TERRES DE L'EBRE.- Juan, un exdirectiu de l'empresa multinacional Lear Roquetes, ara prejubilat per un ERO; Mario, un autònom que fa el manteniment a la seues retroexcavadores parades el magatzem; Vicent, pescador i patró de 'La Nova Marisin'; Raul, arrossaire de Deltebre; Joan Múria, empresari immobiliari... Aquests personatges reals són només alguns dels protagonistes de la pel·lícula 'Sègula. Lo futur de les Terres de l'Ebre', el documental dirigit per Mario Pons que aquest dimarts, 12 de febrer, a la nit es podrà veure per primera vegada a la televisió, en el marc del programa 'Sense ficció' de TV3 (23.00 hores). Un documental que fa una crida a organitzar el territori. En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Pons ha assegurat que "les Terres de l'Ebre mai més pot ser la Catalunya enganyada".
La sègula era la corda que estiraven els antics llaüters de l'Ebre quan no hi havia vent a favor i no es podien desplegar les veles, ni corrent al riu. En aquest sentit, l'ofici de sirgar va ser un dels més durs lligats a la navegació fluvial del riu de l'Ebre i ara, segons ha explicat Mario Pons, és un símbol d'identitat per allò que representa d'esforç i per la seva vinculació amb el riu.
'Sègula. Lo futur de les Terres de l'Ebre' fa una diagnosi de la situació socioeconòmica i mediambiental de l'Ebre, i dóna la veu als seus habitants, i estudia els antecedents que han desembocat en la situació actual. De fet, aquest documental va una mica més enllà i s'ha transformat en un moviment que es proposa obrir processos de participació i diàleg entre totes les parts implicades amb les Terres de l'Ebre.
Tot va sorgir arran del tancament de Lear Roquetes l'any 2009 i l'acomiadament de 500 treballadors. Pons ha explicat que, a partir de l'embranzida de la ciutadania molt crítica amb la situació, Sègula Films va construir "un procés participatiu des de la producció independent de documentals i l'associacionisme i l'organització de debats". "El documental pretén llançar el missatge universal que qualsevol comunitat amb enteniment i ganes pot organitzar-se per superar la crisi en la qual els mercats ens han ficat. Un poble que s'organitza pot tenir futur i un poble que espera està condemnat al fracàs", ha afegit. Pons ha recalcat que a l'Ebre tothom es coneix i si es posen les piles poden coordinar una acció conjunta de territori.
"A l'Ebre fa molts anys que estem indignitats"
Pons ha afirmat que des del món cultural de les Terres de l'Ebre es reclama que es tingui "en compte el clam popular de la gent que surt de la base". I quin és aquest clam? "Les Terres de l'Ebre mai més pot ser la Catalunya enganyada, som majors d'edat de fa molt temps i hi ha un greuge històric de l'Ebre respecte la resta de Catalunya molt gran que arrenca des de la batalla de l'Ebre i la destrucció del territori arrel de la guerra civil espanyola". "A l'Ebre fa molts anys que estem indignitats i venim de molt lluny", ha assegurat Pons.
Mario Pons ha recalcat que a l'Ebre es pateixen "molts mals endèmics a part de la falta de caudal al riu que provoca que les nostres arrels desapareguin al mar" i alguns d'ells queden reflectits en el documental, que ha estat coproduït per Sègula Films i TV3: "El riu, el delta, la dignitat del territori, l'atur, la falta de crèdit, la poca vergonya dels que no compleixen amb els treballadors, el patiment de les famílies" o els estudiants que es troben sense feina.
'Los Sirgadors'
La banda sonora del documental l'ha realitzada la banda 'Los Sirgadors', un grup en el qual també hi toca Mario Pons. De fet, el projecte del documental i del grup de música van sortir en paral·lel. 'Los Sirgadors' han actuat en la presentació del documental als pobles on s'ha projectat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.