El president de la Diputació pronuncia el pregó de la festa, que enguany té unes 40 companyies i més de 50 espectacles
Tortosa ja s'ha endinsat de ple a l'època del Renaixement, i l'esplendor de la ciutat al segle XVI impregnarà tots els aspectes de la vida quotidiana fins diumenge. Després de la cerimònia inaugural a la plaça d'Espanya, amb els regidors convertits en procuradors amb motiu de l'arribada de les banderes de la ciutat i de la vegueria, les portes del portal del Romeu es van tornar a obrir i els tortosins –durant la Festa del Renaixement pot haver-hi més de 4.000 persones vestides d'època– van retrocedir cinc segles en el temps. De fet, el pregoner d'enguany, el president de la Diputació, Josep Poblet, va destacar que un dels valors de la Festa del Renaixement és que aconsegueix «posar en funcionament la història». Tortosa es prepara per viure avui i demà els dies més forts de la festa.
Els termòmetres de Tortosa assolien ahir al vespre els 37 graus, una temperatura encara més difícil de suportar pels que anaven vestits d'època. Tot i així, els ciutadans es van tornar a abocar a la Festa del Renaixement, que avui i demà dissabte viurà els dies de més afluència de públic i de més activitat, amb un centenar d'actuacions entre les onze del matí i la una de la matinada. L'acte més destacat d'ahir va ser la cerimònia inaugural a la plaça de l'Ajuntament, en què van participar més de 500 persones entre famílies nobles, procuradors de la ciutat i els grups locals que actuen a la festa, com els abanderats, els gaiters de l'aguilot o el terç del vescomte. En aquest acte, l'Associació de Veïns de Santa Clara va rebre l'estendard de la Festa del Renaixement, i tot seguit va començar el seguici de les banderes de la ciutat i de la vegueria fins al portal del Romeu. La tradicional obertura de portes al Romeu, enguany ja amb les obres finalitzades, va donar pas al pregó, a càrrec del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. El pregó va tornar al pati dels Reials Col·legis, després que l'any passat l'acte al carrer Sant Domènec no va oferir els resultats esperats.
En el seu discurs, Poblet va destacar que la Festa del Renaixement ha aconseguit «posar en funcionament la història». «La Festa del Renaixement no és només patrimoni, que podem visitar sense necessitat de cap afegit festiu», va precisar. «En aquesta recreació de la història, el visitant se sentirà com transportat en el temps i tindrà el privilegi d'assistir a una classe magistral d'història del Renaixement», va afirmar Poblet. El president de la Diputació va dir que visitar ciutats com Tortosa durant la Festa del Renaixement hauria de ser «gairebé obligatori, no solament per als alumnes, sinó per a la població en general». Poblet va concloure que el principal mèrit de la Festa del Renaixement és que està «ben organitzada». «No hi ha res d'improvisació ni d'artifici, ja que tot està calculat i mesurat per arribar a uns resultats idonis, on els interessos de la ciutat i de les persones convergeixen d'una manera natural». Per la seua banda, el procurador en cap de Tortosa, Ferran Bel, va dir que les obres al nucli antic no restaran espectacularitat a la festa. Bel també va agrair a Poblet l'aposta de la Diputació pel nucli històric, ja que tindrà una seu permanent al carrer Montcada.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-07-2009 Pàgina 33
24 de juliol del 2009
13 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El que no m'agrada de la festa és que cada cop més s'assembla a les festes de la Cinta.
ResponEliminaLa desfilada és com l'ofrena.
El bo que tenia aquesta festa era l'espontaneïtat i la marca de cartells.
Yuca, tu últimament no has anat a les Festes de la Cinta veritat?
ResponEliminaLa “Yuca “ com jo voldria refondre les dues festes en una sola...ja es veu.
ResponEliminaPer cert, econòmicament sortiríem guanyant i no faria tanta calor a l’hora de passejar amb els vestits d’època.
Us imagineu a les pubilles i als nobles entrant a la Catedral ocupant els seients al so del orgue ?
Mc, no jo no voldria fondre les festes, més aviat voldria que les festes de la Cinta desapareguèssin.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAnatema !
ResponEliminaApostasía...!
Cómo te atreves a tal osadía...?
McCalan, i si "fonem" les dues festes en una sola... què fem amb el dia de la Cinta? Li demanem al Papa de Roma que ens el canviï per un del mes de Juliol per al REnaixement? Fem festes de la Cinta només per a un dia?
ResponEliminaI, per cert, els que sí que es "fondrien" serien els nobles, amb la seva feixuga vestimenta, entrant dins els murs de la catedral ;)
Au; jo parlava de refondre la festa i fer-ho tot al setembre...
ResponEliminaEls recursos dels ajuntaments, cada cop son mes minsos, fins i tot es planteja seriosament la suspensió de pagament d’algun d’ells dintre l’any 2010 . I he dit seriosament....
McCalan, les dades en les quals se celebra el Renaixement crec que són prou apropiades (pel tema d'un hipotètic turisme al qual atreure i altres qüestions), en canvi, passar-les al setembre crec que seria "perdre clientela", no creus?
ResponEliminaPerò bé, la teva intenció és bona...
Siguem seriosos, estem en un estat laic no?
ResponEliminaPerquè hem de finançar festes religioses? Fer-los-hi propaganda pel morro als catòlics?
Ho fem també, proporcionalment, amb el Ramadà? O la festa del xai, l'any nou xinés, etc....
Les festes de la Cinta abans es feien a l'Octubre, a finals, fa temps. Això de les dates son martingales papals. No és celebra la baixada de la Cinta el 25 de març (1178)?
Ai!
.....
Quan veiguen los PPeros el cartell de la "Cinta" d'enguany .... jajajaja
Pitjor, per a n'ells, que el passat de la Cinta del k7.
Un enllaç:
Què va dir la Mare de Déu de la Cinta?.
Siguem seriosos dons. No estem es un estat laic sinó aconfessional. Això no es impediment per a reconèixer històricament les nostres arrels cristianes (mal pesi a alguns) i que malgrat la separació Govern/ Església, lo qual trobo perfecte, també inclou la llibertat de culte. Per tant qui no vulgui assistir a una manifestació d’origen cristià no esta obligat a fer-ho.
ResponEliminaTot el demes correspon a pactes i acords bilaterals tant senzills com les relacions diplomàtiques d’ambdós estats, però també te he de dir que la festa exclusivament religiosa, no la subvenciona cap ajuntament. Altra cosa es la col•laboració com es pot fer amb qualsevol altra organització cívica, artística, o de lleure.
Podem estar d’acord amb que això de les dates son “martingales” papals o de qui sigui, però també puc dir-te que a mi no em fa cap nosa tenir com Patrona a la Cinta.
A tu si?
I no podria ser com a col·lega?
ResponEliminaComprendràs que prefereixi relacions menys jeràrquiques.
Francament, em sembla tot lo de la Cinta una peli amb massa dominics i pocs franciscans.
Rar que s'aparegue la Verge a una catedral recien construida 30 anys despres de la conquesta de la ciutat per R.B. IV, i no parlem de les manipulacions posteriors de l'episodi. (atapeït vel)
Ni que dir que també he passat el xarampió "Cintero". Fa temps, però.
Lo problema no és al contingut sinó en el continent.
Jo també voto per unificar les festes...
ResponEliminaEste any no m'he vestit del renaixement per la calor que paso tots els anys... m'ha pogut la peresa...
però les festes de la cinta fa moooooolts d'anys que no hi participo...