societat, la polaritza i que trenca vincles i interessos que compartim amb la resta de pobles d’Espanya’ aplaudiments d’una part dels diputats. Acte seguit puja al faristol l’Alícia Sánchez-Camacho esventant: ‘Cataluña, la mayoría del pueblo catalán no quiere la independencia, no quiere que se les condicione o se les divida entre unos y otros, lo que usted esta haciendo hoy es un pulso y un desafío al gobierno de España’. Totes les enquestes diuen el contrari, el resultat de les eleccions també, però en tot i així, estaria bé preguntar-ho al poble de Catalunya, a més a més, si tan segura esta la Sr. Camacho no hauria de tenir cap inconvenient. ‘Frente algunos que les ha costado mucho decidirse, y por cierto Sr. Navarro bienvenido al lado de la legalidad democrática’ les cares dels socialistes eren un poema tot i que alguns s’esforçaven en dissimular-ho. En referència al President Mas li recrimina: ‘Vostè ha actuat de manera cobard, perquè si vostè hagués volgut a través dels mecanismes constitucionals exercir la modificació de la constitució hauria fet el que va fer el Sr. Ibarretxe, i hauria anat a modificar el que té que modificar amb les majories que les té que fer. Sap el que succeeix que com allà no té les majories que ell vol, llavors ja no li serveixen’. No cal que recordem el que va passar amb el Pla Ibarretxe. Va sortir una proposta des del parlament basc amb majoria i per al país basc i no va aconseguir allò que la majoria del poble basc volia. Aquí la insistència tan de l’Alícia Sánchez-Camacho com d’en Pere Navarro. Perquè saben que reivindicacions des de i per a Catalunya si no interessessin a la resta, mai s’aprovarien. Ni disposant de tots els diputats catalans del congrés. I si s’ha arribat a aquest punt és precisament perquè sabem que la legalitat vigent va en contra de la voluntat democràtica del poble de Catalunya. Per cert, cap dels dos ha citat més enllà de l’art.1.2 del títol preliminar. La dona del costat d’uns seixanta anys aplaudeix i crida. Fins ara, els aplaudits són per als ponents del PSC i el PP. Dels seus diputats.

Joan Herrera explica els motius pels quals creu que s’ha d’exercir el dret a decidir. ‘hi ha un esgotament de les relacions amb l’Estat ... ha hagut un intent de federalitzar Espanya per la via de l’acord en múltiples ocasions... menysteniment de voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada en un referèndum ... el catalanisme sempre ha intentat avançar en el marc de la constitució i aquella sentència va significar el trencar precisament  en una tradició del catalanisme...’. Després fa referència a la possibilitat de dur a terme un referèndum consultiu, no vinculant per a que la ciutadania s’expressi, no decideixe i per a negociar ‘Nosaltres creiem que avui qualsevol solució, qualsevol solució per les relacions amb l’estat passen en un diàleg de tu a tu’. La millor manera de parlar de tu a tu a un estat és essent un estat, perquè no crec que Espanya vulgui convertir-se en una comunitat autònoma per parlar-nos en igualtat. Continua i anuncia que hi ha tres dilemes: ‘Si la majoria parlamentaria es defineix entorn a la independència o entorn al dret a decidir ... Si el dret a decidir es lidera des del govern, des d’un líder des d’un partit o dos partits o el dret a decidir és de tots i de totes ... Si agafem una drecera o el que fem és esgotar totes les etapes ... depèn com es responguin aquestes tres preguntes iniciativa verds i esquerra unida estarà al procés o no hi serà’. Lamentablement els partits del ‘no’ no tenen la suficient cultura democràtica com per estar a favor del dret a decidir i exercir-lo. Sobre el lideratge, coincideixo, de fet diferents politòlegs com Requejo han esmentat de la necessitat que el procés siga transversal. I sobre esgotar etapes, cal que ens les deixen. Un altre moment és el d’‘avui hi haurà una majoria que no arribarà als dos terços necessaris per tenir tota la força, la majoria qualificada que és necessita per exemple per la reforma estatutària, és per això que iniciativa verds esquerra unida buscarem aquesta majoria’ mirada als bancs socialistes. Espero que no siga filtrant a la premsa comunicats i aigualint el text, tenint clar des del principi que no es sumarien. S’ha de reconèixer l’esforç d’ICV-EU, però.

Albert Rivera de C’s: Comença llegint en espanyol l’art.1 del títol preliminar de la constitució, sense arribar a la forma política de l’Estat espanyol. ‘Esto es un delirio, un delirio en cede parlamentaria y esto el Parlament de Catalunya es mucho mas serio que eso. Esto una institución del estado, esto es una institución que ha costado muchos años entre todos de reestructurar’ la cambra murmura, la consellera Rigau diu que no amb el cap i l’Albert Rivera se li abraona. El discurs no és gaire diferent al de l’Alícia Sánchez-Camacho. La sobirania residedeix en el poble espanyol, no en el català, tot i que això últim no ho diuen i a partir d’aquí, Estat social i democràtic de Dret. No nacionalistes ... ‘Bienvenido, ya sé que le incomoda que yo le diga bienvenido pero bueno, yo le doy la bienvenida ... también me congratulo que el PP, aunque es porque CiU no quiere, pero bueno, bienvenida sea la ruptura, aunque CiU no quiera gobernar con ustedes ahora...’ cares socialistes èrtiques i moviments de cap afirmatius de l’Alícia Sanchéz-Camacho.

