22 de setembre del 2014

'La llei de consultes, eina d’aprofundiment democràtic', article de Marc Puigdomènech


La Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana va molt més enllà de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, encara que tota l’atenció mediàtica hi estigui centrada. Amb la seva aprovació, el Parlament ha introduït novetats importants que estan passant bastant desapercebudes malgrat la seva transcendència. En una època en què hi ha tanta separació entre la població i les institucions, aquestes novetats haurien de convertir la llei una eina per aproximar la voluntat ciutadana als representants polítics. Tot seguit s’exposen els motius pels quals, tant a escala nacional com municipal, representa un recurs per facilitar la presa de decisions i per contribuir a l’aprofundiment democràtic que la ciutadania demana.

La nova llei desenvolupa l’article 122 de l’actual Estatut, que preveu “la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular”. S’impedeix explícitament la celebració de referèndums, l’autorització dels quals és competència reservada a l’Estat per l’article 149 de la Constitució. Per això, les consultes que se celebrin en el marc de la llei catalana són no referendàries, com el propi títol de la normativa deixa ben clar. Ara bé, quan es coneix l’opinió de la població, és democràticament esperable que els seus representants la respectin, tot i que jurídicament no sigui exigible.

L’expectativa de complir la voluntat popular malgrat que la llei no hi obligui, i el propi coneixement d’aquesta voluntat, són doncs els principals elements d’aprofundiment democràtic. Però el més difícil d’una votació és que s’arribi a convocar, i en aquest aspecte la nova llei també representa un pas endavant molt significatiu. Les consultes nacionals poden ser convocades pel President de la Generalitat, pel Parlament de Catalunya, o per un 10% dels municipis, que sumin almenys 500.000 habitants. Ara bé, també els ciutadans poden impulsar les consultes, a un llindar molt baix i amb la garantia que la votació tindrà lloc si es compleixen les condicions. Una sola entitat o tres persones físiques poden impulsar la recollida de signatures per a convocar-la, i són suficients 75.000 signatures, que es poden recollir en un termini de 90 dies.

Amb l’aval d’aproximadament un 1% de la població, doncs, es poden impulsar consultes en l’àmbit de les competències de la Generalitat, des de política territorial a educació, passant per sanitat, habitatge, serveis socials, etc. Unes competències que lògicament seran moltes més si Catalunya esdevé un estat. La llei estableix excepcions, com l’impediment d’alterar els drets fonamentals, així com els tributs i pressupostos aprovats, cosa habitual en la legislació comparada. Es limita la repetició de consultes, havent de deixar dos anys entre dues votacions sobre un mateix assumpte, i s’estableixen períodes inhàbils en època electoral.

Ara bé, des del punt de vista de qui escriu, el més transcendental és el que estableix l’article 38.2 de la llei: “la convocatòria de la consulta demanada només es pot denegar, mitjançant una resolució motivada que s’ha de notificar a la comissió promotora, si el nombre de signatures validades no arriba al mínim legalment exigible”. És a dir, si es compleixen les condicions i el nombre de signatures, el govern de la Generalitat ha de convocar obligatòriament la consulta en els 90 dies següents. En conseqüència, ens trobem davant d’un instrument molt útil per a persones i entitats que desitgin influir decisivament en l’agenda pública, posant sobre la taula iniciatives o problemàtiques que creguin que no són prou tingudes en compte. És una eina que complementa les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), i a la pràctica pot tenir molta més efectivitat.

I, com dèiem, això no només s’aplica a escala nacional. També es poden impulsar consultes als municipis per a assumptes estrictament locals, tant per part dels electes (l’alcalde o la majoria del ple, en el cas dels ajuntaments) com per part dels ciutadans, amb un llindar de signatures que varia en funció del nombre d’habitants. S’estableix un aval mínim del 15% de les persones cridades a participar en els pobles de menys de 1.000 habitants, que baixa fins al 2% i un mínim de 5.000 signatures en els municipis de més de 100.000. En el cas de ciutats entre 20.000 i 100.000 habitants, com Tortosa, recollint 2.000 signatures es pot convocar una consulta que haurà de ser organitzada obligatòriament pel govern municipal, encara que no hi simpatitzi.

Estem parlant, doncs, d’una eina legal que hauria d’esdevenir una autèntica revolució democràtica als ens locals de Catalunya, i que es complementa amb altres instruments com les enquestes, les audiències públiques i els fòrums de participació. Aquests altres instruments, a més, esdevenen preceptius per al govern municipal amb necessitat de menys signatures (600 en el cas de Tortosa, per exemple), i també es poden instar a escala nacional amb només 20.000 avals.

Podria allargar-me més exposant altres novetats, com les diverses garanties de transparència, publicitat, igualtat i no discriminació, o l’extensió del dret de participació dels joves a partir de 16 anys, que representa l’assoliment d’una reivindicació històrica. Però per acabar, crec que allò més substancial de la nova llei és la legitimació que atorga, directament a les decisions preses, i també indirectament a aquells governs que en facin ús. Per això, i més enllà de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, els representants polítics de tots els colors haurien de veure la llei de consultes com una oportunitat, i no pas com una amenaça. Com una eina per legitimar-se, ells i llurs decisions, més enllà de les eleccions cada quatre anys.

Marc Puigdomènech i Ramió 
és politòleg (Tortosa)

8 comentaris:

  1. Hem estat una pila d'anys amb "el peix al cove" ( i pel que sembla, també a altres llocs més propers ), una pila més petita amb un govern dit progressista que va impulsar un nou estatut que havia de ser refrendat pel govern estatal, també progressista, i que al final va ser pactat per aquest govern i el portaveu del partit de l'oposició, ara president ( em nego a posar davant la paraula "molt honorable" no per res en concret, sinò pel que pugui resultar al final del cas de l'ex ) , i el partit polític que avui te majoria absoluta a l'estat espanyol va anar-hi recollint signatures en contra per tot arreu i va resultar quan va sortir del TC, que no el coneixia ni els seus propis pares...

    Durant tots aquests anys, no hem estat capaços d'establir una llei electoral pròpia, com ténen tota la resta d'autonomies ... i ara ens despengem a corre-cuita aprovant una llei de consultes que només pretén obtindre uns resultats completament diferents als que hem vist a Escòcia ...

    Pos parlem clar i català, informem detalladament dels pros i contres de cada decisió, i canviem les dos preguntes del 9N per una sola ...

    VOL VOSTÈ LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA DE L'ESTAT ESPANYOL ?

    I segons sigui el resultat d'aquesta consulta, que els governants facin les negociacions que calgui i amb qui calgui ...

    Tan simple com això, i no cal marejar tant la perdiu, amb desinformacions quan no mentides descarades, per totes dues bandes ...

    I per si no queda clar, jo estic a favor d'una consulta, però a dia d'avui encara no tinc informació suficient per poder opinar de què ens convé als catalans ...

    ResponElimina
  2. ...pues seguro que no sera igual que en los Emiratos Arabes, o Arabia Saudi, que alli desde el primer momento que uno nace, ya tiene una paga vitalicia por parte del papa estado...

    ResponElimina
  3. Si era tan necessaria aquesta llei per què no es va aprovar abans enlloc de fer-ho ara a corre cuita quan la consulta és a tocar de la mà? No enganyin a ningú i diguen que està feta única i exclusivament per tirar endavant la cosulta del 9N, de la qual cosa no han d'avergonyir-se, però no ens venguin més motos. Tampoc convenia aprovar-la abans per donar temps al Constitucional per a tombar-la i aixi no fer patent cap fracàs i manca d'idees si finalment no és pot celebrar. Esta molt bé que es fagi aquesta lllei, però no ens intenten prendre el pèl perquè a vostès no els importa res més que la consulta i poder aprofitar els rendiments d'aquests procès independentista...primer pujar a la cadira per manar i després a improvisar...per a variar. En el cas d'Escòcia ja feia uns quants m esos que la cosa estava lligada i ben lligada (també s'ha de destacar la voluntat de dialeg del govern britànic que en això ha donat una lliço a l'actual des-govern pepero.

    ResponElimina
  4. El gobierno Central, no quiere para empezar ni oir hablar de independencias, sobre Escocia circulan videos, trampas en los recuentos, papeletas del SI, metidas en medio de los montones del NO.

    ResponElimina
  5. Au, au, Sr. Beltran o albertito, a veure qui la diu més grossa ...

    Tot és qüestió de negociacions, com van fer a Escòcia ... Li recordo ( que no caldria perquè vostè ho sap tot ) que aquest partit que tant alaba i que tant ha fet per Catalunya i pels catalans ( i sobretot pels seus ), mai havia parlat d'independència fins fa ben poc ...

    Una altra cosa és ERC, que sempre l'han defensat ...

    ResponElimina
  6. ...señor Armando gresca, veniamos de una oscurantisima epoca, salimos a la luz, los de "conveniencia" tenian una norma o meta, CATALUNYA y solo CATALUNYA, por encima de todo habia que evitar los tanques por nuestras tierras, como se hacia eso, cooperando, ayudando a las fuerzas mayoritarias gobernantes, la independencia siempre ha estado latente en los de "conveniencia", pero no habia el propicio momento, habia que esperar y ayudar y cooperar, al tiempo que los españoles se enriquecian los catalanes en su mayoria (y no lo digo como chiste por el clan pujol) tambien nos enriqueciamos (donde reina la PAZ, abunda la PROSPERIDAD), en definitiva ahora ya estamos en el momento propicio, por esta razon los de "conveniencia" aglutinan a todos los partidos que aman a su tierra independiente y en hacerlo en forma pacifica y democratica...

    ResponElimina
  7. I tot això s'ho creu de veritat, Sr. Beltran ??? ...

    ResponElimina
  8. Sr Armando Gresca, yo no creo ni descreo, solo hay que mirar las hemerotecas de las epocas, ahora que un territorio recupere su libertad de forma pacifica, si los catalanes lo hacen sera la primera nacion que lo logra, a hoy dia tengo un presentimiento, estos politicos son en realidad unos maleantes que se han metido a bregar en politica o politicas, si los han metido entonces son unos mafiosos, yo tambien pienso que este embarque de la independencia ,lo han propiciado para disimulo de sus jugarretas economicas en su particular enrequicimiento, disimulan o hacen que los "tiros" vayan por otro sentido al que verdaderamente se han de hacer averiguaciones, que ha sido el mangoneo, y como tantos han mangado, que ahora ya se ha tocado fondo, un fondo que no tendria que estar si todo se hiciera legalmente y nadie hayase malversado los fondos de todos los ciudadanos, por eso señor Gresca yo tengo mi opinion que siempre he tenido...

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta