Descobreixen el filó solar de l'Ebre

L'empresa Ecotècnia ja construeix la planta fotovoltaica de Flix, i set ajuntaments més del territori tenen altres projectes

L'empresa Ecotècnia ja ha començat a Flix la construcció de la planta fotovoltaica més gran de Catalunya, que promou la societat Flix Solar, SL. Amb tot, altres inversors privats i alguns ajuntaments han descobert el filó solar del territori, ja que set municipis més de les Terres de l'Ebre han iniciat converses per impulsar-hi projectes en la mateixa línia. Així, Benissanet, Tivissa, Aldover, el Pinell de Brai, Mas de Barberans, Amposta i Tortosa també tenen altres projectes de plantes fotovoltaiques, que conjuntament podrien produir més de 20 megawatts. A més, la planta de Flix ja ha atret altres indústries del mateix sector, i l'Ajuntament veu el projecte com un pol d'atracció de noves empreses que contribueixin a la diversificació de l'economia local i del turisme.

L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, va explicar que la planta fotovoltaica es construirà durant els pròxims dotze mesos, i que la promotora preveu que puga estar connectada a la xarxa de distribució elèctrica durant la tardor del 2007. La planta és una iniciativa empresarial d'una societat, Flix Solar, SL, que està participada per Caixa de Catalunya i també per altres inversors privats. De fet, la planta fotovoltaica portarà el nom de Ramon Escriche, propietari dels terrenys de la partida de la Devesa on Ecotècnia ja ha començat a instal·lar els 880 panells solars que tindrà la planta de Flix. «Instal·len cinc panells cada dia», va detallar Pere Muñoz. L'alcalde de Flix va recordar que el que més va interessar l'Ajuntament és que la construcció de la planta fotovoltaica contribuirà a la diversificació de l'economia local, que actualment està molt lligada al polígon electroquímic. La història de la planta fotovoltaica de Flix va començar fa un any i mig, quan un grup d'inversors van arribar a la població, atrets per les condicions climàtiques i els bons índexs de radiació solar de la població. La planta fotovoltaica, que podria estar acabada a la tardor de l'any que ve, representarà una inversió d'uns 59 milions d'euros, i la previsió és que tindrà una potència de generació elèctrica de 8 megawatts.

> Tortosa ofereix el Catalunya Sud

Un dels factors que més va atreure l'Ajuntament de Flix, al marge de convertir-se en un dels referents en la generació d'energia solar, va ser que també podien treure un rendiment turístic. La seu de Flix Solar SL estarà al viver d'empreses que també s'està construint al polígon de la Devesa, amb una aula d'educació ambiental sobre la producció d'energies renovables. Fa un any, l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, també va avançar la possibilitat d'instal·lar una gran planta fotovoltaica prop del nou polígon industrial Catalunya Sud. L'objectiu de la mesura era donar un valor afegit al polígon, que podria «consumir quilowatts verds» gràcies a la proximitat de la planta fotovoltaica i dels dos parcs eòlics del coll de l'Alba, que ja han entrat en funcionament. «Més que un projecte era una idea, per intentar especialitzar-nos en la producció d'energies renovables i convertir el Catalunya Sud en un polígon de quilowatts verds», va dir Sabaté. L'alcalde va afegir que Gamesa Solar, del grup Iberdrola, estava interessada a desenvolupar el projecte a les antigues argileres de la zona. Segons Sabaté, ara caldria reforestar els terrenys, però podrien ser útils per instal·lar-hi panells solars. «Però els propietaris encara no han acceptat la nostra proposta», va detallar l'alcalde.

> Tivissa, antic abocador

El primer municipi del territori que va manifestar públicament el seu interès per aconseguir la instal·lació d'una planta fotovoltaica va ser Tivissa, que va oferir els terrenys de l'antic abocador comarcal de la Ribera d'Ebre. De fet, Tivissa va estar a punt d'atreure la inversió que Gamesa Solar havia previst inicialment a Tarragona. Actualment, ja hi ha tres empreses interessades a aprofitar els terrenys de l'antic abocador, que encara l'ha de clausurar el Departament de Medi Ambient.

També a la Ribera d'Ebre, Benissanet va fer recentment una cessió per 25 anys a una empresa, Depurambi Ibèrica, que ocuparà 3 hectàrees d'una de les finques més ermes del terme municipal. De fet, la planta fotovoltaica de Benissanet també s'instal·larà en uns terrenys que antigament també s'havien utilitzat com a abocador local. La planta solar serà d'1 megawatt, i representarà una inversió d'uns 3,4 milions d'euros. L'abocador del Mas de Barberans, al Montsià, també rebrà 8 milions d'euros per aprofitar uns terrenys ja clausurats, i instal·lar-hi una planta d'1,2 megawatts de potència.

> El cas del Pinell de Brai

El Pinell de Brai, un dels pocs municipis de la Terra Alta que encara no tenen autoritzats els parcs eòlics, va aconseguir fa uns quants mesos atreure l'atenció de l'empresa R&B Energy, fundada per l'empresari valencià Joan Roig. La promotora no només vol instal·lar una central termosolar de 100 megawatts de potència en uns terrenys de més de 200 hectàrees, sinó implantar una fàbrica de muntatge dels mateixos panells solars i un parc eòlic de 40 megawatts, adjacent al complex. L'Ajuntament ja ha dit que oferirà tot tipus de facilitats, però el projecte depèn de les prioritats del nou govern.
De fet, un projecte al qual el govern hi ha posat alguns entrebancs és la planta fotovoltaica d'Aldover, al Baix Ebre, ja que la comissió d'Urbanisme va sol·licitar-ne més informació per la transformació d'una finca d'oliveres i garrofers. La planta d'Aldover tindria 5,5 megawatts de potència. D'altra banda, Amposta també voldria construir una planta fotovoltaica i una minicentral eòlica per finançar la clausura de l'actual abocador de runes.


El Punt (16-Desembre-2006)