Al voltant d'una trentena de treballs de diferents èpoques i estils, amb pintures, fotografies, escultures, intervencions artístiques o vídeo creacions formen el cos central de l'exposició. Una "barreja de llenguatges i de conceptes", en paraules del seu comissari, Albert Martínez, que vol subratllar el fet del paisatge com a "construcció cultural". Una realitat que no existeix en ella mateixa sinó "en la mesura que els artistes i el món de la cultura representen el territori" transformant-lo en imatges, sons i sensacions "que fan que en l'imaginari col·lectiu es converteixi en un paisatge".
Per bastir-la, s'han captat "peces úniques", la meitat de les quals cedides per artistes, tres galeries d'art de Barcelona i dos de Madrid. L'altra meitat procedeix de "col·leccions públiques" del MNAC, el Macba i del Museu de Valls. Un procediment costós i feixuc, segons el mateix Martínez, però que pot esperonar una "nova etapa" de col·laboració institucional en l'organització d'aquest tipus d'exposicions en un "moment d'inestabilitat de recursos".
"Inaugura una forma de treballar més col·laborativa amb el territori, des de les institucions que estan al capdamunt en l'àmbit mundial a les més locals. Que l'art generat a Catalunya i a la resta de l'Estat, a més d'algun estranger, es pugui veure en llocs que no han representat la centralitat cultural, en aquest cas Amposta, amb un diàleg a primer nivell en art contemporani", subratlla el responsable del projecte, qui destaca també la pertinença de la seva ubicació en l'entorn del particular paisatge del delta de l'Ebre.
La mostra s'estructura en sis grans espais. D'una banda, la "verdolatria", com a irònica referència al cromatisme verd dominant dels discurs més convencionals, que recull obres paisatgístiques de diferents tradicions pictòriques que vinculen aquestes representacions amb paisatges idíl·lics amb d'altres que ho són. En segon lloc, les "regions espantoses", amb imatges del rebuig, l'indesitjable, l'abandonament o del desconegut, relegat a la invisibilitat, la indiferència o la por. El "jardí", com a paradís, un entorn ideal per a la cultura i el progrés social o propostes d'urbanisme contemporani.
En quart lloc, les "terres promeses", com la recerca d'un món millor a partir de la invenció de paisatges, buscant espais de llibertat, d'afirmació i felicitat. Un altre dels àmbits és "la pell", o com les històries subjectives poden convertir-se en paisatge potenciant la seva connexió amb un lloc. Per últim, "Cap a paisatges nous", vol compendiar el concepte bàsic de l'exposició: la ideació constant de nous paisatges, en un moviment de construcció simbòlica que acumula imatges, amb una reflexió especial sobre el món de la tecnologia i els processos de renovació.
"Hem volgut barrejar llenguatges i èpoques: la cultura és un continu. L'art contemporani, de fet, és el que sempre hem tingut. Volem traspassar frontera, la por del públic a entrar als centres d'art contemporani perquè ho veuen com una barrera. Tot és obert i serveix per gaudir imatges, per connectar amb paisatge i percepció territori", conclou Martínez.
La regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta, Maria del Mar Panisello, ha mostrat la seva satisfacció per l'obertura de la mostra, que ha qualificat d'"increïble" tot destacant les obres que s'hi exposen i la possibilitat de començar a "treure la cultura" fora de les grans urbs "ampliant horitzons".
Via ACN (Jordi Marsal)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.