17 de juny de 2015

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries recullen el seu Premi Nacional de Cultura al teatre Romea


BARCELONA.- La cultura catalana s'ha reunit aquest dimecres amb motiu del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2015, enguany des del Teatre Romea. El periodista i crític d'art Josep Maria Cadena, la ballarina Guillermina Coll, l'actriu Núria Espert, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, la Fundació Privada Espai Guinovart, al poeta Francesc Parcerisas, l'especialista en Josep Pla, Xavier Pla, el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, l'artista Amèlia Riera i el director de cinema Jaime Rosales han recollit respectivament el seu guardó en un acte encapçalat pel president Artur Mas, el conseller de Cultura, Ferran Macarell, i el president del CoNCA, Carles Duarte.

La gala, presentada per Òscar Dalmau, ha fet memòria de les figures d'Ovidi Montllor, Guillem d'Efak, així com dels 50 anys primer disc de jazz català, de Tete Montoliu. Andrea Motis i Joan Chamorro han actuat en homenatge a aquell àlbum, i han acompanyat tota la vetllada interpretant algunes peces entre guardons.

El president del CoNCA, Carles Duarte, ha estat el primer d'intervenir aquest vespre. En un moment "d'incerteses" com el que viu Catalunya, ha dit Duarte, ha destacat la "vigorositat" de la cultura catalana al llarg dels anys, també en els darrers temps d'austeritat. Duarte ha manifestat que la cultura és necessària en aquest moments "pels seus valors que ens dignifiquen i enalteixen". El president de l'ens i poeta ha elogiat els protagonistes de la nit, els guardonats, els quals són, ha dit, "Importants sempre, indispensables avui".

D'entrada, el president, Artur Mas, ha agraït la invitació del CoNCA a l'acte "enguany més que mai". Aquesta cerimònia és un "oasi de pau", ha bromejat Mas, el dia en què s'ha anunciat la sortida dels consellers d'UDC del Govern.
Mas ha fet notar que que els guardonats "entronquen" amb segles de cultura, i ha destacat: "No tots els països poden dir el mateix, que tinguin tant sediment acumulat com nosaltres". Mas ha posat ha posat en valor, aprofitant la celebració aquest 2015 de l'any de les biblioteques, la tasca de la Mancomunitat per desplegar "sense gaires recursos" aquella xarxa. El president ha comparat aquella escassetat amb l'actual i ha assegurat malgrat tot se segueixen desplegant actuacions i activitats en aquest àmbit

Mas ha recordat que Catalunya "no es pot considerar un país normal" quant a la seva capacitat de legislar, decidir determinades polítiques i gestionar els seus recursos, per proclamar després que si "en aquestes condicions hem aconseguit ser un referent cultural", només cal imaginar "què seria capaç de fer si un dia arriba a ser normal".

En darrer terme, el president ha destacat que la riquesa de Catalunya no està en els seus recursos naturals, en "el petroli", i ha afirmat que "el petroli de Catalunya és la nostra creativitat, cultura i talent, quelcom que te reserves per sempre i ve de molt lluny". "Si arribem a ser normals, això ens ha de portar a poder-nos comparar amb els millors", ha conclòs.

Les paraules dels guardonats

Josep Maria Cadena ha estat el primer en recollir el Premi Nacional de Cultura. El periodista i crític ha destacat "les tempestes, llamps i trons" que afronta la cultura catalana, "en forma de recursos". Guillermina Coll, ballarina que en el seu dia va ser la primera del Gran Teatre del Liceu, ha agraït poder "defensar la dansa, i reconèixer-li el seu paper cabdal en la cultura i la societat", en tant que premiada pel CoNCA.

Francesc Parcerisas, poeta i crític literari de llarguíssim recorregut, i a qui Dalmau ha agraït ser el traductor de la cèlebre trilogia 'El senyor dels anells', ha optat per llegir un poema que ha escrit per a l'ocasió. Xavier Pla, especialista en la vida i obra de Josep Pla i director de la Càtedra que porta el seu nom, ha recollit el guardó emocionat. El guardonat ha afegit al seu currículum més conegut, la recuperació també de la figura de Joan Sales.

Com cada any, la gala ha tingut un record per les personalitats del món de la cultura que van traspassar l'any passat. Entre aquests, Francisco González Ledesma, Joan Guillamet, Jaume Vallcorba, José Manuel Lara Bosch, Ana María Matute, Joaquim Molas, Rosa Novell, Manuel Pertegaz, Àngels Poch i, el més recent, Antoni Pitxot, entre molts altres.

Amèlia Riera, veterana pintora i artista multidisciplinària, pionera de la inserció de la dona catalana en el món de l'art, s'ha endut una de les ovacions més llargues del vespre en recollir el guardó a mans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Com ha agraïment, Riera ha proposat "un intercanvi" de la felicitat que l'embarga per a totes les persones que han afavorit que hagi estat mereixedora del Premi Nacional de Cultura.

El conseller Ferran Mascarell ha dedicat unes paraules d'agraïment a tots els premiats. "Teniu un talent creatiu tots que ens ha ajudat a construir el nostre relat de vida", els ha dit. "No és un recurs retòric, la creativitat és important en les nostres vides", ha insistit el conseller, per a qui el seu talent i el de les generacions precedents ha ajudat a empeltar el país. D'altra banda, Mascarell ha apuntat que de l'actual crisi "n'ha sortit un sector cultural més madur i més fort" i ha reivindicat que el seu lloc "no és la perifèria" sinó que és una "expressió de vida".

En nom de la Fundació Privada Espai Guinovart (que du el nom de l'artita Josep Guinovart), han recollit el premi la seva presidenta, Maria Guinovart, i l'alcalde d'Agramunt, Bernat Soler. La presidenta ha destacat que en 21 anys d'existència no ha perdut mai "la il·lusió ni l'alegria" i s'ha comminat a seguir treballant.

El cineasta Jaime Rosales ha recollit el Premi Nacional tot admetent que per fer cinema "es necessita l'ajuda de molta gent". Rosales també ha destacat que la creació artística és quelcom molt personal, "que ens acosta a l'infinit", i al voltant de "coses que no tenen resposta".

El conjunt Quico, el Cèlio, el Noi i el mut de Ferreries, en ple, han recollit el premi atorgat per la seva llarga trajectòria de difusió de la música popular de les Terres de l'Ebre. El seu ha estat el seu parlament més original de la nit, doncs l'han fet a través d'una cançó.

La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya han fet entrada a l'escenari des de la platea, sense foc, però amb una batucada dels tabalers marca de la casa que sol acompanyar les seves exhibicions. Pep Martí Arbós, president de la federació. "En nom dels milers de diables i dimonis dels Països Catalans", Arbós ha denunciat la directiva europea que limita els espectacle amb foc i ha lamentat els "moments difícils" que han viscut lluitant contra una norma que, ha dit, "ofega" part de les tradicions populars catalanes.

La darrera premiada a pujar a l'escenari ha estat Núria Espert, degana de l'escena teatral catalana i estatal, que ha rebut el guardó de mans del president de la Generalitat, Artur Mas. Espert ha recordat una anècdota de Winston Churchill, que va rebutjar rebaixar els diners destinats a la cultura en el pitjor moment de la Segon Guerra Mundial, quan molts li demanaven. "Perquè fem la guerra sinó?", es va preguntar el mandatari, ha recordat Gispert.

Representació territorial

Seguint la dinàmica dels darrers dos anys, el CoNCA ha escollit els guardonats sota la categoria única de Premis Nacionals de Cultura. El guardó reconeix figures amb repercussió internacional o pertanyents a l'àmbit local, però amb una gran transcendència en la memòria col·lectiva catalana. Es tracta de la distinció més rellevant de l'àmbit cultural a Catalunya per l'excel·lència de la seva obra, la continuïtat de la seva tasca fins l'actualitat i la mirada pròpia i innova¬dora que cadascun d'ells ha aportat en el seu àmbit d'activitat.

Més enllà de la trajectòria, l'obra recent i l'excel·lència dels guardonats, la territorialitat també ha estat un criteri clau per la selecció dels Premis Nacionals de Cultura d'aquesta edició, que reconeixen el talent del conjunt del territori català.

La vocació descentralitzadora del CoNCA s'evidencia amb l'elecció entre els premiats del gironí Xavier Pla; la Fundació Privada Espai Guinovart, assentada a la població d'Agramunt (Lleida), i de l'emblemàtic grup de música tradicional de les Terres de l'Ebre Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

El jurat encarregat d'escollir els guanyadors de 2015 l'han format Carles Duarte, Gemma Sendra, David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola, tots membres del Plenari del CoNCA, l'òrgan de màxima decisió d'aquesta institució. / Via ACN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta