El nostre imaginari col·lectiu està composat per un conjunt de valors, normes i símbols que ens ajuden a construir de forma col·lectiva la realitat que ens envolta i que ens permeten llegir-la d’una manera semblant, o millor dit, de forma que tots ens puguem entendre.
Però què passa quan part del nostre ideari col·lectiu es fruit d’un sistema arcaic i obsolet que volem canviar? Doncs una batalla quotidiana de lluita contra la normalitat establerta, sovint de subtileses i petits detalls que ho canvien tot.
I aquesta podríem dir, és la situació que ens trobem actualment respecte als rols socials establerts i el paper de la dona en la vida pública. Si bé es cert, com he comentat en diverses ocasions, que en les últimes dècades hem assolit una certa igualtat “legal” i que hem fet passes cap a la igualtat, encara ens queda una muntanya ben alta per escalar per assolir la igualtat efectiva i real. I a més, l’haurem d’escalar sense ajuda d’oxigen i amb poques eines a la motxilla, ja que la feina que ens queda és la més difícil de visualitzar, i per tant, de canviar.
Quantes vegades heu hagut d’escoltar en boca de companys i companyes un “ja estàs amb lo mateix de sempre” o “això avui en dia ja està superat” quan heu fet adonar que algun comentari, o alguna proposta feta no era la més correcta i que hi havia altres maneres de fer-ho o dir-ho on tots i totes ens sentíssim incloses? Per desgràcia aquestes són frases encara massa recurrents entre aquells que consideren que la normalitat establerta és i ha de continuar intacta perquè ja funciona.
Fer conscient al nostre entorn que no serem iguals, dins les nostres diferències, fins que no siguem capaços totes i tots de fer evolucionar el nostre imaginari col·lectiu fins a un nou escenari on entenguem que, per exemple, no és normal que els nostres referents en la majoria d’àmbits siguin homes, o bé que, quan veiem una dona al capdavant d’un projecte, portant una negociació o com a referent en algun àmbit ens preguntem de seguida si és o no prou bona per ser-hi i, en canvi, rarament ens ho preguntem quan aquest és un home, o tants altres exemples que podríem posar.
Caldrà doncs, continuar la nostra batalla quotidiana de formiguetes fins assolir el cim de la muntanya.
Sílvia Casola
és secretària nacional de la Dona de les JERC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.