El Delta de les compensacions

L’ampliació de la Xarxa Natura 2000 i la polèmica sobre el minitransvasament posen en alerta arrossaires i regants

La setmana que ve serà decisiva en les negociacions entre Medi Ambient i els pagesos, les cooperatives i els regants del Delta, que haurien de definir quantes hectàrees d’arrossars s’incorporen finalment a la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000. Les peticions dels diferents sectors es basen a flexibilitzar els condicionaments que establirà la figura de protecció, així com en els ajuts econòmics directes que podrien rebre com a compensació. De fet, alguns veuen les subvencions de la Xarxa Natura 2000 com una manera d’aclarir l’horitzó del 2013, en què podrien reduir-se els 22 milions d’euros que rep el sector arrosser a través dels ajuts de la política agrària comuna (PAC). En pocs dies de diferència també s’haurà de parlar dels cànons del minitransvasament.
L’actual model agronòmic del delta de l’Ebre és viable gràcies als diferents ajuts que reben els productors d’arròs, les cooperatives agrícoles i les comunitats de regants. El director dels serveis territorials d’Agricultura, l’ampostí Antoni Espanya, va remarcar que els arrossaires del Delta són un sector molt subvencionat, que difícilment podrien afrontar els elevats costos de producció en un mercat lliure. Així, Espanya va confirmar que el Delta rep anualment uns 22 milions d’euros a través dels ajuts de la PAC, així com 8 milions d’euros més en concepte de mesures agroambientals. «El sector s’ha imaginat el pitjor dels escenaris, que podria ser que les subvencions de la PAC s’acabessin l’any 2013», va afegir-hi. Segons el delegat d’Agricultura, els ajuts agroambientals també es podrien reduir, ja que provenen dels fons europeus per fomentar el desenvolupament rural, i l’entrada de nous estats membres a la Unió Europea provocaria que la bossa econòmica també quedés minvada. «Per això esperem no perdre diners per a l’arròs del Delta, ja que en cas contrari només podrien tirar endavant els grans propietaris», va valorar Espanya.
És en aquest context de preocupació pel futur que regants, productors i cooperatives negocien amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge quantes hectàrees d’arrossars quedaran incloses en la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000. «Més que les compensacions, el que més ens preocupa ara són les limitacions i els inconvenients que ens suposarà als productors estar dins de la Xarxa Natura 2000», va explicar el president d’Arrossaires del Delta, Agustí Castells. En aquest sentit, Castells va dir que el sector no vol que el pla de gestió de la Xarxa Natura 2000 siga «una altra hipoteca» per als arrossaires. «Ara ja estem fent arròs sense dependre dels nous ajuts, però voldríem que s’incloguessin tots els arrossars del Delta, si finalment les mesures de protecció impliquen unes millors condicions per als productors», va sentenciar Castells, partidari de: «O tot en bones condicions, o res.»
De fet, l’actual proposta de Medi Ambient estableix protegir unes 6.700 hectàrees de les 22.000 hectàrees d’arrossars que hi ha al delta de l’Ebre. Les 6.700 hectàrees es corresponen als hàbitats de la gavina corsa, una espècie protegida i en perill d’extinció, però els arrossaires consideren que amb aquest sistema es produiria un greuge comparatiu entre els pagesos, ja que tots els arrossars són llocs d’alimentació per a les aus. «Però ara la discussió és més global», va matisar el president d’Arrossaires del Delta. Segons Castells, la reunió de la setmana que ve serà determinant per saber si el pla de gestió de la Xarxa Natura 2000 convenç els productors. En aquest sentit, el director dels serveis territorials de Medi Ambient, Víctor Gimeno, va confirmar que ja havien començat a redactar un document de deures i obligacions. «Hem començat a concretar quines activitats agràries podran fer-se dins de l’àrea protegida, i si els productors ho veuen com una oportunitat demanarem que tots els arrossars entrin a la Xarxa Natura 2000», va afegir Gimeno, partidari d’assolir un acord. «Les compensacions sempre són a canvi d’alguna limitació, i ara ja hi ha molts pagesos que apliquen mesures agroambientals perquè els són rendibles», va recordar.

