L'obertura de botigues i negocis regentats per població immigrada també contribueix a la recuperació dels barris històrics
«Abans això era un magatzem vell que feia plorar, tancat des de fa molts anys», explica la tortosina Montserrat Tafalla, propietària del restaurant Omar. Situada a la plaça de Montserrat, l'antiga plaça dels Farols, aquesta teteria marroquina és un important lloc de trobada al cor del nucli antic, des que fa més de tres anys va decidir obrir-la amb el seu marit, Ahmed Alhamduni. Aquesta parella intercultural encarna la nova generació de comerços i negocis instal·lats al nucli antic de Tortosa. Així, després d'anys d'abandonament i degradació pel tancament dels envellits comerços autòctons, cada vegada queden menys locals buits per l'obertura de nous negocis, la majoria regentats per nouvinguts. «El nostre local estava deshabitat des de fa anys, però vam fer reformes i vam conservar la pedra de l'antiga casa», hi afegeix Montserrat, que també és la cuinera del local. Després de quinze anys de relació amb Ahmed, aquesta tortosina ha tingut prou temps per aprendre la cuina tradicional del Marroc. El restaurant, que es diu Omar en homenatge al seu fill, té una clientela multicultural, però sobretot magrebins, pakistanesos, catalans, espanyols i anglesos. Els plats més sol·licitats són el kebab i el cuscús vegetal o el cuscús amb carn i verdures, ingredients que també acompanyen el tagen. Amb tot, el seu tagen amb carn i prunes és un dels plats estel·lars del local, ara en obres perquè Montserrat i Ahmed volen fer la segona ampliació. «Volem fer més gran el menjador i la cuina, potser contractarem una noia marroquina i aleshores jo potser faré cuina tortosina», conclou Montserrat.
També prop de la plaça dels Farols, uns metres endins del carrer Gil de Frederich, hi ha el locutori Ghulam 2, regentat des de fa nou mesos pel jove pakistanès Rukshar Hussain Shah. Abans, Hussain havia treballat al camp, tant a Casp com a Tortosa, on resideix des del 2005. Actualment viu al carrer de la Mercè, també al cor del nucli antic, i el seu locutori té clients de tots els continents. «El locutori no és meu, jo només sóc un treballador», matisa abans de concretar que el propietari té un altre negoci del mateix sector al carrer Montcada. «Només en aquesta zona hi ha set o vuit locutoris, però a l'Ajuntament li és igual, perquè només vol cobrar impostos», diu un compatriota de Hussain, que lamenta la gran concentració de locutoris que hi ha hagut en els últims dos anys. «Abans hi havia més feina, perquè l'any 2005 només hi havia una dotzena de locutoris», diu el mateix home. Ghulam 2 és un dels locutoris que principalment es dedica a la telefonia, ja que a part dels serveis de trucades internacionals també ven telèfon mòbils. Amb tot, també es venen rellotges i faciliten la instal·lació d'antenes parabòliques. «Als pakistanesos ens agrada mirar els canals Geo i Ary», diu Hussein.
Uns altres pakistanesos que acaben d'obrir el seu negoci al nucli antic són Naveed, Qasar i Tanveer. De fet, un canal via satèl·lit també il·lumina la televisió del restaurant Sultan, el primer local de cuina indopakistanesa que funciona a Tortosa. Es troba al carrer Santa Anna, entrant al barri de Remolins. Naveed explica que només fa uns 20 dies que han obert portes, ja que el restaurant havia estat uns mesos tancat. «Abans el portava un altre propietari, però som el primer restaurant amb menjar tradicional de l'Índia i del Pakistan, ja que la resta només són locals de shorma i kebab, que en realitat és turc», assenyala. Naveed remarca que han fet obres i que per millorar la cuina han hagut d'importar un forn de carbó des de Londres, on hi ha molts restaurants indopakistanesos. «Aquí, molts dels clients són anglesos, perquè els agrada molt la nostra cuina picant i amb espècies», afirma Naveed, que mostra orgullós la carta de menús. Al restaurant Sultan, a part d'una exòtica selecció de tes i postres, hi ha plats com el pollastre al carbó, que es fa amb espècies índies i picant suau, al forn. A més, el forn serveix per coure diferents tipus de pa (amb all, amb vedella, d'oli o amb mantega). Naveed explica que cada vegada que arriba un client també li ofereixen un suc i papadum, que són unes patates fregides amb oli. Uns productes que els locals com el restaurant Sultan no podrien subministrar si a Tortosa no hi haguessin botigues de queviures com el lloc en què treballa el marroquí Mohamed Saïd. Fa només dos mesos que regenta amb un pakistanès una botiga del carrer Bisbe Aznar, fent la feina de carnisser que ja feia al seu país. «Abans havia viscut a Barcelona, però Tortosa també m'agrada perquè l'important és tenir feina», somriu Mohamed.
El Punt (10-Gener-2008)
10 de gener del 2008
6 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt bon reportatge Gustau.
ResponEliminaEl millor de fer el reportatge ha sigut anar aquest matí a portar-los un exemplar del diari, i veure la il·lusió que els ha fet.
ResponEliminaAlgú em podria dir si aquests restaurants han incorporat a la carta una copeta de vi com han fet els asiatics ?
ResponEliminaLo del bon reportatge, lo de l'il.lusió i lo de la copeta de vi em pareix molt bé, peró em pareix millor si tots, tots, cumpligessem amb les regles, de tots tipus, que estableix la nostra (de tots)societat o, en altres termes, una cosa es se bó i l'atra ser-ho dos cops...
ResponEliminaSignat: PPRPP
Gustau, segur que un popadum son "patates fregides en oli"? No soc cap expert pero jo els menjava al meu pais - es que soc un "vell"vingut (i crec/espero que no faig temor al meu barri!) - i sempre entenia que eren fets de farina.
ResponEliminaNo no i no. Hem de putejar a tots els treballadors sigui n d'on siguin
ResponElimina