Quim Arrufat de la CUP-AE puja i afirma: ‘la CUP avisa que no avalarà segament un procés que no garanteixi entrar a terme la plena sobirania al poble català, i això és el retorn del poder polític i econòmic al legítim propietari d’aquest país que és el poble per sobre l’estat espanyol, per sobre els mercats’. ‘Tres perills que creiem que l’actual estratègia pactada entre Convergència  i Esquerra entranyen: ... vincular el govern i la consulta pot fer identificar la independència justament en un programa de govern molt concret,... s’ha renunciat a ni tan sols anomenar el marc complet de la nació catalana, els països catalans ... i renuncia a fer prevaldre la voluntat popular sobre les negociacions...la declaració i l’estratègia conseqüent planteja entenem nosaltres que l’estat espanyol dirà que no a la consulta i que el marc on negocia la seva celebració és la unió europea amb qui es confia plenament’. Certament em preocupa que la ciutadania vincule la mateixa consulta o el sí a l’obra de govern, el dia de la consulta. El govern ha de continuar gestionant engrunes de pa i hi ha drames humans, si el procés s’allarga més del necessari o es patrimonialitza massa, en sortiríem afeblits. Mentrestant també s’ha de governar i en aquest moment no és fàcil i en el cas de Catalunya, encara ho és menys. Sobre els Països Catalans com a subjecte polític i jurídic sobirà em preocupa, perquè si hi hagués un referèndum apel·lant a aquest subjecte, tot fa preveure que només votarien els ciutadans de Catalunya i guanyant o perdent no acabaria servint de res. Dolent per Catalunya, però també per la resta de Països Catalans.

L’última intervenció és de l’Oriol Pujol de CiU, comença agraint el lideratge de la societat civil: ‘un reconeixement també a milers i milers de persones, que d’un temps cap aquí, avui també, avui també, s’estan mobilitzant des de molts àmbits de la societat civil ,des de les entitats des de la majoria també, des d’un punt de vista d’absolut anonimat, i que han acabat creant una consciència suficientment i àmplia, com per avui s’iniciï aquest procés’. Sobre el terme sobirania esmenta que ‘Una cambra aquesta que representa la sobirania del poble de Catalunya ... resistir-se a utilitzar aquest terme i a reconèixer-ho  és tan com negar aquella gent a la que representem. I algunes intervencions estan negant aquella gent que ha fet possible que molts de vostès siguin realment aquí presents.’ Sobre la Declaració afirma que ‘No és una regulació jurídica, no si entretinguin això ja ho farem, no és ni tan sols un full de ruta, ni una cartografia de les diferents passes, això ja ho decidirem, entre tots aquells que compartim que Catalunya ha de decidir el seu futur. Avui el que fem és declarar quins són els seus fonaments de tot aquest procés’, però avui al Parlament, el debat ha anat més enllà de la declaració i és difícil mantenir-se al marge.

L’Anna Simó, vice-presidenta primera, intervé. Un cop llegida la declaració, la Presidenta anuncia que comença la votació, voten, els diputats del partit popular s’aixequen muntant el numeret i la proposta de resolució és aprovada per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions. A favor 50 de CiU, 21 ERC, 13 ICV-EUiA i 1 CUP. En contra 15 del PSC, 17 PP i 9 C’s. 2 abstencions de la CUP. No van votar 7 diputats, 2 del PP perquè estaven absents i 5 diputats del PSC que no van voler per mostrar la disconformitat amb el seu partit. Joan Ignasi Elena, Àngel Ros, R. Martínez-Sampere, Marina Geli i Núria Ventura, que és una de les diputades de les Terres de l’Ebre. Meritxell Roigé (CiU), Annabel Marcos (CiU), Lluís Salvadó (ERC) a favor i Núria Ventura (PSC) abstenció. Gràcies. Hauria segut perfecte que tots votessen que sí, però ens hem de sentir molt orgullosos de la votació dels nostres diputats. Les Terres de l’Ebre juguen fort en el procés i ho saben. Dos minuts d’aplaudiments. Els diputats del grup de CiU, ERC i ICV-EUiA drets i aplaudint, els de la CUP drets i els del PSC i C’s asseguts.

Sortim. Saludo i ens felicitem amics, coneguts i saludats. Invitats, periodistes i diputats. Ferran Bel i Meritxell Roigé m’inviten a seure amb ells al bar del Parlament per fer un cafè ràpid. Contents d’haver viscut un dia històric. Txell invita. Surto a fora. Estelades. M’estic una bona estona amb els companys i companyes. No arribo a temps a Plaça Sant Jaume. Vaig a la UPF agafo la maleta i marxo cap al pis convençut que he viscut una jornada històrica. Des de la restauració del Parlament de Catalunya ja s’han aprovat quatre proposicions on s’esmenta que el poble català no renuncia al dret a l’autodeterminació. Amb les seues diferències aquesta d’avui és la cinquena. Una gran diferència és que la funció  és instrumental, aquest cop. El procés ja s’ha traslladat de la societat civil a les institucions. Que no és poc.

Aitor Pérez Codorniu 

és llicenciat en Ciències Polítiques i president de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.