27 de gener del 2008

L'Ebremuixing i els correbous a les Terres de l'Ebre

Aquest cap de setmana he rebut aquesta fotografia espectacular, que mostra el tortosí Kiko Vallespí capitanejant l'equip Ebremuixing, amb què està participant a la cursa Pirena 2008. El seu equip compta amb 14 gossos, i afrontarà dues setmanes de competició, recorrent uns 400 quilòmetres. No m'agraden els animals domèstics i em confesso un absolut ignorant en esports de muntanya, i per tant potser vaig completament errat. Però el primer pensament que he tingut quan he vist la foto, feta per Bilbao Press, és si els gossos han demanat córrer per la muntanya, amb fred i neu, cobrint una distància semblant a la d'anar a Barcelona i tornar, només perquè un humà vol fer esport. Almenys a la fotografia, la cara dels gossos no és de manifestar alegria, precisament. No sé quina diferència hi ha entre fer patir un gos d'aquestes maneres i marejar un bou a les places de les festes majors de les Terres de l'Ebre. Tampoc dic que hagin de prohibir les curses com Pirena, però no entenc els escarafalls que fan alguns quan es parla d'una tradició, com els correbous, que també posa en contacte les persones amb les bèsties, i els bèsties amb els animals. Ja sé que alguns diran que la diferència és que als gossos no els posen boles de foc al cap (de fet, a mi tampoc m'agraden ni el bou capllaçat ni el bou embolat). Però aquests gossos també estan lligats, no? Potser caldrà substituir els bous per gossos, i fer corregossos. O potser caldria canviar els gossos per bous, i arrossegar els trineus amb les vaquetes del Xarnego. El problema dels correbous és que no són un esport per a pijos.

36 comentaris:

  1. Mira Gustau per una vegada m'agrada com enfoques la teva opinió.
    Lo de Vallespi tot és coneixer-lo seria alló de "culo veo, culo quiero" peró clar els pijos ja se sap tenen aixó son pijos.
    Peró els animals en tots dos casos son maltractats.

    ResponElimina
  2. Pos gracies a esta persona i al Nastic de Tarragona, un club ciclista de les terres de l'ebre ens hem quedat sense ajuts econòmics de la marca Terres de l'Ebre.

    M'explico, vam demanar a la marca Terres de l'Ebre que ens fes d'esponsor per la temporada 07, i com som un club modest no demanabem mes que un simple ajut economic per pagar coses com son un local social, l'equipació, etc.
    Doncs ens van dir que ja s'habien gastat tot el presupost publicitari d'esports amb el fracasat Nàstic i un muxer, ens vam quedar parats davant aixó, quina mena de representació es aquesta?¿ un club de futbol que fa pudor i un tio que fa correr gossos per la neu ( que tan abunda per estes terres), i que pel que se és un simple aficionat...

    Nosaltres som un club jove amb molts de xabals que els hi agrada la bicicleta de montanya i que ens meneigem amb molt d'esforç per fer activitats d'estinades als amants d'equest esport.
    No ens van dir numeros, però estic segur que amb una minuscula part del que li han degut pagar a este tio, nosaltres haguesem pogut fer una magnífica feina social amb els xabals y amb els que com jo vivim la competició del mtb molt intensament a aquestes terres (mes aptes per fer kms amb BTT que amb trineu de neu)

    perdó pel rollo, però es que al vore a este tio sempre me fot bastanta ravia.

    L'únic que puc dir a favor seu és que aquestos gossos necessiten correr per viure, i que es una tortura molt mes gran tenir un gos d'aquestos a una casa a Tortosa (per la temperatura) vivint a un balcó o lligat a un arbre.

    ResponElimina
  3. Estos gossos al revés del que passa amb el bous, gaudeixen corrent per sobre la neu, ho porten al gens. No així els bous que el que fan es intentar escapolir-se d'allò que porten penjant de les banyes.
    Tinc entés i pel que he llegit que hi ha tot un seguit de veterinaris que segueixen la cursa i animal que no està en condicions se'l retira de la cursa, i a més està totalment prohibit qualsevol maltracte dels gossos, fet aquest últim que implica la desqualificació.