> «Som els jardiners, i això s’ha de pagar»

El president de la comunitat de regants de la Dreta de l’Ebre, Manel Masià, va lamentar que els últims dies s’hagin ajuntat la polèmica sobre el futur de la concessió del minitransvasament i la negociació sobre l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 als arrossars del Delta. «Sense els ajuts no podríem tirar endavant», va afirmar Masià, que va afegir que l’economia del Delta haurà d’afrontar moments molt complicats. «Volen que mantinguem un Delta bonic, com un jardí, però no tenen en compte que els jardiners també s’han de pagar», va remarcar el president dels regants de la Dreta. Masià confia que les reunions de la setmana vinent serveixin per desbloquejar la situació, també sobre el cànon del minitransvasament que el Departament Medi Ambient va deixar en suspens. Les compensacions pel minitransvasament a Tarragona que reben els regants dels dos hemideltes sumen uns 6 milions d’euros. Una reducció dels cànons encariria l’aigua i, per tant, els costos de producció de l’arròs.

> Els valors mediambientals

La voluntat de les parts que negocien la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 al delta de l’Ebre és arribar a un acord abans del 15 de juny. Amb tot, les sensacions són força més optimistes a Medi Ambient que a Agricultura. En qualsevol cas, la previsió és que la setmana que ve els dos consellers implicats, Francesc Baltasar i Jordi W. Carnes, compareguin per anunciar quin serà el paquet de compensacions de la Xarxa Natura 2000, que podria ser d’uns 20 milions d’euros per al conjunt de zones agrícoles de Catalunya. «Encara és aviat per avançar una xifra», va afirmar el delegat de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre, Víctor Gimeno. «Però si no arriben tots els diners necessaris des d’Europa, la Generalitat també podria posar-hi una part», va afegir Gimeno, que va dir que el conseller d’Economia també està al cas de la situació. «Al marge que la seua producció agrícola siga més o menys rendible, el Delta té uns valors mediambientals que hem de protegir», va remarcar. Gimeno també va recordar que molts arrossaires ja han adaptat la seua producció a les mesures agroambientals, i que han estat compensats per haver beneficiat l’ecosistema deltaic. «Plantejar conreus alternatius a l’arròs només seria viable en 5.000 de les 30.000 hectàrees del Delta», va confirmar el delegat d’Agricultura, Antoni Espanya.

> Una moció que no ha agradat

El president d’Arrossaires del Delta, Agustí Castells, va ser clar a l’hora de valorar el debat que s’ha obert a les Terres de l’Ebre a partir de la moció d’ERC per reclamar la reducció planificada de la concessió del minitransvasament al Camp de Tarragona. En aquest sentit, cal recordar que el minitransvasament s’abasteix amb els 4 metres cúbics per segon que els regants del Delta van cedir dels seus canals, a canvi d’un cànon i una sèrie d’obres compensatòries. «Aquí hi ha gent que s’ha posat en llibres de cavalleria», va sentenciar Castells, que va lamentar que els polítics vulguin interferir en l’economia dels regants «a canvi de res». Castells va recordar que el minitransvasament «no hauria d’haver-se fet», però va advertir que són els regants els que haurien de decidir sobre el futur de la part de la concessió que rep el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). «Sobretot ara que tenim unes comunitats de regants democràtiques», va apuntar. «El govern valora la funció mediambiental que fan els regants al Delta, i és lògic que rebin una sèrie de compensacions», va assenyalar el delegat de Medi Ambient, Víctor Gimeno. Per tant, tot fa pensar que la setmana que ve també es podria resoldre la suspensió del cànon de 2 milions d’euros anuals que rebien els regants per part de l’Agència Catalana de l’Aigua.

El Punt (4-Juny-2006)