AMPOSTA (Montsià).- Els ajuntaments de les Terres de l'Ebre han respost aquest dijous a la crida feta per l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i els sindicats CCOO i UGT, contra la imminent aprovació del projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, en considerar que és una normativa que suposa una invasió de competències de la Generalitat sobre l'organització territorial i el règim local previstes a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
En el cas d'Amposta, l'alcalde, Manel Ferré, s'ha sumat a la lectura del manifest contra el projecte de Llei de Racionalització i Sosteniblitat de l'Administració Local, tot posant de relleu que la iniciativa legislativa és una "autèntica involució del règim local" i exigint al govern central que respecti la competència exclusiva de la Generalitat sobre l'organització territorial i el règim local aprovada per l'Estatut d'Autonomia.
A Tortosa, la concentració també ha comptat amb la participació del delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès. La primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tortosa, Meritxell Roigé, ha advertit que aquesta és una llei "recentralitzadora", que lamina el principi d'autonomia local, traient competències dels petits municipis en favor d'administracions superiors.
Via Canal 21 Ebre
És normal que algunes corporacions locals hi estiguin en contra perquè a molts se’ls acaba el xollo. Ja sabeu, aquells que són nomenats a dit i que no apareix retribució ni càrrec per cap banda.
ResponEliminaAixò vol dir, que nebots, cosins, fills, esposes, cunyats, consogres, nores dels nostres estimats polítics locals se’n van directament a la cua de l’atur. Aquests són els defensors de l’actual i permissiu status quo local, un dels més cars d’Europa, on anualment s’incrementa el nombre d’alts càrrecs, assessors i altres llocs de lliure designació.
Sols amb l’agrupació de serveis municipals (recollida i tractament de residus, enllumenat públic, pavimentació de vies urbanes...) en les diputacions, permetria estalviar uns 8.000 milions en els dos primers exercicis. Però això no importa, és millor que continuïn existint duplicitats en la prestació de serveis, sinó on col•locaran als “seus”?
Què el Ministeri d’Hisenda se reservarà el control sobre els comptes, el deute públic acumulat o la marxa del pagament de factures? De què? En lo bé que funciona això d’amagar les factures al calaix i que desprès “Papá Estado” ens doni els diners que hem deixat a deure. Que més dona si 710 municipis espanyols porten tres anys sense rendir comptes ? Que més dona si sols el 40% de les entitats publiques va presentar a temps les seves dades fiscals front el Tribunal de Comptes. Tan i fa si aquest darrer exercici 1.275 ajuntaments han eludit les seves obligacions impedint ser fiscalitzats pel Tribunal.
En definitiva, el món local funciona a base de mamoneo i si aquesta gent no vol fer una gestió transparent serà per alguna cosa.