    ResponElimina
  4. Ebrebike: tenir als ERC's calladets i tranquilets te un cost.

    ResponElimina
  5. Gustau,

    M'agrada en part el teu plantejament, per posar sobre la taula si les exhibicions d'animals són per si mateixes un maltractament.

    Però, a risc de dir coses poc populars, no sé si la Pirena i els correbous són exactament comparables. Per aquest mateix principi, podríem començar a prohibir també els Tres Tombs sense anar més lluny. Tu creus que als cavalls i als rucs els agrada arrossegar pes?

    És més, sempre he cregut un mal assumpte usar els correbous com a estendard de les Terres de l'Ebre.

    ResponElimina
  6. ebrebike, Si el tema es planteja en termes publicitaris i la seua rendibilitat, no cal dir que l'objectiu d'aquesta es arribar al mes gran numero de persones posible, llavons, que creus que te mes audiencia ( al menys potencial), El Nastic, la Pirena o un equip ciclista d'aficionats? .
    Una altra cosa es si el que es demana es un ajud o subvencio sense altra contraprestacio, pero si es lliga a la marca " Terres de l'Ebre", deu ser per a que es fasi propaganda i com mes enlla millor no? , i ja sabem que tant en un cas com en l'altre, son dos sports que surten per la tele i aixo en publicitat es el que mes es valora.
    I que conste que ni soc del Nastic ni conec a Vallespi.

    ResponElimina
  7. No ho veig per a res del món comparable. Aquests gossos disfruten en el seu hàbitat natural corrent perquè és el seu comportament natural, un gos si no vol correr, deixa de correr. Un bou al que se li toquen els collons contínuament i se li incendien les banyes no pot fer res més que sentir-se impotent. No relacionem el tocino amb la velocitat. Lo de les subvencions de la marca Terres de l'Ebre, no em sembla mal que el subvencionen tenint en compte que pot fer una bona labor de promoció pel tema del reconeixement internacional de la prova i ademés és ebrenc, pero no em sembla bé que el Nàstic cobri una subvenció que estaria en millors mans si anés a parar a qualsevol club ebrenc.

    ResponElimina
  8. Nomes una petita reflexio, per a l'anterior anonim: si es fa un spot a Telecinco o una pagina de publicitat a La Vanguardia, esta en bones mans la "subvencio" ?
    Em sembla evident que els diners no es donen al Nastic com a tal, si no a un equip per la seua projeccio i abast mediatic.

    ResponElimina
  9. Per diferents condicionaments en els dos casos pot haver maltractament.
    En el cas dels bous, sempre hi ha maltractament. Igual que els gossos, és una espècie domesticada amb el que de patiment porta al deixar de banda el seu "comportament natural genètic".
    En el cas dels bous la seva domesticació te com a missió proporcionar distracció a masses, en el cas dels gossos de trineu el primer objectiu era qüestió de supervivència, ara l'objectiu és la pura diversió i l'espectacle.
    Dues especies, amb quantitats de races, manipulades per l'home per a la seua diversió.
    La pregunta és: fins quin punt un ser humà pot manipular animals?
    Podem fer el que vulguem amb ells?
    O no els podem matar?
    I entre mig, on ens posem?
    Espero que amb el temps matarem menys animals, conviurem més dignament amb ells i eliminarem aquelles pràctiques antediluvianes que encara s'arrosseguen com una empastrada a la sabata. Ah! I també s'aniran eliminant els espectacles de pijos amb animals de companyia.
    Que estiren ells el trineu!
    Al menys això espero.

    Gustau, gràcies per facilitar-me la vida i llevar-me una mica d'estrès.
    Que bonica és la vida sense codis de comprovació!

    ResponElimina
  10. Bueno, ara que lo Nàstic baixarà a segona B potser sobraran alguns eurets per a repartit millor...

    ResponElimina
  11. I els gossos que van al jabali? i els que van al conill? i els cavalls als salts d'obstacles?, i les feres al circ? i els animals que llauraven ( i llauren ) la terra? i les carreres de galgos? i les de cavalls?
    Em penso qe era Froid que parlava del " exibicionisme de la bondat "

    ResponElimina
  12. Anem filant prim i deixarem de menjar ostres. Mira que menjar-se un animalet viu, ai! ai! ai!
    Prohibició de menjar ostres. Mort al fonamentalisme religiós. Visca el fonamentalisme proanimal.

