El 3 de novembre de 1873, aprofitant una sessió pública i oberta de l'Ajuntament, l'exdiuptat provincial Teodor González, apartat momentàniament de la vida política, va intervenir-hi defensant els marxants de Tortosa i la lliure navegació per l'Ebre. Segons va escriure Josep Bayerri, la convicció de la intervenció va ser tanta que van decidir crear una comissió de la que formava part el propi González.
El 3 de novembre de 1874, les autoritats de Tortosa donen pas lliure pel portal del Rastre. Al juliol, i per temor als atacs dels carlins, els militars havien ordenat tapiar el portal del Rastre, deixant-hi només una portella. Però des del setembre també s'havia tancat la portella, i estava prohibit rigorosament el pas per aquell portal, tot i que poc després una barrancada va derribar la construcció. Finalment, a l'octubre va fer-se portal més de gran i de més resistència que el que hi havia abans, segons recorda Vergés Paulí.
El 3 de novembre de 1906, el setmanari catòlic El Ebro reproduïa en portada un extens article extret del Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Tortosa, en què el bisbe demana a les autoritats municipals i als sacerdots de la diòcesi que facin front comú contra les "malaltissses doctrines socialistes". El mateix document adverteix que la propaganda socialista és un delicte contra l'ordre social, sobretot quan es fa a través de la impremta. El mateix periòdic feia una crida a l'alcalde perquè atengués una queixa dels veïns del carrer Montcada, ja que els comerciants ocupaven el carrer amb els seus carros. També reclamava una solució per al parc municipal, en especial per a l'aigua del llac, que l'Ajuntament tenia desatès.
El 3 de novembre de 1928, el rotatiu tortosí El Pueblo publica una nota en què reclama als funcionaris municipals que acabin els plànols de les zones d'expansió urbana fora de la ciutat, tenint en compte la construcció d'habitatges econòmics en solars barats. L'article recorda que l'Ajuntament té quatre anys, després de la publicació de l'Estatut municipal, per acabar els plànols dels eixamples, "mesura dictada per afavorir la petita propietat, fomentar la construcció d'habitatges econòmics i caminar cap a la resolució dels problemes de l'habitatge". El mateix dia, el periòdic informava del pròxim trallat de les oficines del Banc d'Espanya al seu nou edifici de l'avinguda de Reus, l'actual avinguda de la Generalitat.
El 3 de novembre de 1930 comença elcurs 1930-31 a l'Escola Elemental del Treball, amb retard per les obres que s'havien fet a l'edifici.
El 3 de novembre de 1940 s'inaugura la Clínica Tortosa. Si no m'equivoco, cinc anys més tard es fusionaria amb un altre consultori local i naixeria la Clínica Monegal, just davant de l'estació de Renfe. Tindria el telèfon 202, segons l'anunci que reprodueix el llibre Rapsòdia en gris, de Francisco J. Renau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.