La zona de Xies té vestigis que daten des del neolític fins a l'edat mitjana

Patrimoni concretarà si són compatibles amb el desenvolupament turístic

L'excavació arqueològica en extensió a tot el sector del Mas de Xies i el Pla de Sitges, feta per la URV per encàrrec de la promotora del complex de Vinallop, ha confirmat l'existència de vestigis de poblament que van des de l'època neolítica fins a l'edat mitjana. La intervenció ha servit per localitzar els enterraments neolítics i romans, delimitar els grups de sitges ibèriques i andalusines, i també l'abast d'un mas medieval, unes restes que haurien de conviure amb el desenvolupament turístic.

Abans que els arqueòlegs fessin la seua feina a Vinallop, els serveis territorials de Cultura van sol·licitar a Barcelona un primer informe, perquè l'àrea d'arqueologia del departament els detallés quin tipus d'excavació calia fer. Aquest informe els va dir que calia fer una prospecció sistemàtica de tota la superfície afectada per l'actuació al Mas de Xies, per comprovar l'existència dels vestigis arqueològics que s'han trobat en campanyes anteriors. De fet, en l'última campanya arqueològica van localitzar-se quatre enterraments romans, amb les fosses excavades a la roca. Així, l'equip d'arqueòlegs de la URV va fer-hi una campanya arqueològica total, que també ha document els diferents grups de sitges, dipòsits de gra que segons fonts de Patrimoni van ser utilitzats des de l'època ibèrica fins a l'etapa andalusí. De fet, la previsió era que al Pla de Sitges podrien aparèixer més troballes, com ara altres nuclis de dipòsits aïllats, materials de diferents èpoques i més enterraments romans, ibèrics i neolítics.
Les mateixes fonts van explicar que ara serà la direcció general de Patrimoni qui es pronunciï sobre la conveniència d'autoritzar el desenvolupament turístic en aquesta partida de Vinallop, ja que les restes haurien de conviure amb el miler d'habitatges, el complex hoteler i el camp de golf. D'entrada, Patrimoni ha valorat molt positivament que la promotora haja tingut clar, des d'un principi, que el projecte de Vinallop havia de «coexistir» amb la presència d'uns vestigis arqueològics tan importants. De fet, el Pla de Sitges està catalogat com a bé cultural d'interès (BCIL) local en el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa. A més, el conveni signat entre l'Ajuntament i Tortosa Golf Resort ja establia la necessitat de recuperar i integrar el jaciment dins dels terrenys de cessió per a zones verdes i equipaments públics.
Una de les mesures correctores que podria reclamar Patrimoni és que les zones verdes de la nova urbanització integressin les àrees d'interès arqueològic. Les mateixes fonts van recordar que, tractant-se el jaciment del Pla de Sitges d'una conjunt protegit, qualsevol afectació possible necessitaria un informe favorable del Departament de Cultura. De fet, van afegir-hi que el consistori tortosí va protegir el jaciment del Pla de Sitges, que només és una part de la finca afectada del projecte, amb què va demostrar «molt bon criteri».

>Prospecció avançada

Fa un any, Patrimoni de la Generalitat va advertir a Tortosa Golf Resort que era molt possible que apareguessin més estructures i també algun enterrament, que es podria remuntar al període neolític. Per tant, calia fer una excavació extensiva, però també conservar i fer un seguiment arqueològic del jaciment. Amb tot, l'Ajuntament no havia requerit que s'agilitzés la prospecció arqueològica, fins que estigués clar que la Generalitat autoritzava el projecte. Tot i això, el conveni signat entre la promotora i l'Ajuntament ja preveia que el projecte hauria de recuperar el jaciment del Pla de Sitges, així com respectar les característiques del paisatge actual.

El Punt (28-Novembre-2007)

Foto: El Punt