    ResponElimina
  13. En primer lloc dir que tinc una opinió favorable als correbous i fins i tot, encara que no son tradicionals a la zona de les Terres de l'Ebre en la qual visc, també defensaria els bous embolats i capllaçats. Sentir que els gossos estirant un trineu es troben en el seu habitat natural perquè hi ha neu, o que disfruten fent-ho i que ho fan perquè sembla que tenen més dret a decidir que les persones, em fa riure. Som uns hipòcrites en general però especialment ho son, ja no els pijos, sinó els habitants que van de "políticament correctes". Pocs dels que defensen segons què, han entrat mai a una granja, o han vist, com deia per aquí un company, l"habitat natural" d'alguns gossos, siguin de caça o no. Que un hipopotam o un lleó engarjolats estigui en el seu habitat natural en un zoo i un bou engarjolat una estona en una plaça estigui torturat, em sembla cínic. Algu s'ha preocupat de veure com viuen aquests bous durant tot l'any? Jo considero que millor que molts altres animals. I sobretot, lliures. Jo aposto per filar prim ja que ens hi posem, i com s'ha dit en algun comentari, prohibim menjar les ostres que tan agraden als rics, o el caviar, que son futurs animaletsn que ens empassem... total...a mi no m'agrade cap de les dos coses!!

    ResponElimina
  14. Soc un dels que ha participat amb les curses de gossos , per lo Pirineu aquest cap de setmana ( avans mos portaven a plegar aulives ), os he de confesar , que els que portaba jo , no els he pogut lligar , sol me venien quant tenien gana o sed.
    Per aquí dalt sol parlen de canyons ( acostumat a les llançes i espases ) , me va agafar una mica de por , després ja vaig veure que eren d´aigua.
    Jo estaba amb los de Burriana ( Paco, Doro, etc ), també tenien los gossos voltant per alli , allò semblava la novena de la Fontcalda , feiem curses de carajillos i partides al giñot , vaig xalar molt , amb los del Sud del riu Cénia.
    Com veig que la cosa també va de Bous , ahir , quant vaig arribar lo torero principal ma va dir , que l´any que vé, la Romeria em sortira de gratis.
    Que Sant Antoni mos guardo !
    De la noticia del rei , la pregunta es : portara tot l´harén ? ó vindrà sol ? , les marfantes d´aquí també s´han de guanyar la vida.
    Avui tinc poc temps per la Marfanta fins dema !

    ResponElimina
  15. És evident que els correbous i les curses de gossos no són el mateix però, el raonament de Gustau el trobo molt encertat. Els gossos que corren a Pirena potser estan controlats veretinàriament -faltaria més- però, no corren mentres volen sinó que corren fins que s'ha acabat la cursa. Serveixen a un objectiu de la persona que participa. M'agradaria veure estudis seriosos sobre la patiment psicològic dels animals entrenats per a esports com aquests, o per a espectacles com els bous. Ahir mateix sortia a les notícies una cursa de galgos, una altra mostra de concursos d'altres temps per mantenir unes tradicions, imposant la irracionalitat. I compte de dir res...

    Un altre exemple d'irracionalitat són els concursos de bellesa d'animals. Han d'aprendre a mantenir postures estàtiques que els facin bells. Han de ser perfectes. Són explotats, d'alguna manera, pels seus amos. I no dic que els cuiden malament. Crec que segurament els cuiden molt. Però, no posen per davant el seu desig de guanyar trofejos abans de pensar que això per als animals són romanços.

    ResponElimina
  16. Ja se que ara parlem del que parlem, pero, jo al menys no tindria la conciencia tranquila si, sense fer el posible i l'imposible per a que, per exemple, erradicar la fam al mon i el patiment de les persones, em dediques a fer el "tiquismiquis" amb el suposat patiment dels animals. Se'm dira que una cosa no es incompatoible amb l'altra, pero......amb la feina que ja al mon per a paliar desgracies i sufriments humans...i aqui preocupan-nos de si els gossos de la pirena obren poc o molt la boca quant corren.

