AMPOSTA (Montsià).- El cens hivernal d'ocells aquàtics al delta de l'Ebre s'ha tancat amb un sensible descens respecte les xifres rècord del passat 2014 però dins dels valors considerats "normals" durant l'última dècada. En total, s'han comptabilitzat en total 256.000 aus d'unes 90 espècies diferents, un 0,3% menys respecte la mitjana ascendent dels últims deu anys. Anàtids, limícoles o flamencs han vist disminuïda la seva presència. Segons els tècnics del Parc Natural del Delta de l'Ebre, els resultats del cens es veuen condicionats per les condicions climàtiques a Europa. Admeten, però, que el fenomen del canvi climàtic es comença a deixar notar amb la presència més prolongada d'algunes espècies.
El tècnic de l'àrea de Protecció i Recerca del parc natural, Toni Curcó, recorda que la presència d'aquestes aus hivernants està condicionada per diversos factors ambientals i climatològics. La presència de més o menys aigua en cadascuna de les zones humides de la Mediterrània, que condiciona la disponibilitat d'aliment per a les aus, però també les condicions climàtiques al nord i el centre d'Europa -les glaçades impedeixen les aus alimentar-se i les força a migrar-.
En aquest sentit, rebla Curcó, la "capacitat d'acollida" del delta de l'Ebre continua sent "molt bona" i, malgrat aquest 0,3% menys respecte la mitjana de l'última dècada, els 256.000 exemplars mantenen la tendència a l'alça que mostren els registres durant els últims temps. De fet, assegura, tampoc està clara la influència dels tractaments desplegats contra la plaga del caragol maçana durant els últims anys, atès que l'assecament d'arrossars i inundació amb aigua salada de l'hemidelta esquerre va coincidir amb el rècord de l'any passat. Curcó, però, admet que aquestes mesures sí que han influït en el patró de distribució territorial dels ocells pel Delta.
Malgrat patir un descens del 6% respecte l'any passat després de diversos registres consecutius molt elevats, els anàtids, amb espècies com el coll verd, el cullerot, i el xarxet, segueixen representant el grup més nombrós, amb més de 117.000 exemplars, un 46% del total. Dins d'aquesta mateixa família, s'han detectat també tres exemplars de morell xocolater i quatre de xarxet marbrenc, de visualització força rara a Catalunya. Les fotges es mantenen en nivells similars a la mitjana amb 31.000 exemplars.
Els limícoles continuen sent el segon grup amb 72.000 exemplars -un 28%-. També han patit un descens respecte els màxims històrics recents però se situen un 4% per sobre de la mitjana. El cens ha detectat abundància del territ variant i de la fredeluga. També, per la seva excepcionalitat, s'ha constata la presència d'un exemplar de daurada petita del pacífic i divuit exemplars de territ de Temminck.
Per contra, els ardeids ha estat pràcticament l'únic grup que ha experimentat un creixement, situant-se un 15% per sobre de la mitjana de l'última dècada, depenent de les diverses espècies. Bernats pescaires, agrons blancs i martinets de nit han assolit màxims històrics. En canvi, el martinet blanc i l'esplugabous han registrat valors més baixos que els dels últims deu anys. Del cens sobresurt també la xifra d'11.600 flamencs, un valor que es considera "normal" dins de mitjana dels últims anys, en ascens, però que queda lluny dels prop de 18.000 comptabilitats l'any passat. També s'han trobat 2.200 capons reials i 76 becplaners.
Els efectes del canvi climàtic
Però més enllà que la tendència general continuï seguint una línia ascendent, malgrat la caiguda d'aquest 2015, els experts avisen que l'aprofundiment dels efectes del canvi climàtic durant els pròxims anys pot acabar suposant canvis importants en la presència de les poblacions d'ocells al delta de l'Ebre. L'efecte més visible i directe podria venir de l'increment del nivell del mar i la seva repercussió en els sistemes naturals i humanitzats: un increment del nivell de l'aigua del mar afavoriria la presència d'aus que poblen aquests espais.
El mateix Curcó recorda que, amb el canvi climàtic, l'augment de temperatura mitjana podria suposar que molts ocells que crien al centre i al nord d'Europa no es veurien obligats a emigrar, en funció del clima de cada anys. Això podria suposar la disminució de població d'algunes espècies, un fenomen que encara no ha estat percebut, però que es podria veure esmorteït pel creixement general de les poblacions d'aus. D'altra banda, el clima més benigne del delta de l'Ebre també podria reforçar la seva capacitat d'acollida. Això hauria ja permès notar que espècies reproductores estivals, com el martinet ros o l'agró roig, ja no es veuen obligades a emigrar a l'hivern./ ACN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.