En arribar a casa, no m'he pogut estar d'investigar una mica la intrahistòria d'aquests dos germans assassinats a Tortosa en els primers dies de la Guerra Civil espanyola. Només he trobat una única referència en el volum novè de "Historia de Tortosa y su comarca", obra complementària i pòstuma d'Enric Bayerri. A la plana 1.169, en un llistat de persones executades a causa de la seua filiació nacionalcatòlica, diu que els germans Joaquín i Marcelino Morató Monreal van ser afusellats el 7 d'agost del 1936 en una partida coneguda com Los Amel·lés. Un topònim tortosí del que no tenia cap referència, però que el mateix Bayerri s'encarrega de situar en l'índex toponímic: els Atmel·lés es trobava més amunt de la costa de Soldevila, a nivell de la carretera que va de Tortosa a Barcelona, al quilòmetre sis, i era un camp d'ametllés rodejat de talussos molt alts, els quals feien impossible la fugida. "Era un sitio ideal para las ejecuciones durante la persecución rojo-marxista de 1936 a 1939", comenta Bayerri.
No hi ha cap referència més sobre els germans Morató, però he pogut localitzat una Saturnina Morató Monreal, que podria ser germana d'ells, que figura com a propietària d'una serradora hidràulica a Beseit. En aquest poble, els Morató etan relaconats amb la indústria paperera. El que sembla evident és que els germans Morató, a Tortosa, van ser assassinats pel fet de ser catòlics practicants, membres d'alguna organització de la dreta, sospitosos de ser simpatitzants de l'aixecament militar, o perquè intentessen passar-se al bàndol nacionalista. Qui cometia els crims eren els anomenats 'grup de Barcelona de la FAI' o 'La Específica', com se'ls va bateajar a Tortosa, perquè van arribar a la ciutat amb la missió "específica" de provocar la revolució llibertària, ha escrit Josep Subirats Piñana al llibre "Tortosa, front de guerra". Instal·lats al col·legi de les Teresianes, els anarquistes van començar les primeres detencions a espatlles de l'alcalde de Tortosa a finals de juliol. El 5 d'agost va ser assassinat el regidor conservador Lluís Llasat Duran; el periodista i director d'El Correo de Tortosa, Enrique Mur Brull, i set persones més, al pont dels Garidells (al nord de l'Ampolla). L'endemà es va produir el primer 'paseo' als Atmel·lés, on van ser executats els sis primers 'màrtirs' tortosins. La segona expedició va ser l'endemà, la nit del 7 d'agost, i a més dels germans Morató també van assassinar una altra persona amb el mateix cognom, José Morató Serrano, que devia ser parent dels primers. L'any 1955 es va promoure la instal·lació d'una Creu a la zona dels Atmel·lés, en record de la gent de dretes que van ser assassinats pels escamots de 'La Específica'.
Els anarquistes d'aquella època no eren anarquistes, eren totalitaristes i assassins disfressats de llibertat.
ResponEliminaA la zona de Els Ametllers, a Soldevila, es van fer nombrosos assessinats durant els famosos "paseos". Al llibre La guerra i la revolució a Tortosa, queda ben pal·lès, també a un bon llibre, Tortosa 1936, de Xavier Pujadas. Igualment se'n parla a Sacerdots diocesans, fidels fins al martiri, de Garcia (no recordo l'altre cognom), i als llibres de Llaonet com Bárbaros en Tortosa. Els de la Específica no eren anarquistes, eren matons a sou.
ResponEliminabon apunt, Gustau...
Els anarquistes com jo mels imagino no exestixen,per mi,qui se fa dir anarquista,es un farsante.
ResponEliminaTot i que crec que seria l'ideal,pero es imposible.
totalment d'acord. qualsevol tipo d'organització social o grup representat per unes inicials o una bandera ja dixa de ser anarquista. Però pot ser és la única paraula que ens queda per a referir-nos a la voluntat de l'individu per ser lo més lliure possible.
ResponEliminaL'anarquisme, com a idea filosòfica, rebutja qualsevol tipus de govern, autoritat, control sobre els individus o normes.
ResponEliminaSense tots elements,impera segur la llei del més fort i l'instint de supervivència, aproximant l'home a les feres, generant-se indirectament el control i el domini d'uns individus o grups per sobre d'altres. El que va passar, doncs. Uns delinqüents embolicats d'ideologia i buits de tot sentit de la ètica.
Per cert, un molt bon apunt Gustau.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEn aquest sentit cal assenyalar que la FAI i d'altres elements polítics van aprofitar el cop d'estat de Franco per fer la seva revolució antidemocratica, a costa de la neteja ideològica i de classe. El meu avi matern vivia a la Vall Fosca (Pallars Jussà) i el van anar a buscar varies vegades per matar-lo un grup de la FAI de Tremp, simplement pel fet de tenir terres ja que es dedicava a la ramaderia. De la mateixa manera un oncle del meu pare, Josep Maria Espanya va tenir que marxa de Catalunya a França l'any 1937 pel fet que va ser Conseller de Governació amb Companys i va firma molts salva-conductes justament per la gent que volia escapar d'aquests assassins.
ResponElimina@EMILI NIETO ALCOVER Em sembla que això de "el control i el domini d'uns individus o grups per sobre d'altres." és també lo pa nostre de cada dia en la democràcia del capitalisme en el que vivim.
ResponEliminaEstic afavor de que hi haiguen límits i valors ètics que regulen la convivència.
La meua idea d'anarquisme té més avore amb la llibertat del pensament. A que l' home sigue capaç de possar en dubte tots los discursos, a ser crític inclús en lo propi, sense tragar-se ni repetir com un loro les cançons alienes.
Jo intento ser un lliurepensador i com universitari intento aplicar les regles de la sana crítica, no tan sols a la rama dels meus estudis, sinó a qualsevol coneixement.
ResponEliminaMusgo aquest anarquisme que defenses està bé, el el món de les teories i dels ideals.
Tan sols fa falta un lliurepensador amb vocació proselitista i una persona amb la voluntat o capacitats cognitives febles, per destruir aquest món idílic.
I és que la realitat, Musgo, no coincideix mai amb les nostres idees o els nostres desitjos.
Per cert,si que en la democràcia participativa actual, s'acaben conformant unes elits que tenen el poder, però el prefereixo al poder pur de la força.
Et deixo una desgarradora visió de la naturalesa humana del llibre Una part del tot, d'Steve Toltz:
"Us asseguro que és indescriptible la satisfacció que els nens troben en una baralla. Per a ells, és un orgasme de Nadal enlluernador. ÉS la naturalesa humana en estat pur, sense passar per l'edat i l'experiència! ÉS el gènere humà acabat d'estrenar! Qui digui que el que converteix en monstres les persones és la vida s'hauria de fixar en la crua naturalesa dels nens, una colla de cadells que encara no han tingut la seva dosi de fracàs, remordiments, desenganys i traïció, però que tot i així es comporten como gossos salvatges".
Pos no n'hi han pocs d'universitaris que no apliquen la sana critica!!! Més aviat apliquen la insana.
ResponEliminaVull pensar que, en el teu cas, Emili, ho faries sense ser universitari.
Ximo, com he dit en la meva entrada anterior, intento ser lliurepensador i afegeixo que intento utilitzar les regles de la sana crítica. Ho intento.
ResponEliminaHe tret el tema universitari, perquè no puc entendre la Universitat sense el foment de la capacitat crítica. Com es diu sovint caldria aprendre a aprendre, però també caldria aprendre a desaprendre, quan calgui.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl meu criteri envers de tota aquella mena de crims comesos per uns i pels altres tam se men fot duna banda com del alta, demostra i reflecteix inevitablement el despreci per la vida com primer valor perdut despres tenim tota la carrega de rangunies, revenges personals, baigeses que tots varen aprofitar l,ocasió i la suposada justificació del enfrontament armat per arrimar la seva sardina i obtindren un benefici personal o colecitiu, en realitat tot era el producte de un llibertinatge generalitzat amb supluig de unes idees llibertaries per una part i un protagonisme desmesurat e incontrolat que comportá fets vergonyosos a Tortosa que tenia un caire de ciutat prospera, els carlins historics, les persones d,iglesia, l,Acció Católica que va irrompre amb força els primers anys trenta refrendada pel bisbe Felix BILBAO, vá ser acollida per una bona part de la juventud naxcuda en la década dels anys deu, entre ells el meu tiet Miquel PORRES, també desde els anys vint tingueren un fort arraigament els Boy-Scouts o la Agrupació de Exploradors on va començar com llobato i feia de Guia fins que vá ser mobilizat per formar part del ejercit de la República pero es clar a principis del trenta vuit algú vá anar chivatan que en Miquel PORRES era catolic que anava a misa que si tal que si cual, están al front a Mediana de Aragón li diuen que es posi de vigia i sel varen trovar mort ensondemá tenia els trets al clatell i l,esquena aixó si ja es varen cuidar de dir "oficialment" que estaba "pasant.se" a les tropes dels nacionals, no va ser l,unic, pero quins collons tios, aixó es el que em subleva mes i encara que tincs els anys suficients que sempre donen aquesta costra que ja no m,extranya res de res, sempre que en vé a la memoria aquest tema em fot de volta i mitja, que voleu que us diguigue.
ResponElimina