    ResponElimina
  17. Deixa'm discrepar. Això que dius és una resposta repetitiva. Si hi ha gent que es preocupa pel patiment dels animals i hi ha gent que es preocupa pel medi ambient, de les teves paraules es podria interpretar que aquestes preocupacions que tenen són incompatible per la preocupació pel benestar de les persones. I això és completament fals. Potser hauríem de pensar de tant en tant, que hi ha gent que es preocupa pels animals i que almenys es mereixen un respecte, un reconeixement. Que potser molta gent que els critica i diu que primer han de ser les persones, fan molt pel benestar de les persones i per això no poden estar pels animals?

    Des del nostre teclar tenim molt fàcil criticar allò que fan altres persones i -jo el primer- no som capaços de posar-nos en la seva pell. Ens queixem dels ecologistes, dels protectors dels animals però, ni col·laborem amb ells, amb la qual cosa no sabem la feina important que fan, ni tampoc segurament ens dediquem a ajudar els més necessitats, perquè segurament pensem que això és cosa del govern, de posar mitjans.

    ResponElimina
  18. D'alguna manera, al fons del que he dit esta una teoria que mai he acabat de resoldre: El que fem en favor d'altres ( persones o animals), ho fem en funcio del servei que els fem o en funcio del que ens fem?, s'ha de valorar el nostre servei pel grau de sacrifici que representa per a nosaltres, o pel resultat? .
    Tambe vull cridar l'atencio sobre el que, al menys a mi m'ho sembla, d'algunes persones que es mostren mes sensibilitzades pels animals que per les persones, tot i acceptan, obviament, que una cosa no treu l'altra.
    Uns comentaris mes amunt, ja he escrit la frase de Froid que comparteix per exemple l'admirat antropoleg Manuel Delgado.
    I en qualsevol cas, parlant PER MI mateix no em sembla acceptable que tenin davant de mi la posibilitat de dedicarme al benestar de persones que ho necessiten no ho faigi i em dedique al benestar del animals. Pero tornariem a allo de fer-ho per sentir-se be un mateix o fer sentir-se be als altres i a qui ompli mes.
    Potser complicat, pero soc aixi.

    ResponElimina
  19. Els economistes ho diuen "warm glow", la sensació de benestar amb natros mateixos per haver ajudat uns altres. Sigui veritat o no, la questió és que els hem ajudat.
    Jo, personalment, crec que puc ajudar, una mica - no vendria la tele/cotxe/DVD... ni marxaré a l'India - tan els animals com els humans (o sigui, tots els animals) sense que una cosa lleva l'altra. I als pijos també - que tens Gustau en contra dels pijos? me faré soci dels Pro-Pijos.

    ResponElimina
  20. Crec que la sensibilitat pels animals i pels humans és el mateix, sensibilitat.
    Fem per natros o pels altres?
    L'equació te moltes possibilitats. Les mateixes que la consciencia del que les fa. Ni més ni menys.
    L'increment de la sensibilitat i el respecte a tota vida, evidentment, ens pot conduir a actituds tan encomiables com el servei a la comunitat humana, a la comunitat animal, a la vegetal, etc.
    O al vegetarianisme. I tranquils, és viu molt bé sense menjar animals, si no t'agafa cap atac de carnivorisme ... jajajajajaja.

    ResponElimina
  21. Que a la Pirena es maltracten els gossos?? jaja. No hem feu riure!!
    Avans de parlar el que haurieu de fer és mirar el programa de 33 on parlen de la pirena, i veureu com esteu equivocats.
    I per cert, l'altre dia un muxer de la pirena, en arrivar al final de la cursa, va comentar que havia posat un dels gosos dins al trineu per que aquest no volia correr (per tant crec que no s'els obliga a res).

    ResponElimina
  22. Si, tot el que vulgueu, pero, de moment els que matem als animals per alimentar-nos som els humans i, generalment crec que no ho trovem malament , en canvi matar humans per alimentar els animals, vull creure, que esta mal vist. Per tant no deu ser exactament la mateixa sensibilitat la que ens mou i l'ordre de prioritats tampoc.
    En fi, que em se jo.

