El 13 de novembre de 1414 va acabar a Sant Mateu, al Baix Maestrat, l'anomenada Disputa de Tortosa. El papa Benet XIII va convertir aquesta polèmica religiosa en una assemblea en què van ser obligats a assistir la majoria dels rabins de Catalunya i Aragó, així com els teòlegs cristians més importants del moment. A partir del segle XIV, els jueus van patir un procés de forta pressió social, que va traduir-se en emigracions i conversions en massa. La Disputa de Tortosa va començar al febrer de 1413 a la catedral de Tortosa, una controvèrsia convocada pel Papa Lluna per discutir l'arribada del Messies, i per tant la pèrdua de sentit de la religió jueva. Les pressions i persecucions van créixer a partir d'aquell moment, i van culminar amb l'expulsió dels jueus de la penínsua Ibèrica, l'any 1492.
El 13 de novembre de 1907, el Diario de Tortosa, l'òrgan del partit Liberal Dinàstic, obria la seua portada amb una enorme esquel·la per l'assassinat a mans d'un anarquista del president del govern espanyol, José Canalejas, davant de la famosa llibreria San Martín, a la Puerta del Sol de Madrid. Segons expliquen a la segona plana, el Diario de Tortosa va conèixer la mort de Canalejas el dia anterior a les 14.15 hores del migdia, avançant la notícia en primícia, molt abans que la resta de rotatius de Tortosa i de la província. Per fer-ho, van penjar la notícia als vidres de la impremta, al carrer de l'Estació (actual carrer Cervantes) i també als aparadors de la llibreria Herederas de L. Bernis. A la primera pàgina d'aquest diari podem llegir alguns dels detalls dels fets, com que el cadàver de Canalejas va ser reconegut pels doctors José Coll i Tomás Maestre, o que el cos del cap del govern va ser traslladat al ministeri de Governació i instal·lat en un primer moment al damunt d'una taula. A més, la catifa del saló del ministeri estava plena de sang. El mateix diari també informa que l'alcalde accidental de Tortosa, Manuel Domingo, va enviar un telegrama de condol al govern de l'Estat i a la família de Canalejas, afegint-se al dol nacional.
El mateix diari informa de l'escassetat de peix al mercat públic i de l'obertura de rases als carrers per a la instal·lació de cables subterranis de subministrament elèctric, a càrrec de la companyia La Canadiense, des del Temple fins al pont del ferrocarril. El Diario de Tortosa també informa d'un possible intent de suïcidi d'una veïna de Ferreries, Pilar Barceló, que vivia amb els seus germans i el seu pare prop de Quatre Camins.
13 de novembre del 2007
L'efemèride: la disputa de Tortosa i la primícia de la mort de Canalejas
3 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uaaaahhhhhhhhh! ... quin rotllo, Gustau que m'adormo.
ResponEliminaPos bona nit i tapa't!
ResponEliminaNo pares Gustau, si us plau.
ResponEliminaFer un recorregut per la Tortosa d'abans, encara que sigui en petites cullerades és molt interesant.
A l'anonim de les 5:52 li cantarè una cançó de bressol per a que s'acabe d'adormir, que diu:
Si és xiquet
Noneta, noneta, nona
noneta, noneta non,
la mare li canta al fill
que és la "prenda" del seu cor
i ell pareix un angelet
"acurrucat" al bressol.
Si és xiqueta
Mare de Déu de la Cinta
quina filla més preciosa
és un "regalo" de Déu,
esta nina tan graciosa,
me la minjaria a mossos
com a una maçana dolça.
T'has adormit? bé.
Aixó és tradició de la terra de Tortosa que van sembrar els nostres avantpassats.
Deixem que Gustau ens introduexi a la Tortosa amagada, fosca, gran, señorial, potent, admirada. O tot el contrari. És la nostra historia.