TORTOSA (Baix Ebre).- Va ser una de les ciutats catalanes més castigades pels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil. Oficialment, hi van morir 92 persones, però un recompte més ajustat a la realitat elevaria molt la xifra. Uns 3.000 edificis del nucli històric van resultar afectats i 600 van quedar completament destruïts. Un episodi que va deixar tocada la societat tortosina i va llastar la recuperació posterior de la ciutat, però que havia quedat enterrat en el silenci forçós imposat pels vencedors. Amb motiu del 75 aniversari de l'episodi, l'exposició "Sota un núvol de pols groga. Tortosa, ciutat bombardejada (1937-1939)", visitable al Museu de la ciutat fins el 29 de gener, es proposa recuperar aquesta memòria.
Eren els dies posteriors a la descomposició del front de l'Aragó, quan les tropes republicanes retrocedien en desbandada en direcció a Catalunya i València. Tortosa, a més, era un punt neuràlgic en les comunicacions dins del territori que controlava el govern legítim espanyol. "Pels seus ponts hi transitaven trens i armes", recorda Royo. Això la va convertir en objectiu prioritari dels atacs dels exèrcits feixistes i va maximitzar els danys sobre la població civil i la mateixa ciutat.
Tortosa va patir més de vuitanta bombardejos entre febrer de 1937 i setembre de 1938. La mostra, precisament, honora i recorda els noms de les 92 víctimes mortals que van recollir els registres municipals. Una xifra, recorda Royo, que realment va ser molt superior. "En trobar-se al front i pel pas continuat de soldats i tropes, o la presència de refugiats del País Basc i Madrid, els morts són molts més. És impossible donar una xifra exacta i, per això, ens hem aturat als 92", precisa.
20.000 veïns evacuatsAmb l'arribada del front a la ciutat i la insostenible situació causada pels atacs aeris -malgrat els 20 refugis antiaeris operatius per tot el nucli urbà- es va procedir, a diferència d'altres municipis catalans també afectats, a l'evacuació de 20.000 veïns, que temporalment van marxar a viure als masets i casetes de camp de la rodalia o muntanyes pròximes. Una "gran singularitat" respecte molts altres casos similars, remarca Royo. Allí van haver de romandre-hi durant nous mesos, amb alts nivells de privació alimentària i sanitària que abocaven a molts a la malaltia i la mort. L'Ajuntament es va traslladar a la població veïna del Perelló, municipi que també resultaria durament castigat pels atacs aeris, en aquest cas, de la Legió Cóndor alemanya.
Els bombardejos, a més, van destrossar severament el paisatge urbà d'una de les ciutats amb un patrimoni històric més rellevant de Catalunya. Sobre un mapa de la ciutat dibuixat al terra de la sala d'exposicions temporals Antoni Garcia, els responsables de la mostra han situat les bombes que van destrossar cases, tallers i monuments per igual. En finalitzar l'episodi bèl·lic a la ciutat -el 13 de gener de 1939-, els veïns van trobar a la tornada un panorama autènticament dantesc: dels 4.000 edificis del nucli històric, uns 3.000 tenien algun desperfecte pels bombardejos i 600 eren irrecuperables.
Amb l'abandonament temporal, els saquejos i la destrucció de cases i comerços s'havien convertit en moneda habitual. Tot i que, en acabar la guerra, les propietaris van reclamar indemnitzacions a la direcció general de Regiones Devastadas, aquestes mai van arribar. "Això farà que la recuperació de Tortosa -a banda de la reconstrucció que durant 20 anys va fer l'administració franquista, els particulars van haver de buscar-se la vida pel seu compte- tingui un retard relatiu respecte altres ciutats de Catalunya que, tot i patir la Guerra, no van tenir aquestes dificultats superiors", apunta Royo.
"Sota un núvol de pols groga. Tortosa, ciutat bombardejada (1937-1939)", un títol que recorda les cròniques sobre la Guerra Civil del periodista nord-americà Ernest Hemingway -que va informar també, precisament, dels bombardeigs sobre la ciutat- presenta un total de 25 fotos seleccionades sobre les tres etapes de l'episodi: els bombardeigs i els refugis antiaeris; l'evacuació de la població al camp; i el retorn a la ciutat. Bona part d'aquestes imatges van ser preses per les mateixes tropes feixistes quan arribaven a les ciutats que ocupaven i provenen de la Biblioteca Nacional d'Espanya. També ha aportat imatges la família d'un periodista de Tarragona, de cognom Mesquida, que formava part del cos de transmissions de l'exèrcit franquista.
La documentació es complementa amb mapes militars de la zona elaborats per l'exèrcit italià -provinents de l'Institut Cartogràfic de Catalunya-, diaris de l'època que elaboraven per als soldats transalpins o material bèl·lic de la Batalla de l'Ebre cedit per l'exposició La Trinxera de Corbera d'Ebre (Terra Alta). Però un dels punts culminants és l'audiovisual que presenta diversos testimonis de l'episodi narrant retrospectivament els fets, quan eren encara nens.
"Primer de tot, és un exercici de recuperació de la memòria històrica: les persones que van viure la guerra estan morint. Volem tenir el seu testimoni directe perquè ens expliquin què va passar. Volem parlar de forma serena, tranquil·la i dialogada sobre la Guerra Civil. És un aspecte molt necessari a les nostres terres", apunta Royo, tot recordant que, la mostra, tot i tenir lloc a Tortosa, podria haver estat organitzada a d'altres ciutats de les comarques ebrenques. "No només Tortosa va patir la Guerra", reconeix.
Oberta des del passat 28 de setembre a la sala d'exposicions temporals Antoni Garcia del Museu de Tortosa, es podrà veure fins el pròxim 21 de gener, quan hi ha prevista la cloenda, amb una taula rodona amb els historiadors Ramon Arnabat i David Iñiguez que han assessorat els responsables de la mostra i són autors d'un llibre sobre els bombardejos al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Royo ha celebrat l'acollida que la iniciativa ha trobat fins aquest moment entre el públic i calcula que l'han visitat entre 3.000 i 4.000 persones.
"No es tracta de fer sang a l'hora de parlar de la Guerra Civil. És una manera d'explicar, recordar i dialogar que ens podem sentir a gust. Un exercici necessari i que en puguem parlar amb normalitat", tanca. Però malgrat aquesta declaració d'intencions, la Guerra Civil continua sent tema tabú per alguns sectors de la ciutat. Així, tot i la crida pública efectuada mesos abans de la seva inauguració, els organitzadors han topat amb la impossibilitat d'aconseguir material personal -documents o fotografies- cedits per part de veïns de la ciutat.
Via ACN (Jordi Marsal)
Agraeixo l'encert i l'interès mostrat pels organitzadors. Va ser un encert programar visites comentades per l'Antoni Royo, perquè transmetia passió en les seves històries.
ResponElimina...y tambien es bueno a las nuevas generaciones, que se enteren del holocausto particular tortosino..., los alemanes de la Legion Condor fueron los que mas "heroicas" acciones realizaron sobre una dormida poblacion y al mismo tiempo indefensa..., los que manejaban los dispositivos de soltar las "peladillas", mas borrachos ya no podian ir, y las soltaban contra los puentes, pero caian donde caian...las bombas que caian al agua del rio, levantaban unos "chorros de agua" que superaban en altura a la altura del palacio episcopal...
ResponElimina