    ResponElimina
  23. Potser me desperto tard, però com que no sóc adicte a vomitar lo primer que em passa pel cap a cap d'estos blogs d'opinió, fins que no m'ha arribat esta notícia a les mans mai he tingut la necessitat de dir-ne la meua.
    Primer que res, Gustavo, des de la meua ignorància, crec que qualsevol periodista abans de publicar un article (per molt d'opinió que sigue) hauria d'informar-se una mica i no amagar-se detràs de frases com "em confesso un ignorant del tema". Pel que fa al tema dels gossos, com bé han dit en atres comentaris, lo fet de correr i estirar se veu que es una cosa genètica (ja saps Mendel i els pesolets) que es remonta a quan eren salvatges i sempre anaven corrent per caçar i sobreviure. També me fa gràcia que valores l'alegria dels gossos per la cara que fan a una foto. No he vist mai a un gos riure; de fet sempre he pensat que demostren alegria movent la cua i fent uns saltirons molt inquiets. Lo tema dels baous no m'apassiona, i no em sabria cap greu que es deixessin de fer estes pràctiques, però comparar una cosa amb l'atra... Una atra vegada informa't una mica i potser s'evitaran comentaris de gent que moguda per l'enveja o la ràbia aprofite per fer la ploradeta a la xarxa.
    Seguint amb els d'Ebrebike, sento molt que no us hàgin pogut donar la subvenció, però estic segur que si haguesseu tingut la sort de rebre-la no us haguesseu parat a pensar si acabaveu amb el pressupost per a subvencions o si detràs vostre vindria alguna altra entitat mereixedora dels diners que es destinaven per a vosaltres. No siguem hipòcrites i no doneu la culpa de quedar-vos sense subvenció a qui no la té. Potser això ho haurieu de plantejar als organismes encarregats de concedir-les (qui sap, potser ja ho heu fet).
    Així que andonsién.

    ResponElimina
  24. Lo que has fet Gustau, això de comparar los gossos en los bous, és una soberana tonteria.
    Lo que es fa ens uns i en los altres, no te res que veure, i un "periodista" com tu (i ho fico entrecomillat per que has demostrat que lo que tu tens de peiodista ho te ma iaia de futbolista)abans de publicar la notícia esta se n'hauria d'haver informat.
    Me van dir que feies un bolg, dic, mira, vaig a llegir-lo (perque te coneixia de l'insti), i si, s'han confirmat les meues sospites : segueixes igual de friki.
    Si es vol treure un tema a debat, s'hi treu d'una altra manera, no com ho has fet tu.
    Això és més propi d'una altre periodista mundialment conegut i que se diu igual que tu : LA RANA GUSTAU.
    Bons dies.

    ResponElimina
  25. Pos preferixo ser un friki que un pijo de merda ressentit com tu, que no n'antera de la pel·lícula. I un altre dia, si em coneixes, m'ho dius a la cara, capullo.

    ResponElimina
  26. Pos mira jo no sóc ni friki ni pijo, però si en un cas hipotètic me toqués triar t'asseguro que escolliria deu mil vegades ser pijo a ser friki.

    ResponElimina
  27. Te pikes de seguida no?

    ResponElimina
  28. Quina llengua xiquet, hauries de tindre una mica més de modos n?
    No t'està bé a tu això.
    Ai!!!! la gent de la cultura ...
    Friki !!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  29. Necessites escriure tres missatges diferents per dir això? No ho podies dir en un sol comentari?
    I sí, jo sóc friki i no me n'amago. T'asseguro que sóc mooooolt freak.
    I si algú s'ha picat aquí, primer que ningú, has sigut tu. Jo només he donat la meua opinió sobre aquest "esport" pijo que s'aprofita dels animals, com si els humans fóssim els amos de tot.

