Tortosa ha detectat més de 8.000 construccions en sòl no urbanitzable

La xifra desborda la previsió de l’Ajuntament, que ha enllestit un catàleg amb totes les edificacions

L’Ajuntament de Tortosa acaba d’enllestir un inventari sobre totes les construccions en sòl no urbanitzable que hi ha al seu terme municipal. El catàleg inclou els masos, les casetes de camp o els grans xalets il·legals, però també tot tipus de construccions com magatzems agrícoles i qualsevol estructura de sopluig. El regidor d’Urbanisme, José Martín, va confirmar que han detectat més de 8.000 construccions en sòl no urbanitzable, una xifra que sens dubte ha superat totes les previsions. El nou catàleg, que inicialment només havia d’inventariar els masos, serà incorporat al nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).

Martín va detallar que en realitat han detectat «una pila de situacions irregulars» al terme municipal de Tortosa, però que la normativa estableix una diferència molt clara entre les construccions que es podrien legalitzar i les que són «irreversibles», i per tant obliguen les administracions a ordenar enderrocaments. En aquest sentit, Martín va avançar que els serveis tècnics d’Urbanisme acaben d’enllestir un catàleg que inclou totes les estructures construïdes en sòl no urbanitzable, i que l’Ajuntament ha detectat més de 8.000 construccions, una xifra que sens dubte ha desbordat qualsevol previsió. «L’inventari inclou casetes de camp, masos i grans xalets, però també magatzems agrícoles i altres estructures de sopluig», va dir el regidor.
En principi, l’Ajuntament estava obligat a fer un catàleg dels masos del municipi, amb l’objectiu que fos inclòs al nou POUM, però Urbanisme va voler anar més enllà i ha acabat per inventariar totes les construccions en sòl no urbanitzable. Martín va precisar que els serveis tècnics han tardat un any i mig, i que el treball té vuit volums, ja que també inclou les fotografies i els mapes amb la situació de les construccions. De fet, la memòria del POUM estableix que el terme municipal de Tortosa té prop de 500 hectàrees de creixements disseminats, mentre que el sòl urbà és d’unes 1.202 hectàrees, amb 428 hectàrees de sòl urbà consolidat. El POUM reconeix fora de la ciutat uns 1.500 habitatges que cal «regular i ordenar», i preveu que el sòl urbà no consolidat puga arribar a les 774 hectàrees, després de la incorporació d’alguns creixements extensius.

>No volen enderrocar la quarta planta

El regidor d’Urbanisme va explicar que moltes construccions irregulars ja no són sancionables perquè les infraccions han prescrit, i que l’administració també comet errors. És el cas de la llicència d’obres «nul·la de ple dret» que l’Ajuntament va concedir a la promotora Procimer 2, que va aixecar un bloc d’habitatges amb planta baixa més quatre plantes en un sector de l’Eixample, el carrer Poeta Vicent Garcia, en què només es poden construir edificis amb planta baixa més tres plantes. Ara l’Ajuntament hauria d’enderrocar la quarta planta i indemnitzar l’empresa, que ja ha construït i venut els pisos (els tres habitatges de la quarta planta costaven uns 102.000 euros). Martín va afirmar que hi ha un cúmul d’errors que justifiquen la situació. Amb tot, abans de recórrer a l’assegurança del tècnic municipal, prefereixen aprofitar la pròxima aprovació del POUM per incloure una modificació que ja estava prevista, però no havia estat inclosa.

>La Generalitat ha obert 248 expedients a l'Ebre

El director general d’Urbanisme de la Generalitat, Joan Llort, va confirmar dilluns a Tortosa que durant els últims quatre anys el govern català ha obert a les Terres de l’Ebre 248 expedients disciplinaris per construcció en sòl rústic, no urbanitzable, o per transformació de magatzems agrícoles en habitatges il·legals. Llort va afirmar que estan molt preocupats per aquesta situació i que fa uns mesos ja van adreçar una carta a tots els ajuntaments de Catalunya amb l’objectiu que siguin més rígids a l’hora de fer complir la disciplina urbanística. De totes maneres, el director general d’Urbanisme va relativitzar la importància de la xifra d’expedients sancionadors, que diumenge passat avançava el rotatiu La Vanguardia.
Llort va precisar que les construccions en sòl rústic o la transformació de magatzems agrícoles en habitatges irregulars no és un fenomen exclusiu de les Terres de l’Ebre, sinó que són unes pràctiques habituals a la resta de territoris del país. En aquesta línia, Llort va remarcar que l’habitatge no és un ús propi del sòl no urbanitzable, i que la voluntat de la Generalitat és protegir especialment aquest tipus de sòl. «A les comissions d’Urbanisme ens arriben tot tipus d’expedients, i també ens trobem amb una certa diversitat a l’hora de trobar solucions», va afegir. Llort també va recordar que moltes irregularitats es resolen a través dels serveis de disciplina urbanística dels mateixos ajuntaments, i que per tant la comissió territorial d’Urbanisme no arriba a tenir constància d’alguns casos. «Molts ja s’han resolt pel camí, els altres se solucionaran, alguns seran sancionats i només uns quants s’acabaran amb enderrocaments», va insistir Llort abans de recordar que els processos són llargs, i que també cal «salvaguardar els drets de les persones i del patrimoni».
De totes maneres, Urbanisme de la Generalitat ja ha resolt 75 dels 248 expedients sancionadors oberts a les Terres de l’Ebre durant els últims quatre anys. En alguns casos sí que va ordenar-se l’enderrocament de les construccions il·legals, però bona part dels casos s’han arxivat o s’han limitat al pagament d’una multa.

El Punt (11-03-06)