Operació judicial a l'oficina de Caja Madrid d'Amposta per reclamar dades sobre la cooperativa agrícola de l'Aldea

AMPOSTA (Montsià).- El secretari del jutjat número 1 de Tortosa ha comparegut aquest dijous al matí a l'oficina de Caja Madrid (Bankia) a Amposta, acompanyat de Mossos, per requerir la documentació relacionada amb la secció de crèdit i la Cooperativa de l'Aldea que, tot i la reclamació formal de la jutgessa, encara no ha estat aportada per l'entitat bancària. Es tracta, en concret, de llistes de comptes "perifèrics" i els seus titulars, el nom de les persones autoritzades per treballar amb els comptes de la Cooperativa, l'encarregat dels abonaments comptables, a més dels saldos en el moment del bloqueig i actuals. La secció operava com a entitat financera vinculada a Bankia, fet que vulneraria la llei.

En el marc de les diligències prèvies obertes per determinar les responsabilitats de la fallida de la Cooperativa arran la querella contra l'exgerent, Daniel Ferré, la jutgessa de Tortosa, María Teresa Hernández, va emetre aquest passat dimarts una providència amb la qual feia efectiu l'enviament de la comissió judicial per aconseguir "la resta de la informació requerida". A principis d'aquest mes de maig, havia reclamat a l'entitat financera que aportés en el termini de deu dies tota la documentació relativa a la seva relació amb la Cooperativa de l'Aldea. Però una part important d'aquestes dades no hauria arribat.

El secretari judicial, acompanyat per dos agents dels Mossos, ha comparegut a dos quarts de nou a l'oficina de l'Avinguda Alcalde Palau d'Amposta, abandonant-la un quart d'hora després. En el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ACN, la titular del jutjat número 1 de Tortosa recorda als responsables de l'entitat bancària que "estan obligats per llei" a facilitar aquesta informació i que, en cas contrari, els adverteix que podrien estar incorrent en un delicte greu de desobediència a l'autoritat, així com obstrucció a la justícia.

Fa un mes, i en el marc de les diligències prèvies obertes arran la querella de l'entitat contra l'exgerent, Daniel Ferré, la jutgessa va demanar a Bankia els comptes corrents contractats per la secció de crèdit en nom seu, així com els acords subscrits amb la mateixa entitat per a l'obertura de comptes i els càrrecs que s'efectuaven, així com l'expedició de xecs o targetes de crèdit. La jutgessa, a més, demanava identificar les persones responsables de l'entitat financera que van negociar aquests acords amb la Cooperativa i l'oficina on es van dur a terme. Aquesta informació podria obrir la porta a noves imputacions en les diligències prèvies obertes al jutjat número 1 de Tortosa.

Una part important de les irregularitats en la gestió de la secció de crèdit de la Cooperativa de l'Aldea, que va explotar amb el bloqueig de comptes el desembre de 2012 -atrapant 4,7 milions d'euros d'uns 160 impositors-, desembocant en la fallida, rauen en la vinculació de la seva activitat financera amb l'entitat integrada a Bankia. Així ho han denunciat reiteradament els socis afectats i ho va posar de manifest l'informe de l'administrador al jutge del Mercantil de Tarragona que tramita el concurs de creditors.

D'acord amb el document, la vinculació de la secció de crèdit amb Bankia, que li servia de paraigua per poder actuar com una entitat bancària quan no estava habilitada legalment per fer-ho. Més enllà que la llei prohibeix a les entitats de crèdit actuar com a bancs, l'administrador apuntava que la inclusió de logotip de Caja Madrid a les llibretes d'estalvi -que va romandre fins 2011- i la mateixa denominació de "caixa" podrien haver provocat confusió amb una entitat de crèdit.

Una infracció considerada com a "molt greu", que el Banc d'Espanya podria haver sancionat amb multes d'entre 500.000 i 1 milió d'euros. Per aquest mateix cas, i d'acord amb la llei de caixes d'estalvi, el Departament d'Economia podria haver sancionat amb 300.000 euros i inhabilitat les persones o entitats implicades. L'actuació de la Generalitat al respecte, després que la inspecció de Finances conegués els fets l'any 2007 sense arribar a prendre mesures, hauria estat una de les causes de la imputació de l'exdirector general de Política Financera de la Generalitat, Ferran Sicart, l'inspector Pau Benito; i el també inspector de Finances, Ramon Cortacans.

En el mateix informe de l'any passat, l'administrador concursal, Mariano Hernández, mostrava la seva perplexitat davant aquesta manca de mesures, especialment quan Caja Madrid, fins i tot, prestava la imatge de l'oficina i hi tenia instal·lat un caixer automàtic a la façana exterior. "L'obligació de la Generalitat era haver posat fre a aquest ús indegut, incorrent en la inactivitat i passivitat més absoluta al no fer res i permetre aquestes infraccions a la legislació vigent", apuntava.

Via ACN (Jordi Marsal)