    ResponElimina
  30. I jo me pregunto :
    Si t'ho dic a la cara, que passarà??
    Me despertes moltes sensacions, que ara no enumeraré, però la de temor, t'asseguro que no.
    Bueno, lo que veig, que has suavitzat el to, la veritat és que no t'estava bé a tu aquell vocabulari. Un periodista com tu!!
    Hi ha dos classes de periodista, una seria com la de, per exemple, Iñaki Gabilondo, Antoni Bassas, ... que són gent que contrasten informacions, són objectius .... i l'altra com la classe de Mariñas, Lidia Lozano, i gentussa d'esta, que diuen lo que'ls ve a la boca, sense mirar res, insultant, .... A que no saps a quina estàs tu encasellat GUATAU EL GRIPAU? No cal dir res més.
    Au, bon dia

    ResponElimina
  31. Ai! els humans no són els que tenen a les seues mans, o que manen de lo que passa a la terra, són les pedres, o els gossos, ........... AAAAAiiiii!!!!

    ResponElimina
  32. Perdona, és que sempre he de publicar 3 comentaris.
    Friiiiikkkiiiiiiii!!!!!

    ResponElimina
  33. Hola,vaig a tornar al motiu d'aquests comentaris i deixaré aquests personals de banda. Senyor Gustau, l'has pifiada per totes bandes, ets un ignorant en tot el tema dels animals com tu mateix reconeixes però això no t'impedeix dir moltes tonteries. Jo per la meva banda, conec a Vallespí, conec els seus gossos, tinc gossos i altres animals i també n'entenc d'entrenament i competició tant d'animals com de gossos. Mira la cara d'un keniata o qualsevol altre corredor de fons o ciclista quan estan en màxim esforç i dis-me si per la seva expressió estan gaudint. Doncs no, estan patint, però gaudeixen patint per la recompensa que aquest patiment els dóna. I els gossos de Vallespí gaudeixen estirant i si no vas un dia a veure'ls i a veure què fan quan veuen l'arnès, el trineu, les cordes... boten d'alegria i mouen la cua com a senyal de satisfacció pel que saben que van a fer. Abans de parlar informació. Pau Cecilia

    ResponElimina
  34. És difícil parlar d'animals sense despertar sentiments totalment oposats i debats escalfats. El teu comentari no reflecteix un fet. Els atletes són humans, per tant intel·ligents, i per tant decideixen per ells mateixos -normalment-. Els animals no.

    El comportament que descrius dels gossos no deixa de ser un condicionament, no? Els condiciones perquè facin allò que tu vols que facin. I podem ampliar-ho a tota mena d'animals domèstics, com passa sovint en aquests debats. Volia només fer aquesta observació o plantejar aquest dubte.

    També val a dir que molts cops confonem opinions personals amb informació i potser per això de seguida s'escalfen els debats, com si algú que es dedica al periodisme no pogués expressar la seva opinió sobre les coses.

    ResponElimina
  35. Ara hem arribat al cap del camí, els animals i els humans som diferents per aquest motiu: els humans són, o haurien de ser intel·ligents, per tant, no tractem els animals com éssers humans. els animals, per sort per a ells, gaudeixen del moment i no tenen els problemes que tenim els humans pensant el què podria ser o podria haver estat. Per cert, abans m'he deixat de comentar per a ebrebike, que nosaltres tenim un club d'atletisme de fa 20 anys i amb gran quantitat de grans campions, igual que el club de Tortosa, "fundat" per Vallespí, per cert, i no tenim tampoc patrocini de Terres de l'Ebre i no per això critiquem qui ho té. No defalliu i seguiu buscant patrocinadors.
    Pau Cecilia

    ResponElimina
  36. Primer, per aclarir dubtes, jo no entro en el tema dels patrocinis. El desconec i com argument no l'utilitzaria.

    Segon, no puc dir si els animals com els gossos de Pirena pateixen.

    Només volia comentar lo que havies dit. És cert, els animals viuen el moment. Els humans els condicionem -quan els entrenem perquè es comportin d'una o altra manera-. I potser un dels debats encetat per Gustau és si aquest condicionament sempre està justificat o no. Evidentment que l'animal no sap si el condiciones o no, sinó que es comporta per instint i responent a inputs determinats. Però, que l'animal no sigui conscient que l'utilitzes significa que ho pots fer amb qualsevol finalitat? El debat és llarg i difícil i crec la comparació amb els bous, tot i que són temes totalment independents, té cabuda en aquest.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta